EDUCACIÓ INTERCULTURAL PAC 4, Ejercicios de Psicología Educacional

¡Descarga EDUCACIÓ INTERCULTURAL PAC 4 y más Ejercicios en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!

EDUCACIÓ INTERCULTURAL

PAC 4: Neocolonialisme i poder, Igualtat i

Diferència, el Model Intercultural

Grau en educació social

A) Neocolonialisme i poder.

1. Explica quina relació hi ha entre el racisme, el colonialisme i el poder i com actualment es reflecteix en la superioritat i inferioritat de poder de diferents col·lectius. Els conceptes de racisme, colonialisme i poder estan relacionats entre ells, i són necessaris per entendre les relacions de superioritat i inferioritat entre cultures. La conferència de Gosfroguel ens posa en context i ens fa una trajectòria per les grans colonitzacions i pels diferents discursos que justificaven el racisme d’unes cultures vers les altres. Ens situem durant el regnat dels reis catòlics, on la discriminació cap a les comunitats jueves i musulmanes es justificava a través de la religió, és a dir practicaven una religió equivocada i l’única manera de ser acceptats era convertint-se al cristianisme. Per tant, a l’edat mitjana, la discriminació anava lligada a una qüestió religiosa. Al segle XV amb el descobriment d’Amèrica i la colonització dels pobles indígenes, a través de “l’espasa i la bilia” se n’adonen que són comunitats molt diferents amb unes costums i coneixements desconeguts fins aleshores. En aquest sentit, la discriminació religiosa ja no es suficient per justificar la discriminació, si no que apareix el discurs de que són comunitats sense anima. I que vol dir això? Doncs que són inferiors des del punt de vista del que és humà, i si no són éssers humans per què no tenen ànima, se’ls pot explotar i esclavitzar sense cap mena de culpa. Aquest discurs és el que es va fer servir per justificar l’expulsió dels moriscos de la península Ibèrica al 1609. El discurs ja no era si abraçaven la religió equivocada o no, si no que eren éssers inferiors pel simple fet de no tenir ànima. Del discurs basat en la religió al segle XVI es passa a un debat cientificista al segle XIX. La ciència s’estableix com el nou fonament de coneixement. El nou coneixement del món, el produeixen, com diu Gosfroguel, homes blancs, occidentals provinents de cinc països del món ( França, Alemanya, Italia, Estats Units i Anglaterra) és a dir, el 12% de la població. Amb l’objectiu de produir un coneixement universalista a través de la filosofia, la història, la sociologia..etc per a comprendre el món. Però el que en el fons s’està construint és un coneixement eurocentric i provincià emmascarat sota el discurs de la universalitat. Aquest nou coneixement del món dona lloc a la consideració d’unes cultures “occidentalitzades” superiors a les altres, per tant, la resta de cultures s’estudiaran com a objectes d’estudi, considerant que els seus coneixements són inferiors des del punt de vista del coneixement eurocentric. En aquest sentit, el racisme i la consideració d’una cultura superior a les altres es justifica

És probable que les propostes de la Maria fomentin una integració subordinada, en el sentit que ella forma part del que es considera un coneixement superior. I en última instancia és ella, sense escoltar la opinió dels joves, qui està decidint les practiques que funcionaran millor per la coneixença i relació entre els joves. De manera inconscient, la Maria creu que les seves aportacions són una bona idea, degut a que forma part de la cultura dominant i entesa com a universalista. Entenent que l’activitat educativa que proposa és l’adient per a grups de diferents cultures, enteses des de discursos universalistes com les subordinades. La Maria, com a representant de la cultura eurocentrica, es situa al mig com la solució al conflicte entre els joves. Utilitza les eines necessàries per millorar les relacions entre els integrants d’aquelles cultures copsades com a inferiors des d’un punt de vista universalista.

B) Igualtat i diferència.

1. Reflexiona sobre els significats dels conceptes "igual" i "diferent" per a Teresa San Román (1996). Relaciona els conceptes amb la següent afirmació: " Tenemos el derecho a ser iguales cuando la diferencia nos inferioriza; tenemos el derecho a ser diferentes cuando la igualdad nos descaracteriza " (Boaventura de Sousa Santos). Exemplifica la teva resposta. Segons Teresa San Román, la igualtat és un convicció, es un pacte de Drets Universals fonamentat no en una teoria constatable, si no en una creença, en una forta convicció. En canvi, la diferència es refereix als atributs dels essers humans en diferents ordres: físics ( color de pell, alçada, pes, agilitat, força..) psíquics ( coeficient intel·lectual, característiques afectives..) culturals ( creences, ritus, organització religiosa..). És important destacar que vivim en societats molt desiguals, per tant, la igualtat no és suficient, ja que podem demanar la redistribució de la riquesa al món, però mantenir el principi de diferència. Com diu Bonaventura de Sousa Santos, “la igualtat ens descaracteritza”, és a dir, sabem que és molt important reconèixer les diferències. Hi ha gent que vol ser igual en alguns drets però vol mantenir la seva identitat, la seva personalitat, les seves arrels, sentiments, formes de vida. Un exemple d’això el trobaríem en la comunitat gitana. Al mateix moment, aquestes diferències han d’estar emparades sota el principi d’igualtat, en contraposició al concepte d’inferioritat.

2. Més enllà de les diversitat cultural, quines altres particularitats o "diferències" de persones i col·lectius ens poden portar a experimentar situacions de desigualtat? Més enllà de la diversitat cultural, el treball precari i la desocupació per exemple, són dos situacions que fomenten la diferència entre persones. La manca d’accés a l’educació també pot ser una causa de desigualtat social, ja que dona lloc a una deficiència en les competències necessàries per ingressar al mercat laboral. La desigualtat de gènere, és un altre indicador de desigualtat, les dones i les comunitats minoritàries (LGTBIQ) són generalment víctimes de discriminació en l’àmbit laboral, afectiu i social. Les persones amb diversitat funcional física i intel·lectual, també són testimonis d’experimentar situacions de desigualtat. Per últim, l’edatisme, és un dels prejudicis més normalitzats dins de la nostra societat, i discrimina a les persones en base a la seva avançada edat. Aquests són alguns exemples de situacions que poden ocasionar desigualtats entre col·lectius. 3. Identifica alguns dels principis de la " relación intercultural negociada entre iguales " (ibid. 1996: 106) i els principis del model intercultural (Giménez, 2003). A partir d’aquest treball teòric, podries proposar una activitat educativa per al centre dirigida a la reequilibració de poders entre persones portadores de diversitats? Els principis de la “relació intercultural negociada entre iguals” es caracteritzen en l’abandonament de la posició de poder d’una cultura vers les altres. Els drets i les igualtats entre cultures han d’estar basades en el respecte i la paritat sota uns drets universals que han d’anteposar-se a les diferències. “és una proposta des d’allò particular a allò universal, en la qual l’ésser negociable es l’únic que evita el seu etnocentrisme i la renuncia al poder en l’únic que garanteix la negociabilitat” (San Román,T. 1996c:107) D’altra banda, els principis del model intercultural són la igualtat, la diferència i la interacció positiva. Dins d’aquest model, la importància recau en la relació entre les cultures, per sobre de les característiques de cadascuna d’elles. En aquest sentit, si hagués de proposar una activitat, seria una que ajudés a fomentar l’aprenentatge mutu, la cooperació i l’intercanvi. Per una primera activitat, faria la de les “cadires cooperatives” és com el joc de les cadires tradicional, però amb la variació