PAC 2: Psicologia de l'Educació i de la Instrucció
L’ÚS EDUCATIU DE LA TELEVISIÓ A L’ESCOLA
Grup 12: Sara Enríquez- Beatriz Díaz- Elena Diaz- Monica Ruiz- Laura Dallerès- Judith
Flores
Activitat 1
1 a)La societat de la informació es caracteritza per l'augment del consum televisiu.
Vivim en un moment on, els mitjans de comunicació tenen gran presència en les
nostres vides, però, els mitjans tenen filtres i interessos que fan que no sempre el que
ensenyen sigui la realitat. Per aquest motiu si es vol educar a l'escola amb la televisió,
s'ha de ser molt curós. D'altra banda donada la importància dels mitjans en la nostra
societat, seria un error mantenir l'escola al marge d'aquest mitjà que, utilitzat de
manera correcta pot oferir un gran potencial i millorar la qualitat de l'educació cap als
infants.
Utilitzar la televisió com a mitjà per educar a l'escola implica un treball previ del
professor que haurà de buscar, analitzar i preveure quins objectius vol aconseguir amb
el contingut que proposi. D'altra banda, per tal que aquest contingut compleixi amb la
finalitat educativa, el professor haurà de proposar una activitat que faci reflexionar a
l'alumne sobre el que acaba de veure. El fet que la televisió es normalitzi a l'escola i
que els alumnes la consumeixin amb un guia com és el professor els pot ajudar a
esdevenir teleespectadors més crítics i exigents. És fonamental explicar als alumnes
què són els estereotips, ajudar-los a identificar-los i analitzar-los conjuntament. En
aquest sentit una introducció prèvia del professor és important. Cal tenir en compte
que la televisió, per ser més atractiva fomenta estereotips de gènere, canons de
bellesa i fins i tot d'índole racial. En el cas que ens ocupa, és necessària una
participació activa del professor i més si tenim en compte que es tracta d'adolescents
molt tocats pels canons de bellesa. En aquest sentit cal generar un debat participatiu i
una reflexió al voltant del tema per tal d'assolir els objectius i no obtenir resultats
contraris.
1-b)Després del visionat del vídeo, fent una anàlisi del mateix, s'identifica clarament el
missatge del curtmetratge. Els nois/es de la classe poden veure la claredat i
identificació del missatge a partir d'un codi simple i fàcil d'interpretar, ja que no trobem
converses que puguin ser mal interpretades ni elements auditius que puguin interferir
en el missatge base (el que passa quan una persona es troba amb trastorns
alimentaris introduint els canons que es troben en la societat, com és metafòricament i
literalment el maniquí) que es vol transmetre amb el visionament del vídeo. Tenint el
missatge una unidireccionalitat sobre els espectadors, que en aquest cas va dirigit als
nois/es que es troben en l'aula veient el vídeo. Perseguint que els espectadors amb el
visionat d'aquest curtmetratge, puguin identificar les afeccions que poden produir els
trastorns alimentaris, de manera que la persona pot arribar fins a la mort per seguir un
cànon de bellesa que proposa la societat en la qual ens trobem, i per tant poden
concensiar-se dels perills relacionats amb l’alimentació. També els serveix per adonar-
se en el cas de que vegin algún comportament suspitós en el seu entonrn i el pugin
identificar i portar a terme les accions necessàries per intentar reconduir la situación..
1
