¡Descarga Resum tema 2 y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Tema 2: Epistemologia i psicologia
Racionalisme, Empirisme i Positivisme
RACIONALISME
- Raó = via segura per a la obtenció del coneixement
- Existència d’idees innates.
- Accepten importància de la informació sensorial però és a través d’una ment activa quan s’arriben a conèixer els principis no presents en aquesta informació.
- Ment més que col·lecció d’idees derivades de l’experiència sensorial.
- Existeixen veritats a les quals només podem arribar a través de la deducció lògica, anàlisis, argument… no “descobribles” únicament a través dels sentits.
- Importa contingut ment + mecanismes i capacitats que processen aquest contingut.
- René Descartes (fundador racionalisme modern)
- Mecanicisme : univers i tota la naturalesa màquines creades per Déu.
- Univers = sofisticada màquina sense poder diví que funciona mecànicament.
- Coneixement voluntat de Déu teologia Descobriment lleis natura raó i ciència
- Dualisme cartesià : ésser humà format per dues substàncies que interaccionen entre sí (glàndula pineal)
- Espiritual-immaterial (inestenxa): la ment pensament conscient.
- Substància material (extensa): el cos material i mecànic, produeix moviments reflexes
- Idees innates: la base del pensament són les idees:
- Idees innates inscrites en la ment des del naixement, per Déu.
- Idees derivades de la raó permeten conèixer com és en realitat el món extern i accedir a la veritat.
- Ciència cartesiana : intuïció i deducció
- Intuïció la ment obté una idea clara; no pot dubtar de la seva validesa.
- Deducció a partir d’aquesta idea se’n poden deduir moltes altres vàlides. Restableix la dignitat de la introspecció, per tant de l’experiència purament subjectiva.
Contribucions a la psicologia:
- Anàlisi mecanista de la conducta
- Cervell mediador de la conducta
- Especifica relació ment-cos Critica : moltes de les seves idees no eren
- Estimula reaccions posteriors susceptibles de ser comprovades científicament.
- Investiga l’animal per entendre l’home
- Rescata experiència subjectiva
- Gottfried Wilhelm Leibniz
Reacciona a l’oposició Cartesiana Pensament – Extensió.
Proposa la Monadologia : univers composat per petites partícules independents (mònades)
- Cada mònada és activa i té capàcitat de consciencia
- Poden variar en la claredat del pensament (diferent intel·ligència)
- Cos humà = agrupació mònades amb diferents estats de consciencia, dominats per l’ànima (dualisme)
El pensament segueix el mateix principi de gradació:
- Petites percepcions: inconscients ( per sota llindar consciencia)
- Apercepcions: agrupacions de petites percepcions (per damunt llindar) La raó només pot operar per sobre les apercepcions (conscients)
Aportacions a la psicologia:
- 1r en parlar d’un contínuum inconscient- conscient (desenvolupat després psicoanàlisi)
- 1r en adoptar noció llindar (desenvolupat després Herbart i Fechner)
Teoría psicológica que explica la unitat de la consciencia des de l’associació d’ideees. Formuolen lleis associatives de les idees.
L’associacionisme és empirista: experiències sensorials (percepcions) deixen rastres que, associats amb d’altres formaran de més complexes, determinant la continuïtat de la vida mental que es veu en les reflexions.
- Francis Bacon (precurssor)
Empirista radical s’ha d’investigar la natura des d’una posición naturalista i macanicista, evitant la teología. La naturalesa només es pot entendre mitjançant l’estudi directe i objectiu.
- Mètode a seguir per a l’el·laboració de lleis indució (observació): partim d’allò que s’observa cap a la generalització. - Repetició d’observacions - Confecció d’una taula de descobriments - A partir de la taula establir una llei general hipotética - Realitzar experiments fructífers que verifiquin la llei
- Empirisme Britànic: Thomas Hobbes
- Univers únicament format de materia i moviment (materialisme) i que aquest és una màquina dins la qual funciona una altra màquina que és l’home (mecanicisme).
- Procesos mentals moviments del SN en resposta a un estímul extern.
- Pel que fa a les idees, no creía en l’existència de les innates, i per tant, la consciencia està formada per: 1. Sensacions: efecte mecànic dels estímuls sobre els sentits 2. Imatges mentals: sensacions que romanen més enllà de la presencia de l’estímul. 3. Idees i procesos mentals: moviments del SN en resposta a estímuls externs (funcionen per associació) 4. Sentiments: vivències de plaer o dolor que acompanyen als tres anteriors
- John Locke
Idees fenòmens complexos que han de ser reduïts a elements més simples per conèixer la seva naturalesa.
