Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


piscologia educació PAC 2, Apuntes de Psicología Educacional

Asignatura: Psicologia de l'educacio i la instruccio, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 08/06/2016

eledilo
eledilo 🇪🇸

3.6

(14)

3 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PAC 2: Psicologia de l'Educació i de la Instrucció
L’ÚS EDUCATIU DE LA TELEVISIÓ A L’ESCOLA
Grup 12: Sara Enríquez- Beatriz Díaz- Elena Diaz- Monica Ruiz- Laura Dallerès- Judith
Flores
Activitat 1
1 a)La societat de la informació es caracteritza per l'augment del consum televisiu.
Vivim en un moment on, els mitjans de comunicació tenen gran presència en les
nostres vides, però, els mitjans tenen filtres i interessos que fan que no sempre el que
ensenyen sigui la realitat. Per aquest motiu si es vol educar a l'escola amb la televisió,
s'ha de ser molt curós. D'altra banda donada la importància dels mitjans en la nostra
societat, seria un error mantenir l'escola al marge d'aquest mitjà que, utilitzat de
manera correcta pot oferir un gran potencial i millorar la qualitat de l'educació cap als
infants.
Utilitzar la televisió com a mitjà per educar a l'escola implica un treball previ del
professor que haurà de buscar, analitzar i preveure quins objectius vol aconseguir amb
el contingut que proposi. D'altra banda, per tal que aquest contingut compleixi amb la
finalitat educativa, el professor haurà de proposar una activitat que faci reflexionar a
l'alumne sobre el que acaba de veure. El fet que la televisió es normalitzi a l'escola i
que els alumnes la consumeixin amb un guia com és el professor els pot ajudar a
esdevenir teleespectadors més crítics i exigents. És fonamental explicar als alumnes
què són els estereotips, ajudar-los a identificar-los i analitzar-los conjuntament. En
aquest sentit una introducció prèvia del professor és important. Cal tenir en compte
que la televisió, per ser s atractiva fomenta estereotips de gènere, canons de
bellesa i fins i tot d'índole racial. En el cas que ens ocupa, és necessària una
participació activa del professor i més si tenim en compte que es tracta d'adolescents
molt tocats pels canons de bellesa. En aquest sentit cal generar un debat participatiu i
una reflexió al voltant del tema per tal d'assolir els objectius i no obtenir resultats
contraris.
1-b)Després del visionat del vídeo, fent una anàlisi del mateix, s'identifica clarament el
missatge del curtmetratge. Els nois/es de la classe poden veure la claredat i
identificació del missatge a partir d'un codi simple i fàcil d'interpretar, ja que no trobem
converses que puguin ser mal interpretades ni elements auditius que puguin interferir
en el missatge base (el que passa quan una persona es troba amb trastorns
alimentaris introduint els canons que es troben en la societat, com és metafòricament i
literalment el maniquí) que es vol transmetre amb el visionament del vídeo. Tenint el
missatge una unidireccionalitat sobre els espectadors, que en aquest cas va dirigit als
nois/es que es troben en l'aula veient el vídeo. Perseguint que els espectadors amb el
visionat d'aquest curtmetratge, puguin identificar les afeccions que poden produir els
trastorns alimentaris, de manera que la persona pot arribar fins a la mort per seguir un
cànon de bellesa que proposa la societat en la qual ens trobem, i per tant poden
concensiar-se dels perills relacionats amb l’alimentació. També els serveix per adonar-
se en el cas de que vegin algún comportament suspitós en el seu entonrn i el pugin
identificar i portar a terme les accions necessàries per intentar reconduir la situación..
1
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga piscologia educació PAC 2 y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!

PAC 2: Psicologia de l'Educació i de la Instrucció

L’ÚS EDUCATIU DE LA TELEVISIÓ A L’ESCOLA

Grup 12: Sara Enríquez- Beatriz Díaz- Elena Diaz- Monica Ruiz- Laura Dallerès- Judith Flores

Activitat 1

1 a) La societat de la informació es caracteritza per l'augment del consum televisiu. Vivim en un moment on, els mitjans de comunicació tenen gran presència en les nostres vides, però, els mitjans tenen filtres i interessos que fan que no sempre el que ensenyen sigui la realitat. Per aquest motiu si es vol educar a l'escola amb la televisió, s'ha de ser molt curós. D'altra banda donada la importància dels mitjans en la nostra societat, seria un error mantenir l'escola al marge d'aquest mitjà que, utilitzat de manera correcta pot oferir un gran potencial i millorar la qualitat de l'educació cap als infants.

Utilitzar la televisió com a mitjà per educar a l'escola implica un treball previ del professor que haurà de buscar, analitzar i preveure quins objectius vol aconseguir amb el contingut que proposi. D'altra banda, per tal que aquest contingut compleixi amb la finalitat educativa, el professor haurà de proposar una activitat que faci reflexionar a l'alumne sobre el que acaba de veure. El fet que la televisió es normalitzi a l'escola i que els alumnes la consumeixin amb un guia com és el professor els pot ajudar a esdevenir teleespectadors més crítics i exigents. És fonamental explicar als alumnes què són els estereotips, ajudar-los a identificar-los i analitzar-los conjuntament. En aquest sentit una introducció prèvia del professor és important. Cal tenir en compte que la televisió, per ser més atractiva fomenta estereotips de gènere, canons de bellesa i fins i tot d'índole racial. En el cas que ens ocupa, és necessària una participació activa del professor i més si tenim en compte que es tracta d'adolescents molt tocats pels canons de bellesa. En aquest sentit cal generar un debat participatiu i una reflexió al voltant del tema per tal d'assolir els objectius i no obtenir resultats contraris.

