Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


ddii resum tema 0, Resúmenes de Psicología

Asignatura: diferencies individuals, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Resúmenes

2013/2014

Subido el 07/06/2014

palulaga
palulaga 🇪🇸

4.3

(10)

4 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
RESUM TEMA 0: INTRODUCCIÓ
0.1 HISTORIA I PANORÀMICA DE LA PSICOLOGIA DIFERENCIAL:
·La psicologia, des del seus inicis, s’ha ocupat de la variabilitat dels humans, dels seus
comportaments així com de les seves causes i conseqüències (Andrés Pueyo, 1997)
·L’evolució ha estat la responsable i la causa de la variabilitat dels organismes a la
naturalesa, incloent els humans, no només a nivell físic sinó també psicològic i conductual.
·En el marc de la biologia serà la genètica la branca més dedicada a conèixer les causes de
la variabilitat, en canvi, l’antropologia i la sociologia s’ocupen de l’estudi dels diversos
grups humans i d’analitzar la realitat de les diferències i semblances entre els individus que
pertanyen a grups humans molt diferents culturalment
·En el marc de la psicologia, la branca que s’interessa per l’estudi de la variabilitat dels
atributs psicològics de les persones s’anomena psicologia de les diferencies individuals,
que va sorgir a finals de S.XIX
·La Pdiferencial es va iniciar amb J. Galton, qui va iniciar la recerca empírica en mols
camps vitals de la Pdiferencial com l’estudi de l’herència de la genialitat, va inventar
mètodes i tècniques per estudiar la variabilitat dels trets psicologics i va ser el precursor
dels tests psicològica. Un dels seus alumnes va ser Karl Pearson, qui va descobrir el index
de correlació producte-moment de perason.
·El període pre-científic de la PDiferencial es caracteritza per la descripció i el registre de
variabilitat i un seguit de creences i teories molt especulatives de perquè existien i quines
funcions tenien.
·La PDiferencial com a disciplina independent té la seva data d’inici entre 1887 (quan
Mckee Cartell va fundar el primer laboratori) i 1904 (quan Ch. Spearman va formular la
primera teoria moderna de la intel·ligència)
·Cartell i Sperman van ser capaços d’unificar totes les teories filosofiques, biologiques, etc
que hi havia fins el moment, aplicant-les a l’estudi de les capacitats i aptituds mentals dels
humans, creant una nova branca de la psicologia, la psicologia diferencial. (també van
contribuir altres com: Binet, W.Stern, L. Terman, H. Muntsberg...)
·En els 100 anys després de la creació de la disciplina s’hi distingeixen 4 etapes:
-Primera etapa (1871-1910): sorgiment i construcció, s’inventen els tests mentals i
d’intel·ligència. Preocupació per entendre la deficiència mental en termes genètics i
hereditaris
-Segona etapa (1910-1950): desenvolupament i delimitació dels continguts i mètodes
pròpies de la disciplina. Desenvolupament de les tècniques estadístiques. Psicotècnica
aplicada.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga ddii resum tema 0 y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!

RESUM TEMA 0: INTRODUCCIÓ

0.1 HISTORIA I PANORÀMICA DE LA PSICOLOGIA DIFERENCIAL:

·La psicologia, des del seus inicis, s’ha ocupat de la variabilitat dels humans, dels seus comportaments així com de les seves causes i conseqüències (Andrés Pueyo, 1997)

·L’evolució ha estat la responsable i la causa de la variabilitat dels organismes a la naturalesa, incloent els humans, no només a nivell físic sinó també psicològic i conductual.

·En el marc de la biologia serà la genètica la branca més dedicada a conèixer les causes de la variabilitat, en canvi, l’antropologia i la sociologia s’ocupen de l’estudi dels diversos grups humans i d’analitzar la realitat de les diferències i semblances entre els individus que pertanyen a grups humans molt diferents culturalment

·En el marc de la psicologia, la branca que s’interessa per l’estudi de la variabilitat dels atributs psicològics de les persones s’anomena psicologia de les diferencies individuals, que va sorgir a finals de S.XIX

·La Pdiferencial es va iniciar amb J. Galton, qui va iniciar la recerca empírica en mols camps vitals de la Pdiferencial com l’estudi de l’herència de la genialitat, va inventar mètodes i tècniques per estudiar la variabilitat dels trets psicologics i va ser el precursor dels tests psicològica. Un dels seus alumnes va ser Karl Pearson, qui va descobrir el index de correlació producte-moment de perason.