- Idees = tots els continguts que passen per la ment humana quan pensem, incloent les impressions sensorials, percepcions, conceptes, estats d’ànim, propòsits… Tota idea, per molt abstracta o complexa que sigui, s’origina a partir de l’experiència sensorial més simple CAP INNATA.
Contingut de la consciencia: les idees (no innantes, deriven de les experiències sensorials). N’hi ha de dos tipus:
- Simples : sensacions (un color), que són materia prima, sempre deriven de l’experiència.
- Complexes : reflexions (activitat mental sobre les sensacions). Aquestes s’obtenen per: ■ Combinació: idees simples juntesidea complexa ■ Comparació: Relacions entre idees (pare-fill) ■ Abstracció: aïllar una idea de totes les que l’acompanyen a la vida real ■ Connexions associatives: marginals, per repetició, producte de l’hàbit o l’atzar. BASES DE L’ASSOCIACIONISME
L’experiència de la qual obtenim la informació, pot ser interna o externa:
- (^) Externa : procedeix dels sentits externs i origina les idees de sensació, la materia prima del coneixement.
- Les primeres en arribar a la ment a través dels sentits externs i entren inevitablement (de forma passiva) en l’enteniment.
- Indivisibles (simples).
- Poden procedir conjuntament de dos sentits (Figura: visió + tacte).
- Interna : procedeix de la reflexió sobre les operacions mentals i origina les idees de reflexió. De més a menys complexitat de reflexió: percepció memoria.
ASSOCIACIONISME
Teoria psicológica que explica la unitat de la consciencia amb el principi de l’associació d’idees. Tot i pertànyer a la doctrina de l’empirisme, no tots els empiristes van ser associacionistes.
Neix amb l’assaig Tractat sobre la Naturalesa Humana de David Hume explica la unitat de la consciencia amb tan sols l’associació d’idees, entesa com una força similar a la gravetat que unia les impressions sensorials en cadenes de pensament.
Ment passiva, automática, mecánica Ment activa, confereix significat Sensació + lleis d’associació Sistema racional que dirigeix Ment no afegeix elements Ment afegeix elements Interès pel contingut de la ment Contingut i capacitats/facultats Causes mecanicistes de la conducta Raons de la conducta MÈTODE INDUCTIU MÈTODE DEDUCTIU
EMPIRISME BRITÀNIC: basa el coneixement en l’experiència
SENSACIONALISME FRANCÈS: posa èmfasi en la sensació (impacte físic d’un estímul ≠ percepció: interpretació de la sensació) a l’hora d’explicar l’experiència (de les sensacions surt tot el coneixement)
POSITIVISME ALEMANY: l’únic coneixement vàlid és el científic.
SENSACIONALISME FRANCÉS
Doctrina filosófica basada en l’empirisme, en la qual totes les idees provenen de l’experiència i poden explicar-se per lleis d’associació. Posa èmfasi en les sensacions ja que segons ells, són la base de l’evolució del coneixement.
- (^) Étienne Bonnot De Condillac
Facultats mentals humanes deriven de les sensacions i els records d’aquestes sensacions (+sentiments bàsics: plaer/dolor).
- Record de sensació agradableplaer
- Record de sensació desagradabledolor Com l’estàtua que pot percebre, recordar i sentir, però que només té olfacte (metáfora per expliar l’origen del coneixement provinent de les sensacions).
- L’estàtua:
Olor a rosa: aquella olor será l’Univers ATENCIÓ Olor a rosa (passat) i a clavell (nou) COMPARACIÓ Olor a rosa perdura MEMÒRIA Percepció de semblança entre dues olors JUDICI. S’aniran creant les facultats de l’enteniment.
POSITIVISME
POSITIVISME ALEMANY : de l’èxit de les doctrines empiristes i sensacionalistes sorgeix el positivisme
- La ciència pot resoldre tots els problemes (cientifisme)
- Només s’ha d’estudiar el que es pot experimentar directament. Tot el coneixement, inclús el moral, deriva de l’experiència ≠ religió
- August Comte (1798 – 1857)
Creia en el reformisme social , l’interès en la ciència per canviar la societat. Insistia en equiparar el coneixement amb l’observació empírica positivisme:
- Observació pública : només podem estar segurs del que observem públicament i que podem compartir.
