¡Descarga RESUM TEMA 11 DD.II y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 11: SOCIETAT, CULTURA I AMBIENT EN LES DD.II.
11.1 Determinisme ambiental i diferències individuals
A la naturalesa, trobem determinisme ambiental en les dd.ii. Cas peix cara-de-cotorra (Talasoma bifasciatum) quan neix pot ser mascle o femella.
Quan es femella pot transformar-se en mascle x les influències socials com composició
de grup en terme de proporció entre Ma/Fe. Els canvis són molt ràpids i són a nivell
hormonal, fisiològic i conductual.
Humans, el Dr. John Money la determinació gènere com un fenomen social. Es van fer
investigacions d'individus d'intersexualitat i arriben a la conclusió que el comportament sexual i
el lligat a sexe, eren producte de l'educació que rebia el nen/a, no pas del sexe biològic al néixer.
El cas de Brenda/David/Reimer Dos bessons, al néixer els van haver de circumcidar. Al
Bruce li va sortir malament la operació amb la destrucció d'una part del penis. Pares
temors dels efectes de la seva maduració psicosexual, i el Dr. Money va veure la
oportunitat per posar a prova la seva hipòtesi x dos motius:
- Tenia control natural, amb el germà compartia gens, ambient familiar i
intrauterí.
- Podia experimentar amb persona que es re-assignava sexe sense
alteració cromosòmica o diferenciació sexual.
Money va recomanar que fessin una operació completa de vagina i l'eduquessin com
una nena: la Brenda. Feia seguiments, i creia que l'experiment era un èxit, ja que els
pares no li contaven les dudes i lo incòmoda que estava Brenda, i les depressions. Als
14 anys es va canviar el nom per David i va assumir el paper masculí.
-Els dos casos, veiem la potència de l'ambient i educació en determinar dd.ii com el
sexe. Hi ha precisió terminològica important, però els dos termes conflueixen.
Epigenètica Com factors ambientals
concrets afecten l'expressió d'alguns
gens o modules l'expressió del
genoma. Modificacions en
l’expressió d’un gen que es
transmeten per herència però no
suposen alteració de la seqüència de
l’ADN.
Rang de reacció Permet comprendre perquè els gens no construeixen de forma finalista els trets fenotípics, sinó que provenen de la interacció entre determinants genètics i ambientals. Amb un genotip, hi haurà un fenotip particular per cada ambient. Norma de reacció és una gràfica de correspondència entre els diferents ambients i els fenotips que resultaran.
Desenvolupaments de la Genètica de la Conducta –Vac i Vae
–Interaccions GxE
Errors que cal evitar naturalesa v.s criança. Segun R. Lewontin hi ha 3 errors fonamentals: -Gens determinen fenotip: els fenotips depenen de la interacció dels genotips amb factors ambientals -Gens determinen capacitat: Lewontin amb metàfora dels cubs buits, diu que cada persona al néixer té cubs buits i amb experiència s'omplen. Gens determina grandària cubs i ambient els omple. Ara es sap que tan gens com ambients l'omplen.
- Gens determinen tendència: És error subtil ja que és formulat en termes relatius i sembla referència a l'ambient. Aquesta afirmació només es certa si factors ambientals afecten per igual a tots. La manera com ens afecten ambient depèn de com som.
Fenilcetonúria o retard mental per deprivació intervencions ambientals que reverteix efectes d'alguns gens en el comportament. No caure reduccionisme com que el comportament antisocial que es diu que influencien el gen MAOA a l'activitat MAOA cerebral i que determina aquest comportament, i que és degut únicament a la violència de cine, videojocs o als iguals. Exemple cine que no passa això: Oliver Twist.
11.2 Efectes de l'ambient i la selecció ambiental.
Definicions ambients segons J.A Forteza (1982) Conjunt total d'estímuls que afecten
a l'individu, des de que es construeix el zigot i durant tota la vida.
Hi ha una sèrie de factors de naturalesa que ocasionen efectes interactius. Poden ser:
-Físiques: geografia, clima o mobiliari -Familiars: estructura familiar, funció i rols dels membres,.. -Escolars(mestres o companys) o laborals: context o clima laboral, mida
empresa..
-Religió, normes culturals, expectatives -Socioeconòmiques: renda familiar, patrimoni o nivell d'estudis.
Ambient no és global i únic. Bronfrennbrener desenvolupa un model anomenat:
-Teoria ecològica de sistemes: explica el desenv. psicològic a partir de sistemes o
ambients. Microsistema caracteritzat per relacions i activitats interpersonals que
l'individu experimenta en un entorn proper, i tenim un número il·limitat, es a nivell
grupal, amb influències familiars, parentals, amics propers..
