Educació Especial PAC 1, Apuntes de Psicopedagogía

¡Descarga Educació Especial PAC 1 y más Apuntes en PDF de Psicopedagogía solo en Docsity!

sR. enric bolea lópez

PAC 1: “CONVIVÈNCIA,

PARTICIPACIÓ I

INCLUSIÓ”

Educació Especial

CAROLINA CARRILLO MARTÍN

ÍNDEX

1. REFLEXIÓ SOBRE LA INCLUSIÓ EN EL CONTEXT DE L’ÈPOCA ACTUAL

1.a. Factors que promouen la problemàtica de la convivència en els centres escolars........................................................................................................................2 i 3 1.b. Vies que es poden posar en marxa per afrontar el problema de la convivència en els centres...................................................................................................................2 i 3

2. REFLEXIÓ SOBRE LA CONVIVÈNCIA I LA INCLUSIÓ

1.c. Actuacions que es poden posar en marxa per promoure la convivència i la inclusió dels centres (C. Skliar)................................................................................4 i 5 1.d. Reflexions sobre el rol docent........................................................................................

3. REFLEXIÓ SOBRE L’ÚS INSTRUMENTAL DEL CONCEPTE NECESSITAT EDUCATIVA

ESPECIAL............................................................................................................................5, 6 i 7

1. Reflexió sobre la inclusió en el context de l’època actual:

1.a. Identifica a l’article alguns factors que promouen la problemàtica de convivència en els centres escolars i la seva incidència en els processos d’inclusió. Expliciteu tres d’aquests factors. Identifiqueu també, algunes de les vies que es poden posar en marxa per tal d’afrontar aquesta problemàtica.

contrarestar aquest factor. La primera seria “Nacer al mundo”, és a dir, fer entendre a l’infant la diferència entre la realitat i la ficció, cal educar-lo per comprendre que els seus desitjos tenen unes conseqüències que cal analitzar abans de passar a l’acció, que les accions en el món real també tenen conseqüències reals en les persones i que la majoria d’aquestes són irreversibles. Per tal de fer conèixer el món real a l’infant, cal pensar en fer les coses en conjunt, amb la col·laboració d’altres persones (educació democràtica) que faran veure al nen que el seu desig és omnipotent, per tant, és un caprici individual i cal buscar els interessos comuns. La segona via seria “Nacer a la ley”, és a dir, aconseguir que l’infant participi i construeixi activitats en comú i col·lectives les quals farà que aquest comprengui que ell no pot ocupar tota l’atenció, per tant que hi ha unes normes que són comuns per a tots i que aquestes normes prohibeixen coses. El nostre repte com a educadors està en fer veure a l’infant que amb les prohibicions hi han unes permissions, és a dir, “La prohibición autoriza”. La tercera seria “Nacer a lo posible”, és a dir, aconseguir que l’infant acabi sent lliure de les pressions de la seva modernitat, de les tendències, del grup (concepte vist com agrupacions de joves on els imposen la manera de vestir, d’actuar i de pensar en els quals s’exerceix una forta pressió autoritària entre iguals), aconseguir que l’infant acabi sent diferent i que tingui un ventall ben ampli de possibilitats tant personals, professionals, emocionals com culturals. En definitiva que deixi de ser esclau i treballi la seva voluntat (Nacer a la voluntad) on el desig ha de posar-se a prova davant la llei, treballar la relació entre desig i llei i arribar a simbolitzar-lo, és a dir, donar-li a l’infant estratègies culturals per tal de conèixer realment el seu desig i poder-lo manipular, no que el desig manipuli a l’infant com en l’etapa omnipotent i egocentrista. D’aquesta manera arribem a “Nacer a lo político”, néixer en societat mitjançant una educació on l’objectiu principal sigui el reconeixement dels altres, on els ciutadans siguin realment lliures, on els alumnes puguin opinar, predir i verificar per ells mateixos.

2. Reflexió sobre la convivència i la inclusió.

1.b. Identifica quines actuacions es poden posar en marxa per promoure la convivència i la inclusió dels centres (segons C. Skliar) : L’autor Carlos Skliar ens exposa en el seu article, el concepte de convivència (estar junts en les institucions educatives) reduït a la mínima expressió i la seva màxima potència. Deixa de banda l’anàlisi de paraules clau com diversitat, inclusió, respecte, diferència. Una primera actuació seria partir de la idea que quan parlem de convivència cal basar-nos en una relació de contradiccions, de friccions, de relacions que causen alteracions en l’altre. Cal

pensar en aquesta relació com una qüestió natural i no disfressar-la com un problema ja que a tot problema cal buscar-li una solució i es tornaria a recaure en l’enfocament de la convivència com una relació de bons hàbits i de bones costums i sobretot, a les institucions educatives, en una didàctica del benestar. Al mòdul 1 de l’assignatura (pàg.