- “ conèixer per predir ”: la ciència ha de ser pràctica i no especulativa, ja que creia en el reformisme social (la ciència com a eina per a millorar la societat). “Tengo una extrema aversión a las tareas científicas cuya utilidad, directa o remota, no puedo ver”.
■ Religió de la humanitat : analitza el positivisme com si fos una religió.
■ Jerarquia de les ciències : de la més bàsica fins la més desenvolupada. Va classificar les matemàtiques, física, química... acabant amb la sociologia. La psicologia no va ser esmentada ja que la no es pot observar públicament l’experiència conscient. Creu, per tant, que només hi ha dos mètodes per estudiar objectivament a l’individu: ■.1. Frenologia : estudi de l’ésser humà individual, relaciona processos del cervell amb l’anatomia. ■.2. Sociologia : estudi de la ment a partir dels seus productes (conducta manifesta)
▲ RESUM
- Racionalisme: obtenció del coneixement a través de la raó.
- Empirisme: el coneixement parteix de l’experiència.
- Franz Joseph Gall (1758 – 1828): considerava que la magnitud de les facultats de cada individu es podia determinar examinant les prominències i cavitats del crani. Amb el seu ajudant C. Spurzheim (1776 – 1832) va recórrer a les principals capitals europees fins que es va establir a París.
La ment, segons Franz Joseph Gall estava dividida en 27 facultats (més tard se’n van arribar a formular 43). Aquestes estaven dividides en:
■.3.Perceptives: ex. Sentit de la forma, mida, pes i resistència, color, sentit del temps, capacitat de càlcul, llenguatge...
■.4.Reflexives: comparació i causalitat
■.5.Impulsives: ex. Desig de viure, golafreria, afany de destrucció, combativitat, adhesivitat...
■.6.Afectives: ex. Sentiment de cautela, autoestima, fermesa...
La pràctica frenològica
En els seus inicis, Gall realitzà estudis comparatius amb cranis de tot tipus de persones, des de delinqüents fins a pacients psiquiàtrics. Elaborà un mapa de les facultats mentals (craniometria).
Creia que les facultats mentals eren modificables mitjançant l’educació. Per això era important realitzar un estudi de les peculiaritats de cada persona el més aviat possible, per poder tractar o compensar els trets no desitjables. Feia aquests estudis palpant el cap, mesurant cada una de les característiques que suposadament es reflectien en la superfície cerebral.
Errors comesos per Gall
- Observava el crani en un sol individu i ho generalitzava a tots
- Localització estrica de les facultats mentals, algunes molt abstractes
- Suposició relleu cerebral = cranial
Aportacions
- Primer en buscar la ubicació de les funcions del cervell de forma empírica. Relació cervell-conducta.
- Va més enllà de les idees-sensacions.
- Anàlisi objectiu i materialista de la ment: ja es podia explicar objectivament i en funció de causes naturals.
- Aporta informació pràctica i és una disciplina que en remarca la importància: tenien explicació de la raó, del caràcter, de conductes aberrants...
- Nova tecnologia
- Johann Gasper Spurzheim (1776 – 1832) va popularitzar la doctrina a EUA i ja ho era a Europa.
- Influeix en l’educació ja que es fa fer gimnàstica del múscul mental. Per exemple, millorar la capacitat de raonament mitjançant les matemàtiques.
Els seguidors de Gall van exagerar la credibilitat de la frenologia. (Exemples Napoleó i Descartes)
- Primers dubtes
- Pierre Flourens (1794 – 1867) amb la seva ablació experimental.
- Treballava amb animals (gossos i coloms) perquè va observar que el seu cervell era semblant al dels humans.
- Extirpacions sistemàtiques de teixit per veure conseqüències de la conducta: va veure que l’extirpació del cerebel no destruïa “l’amativitat”, sinó la coordinació dels moviments.
El proper pas cap a la psicologia experimental és veure com està relacionada la estimulació sensitiva amb l’experiència conscient.
▲ PSICOFISIOLOGIA
S’ocupa del funcionament del sistema nerviós, central i perifèric, i de com aquest reacciona davant els estímuls externs.
En el segle XIX es van fer grans descobriments en anatomia i funcionament del SN, els quals van afavorir la eclosió de la Fisiologia Experimental. Aquesta disciplina es pot considerar independent a partir del 1833 quan Johanes Müller va fundar el primer laboratori d’investigació a la Universitat de Berlín.