1-b) Després del visionat del vídeo, fent una anàlisi del mateix, s'identifica clarament el missatge del curtmetratge. Els nois/es de la classe poden veure la claredat i identificació del missatge a partir d'un codi simple i fàcil d'interpretar, ja que no trobem converses que puguin ser mal interpretades ni elements auditius que puguin interferir en el missatge base (el que passa quan una persona es troba amb trastorns alimentaris introduint els canons que es troben en la societat, com és metafòricament i literalment el maniquí) que es vol transmetre amb el visionament del vídeo. Tenint el missatge una unidireccionalitat sobre els espectadors, que en aquest cas va dirigit als nois/es que es troben en l'aula veient el vídeo. Perseguint que els espectadors amb el visionat d'aquest curtmetratge, puguin identificar les afeccions que poden produir els trastorns alimentaris, de manera que la persona pot arribar fins a la mort per seguir un cànon de bellesa que proposa la societat en la qual ens trobem, i per tant poden concensiar-se dels perills relacionats amb l’alimentació. També els serveix per adonar- se en el cas de que vegin algún comportament suspitós en el seu entonrn i el pugin identificar i portar a terme les accions necessàries per intentar reconduir la situación..

Activitat 2:

2a- Basant-nos en l’estratègia d’adaptació de les formes i els mètodes d’ensenyament és important que, a l’hora de desenvolupar l’activitat, els docents es situïn en el nivell educatiu dels alumnes d’ESO. És important també, destacar la necessitat que el docent indagui sobre quins productes audiovisuals consumeixen i quines qüestions els sorgeixen sobre els estereotips i la imatge física. És a dir, el docent hauria de saber quins són els coneixements previs dels alumnes per ajustar l’activitat als mateixos.

L’ ensenyament adaptatiu parteix de la idea que la diversitat és inherent a tots els estudiants i que, per tant, per poder atendre-la cal flexibilitzar al màxim els recursos metodològics i organitzatius a l’aula. En aquest sentit, els docents han de diversificar les formes d’agrupació dels estudiants, els materials d’aprenentatge i el tipus d’activitats en funció dels objectius d’aprenentatge previstos per a cada sessió de treball, i de les característiques individuals dels alumnes (característiques i interessos). L’objectiu seria fomentar la participació activa de tots els alumnes i el seu aprenentatge significatiu, de manera que tots tinguessin èxit escolar independentment de les seves necessitats educatives.

Per a promoure aprenentatges significatiu s és important, com hem mencionat abans, partir dels coneixements previs, presentar continguts que estiguin estructurats i clars i promoure els aspectes afectius i emocionals dels alumnes. Cal per tant que hi hagi una disposició a l’aprenentatge per part de l’alumne (aquesta disposició depèn de que la tasca sigui interessant, que s’entenguin els objectius de la mateixa i que l’alumne se senti competent per dur-la a terme). És justament aquesta disposició la que garanteix la possibilitat d’ atribuir un sentit personal als aprenentatges.

Per explicar els mecanismes d’influència educativa entre iguals ens situem en el marc de la concepció constructivista de l’ensenyament i aprenentatge escolar (CCEAE).

El conflicte entre punts de vista moderadament divergents assenyala com a possible causa de revisió i modificació que porten a terme els alumnes d’un grup cooperatiu sobre els propis esquemes de coneixement o la divergència en la interpretació d’una mateixa situació o activitat.

Pel que fa a la regulació mútua a través del llenguatge , els alumnes, troben en la interacció entre iguals grans oportunitats per implicar-se en un autèntic procés de construcció conjunta de metes, plans, idees i conceptes, recolzant-se en la possibilitat de coordinar i controlar mútuament les seves aportacions, punts de vista i rols en la interacció; una construcció en la que, a més, es creen condicions òptimes per que els alumnes utilitzin el llenguatge per autoregular les accions i processos mentals propis.

Finalment, respecte al suport a l’atribució de sentit de l’aprenentatge , potencialment, les situacions cooperatives desencadenen oportunitats susceptibles d’incrementar els processos afectius, relacionals i motivacionals responsables de l’atribució de sentit a l’aprenentatge. Que els alumnes atribueixin un sentit positiu a l’aprenentatge, depèn de la percepció de competència, els processos de responsabilitat en la planificació i el desenvolupament de l’activitat, els sentiments de pertinença i d’acceptació en relació amb el grup i els intercanvis comunicatius.

Cal assenyalar que la presència en la interacció entre iguals de determinats processos d’influència educativa dependrà de les intervencions de l’adult en la interacció amb el grup-classe. Tanmateix la interacció entre iguals és un recurs metodològic per al

treballen una tasca específica, depenen de ells mateixos la construcció de la interactivitat, operen de manera discursiva a través de la parla i l’activitat conjunta. Es a dir, conjuntament crearan un sistema de significats entre els alumnes.

La tercera sessió i última podria fomentar tant un aprenentatge significatiu ja que es produeix una interacció de coneixements i els continguts amb els que tractarà no son nous sinó que es relaciona coneixements que ja té. Per altra banda, hi haurà la interacció entre alumnes promourà un joc d’aspectes motivacionals i afectius que contribueixen per a l’explicació de l’efectivitat a l’aprenentatge en aquesta tasca. El mecanisme d’influència educativa entre iguals seria present gràcies a l’activitat conjunta amb la construcció progressiva de sistemes de significats compartit.

2c- Falta