·El període pre-científic de la PDiferencial es caracteritza per la descripció i el registre de variabilitat i un seguit de creences i teories molt especulatives de perquè existien i quines funcions tenien.

·La PDiferencial com a disciplina independent té la seva data d’inici entre 1887 (quan Mckee Cartell va fundar el primer laboratori) i 1904 (quan Ch. Spearman va formular la primera teoria moderna de la intel·ligència)

·Cartell i Sperman van ser capaços d’unificar totes les teories filosofiques, biologiques, etc que hi havia fins el moment, aplicant-les a l’estudi de les capacitats i aptituds mentals dels humans, creant una nova branca de la psicologia, la psicologia diferencial. (també van contribuir altres com: Binet, W.Stern, L. Terman, H. Muntsberg...)

·En els 100 anys després de la creació de la disciplina s’hi distingeixen 4 etapes:

-Primera etapa (1871-1910): sorgiment i construcció, s’inventen els tests mentals i d’intel·ligència. Preocupació per entendre la deficiència mental en termes genètics i hereditaris -Segona etapa (1910-1950): desenvolupament i delimitació dels continguts i mètodes pròpies de la disciplina. Desenvolupament de les tècniques estadístiques. Psicotècnica aplicada.

-Tercera etapa (1950-1980 ) la Psicologia de les diferències individuals es ramifica, es produeix una forta investigació universitària. -Quarta etapa (1980 fins l’actualitat) s’han suavitzat les critiques als models i mètodes de la psicologia diferencial i s’han reconegut els models factorials de la inteligència. Creació d’estudis i avenços metodològics

0.2 LES DUES TRADICIONS CIENTÍFIQUES DE LA PSICOLOGIA Tradicions metodològiques de la psicologia:

A)tradició experimental: utilitza l’experiment com a anàlisi metodològica (poques variables dependents i independents, manipulació del experimentador) grans limitacions per estudiar el comportament dels humans ( molt cops per ètica) Les limitacions ètiques es podrien solucionar mitjançant l’aproximació correlacional (agafar situacions reals que presentin les variables que nosaltres volíem. P.ex: nens desnodrits)

B)tradició correlacional: observació en condicions naturals i el registre de les condicions ambientals. Té una gran potencialitat degut a:a) registre de fenòmens en condicions naturals. b)capacitat d’analitzar nombroses variables heterogènies simultàniament c)veure’n les seves interaccions d)generació d’evidències d’utilitat pràctica e) valor de generalització dels resultats. (metodologia tradicional de les diferències individuals)

0.3 ELS TEMES PROPIS DE LA PSICOLOGIA DE LES DDII. Àmbits de la psicologia en relació al comportament: -Cognitiu: relacionat amb els pensaments; com pensen, que creuen, com decideixen...alteres processos mentals com: expectatives, formes de raonar, capacitat de resoldre problemes -capacitats (intel·ligència) -operacions i processos que sustenten el processament de la informació. Processos mentals com el pensament, el raonament la percepció. -L’afectiu: relacionat amb les emocions -El volitiu: relacionat amb la motivació

La intel·ligència esta construïda per un conjunt múltiple i variat de capacitats que podem descriure segons diferents característiques: nivell de generalització, informació que utilitza, etc.

Per entendre la personalitat s’han de considerar les variacions del temperament, que representa l’estructura de les fortaleses i debilitats de l’individu i el seu nucli bàsic. Aquestes característiques emocionals relacionades amb les emocions simples (por, alegria, etc) són les que marquen la forma i la intensitat de les respostes de l’individu.

Caràcter: agregat de disposicions motivacionals i altres elements com són les actituds les creences i els valors. Es normal ajuntar el concepte de temperament i caràcter per formar el concepte personalitat. La personalitat es forma per diferents atributs (trets de personalitat) que són elements propis de l’estructura de la personalitat.

La psicologia de les diferencies individuals s’ocupa de persones que mostren unes capacitats o disposicions excepcionals, i diferents a la majora dels humans (ex: superdotats, marginats)