Pioners
- Charles Bell (1774 – 1842) – F. Magendie (1783 – 1855)
- J. Müller (1801 – 1858)
Rellevants per la psicologia
- H. Von Helmholtz (1821 – 1894)
- Ernst H. Weber (1795 – 1878) (psicofísica)
- Gustav Theodor Fechner (1801 – 1887) (psicofísica)
Charles Bell (1774 – 1842) i F. Magendie (1783 – 1855): la Llei de Bell- Magendie
Charles Bell descobreix (1811) mitjançant l’estudi de conills i l’ús d’electricitat que els nervis sensitius accedeixen a la medul·la per les astes posteriors i els nervis motors per les astes anteriors, però no ho publica.
Onze anys després, François Magendie fa el mateix descobriment, la diferència anatòmica i funcional dels nervis sensitius i motors.
- Queda demostrat científicament que els nervis no eren “tubs buits” pels quals circulaven esperits animals (Descartes) ni una sèrie de conductes de “vibracions” (Hartley).
- Queda demostrat científicament que els programes sensitius i motors van per separat.
■.7.Estímul impuls cervell
■.8.Cervell impuls músculs/glàndules.
- Johanes Müller (1801 – 1858)
Fou un fisiòleg que creà la doctrina sobre les Energies nervioses especifiques :
- Amplia la Llei de Bell-Magendie
- Considera que cada un dels òrgans sensitius és sensible a determinats tipus d’estimulació (estimulació adequada): ulls sensibles a la llum, oïda a sons...
- Descriu cinc tipus diferenciats de nervis sensitius (els cinc sentits clàssics)
- “Som conscients de les sensacions, no de la realitat física”. El sistema nerviós és el mediador entre el món físic i la consciència: la naturalesa del nostre sistema central, i no la naturalesa dels estímuls físics, determina les nostres sensacions.
- El nostre coneixement del món es troba limitat al tipus de receptors que l’ésser humà posseeix.
Von Helmholtz (1821 – 1894): fisiologia sensorial
- Distingeix entre sensació i percepció:
- Sensació procés purament fisiològic, és la recepció de l’estimulació física.
■.9.Pressió
■.10.Temperatura
■.11.Localització (ex. llindar de dos punts)
Els seus estudis sobre llindars sensorials (punt en el qual ets conscient d’una estimulació) van ser molt rellevants per a l’estudi de la sensació i la percepció.
- Llindar sensorial : quantitat d’energia d’un estímul que és necessària per a produir una sensació. És a dir, només estimulen els nostres sentits aquells estímuls que estan compresos dins d’una gamma energètica determinada (per exemple, no captem ultrasons però si que es produeixen).
Va formular la primera llei quantitativa de la història de la psicologia (primera llei matemàtica aplicada a la ment humana) = Llei Weber : experimentació del pes segons cada individu Aquesta llei va ser la primera manifestació d’una relació sistemàtica entre l’estimulació física i l’experiència psicològica.
Com a fisiòleg no va veure la importància que per la psicologia tenia aquell descobriment, ja que plantejava resolucions al problema de la relació entre ment i cos.
Fou el pare de la psicofísica, interessat en la medicina, la física i les matemàtiques. Més endavant, pels problemes derivats de les sensacions i percepcions i pels problemes filosòfics de la relació ment-cos.
“La magnitud d’una sensació (mental) ha d’estar relacionada amb la magnitud d’un estímul (físic)”.
Va considerar impossible mesurar directament la sensació i va buscar la forma indirecta de fer-ho.
Es va basar en un principi establert per Weber: llindar = mesura indirecta de sensació.
- Llindar màxim : magnitud en la qual ja no notem canvis en la sensació
- Llindar mínim : magnitud mínima necessària per captar l’estímul.
- Llindar diferencial : quantitat que s’ha d’afegir per a notar canvis
- No va resoldre el problema de la relació entre ment i conducta (problema encara actual), però va demostrar que es podien mesurar els successos mentals i relacionar-los amb successos físics.
- Ve donar peu al treball posterior de Wundt i va tenir una gran influència sobre Ebbinghaus, sobre Sigmund Freud i sobre la psicologia en general.
La publicació de la seva obra “Elementos” marca el començament de la psicologia experimental. Tot i així, encara mancarà un pas per considerar la psicologia com una ciència autèntica. Aquest pas el realitzarà Wundt.