Mesosistema interrelacions entre dos o més microsistemes on l'individu té una
participació destacada i activa. Barri, escola, treball. Exosistema un o més ambients que no inclouen l'individu com a part activa, esdevenen fets que afecten indirectament, com lleis, normes o creences de la societat. Macrosistema estructura ecològica més externa a l'individu, afecta al desenv.
Aclarir importància relativa de les influències ambientals.
Intel·ligència Actituds específiques
rendiment escolar Creativitat Personalitat
Ambientalitat compartida
QI: 0,30 (decreixen amb l'edat) Infants QI: 0, adults QI: 0,
0,25 0,25 0,35 Residual: 0,
Ambientalitat NO compartida
QI: infants i adults 0,30. (estables amb edat)
0,30 0,25 0,25 0,
La part de la variància que no és atribuïble ni a
factors genètics ni a error es atribuïda a la no
compartida.
Herència Personalitat: Descomposició variància
11.3 L'ambient intrafamiliar i entrefamilies.
Família Concepte ampli i inespecífic i gran influència en el comportament. Variables de pares antisocials, mala relació pares-fills, poca supervisió i poca implicació educativa o estrés parental són predictives i tenen + importància al ser una família desestructurada. Família és una "macrovariable" amb complexitat, i que amaga molts elements x comprendre efectes. El concepte és poc explicatiu però elements ho són molt. Escola gran agent socialitzador. Coincideix amb canvis cronològics més importants en el desenv. personal i social en nens, adolescents i joves. En societats industrials i tecnològiques d'ingrés es precoç, i pot allargar-se a 14, 16 o inclús 18. El nº d'hores i temps és el més llarg del que passa a la família. Lloc on s'adquireixen coneixements, habilitats i competències bàsiques x adaptar-se a societat complexa. Lloc de socialització complementari a la família i on pre- adolescents i adolescents adquireixen una part dels factors caracterials + identitaris.
- Elements escolars importants: professors que és l'estructura acadèmico- administrativa i els companys tenen una funció d'aprenentatges d'habilitats socials Laboral equivalent a l'escolar en adults. No només és un mitjà de subsistència econòmica, també és un factor d'adaptació social i socialització. Igual o grups amics Rellevant en el desenv. antisocial. Individus (normalment mateix sexe) que mantenen relacions + o - intenses, d'edats similars, especialment en el desenv. psicosocial joves, adolescents i en menor grau adults. Relacions interpersonals són d'interès especial quan són de major intensitat i són al inici adolescència i final joventut, que coincideix en el pic de comportament antisocial que es dona en humans, sobretot en homes. Mitjans de comunicació i vijeojocs Font crucial d'info que contribueix en la creació d'opinió en certs esdeveniments, coneixement de cultures i modes de vida, sensibilització de problemes socials com conflictes ètnics o religiosos, fam o catàstrofes. Els mitjans de comunicació de masses important en la societat actual, constituents de la vida quotidiana i cultures post- industrials, sobretot TV, que la seva influència es crítica en adolescents i joves. Influencia transversal, que ocupa temps d'oci, present a la vida labora i educativa. Estudis diuen que veure TV en elevat temps és la mateixa en casi totes cultures i societats. Estudis sociològics diuen que un noi en NY, BCN o Perú veuen el mateix temps d'hores la TV. Estudis empírics diuen que la influència de la TV comporta conducta violenta i agressiva de joves i menors. Des de petits, exposats a varietat d'influències d'altres entorns amb formes de comportar-se diferents. La violència filmada influeix en conducta, actituds, pensaments, efecte sobre el comport. antisocial perque els missatges són heterogènis, però sembla que justifiqui, enalteixi i potenciï aquestos comportaments. Estudis ho confirmen, però no en gran intensitat (Anderson, Benjamin, Wood& Bonnaci, 2006; Huesmann, Moise-Titus, Podolski, & Eron, 2003).
Eleanor Maccoby (1917-present) Psicòloga de la universitat de Stanford experta en temes de gènere i de les influències educatives en el desenvolupament. 1957 Recopilació de treballs sobre la influència dels mètodes de criança familiar sobre les característiques de personalitat dels fills, avaluades por persones independents, indiquen que NO HI HA RELACIÓel va publicar el 1992 (discrepància amb les polítiques socials de l’època).
Canvis esmentats anteriorment indiquen que: a) influències entre individu i medi no unidireccionals sinó que són bidireccionals i l'individu no és passiu a les accions del medi, principal agent actiu per mitjà de efectes en la selecció dels ambients o modificació dels mateixos b) La primera infància no importància determinant, sinó que efectes de l'ambient són persistents en el desenv. i a més acumulatius.
