Estabilitat i desenvolupament de la intel·ligència.
La intel·ligència és estable o canviant?
•Experiència quotidiana: Ens diu que la intel·ligència és canviant.
•Evidència empírica: Ens diu que la intel·ligència és estable.
El QI és a la vegada estable i canviant.
•Estable: El valor mitjà de les correlacions de 2 mesures de la intel·ligència d’una persona en 2
moments diferents de la seva vida està al voltant del 0,70. Una persona que presenta
puntuacions superiors al seu grup de referència quan és jove, continuarà presentant `puntuacions
superiors a aquest quan sigui adulta. El mateix passa amb les persones que presenten
puntuacions inferiors.
•Canviant: Degut als nous aprenentatges.
Enfocament del cicle vital: Consideració completa de la vida d’un individu. Demostra que el
desenvolupament no acaba a l’adolescència, sinó que es dóna durant tota la vida, ja que hi ha una gran
variabilitat durant la trajectòria del desenvolupament individual.
Quan s’estudien les diferències psicològiques entre grups de diferents edats, s’han de tenir en compte en
factors biològics i socials. Pot ser que, a nivell intel·lectual, les diferències en el rendiment entre joves i
adults sigui conseqüència de mecanismes cognitius diferents.
El patró normal del desenvolupament de la intel·ligència es basa en:
1. Augment des de la infància fins aproximadament els 20 anys.
2. Període de consolidació i estabilitat.
3. Davallada més lenta al principi, però que a partir dels 70 anys s’accelera.
•No totes les capacitats canvien de la mateixa manera.
Canvis associats a l’edat: Les característiques psicològiques d’una persona canvien amb el pas dels
anys. Aquest canvi està determina per les característiques individuals del patró de desenvolupament i
maduració.
Diferències d’edat: Diferències que ho ha entre persones d’edats diferents. No es pot saber si aquestes
són degudes a canvis de la intel·ligència com a conseqüència del pas dels anys o si estan implicades
altres variables relacionades amb les diferències que es troben entre les generacions.
Estudis transversals i longitudinals de la intel·ligència.
Estudis transversals: Avaluació de grups de persones d’edats diferents en un mateix moment temporal.
•Avantatges:
•Ràpids i econòmics.
•Dóna informació generals de les diferències que es troben entre edats diferents.
•Problemes:
•Efecte cohort o generació: Que les diferències entre els grups poden ser degudes a altres
factors a part del de l’edat.
•No permeten captar el canvi intraindividual.
•Problemes en la homogeneïtat entre els grups.
•Estudis transversals de McArdle: L’evolució de la intel·ligència segueix el patró clàssic de
l’envelliment, però el rang de variabilitat és diferent segons el tipus d’intel·ligència que s’avaluï i el
rang d’edat estuat.
Estudis longitudinals: Avaluació d’un mateix grup de persones en diferents moments de la seva vida.
•Avantatges:
•Permeten captar les diferències intraindividuals.
•No hi ha problema respecte a l’homogeneïtat entre grups.
IFERÈNCIES INDIVIDUALS
27
