Determinisme ambiental i DDII.
El cas del peix cara-de-cotorra: Quan neix pot se mascle o femella i si és femelles, por transformar-se en
mascle a causa d’influències socials. Els canvis es donen molt ràpidament i a nivells hormonal. Fisiològic
i conductual.
Anys ’60 i ’70: John Money > El comportament sexual i el comportament lligat al sexe són producte de
l’educació que reben els nens i les nenes.
•Cas de Brenda/David Remer: Demostra que no és així.
Epigenètica: Estudia com factors ambientals concrets afecten en l’expressió d’alguns gens o modulen
l’expressió del genoma.
Rang de reacció: Els trets fenotípics es formen per la interacció entre determinant genètics i ambientals.
Donat un genotip, hi ha un fenotip per a cada ambient.
Errors que es cometen quan es parla d’ambient VS criança:
•Els gens determinen el fenotip. F 0 E 0 El fenotip depèn de la interacció entre els gens i l’ambient.
•Els gens determinen la capacitat. F 0 E 0 Tant els gens com l’ambient determinen la capacitat.
•Els gens determinen tendències de resposta. F 0 E 0 L’expressió genètica depèn de la interpretació de
l’ambient.
A nivell individual és impossible separar els efectes de l’ambient dels efectes genètics, però amb
intervencions ambientals és possible revertir l’efecte d’alguns gens en el comportament.
A nivell grupal a l’hora de considerar els efectes dels gens i l’ambient es té en compte:
•Consideració sociològica: Promig (Mitjana).
•Consideració psicològica: Variabilitat.
Efectes de l’ambient i la selecció ambiental.
J. A. Forteza > Ambient: Conjunt d’estímuls que afecten a l’individu, des de que es constitueix com a zigot
i durant tota la seva vida. Inclou una sèrie de factors com:
•Medi físic.
•Aspectes socials i culturals.
•Aspectes psicològics.
Bronfrennbrener > Teoria ecològica de sistemes: Explica el desenvolupament psicològic a partir d’una
sèrie de sistemes o ambients:
1. Individu: Sistemes individuals.
2. Microsistema: Relacions i activitats
interpersonals de l’individu amb el seu entorn més proper.
3. Mesosistema: Relacions entre 2 o
més mesosistemes. L’individu
participa de forma activa.
4. Exosistema: Ambient en el que l’individu no participa activament, però els fets que es donen
l’afecten.
5. Macrosistema: Estructura ecològica
més externa de l’individu, però que
afecta en el seu desenvolupament.
Waddington > Compara el procés de desenvolupament amb el moviment d’una pilota per una superfície
irregular inclinada: La pilota es deixa emportar per la irregularitat del terreny i la força de la gravetat.
Només por moure’s per la superfície dins dels límits marcats pel contorn d’aquesta, però a cada moment
de caiguda la pilota pot agafar diferents camins o velocitats (determinats per la superfície i el moment de
caiguda).
IFERÈNCIES INDIVIDUALS
58
