Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


PAC 4 - Educació Intercultural, Ejercicios de Comunicación Intercultural

PAC 4 en català, semestre 2021 Ed. Intercultural

Tipo: Ejercicios

2020/2021

Subido el 22/03/2022

natalieskunca7
natalieskunca7 🇪🇸

5

(10)

7 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Natalie Skunca Duclos 12.12.2021
PAC 4 – Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II)
Pac 4 – Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II)
1) Segons Giménez (2003) Els models de gestió de la diversitat cultural són el
pluralisme, que engloba el model multicultural i l’intercultural. Tot seguit, he
elaborat una taula per tal de facilitar la identificació de les diferències entre
aquests tres models de gestió de la diversitat cultural.
Diferències en la gestió de la diversitat cultural segons Giménez (2003)
Model multicultural · Posa l’accent en cada cultura i en el
respecte a aquestes.
· Posa èmfasi en la identitat de cada
cultura, en la diferència i la
coexistència cultural.
·Exposa la identitat de cada persona
com un pas pel seu reconeixement i
valoració.
Model intercultural - Posa èmfasi en la interacció entre
subjectes o entitats culturalment
diferenciades
· en compte les dinàmiques de
relació i intercanvi entre les
cultures..
- Es basa en les semblances i
convergències per tal de poder
establir punts en comú i vincles a
través de la interacció positiva.
- Busca l’enriquiment entre les
diferents persones que formen part
de les diferents cultures a través de
l’intercanvi i la interrelació.
Pluralisme cultural - Es basa a unir els diferents grups
etnoculturals en una relació.
d’interdependència, igualtat i
respecte..
- Posa l’èmfasi en que cada grup
cultural pugui desenvolupar la seva
manera de viure i la seva cultura
des d’una concepció de ciutadania
diferenciada. Lliure de de
discriminacions, segregacions i
prejudicis.
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PAC 4 - Educació Intercultural y más Ejercicios en PDF de Comunicación Intercultural solo en Docsity!

PAC 4 – Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II) Pac 4 – Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II)

1) Segons Giménez (2003) Els models de gestió de la diversitat cultural són el

pluralisme, que engloba el model multicultural i l’intercultural. Tot seguit, he elaborat una taula per tal de facilitar la identificació de les diferències entre aquests tres models de gestió de la diversitat cultural. Diferències en la gestió de la diversitat cultural segons Giménez (2003) Model multicultural · Posa l’accent en cada cultura i en el respecte a aquestes. · Posa èmfasi en la identitat de cada cultura, en la diferència i la coexistència cultural. ·Exposa la identitat de cada persona com un pas pel seu reconeixement i valoració. Model intercultural - Posa èmfasi en la interacció entre subjectes o entitats culturalment diferenciades · Té en compte les dinàmiques de relació i intercanvi entre les cultures.

  • Es basa en les semblances i convergències per tal de poder establir punts en comú i vincles a través de la interacció positiva.
  • Busca l’enriquiment entre les diferents persones que formen part de les diferents cultures a través de l’intercanvi i la interrelació. Pluralisme cultural - Es basa a unir els diferents grups etnoculturals en una relació d’interdependència, igualtat i respecte.
  • Posa l’èmfasi en que cada grup cultural pugui desenvolupar la seva manera de viure i la seva cultura des d’una concepció de ciutadania diferenciada. Lliure de de discriminacions, segregacions i prejudicis.

PAC 4 – Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II)

  • Es basa en el principi d’igualtat i no discriminació i en el principi de diferencia i reconeixement i respecte a l’altre. El model intercultural promou la interacció positiva entre les diferents cultures, per tal d’aconseguir una relació i vincle entre les parts implicades i aconseguir una bona convivència basada en la cooperació, l’intercanvi i l’enfortiment dels llaços socials. Sense que es perdin de vista els elements identitaris de cadascú i de cada cultura. La interculturalitat doncs és un model de gestió de les diversitats respectuós amb les diferències i les particularitats de cada subjecte, en cap moment busca una homogeneïtzació de les cultures, sinó que promou l’heterogeneïtat i la convivència tot respectant la diferència i particularitat de cada cultura. Busca la interrelació entre cultures diferents que comparteixen un mateix territori basant-se en el respecte a la diversitat i el diàleg i cooperació entre elles. Segons Giménez la interculturalitat es basa en els ‘’processos de interacció positiva, que generen relacions de confiança, reconeixement mutu, comunicació afectiva, diàleg i debat, aprenentatge i intercanvi, cooperació i convivència ‘’(Gimenez 1997 citat a Gimenez 2003)

2) Per tal de poder desenvolupar-se un model de negociació en la situació de

la PAC 3 caldria, en primer lloc, un treball previ on es reconegués el conflicte com a tal. Doncs en primer lloc, com comenta Gimenez (2003:11) per tal d’arribar a un model intercultural s’ha de començar per lluitar contra els mecanismes d’exclusió que es donen dins i fora del centre escolar, així com també superar els ‘suposats’ models d’inclusió, ‘’como el asimilacionismo, que en la práctica resultan negadores de la identidad del otro y del derecho a la diferencia’’ (2003:11). Cal tenir en compte que com a professionals no hem d’imposar una solució sinó acompanyar en el procés de negociació.

