



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
1. Què és la psicologia? 2. Definició i classificació de les ciències. 3. La psicologia és una ciència humana. 4. Mètodes de la psicologia. 5. Distincions
Tipo: Esquemas y mapas conceptuales
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




· La psicologia és la ciència del comportament i de les conductes psíquiques de les persones, en concret, la psicologia s’interessa per tots els nostres processos mentals (desitjos, raonaments, emocions, decisions, somnis, dubtes…) Aquesta ciència del comportament, es refereix a qualsevol conducta que mostren les persones. DEFINICIÓ DE LA CIÈNCIA · La psicologia es defineix com a ciència, les ciències per tenen explorar, descriure, aplicar i predir els esdeveniments que tenen lloc al món. A partir de preguntes s’ha anat construint la ciència. Perquè una resposta sigui científica ha de complir unes condicions: 1) Objectivitat → les afirmacions corresponen a la realitat i a fets comprovats i no tan sols són fets personals. 2) Predicció → capacitat per preveure com serà un fenomen en el futur (ex: un metge, pot preveure com evolucionarà una malaltia). 3) Matematització → capacitat d’expressar els resultats obtinguts per una ciència de forma matemàtica i d’operar amb aquests resultats, això fa que la ciència sigui més exacta, més precisa i amb la capacitat d’explicar més fenòmens (ex: no és el mateix dir que un objecte pesa molt, a dir que un objecte pesa 79,54 kg). LA PSICOLOGIA ÉS UNA CIÈNCIA HUMANA · La psicologia comparteix amb les ciències naturals, criteris com ara l’objectivitat, l’experimentació, la predicció i fina algun punt la matematització. Al mateix temps també té en comú amb les ciències humanes la capacitat d’interpretació, de crítica o d’anàlisi de les conductes, dona explicacions i interpretacions sobre la conducta humana, però ho fa amb mètodes i eines de les ciències naturals.
La psicologia investiga què passa en qualsevol tipus de conducta, en busca les causes, i intenta canviar les conductes que són perjudicials per a les persones i definir aquelles conductes que afavoreixen un grau més alt de benestar per a la persona. ELS MÈTODES DE LA PSICOLOGIA · Hi ha tres mètodes: 1) Mètode psicomètric → Aquest mètode es basa en la realització de tests, aquests s'avaluen en funció de les respostes obtingudes, que s’han definit amb mitjans estadístics. Normalment, és el psicòleg qui ha de passar un test, corregir-lo i interpretar-lo, i no indocumentat en la matèria. 2) Mètode experimental → El mètode experimental en psicologia és una tècnica d'investigació que s'utilitza per estudiar les relacions de causa i efecte entre variables. 3) Mètode observacional → Consisteix a observar conductes als llocs on es produeixen i no en un laboratori, l’observació parteix d’uns criteris que es volen observar. Aquesta observació pot ser directa o es pot fer utilitzant vídeos, gravadores, fotos o coses similars. TEMES D’ESTUDI DE LA PSICOLOGIA · Psicologia experimental → Estudia la conducta en laboratoris i efectua experiments en els quals es controlen totes les variables. Els psicòlegs experimentals són científics de laboratori. · Psicologia evolutiva → Estudia com varia la conducta humana segons l’edat de les persones, des de la conducta del nadó fins a la persona adulta, i també en el procés d'envelliment. · Psicologia clínica → Estudia els trastorns i les malalties mentals i intenta curar-los. Investiguen quin és el problema d’aquestes persones, efectuen un diagnòstic, utilitzen un procediment, i fan un mètode que s’anomena teràpia per resoldre aquest trastorn. Els psicòlegs fan servir diverses teràpies segons el tipus de trastorn mental que tingui la persona. · Psicologia social → Tracta sobre la conducta que tenen les persones en relació amb els altres, sobre els conflictes de grup i també sobre la conducta de diversos col·lectius com ara una societat o un grup d’amics. DISTINCIÓ ENTRE PSIQUIATRE, PSICÒLEG; NEURÒLEG I PSICOANALISTA · Psiquiatre → És un metge que s’ha especialitzat en els trastorns mentals, i els seus pacients són malalts mentals. El psiquiatre ha fet tota la formació d’un metge i coneix a fons les bases fisiològiques del cervell de la conducta humana, el sistema nerviós i el funcionament del cervell. També com a metge pot receptar fàrmacs. · Psicòleg → El psicòleg ha realitzat estudis universitaris, però no té formació mèdica. Treballa amb persones que tenen dificultats psicològiques i també amb persones que no pateixen cap trastorn i que acudeixen a ell buscant una altra manera de serveis. No pot receptar fàrmacs.
La majoria dels subjectes continuaven donant els xocs només perquè se'ls deia que ho fessin, revelant la tendència de les persones a obeir l'autoritat fins i tot en situacions èticament dubtoses. Aquest experiment va generar importants qüestions ètiques sobre el tractament dels participants en experiments psicològics i va augmentar la consciència sobre els límits de l'obediència a l'autoritat en la societat. EXPERIMENT DE STANFORD L'estudi de l'Experiment de Stanford va ser realitzat per l'estudiant de doctorat en psicologia Philip Zimbardo el 1971. L'experiment simulava una presó i els participants van ser assignats com a presoners o guàrdies. Tot i estar inicialment planejat per durar dues setmanes, l'experiment es va abandonar al cap de només sis dies degut a l'escalada d'abusos i comportaments cruels dels guàrdies envers els presoners. L'estudi va revelar la rapidesa amb què les persones podien adoptar i justificar rols sàdics quan estan immersos en un entorn específic, posant en evidència els perills de l'abús d'autoritat i el poder del context en el comportament humà.