Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Resum DDII (T. 0), Resúmenes de Psicología

Asignatura: diferencies individuals, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Resúmenes

2013/2014

Subido el 01/06/2014

lau_fernandez-6
lau_fernandez-6 🇪🇸

4

(336)

46 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
La psicologia diferencial s’interessa per la variabilitat interindividual del comportament humà i vol:
Explicar.
Controlar. El comportament humà.
Predir.
L’estudi de les diferències individuals s’ocupa de:
Motivació.
Cognició.
Emoció.
Història i panoràmica de les diferències individuals.
Període pre-científic de la Psicologia Diferencial: Descripció i registre de la variabilitat, les creences i
teories molt especulatives de perquè existeixen les diferències i quines són les seves funcions.
Finals s.XIX > Constitució de la Psicologia Diferencial com a ciència empírica: Es porten a terme
investigacions rigoroses de la realitat, seguint el mètode científic.
1805 > Origen de la Psicologia Diferencial: F. J. Galton crea mètodes i tècniques per estudiar la
variabilitat en els tests psicològics.
Sorgiment de la Psicologia Diferencial com a ciència independent:
1887 > J. M. Cattel: Funda un laboratori de psicologia.
1904 > Ch. Spearman: Formula la 1ª teoria moderna sobre la intel·ligència.
Durant els 100 anys que porta aquesta disciplina, hi ha hagut 4 etapes:
1. 1850-1910 > Sorgiment i constitució.
Aportacions per estudiar científicament les diferències individuals i trobar aplicacions
d’aquests descobriments a les necessitats socials.
Creació de tests mental i d’intel·ligència.
Proves per avaluar el QI.
2. 1910-1950 > Desenvolupament i delimitació dels conceptes i mètodes propis.
Desenvolupament de les tècniques estadístiques principals.
Generalització de les tècniques psicomètriques a la construcció de tests.
Aplicació dels tests en les àrees en les que intervé la psicologia.
1es teories sobra la estructura de la intel·ligència i de la personalitat.
3. 1950-1980 > Crisi en l’estudi de les diferències individuals.
Després de la II Guerra Mundial > La Psicologia Diferencial es subdivideix en 2
subdisciplines.
Moltes teories i models psicològics tradicionals van ser qüestionats i es van deixar de
banda.
4. 1980-Actualitat > Re-interès.
Torna l’interès per les teories i els models psicològics que s’havien deixat de banda.
Les dues tradicions científiques de la psicologia.
Disciplina experimental:
Mitjançant experiments en els que es manipula la realitat artificialment.
Pavlov > Psicologia de l’aprenentatge: Com s’associen els EI a les respostes apreses en
gossos.
S. Milgram > Com la presència de l’autoritat por provocar respostes d’obediència encara
que aquestes siguin immorals o il·legítimes.
S’ocupa de processos i mecanismes senzills.
Relaciona poques variables entre si.
IFERÈNCIES INDIVIDUALS
1
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resum DDII (T. 0) y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!

La psicologia diferencial s’interessa per la variabilitat interindividual del comportament humà i vol:

  • Explicar.
  • Controlar. El comportament humà.
  • Predir.

L’estudi de les diferències individuals s’ocupa de:

  • Motivació.
  • Cognició.
  • Emoció.

Història i panoràmica de les diferències individuals.

Període pre-científic de la Psicologia Diferencial: Descripció i registre de la variabilitat, les creences i teories molt especulatives de perquè existeixen les diferències i quines són les seves funcions.

Finals s.XIX > Constitució de la Psicologia Diferencial com a ciència empírica: Es porten a terme investigacions rigoroses de la realitat, seguint el mètode científic.

1805 > Origen de la Psicologia Diferencial: F. J. Galton crea mètodes i tècniques per estudiar la variabilitat en els tests psicològics.

Sorgiment de la Psicologia Diferencial com a ciència independent:

  • 1887 > J. M. Cattel: Funda un laboratori de psicologia.
  • 1904 > Ch. Spearman: Formula la 1ª teoria moderna sobre la intel·ligència.

Durant els 100 anys que porta aquesta disciplina, hi ha hagut 4 etapes:

  1. 1850-1910 > Sorgiment i constitució.
    • Aportacions per estudiar científicament les diferències individuals i trobar aplicacions d’aquests descobriments a les necessitats socials.
    • Creació de tests mental i d’intel·ligència.
    • Proves per avaluar el QI.
  2. 1910-1950 > Desenvolupament i delimitació dels conceptes i mètodes propis.
    • Desenvolupament de les tècniques estadístiques principals.
    • Generalització de les tècniques psicomètriques a la construcció de tests.
    • Aplicació dels tests en les àrees en les que intervé la psicologia.
    • 1es teories sobra la estructura de la intel·ligència i de la personalitat.
  3. 1950-1980 > Crisi en l’estudi de les diferències individuals.
    • Després de la II Guerra Mundial > La Psicologia Diferencial es subdivideix en 2 subdisciplines.
    • Moltes teories i models psicològics tradicionals van ser qüestionats i es van deixar de banda.
  4. 1980-Actualitat > Re-interès.
    • Torna l’interès per les teories i els models psicològics que s’havien deixat de banda.

Les dues tradicions científiques de la psicologia.

Disciplina experimental:

  • Mitjançant experiments en els que es manipula la realitat artificialment.
    • Pavlov > Psicologia de l’aprenentatge: Com s’associen els EI a les respostes apreses en gossos.
    • S. Milgram > Com la presència de l’autoritat por provocar respostes d’obediència encara que aquestes siguin immorals o il·legítimes.
  • S’ocupa de processos i mecanismes senzills.
  • Relaciona poques variables entre si.

IFERÈNCIES INDIVIDUALS

  • El valor dels resultats experimentals és molt útil per al coneixement però normalment poc aplicable, ja que la realitat és més complexa que l’artificialitat del laboratori.
  • Tenen una gran limitació degut a que èticament algunes característiques de les persones no es poden manipular.
  • S’ocupa de:
    • Processos mentals.
    • Mecanismes que produeixen els pensaments.
    • Emocions.
    • Conductes verbals o motores.
    • Processos cognitius.
    • Mecanismes psicològics que expliquen el funcionament mental.

Disciplina correlacional:

  • Spearman: Psicologia de la intel·ligència.
  • Observació en condicions naturals.
    • Estudis empírics sobre l’estat de benestar i la felicitat d’una població.
    • Estudis que comparen el rendiment escolar dels nens i les nenes.
  • Explica com es relacionen diverses variables.
  • No permet contrastar hipòtesis.
  • És la metodologia més característica de la Psicologia Diferencial i de la psicologia moderna degut a varis motius: - Registra els fenòmens en condicions naturals. - Té capacitat per analitzar diverses variables heterogènies a la vegada. - Permet veure les interaccions entre les variables. - Té utilitat pràctica. - Es poden generalitzar els resultats.

Els temes propis de la psicologia de les diferències individuals.

La intel·ligència és el fenòmen més analitzat i sobre tot pel que fa a la seva relació amb el rendiment en qualsevol activitat.

3 àmbits de la psicologia en relació al comportament:

  1. Cognitius: Pensaments.
    • (^) Capacitats: Intel·ligència.
    • Operacions i processos: Processament de la informació.
  2. Afectiu: Emocions.
  3. Volutiu: Motivació.

IFERÈNCIES INDIVIDUALS