PAC 4 – Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II) S’han de conèixer i considerar les relacions de poder i el pes d’aquestes en el conflicte, doncs la negociació intercultural ha de treballar per equilibrar. Busca la interacció positiva i la comunicació de les parts afectades, busca espais d’interrelació i reconeixement mutu. L’escola, és un espai que ha de vetllar per equilibrar aquestes relacions de poder i per tant és bàsic que tingui en compte que la relació entre ambdues parts del conflicte ve condicionada per uns paràmetres històrics, culturals i econòmics. Si no hi ha una gestió adequada de la diversitat cultural per part de l’equip social, es poden reproduir i agreujar els prejudicis i la discriminació cap al col·lectiu de joves migrats, estigmatitzant-los i reproduint relacions de poder. Per afavorir aquesta comunicació intercultural cal escoltar totes les persones implicades en el conflicte. ‘’Aprender a escuchar el discurso del otro en primera persona, sin pretender interpretarlo, es decir, sin buscar los móviles de las conductas.’’ (Cohen-Émérique, 1993:7). Tal i com hem comentat, per tal de comprendre la posició, sentiments, pensaments i maneres de fer de l’altre cal un intercanvi i un diàleg. Durant la negociació s’han de trobar aquests espais de respecte i escolta per tal de crear un ambient on tothom sigui lliure d’expressar-se, sense ser jutjat ni discriminat. Per acabar, després de la negociació : cal establir un model de convivència intercultural que inclogui ‘’les maneres de pensar, sentir, i actuar de les persones que l’habiten i no sols d’una majoria o de la part representat del poder públic’’. I promoure la interrelació entre tots els membres de la comunitat per aconseguir transformar les estigmatitzacions i prejudicis etnocèntrics en una convivència que respecti la diferència però també la igualtat de drets. Fomentar la interacció positiva entre els diferents alumnes de l’escola i per extenció a totes les famílies i veïns del barri. Educació enfocada a l’intercanvi i l’aprenentatge, formar els alumnes en la diversitat i per la diversidad, i també en la cohesió social y la convivència democràtica (Giménez, 2003:14). Cal doncs crear espais d’aprenentatge mitjançant el diàleg i la interrelació de les diferents cultures que conviuen en la mateixa aula, així anar coneixent i respectant l’altre i la diferència des de un horitzó d’igualtat de drets com alumnes del centre i ciutadans del món.

PAC 4 – Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II)

  1. El primer aspecte que relaciono amb el vídeo de Youthme és l’intercanvi i interacció positiva entre els joves, que venen de diferents països del món, amb diferents històries de vida i la manera en com s’identifiquen els uns amb els altres, descobrint que tot/es són iguals i alhora reconeixent i respectant les seves diferències. Aquest fet només és possible a través del diàleg interètnic, l’intercanvi d’experiències i l’escolta. Considero aquest com un dels aspectes importants per el procediment cap al model intercultural de societat, compartir les vivències i emocions que aquests joves tenen, tan sols d’aquesta manera els joves poden parlar, empatitzar, identificar-se i expressar els seus sentiments, els traumes, pors, bloquejos i buscar d’allò que desitgen per al seu futur. Ho relaciono amb el meu plantejament de l’anterior pregunta perquè considero que la interacció entre els subjectes culturalment diferenciats i basades en el respecte i el reconeixement és bàsica per a que hi hagi un procés de negociació. "Ya que es en estas interacciones, que se desarrollan dentro de los marcos institucionales, donde los individuos están obligados a comunicarse y a dialogar para construir una representación conjunta, a "co-construir" las realidades en las que viven dentro de una relación interpersonal satisfactoria para todos.’’ (Page citat a Cohen-Émérique, 1993:10). En aquesta línia, tal i com es veu en el vídeo de Youthme, considero important que el model de convivència entre aquests joves sigui un model horitzontal i intercultural. En el vídeo es veu que entre ells no hi ha prejudicis ni discriminacions ètniques, ho podem veure en un moment del vídeo que li fan una entrevista a un senyor del carrer i diu ‘’Aquí hay demasiadas culturas, hay de todas las clases de todos los países, y unos a otros no ‘’sus’’ podéis ver, eh! ¿Los negros y los moros no os podéis ver no?’’ (Youthme, 2013:22.02min). I molt educadament els joves responen que treballen tots junts i que es porten molt bé entre ells. Doncs, la finalitat de la negociació plantejada a la pregunta 2, per a mi, és aquesta, un model de convivència intercultural.
  2. El multiculturalisme interpreta un bon clima de convivència en un context on

PAC 4 – Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II) BIBLIOGRAFIA

  • Cohen-Émérique, M. (1993). El acercamiento cultural en el proceso de ayuda. Santé Mentale, XVIII, p. 71-
  • Equip Docent de l'assignatura Educació Intercultural (2021/2022 (1)) Prova d'Avaluació Contínua 4 "Recorreguts teòrics al voltant de les diversitats (II) " (PAC4). UOC - Universitat Oberta de Catalunya.
  • Giménez, C. (2003 ). Pluralismo, Multiculturalismo e Interculturalidad. Propuesta de clarificación y apuntes educativos. Educación y futuro: revista de investigación.
    • Youthme (27 de febrero de 2013) Tras el objetivo - documental ESP. Recuperat de VIMEO: https://vimeo.com/