16. ens recorda que la nostra naturalesa humana fa que siguem diferents, encara que sempre hi ha interessos comuns que potencien el nostre treball col·laboratiu. És per aquesta raó que l’estratègia lligada a l’atenció a la diversitat, és a dir, a la convivència, ha de ser global, que repercuteix a tot alumne que aprèn. Una segona actuació seria l’aprofundiment sobre el concepte de convivència on l’autor comenta que és una relació d’alteritat i de diferència la qual està basada en la conversa i el estar junts entre alteritats. Cal evitar, doncs, la identificació dels subjectes i centrar-se en l’existència entre ells. Per tal que hi hagi aquest tipus de convivència es necessita temps, un altre temps. Aquesta postura de Skliar és contraria a part de l’explicació del mòdul ja que ens parla que d’atenció a la diversitat és ensenyar valors de respecte, solidaritat, igualtat, dignitat, tolerància envers les diferències (pàg. 16), en canvi l’autor ens comenta que tots aquests conceptes estan imposats amagant una relació de convivència real amb afectes i ràbies, amb límits i amb hospitalitat i hostilitat. També Skliar ens comenta que en una relació real de convivència no cal identificar ni etiquetar als subjectes, solament cal centrar-se en l’existència dels altres, idea que és contraria al mòdul (pàg. 17) on explica la diferència entre diversitat d’alumnat, alumnes amb NEE i alumnes amb desigualtats. Una tercera actuació seria el concepte d’educació com un acte de responsabilitat i un desig per la convivència la qual possibilita als alumnes a posar alguna cosa en comú entre els diferents subjectes i les seves experiències (existència). El docent ha de respondre èticament de l’existència de l’altre i fer entendre als alumnes, mitjançant la convivència, que no estan sols en la construcció i invenció del sentit (com a coherència). Aquest concepte d’educació aniria encaminat amb el concepte d’aprenentatge com a procés actiu, on l’alumne es construeix el seu propi aprenentatge amb mediació del docent, el qual utilitza estratègies diverses per tal de potenciar les diferents capacitats i partint dels diferents interessos i motivacions dels alumnes. Només caldria per acabar d’arrodonir el concepte del mòdul, que aquest docent fes servir la convivència entre subjectes per tal d’enriquir encara més l’aprenentatge en comú, i per tant, el de cada un dels subjectes.

1.c. D’acord amb les aportacions d’Skliar sobre la importància de la conversa, consideres que el professorat, ha de reflexionar, rellegir i reinterpretar el seu rol docent?: Les primeres converses pedagògiques del segle XX, es van iniciar al 1903, quan mestres en defensa dels seus ideals, es trobaven, de forma clandestina, per conversar sobre pedagogia al mateix temps que compartien experiències, existències,

participació i el protagonisme dels alumnes en la vida diària de l’escola coma espai on TOTS els alumnes es sentin valorats, apreciats i benvinguts (educació centrada en la persona). Cal que els docents escoltem la veu dels alumnes i els hi puguem oferir el major grau de participació possible mitjançant una relació de companyerisme com a co- creadors de l’aprenentatge a través del diàleg com a instrument central (comunitat democràtica) (Ceballos, N. 2011) 1.e. Trobes que es poden establir relacions entre les aportacions de Carlos Skliar i de M. Fielding?: Entre l’autor Skliar i Fielding podem trobar varis punts de connexió entre les seves teories sobre la convivència i la inclusió. En primer lloc, els dos autors en parlen de la importància de la conversa (diàleg) entre els diferents agents educatius, ja sigui entre docent i alumne o entre alumne i alumne. Skliar potencia la conversa amb fonament, funcional, entre diferències on predomini un llenguatge ple de sentit que ens faci reflexionar sobre l’alteritat de l’altre. Per la seva banda, Fielding, situa el diàleg en el centre de l’aprenentatge i com a font principal en l’educació centrada en la persona. El diàleg construeix una relació emergent, dialogística, relacional i recíproca (Fielding, 2011). Un segon aspecte en comú entre els dos autors, seria el concepte d’educació. Skliar enfoca l’educació com un gest de responsabilitat compartida, on el protagonista principal no és aquell que domina el saber, sinó qualsevol presència que inaugura l’acte d’ensenyar. Educar, per Skliar, és commoure, donar, sentir i pensar en altres formes possibles de viure i de conviure. Per Fielding, l’educació es basa en l’impuls de l’alumne en un model participatiu i compartit on aquests es reuneixen regularment com a comunitat per tal de reflexionar sobre el treball conjunt i per la seva millora. Un tercer aspecte que comparteixen els autors és la participació conjunta, on Skliar en el seu concepte de convivència (estar junts) potencia l’alteritat de l’altre i la diferència entre subjectes i de la possibilitat o la impossibilitat de construir alguna cosa en comú. En el cas de Fielding, com ja hem comentat abans, parla de comunitat entre els alumnes els quals han de discutir, conversar i reflexionar per treballar i construir en comú. La relació més important que veiem entre els dos autors i la teoria del mòdul, és que en els tres enfocaments es busquen canvis profunds en l’educació per tal que la convivència i la inclusió reals siguin possible, amb modificacions superficials la totalitat dels alumnes no senten el ressò solament els alumnes amb NEE.

4. BIBLIOGRAFIA :

1.f. Vikipèdia. Recuperat de: https://es.wikipedia.org/wiki/Principio_de_responsabilidad 1.g.Skliar (2010). “Estar Juntos”. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch? v=5rPEZhEObzI

1.h.Ceballos,N (2011). “Una propuesta organizativa de las iniciativas de participación y voz del alumnado: análisis de experiencias publicadas en el ámbito español”. Recuperat de: file:///C:/Users/CAROLINA/Desktop/Ceballos%20L%C3%B3pez,%20Noelia.pdf

1.i. Echeita, G (coord.) (2008) “Educació Especial”. UOC. Barcelona.

1.j. Meirieu, P. (2006) “El significado de educar en un mundo sin referencias”. Ministerio de Educación, Ciencia y Tecnología.

1.k.Fielding, M. (2011).“La voz del alumnado y la inclusión educativa: una aproximación democrática radical para el aprendizaje intergeneracional”. Zaragoza.

1.l. VI Jornadas de Educación Cooperativa con Iberoamérica. (2009). “Educación Especial e inclusión educativa: estrategias para el desarrollo de escuelas y aulas inclusivas”. Guatemala.