¡Descarga practica 2 consti llibre y más Monografías, Ensayos en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
PRÀCTICA 2: Lliçons de Dret Constitucional
1.- Discutir la postura del Tribunal Constitucional sobre la representació política i els partits ( a partir de la STC 10/1983, de 21 de febrer. p. 143). p. 144.
2.- Quin és l'argument principal del jutge Marshall per a justificar el poder dels jutges de no aplicar les lleis contràries a la Constitució? p.
3.- Diferenciar entre a funció de "legislador positiu" i de "legislador negatiu" a l'hora d'interpretar la Constitució. p. 113.
4.- Es pot dir que l'Estatut d'Autonomia és una norma "materialment" constitucional. Per què? p. 188
5.- La Constitució exigeix el mateix nivell de competències per a totes les Comunitats Autònomes? p. 188
1.- Discutir la postura del Tribunal Constitucional sobre la representació política i els partits ( a partir de la STC 10/1983, de 21 de febrer. p. 143). p. 144.
A continuació veurem la postura del Tribunal Constitucional en la sentència 10/1983 de 21 de febrer on es resol un recurs d’empara presentat per uns regidors cessats en el càrrec com a conseqüència d’haver estat expulsats del seu propi partit.
Primerament, el Tribuna Constitucional dicta que l’origen del poder polític el dona el poble, és a dir, és el poble qui tria el representat polític i per tant qui li dona el poder aquest. Per tant, només es denominen representats aquells dels quals la seva designació resulta directament de la elecció popular, de la elecció directa dels ciutadans. Un cop elegits, els representants no només ho són de la gent que els vota sinó de tota la població, i per tant, ningú els pot expulsar del partit ja que vas en contra del poble, de la elecció popular i per tant és un fet inconstitucional. Però si hi hagués el cas d’un alterament en els representants polítics, qui s’hauria de fer càrrec del poder haurien de ser membres de la mateixa llista que els polítics cessats, la llista que ha triat el poble, per tant aquesta operació aniria sempre a favor de les persones i la voluntat del poble.
2.- Quin és l'argument principal del jutge Marshall per a justificar el poder dels jutges de no aplicar les lleis contràries a la Constitució? p.
DRET CONSTITUCIONAL PRÀCTICA 2
En l’any 1803, el Tribunal Suprem de Estats Units presidit pel jutge John Marshal resolia el conflicte Marbury vs Madison, on el jutge Marbury havia iniciat un plet contra el secretari d’Estat Madison a propòsit del seu nomenament. En la sentència el Tribunal invalida una llei del Congrés ja que la consideren contrària a la Constitució.
L’argument de John Marshal és el següent; segons el cap del Tribunal Suprem, s’entén la Constitució com a llei suprema i cap llei ordinària la pot alterar. La Constitució és un dret suprem, immodificable pels mitjans ordinaris, ja que si no fos així les Constitucions escrites serien intents absurds de limitar el poder. Per tant les Constitucions escrites es conceben com a Dret suprem i fonamental de la nació i per tant s’ha d’anular o invalidar una Llei del Legislatiu contrària i que contradiu a la Constitució, i aquesta teoria correspon i està vinculada a les Constitucions escrites i per això ha d’ésser considerada un dels principis fonamentals de la societat.
En conclusió, no hi ha llei superior a la Constitució i per això John Marshal invalida la llei del Congrés contrària a la Constitució Americana.
3.- Diferenciar entre a funció de "legislador positiu" i de "legislador negatiu" a l'hora d'interpretar la Constitució. p. 113.
Quan parlem de diferenciar la funció del legislador positiu a la del negatiu ens em de centrar principalment als models històrics de Justícia constitucional; el sistema americà i l’europeu. En el americà, els subjectes de control són els jutges i tribunals que apliquen les lleis als casos que resolen, per tant són tots els integrants del poder judicial els qui exerceixen la funció de control, un control que es produeix mitjançant una via incidental, i el control de manera concreta i finalment arribem als efectes de la decisió per part del jutge ordinari en cas de que s’apreciï la inconstitucionalitat; en
aquest cas no s’anul·laria la llei, sinó que s’aplicaria la seva no aplicació, la conseqüència és que la llei no serà utilitzada per a resoldre aquell litigi, i per tant en aquesta situació direm que el jutge actua com a legislador positiu.
DRET CONSTITUCIONAL PRÀCTICA 2
5.- La Constitució exigeix el mateix nivell de competències per a totes les Comunitats Autònomes? p. 188
Una Comunitat Autònoma és una entitat territorial administrativa espanyola que esta dotada de certa autonomia legislativa amb representants propis i determinades competències executives i administratives. El que determina les competències assumides dins del marc establert per la constitució és l’estatut d’Autonomia de cada Comunitat Autònoma. Com podem observar en els articles 148 i 149 de la Constitució, els representants d’aquells territoris que es volen convertir en Comunitat Autònoma, decidiran quan elaborin l’Estatut quines competències assumeix la Comunitat Autònoma.
Si l’Estatut d’una autonomia s’ha fet per via general , aleshores la Comunitat Autònoma només pot assumir les competències que figuren en l’article 148 de la Constitució Espanyola, i com a conseqüència, hauran d’esperar 5 anys si volen canviar aquestes competències. Per altre banda, si l’Estatut és elaborat per l’article 151 de la Constitució Espanyola, pot assumir les competències que vulgui excepte les reservades per a l’Estatut.
Per tant, i responent a la pregunta formulada, la Constitució no exigeix el mateix nivell de competències per a totes les Comunitats Autònomes, sinó que dona dos vies d’accés per a crear l’Estatut i segons l’Estatut escollit el representant de la Comunitat Autònoma, s’assumeixen unes competències o unes altres.
DRET CONSTITUCIONAL PRÀCTICA 2
