¡Descarga Resum tema 4 y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 4: PSICOLOGIA A ALEMANYA
- Hermann Ebbinghaus i l’estudi de la memòria
- L’escola de Würzburg: O. Külpe
- Franz Brentano i la Psicologia de l’acte
IMPACTE DE LA PROPOSTA DE WUNDT
- Proliferen els laboratoris de recerca en Psicologia experimental: el segon es va establir a Gotinga (1881) i el tercer a Berlín (1885) de la mà d’H. Ebbinghaus.
- A la vegada van aparèixer altres formes d’enfocar la nova disciplina (tant en mètode com en objecte d’estudi) : en primer lloc les que ampliaven el pensament de Wundt, i en segon lloc les que eren critiques amb ell.
- Podem concloure que hi ha una coexistència de diferents enfocaments. La psicologia de la consciencia va ampliar el seu camp explicatiu i va anar obrint camí a diferents escoles (inici segle XX).
HERMAN EBBINGHAUS I L’ESTUDI DE LA MEMÒRIA (1)
Hermann Ebbinghaus (1850 – 1909) fou el pioner en l’estudi de la memòria, l’oblit i l’aprenentatge. Volia demostrar que Wundt estava equivocat quan afirmava que els processos superiors (com la memòria) no eren abordables experimentalment.
- No necessitava utilitzar la introspecció analítica pròpia dels experiments de Wunt.
- Inspirant-se en Fechner (sensacions) busca una mesura indirecta de la memòria per tal de mesurar-la de forma precisa (quantificar-la) basant-se en les variables observables (empíriques).
- Dificultat de mesurar la memòria de forma objectiva quan hi havia diferents variables com: significat, prejudicis o experiències prèvies.
- Algunes de les decisions que va prendre estaven motivades per les “exigències de l’època”, com ara bé que per fer psicologia científica, s’havia de portar l’estudi dels processos mentals al laboratori, o que la memòria era un procés complex…Era difícil abordar l’estudi de l’aprenentatge/record de materials significatius (textos, contes, històries) amb rigor experimental.
Què va fer Ebbinghaus?
Crea un material que permet un gran control experimental ja que:
- utilitza síl·labes sense sentit (presentades en llistes, 2300 CVC)
- són lliures de significat, simples i homogènies
- permeten fer múltiples combinacions (més que en el cas dels números)
Mètode de l’estalvi
Crea un procediment experimental: mètode de l’estalvi que és la diferència en el temps (i repeticions) necessari per a un primer aprenentatge i per al re- aprenentatge. A més a més, aplica un control ambiental: s’assegura de que
HI HA UNA RETENCIÓ I OBLIT EN FUNCIÓ DEL TEMPS!
“La corba de l’oblit”
- un anàlisis de l’evolució temporal de la memòria ens mostra com hi ha un oblit al llarg del temps, a més temps passat, menys estalvi (i més oblit).
- També cal remarcar que l’oblit és més pronunciat a les primeres hores.
- Davant un sobre-aprenentatge (seguir exposant-se al material després del domini) el % d’oblit es redueix molt = major estalvi!
- Efectes de la longitud del material a aprendre
Anàlisi de l'evolució temporal de la memòria
Material amb significat: quan intenta memoritzar un vers de Don Juan (Byron) de 80 síl·labes comprova que només ha necessitat 9 repeticions = material amb significat s'aprèn molt més ràpid.
Pràctica massiva vs distribuïda: va observar que la pràctica espaiada era més eficaç que la massiva. Va observar com 12 síl·labes, si es feien 38 lectures distribuïdes en 3 dies, tenien el mateix efecte que 68 en un mateix dia --> és aconsellable dividir el treball (+ tenir en compte que la major part de l'oblit és a les primeres hores).
Conclusions (Ebbinghaus)
- va fer un anàlisi experimental de la memòria
- va estudiar els efectes de les següents qüestions:
- longitud de la llista de síl·labes: més material, més difícil el record, major és l'oblit. *el número de repeticions afavoreix la retenció *intervals de temps : a més temps més oblit, menys síl·labes es recorden
- significat del material: s'aprèn 9 vegades més ràpid
Per tant, es va determinar que la intel·ligència no era la capacitat de memoritzar més ràpidament, sinó d’ésser capaç d’unir coneixements de forma significativa, és a dir, capacitat de síntesis.
L’ESCOLA DE WÜRZBURG: O. KÜLPE (2): doctrina del pensament sense imatges.
L’escola de Würzburg foren un grup de psicòlegs d’aquesta universitat. La direcció fou assumida per Oswald Küple, deixeble directe de Wundt (ajudant del laboratori de Leipzig durant 8 anys) i posteriorment mentor de Max Wertheimer. També cal destacar altres membres com per exemple Mayer, Orth, Marbe i Watt entre d’altres.
Ebbinghaus ja havia demostrat que es podia estudiar experimentalment la memòria, com a un procés superior. Aquesta escola, seguint els seus passos, estudiarà de manera experimental fenòmens complexes o superiors com ho és el pensament (judici, raonament i abstracció).
Dificultats en l’estudi del pensament
A l’hora d’estudiar el pensament ens trobem amb algunes dificultats com saber en què pensa el subjecte, si decidim estudiar el nostre propi pensament, com estudiar-lo si justament estem pensant per observar-lo... Hi ha un problema intrínsec a l’hora d’estudiar experimentalment el pensament humà.
El pensament com a objecte d’estudi
El pensament és un procés irreductible en el que trobem altres fenòmens a part dels continguts representacionals i en el que intervenen tendències preparatòries.
El pensament no només està format per representacions, sinó que també per d’altres processos no representables, que no es poden reduir a una sensació. Són estats de consciència que no són analitzables.
Els subjectes, davant la tasca, mostren una tendència o predisposició a respondre (caràcter orientatiu del pensament, de forma individual)?
Mètode d’estudi: la introspecció sistemàtica
Característiques més especials:
- substitució d’un estímul simple per una tasca o un problema a resoldre (judicis, associacions lliures...)
- els subjectes no coneixen l’objecte d’estudi
- hi ha una fragmentació de l’observació : en primer lloc presenten el problema i interrompien la tasca del subjecte demanant que pensés en els diferents aspectes de la seva vivència. En segon lloc, hi havia interrupcions successives fins que es resolia la tasca (introspecció sistemàtica o fragmentària). Finalment s’havia de reportar el que havia succeït a la seva ment.
La introspecció sistemàtica
Aspectes motivadors dels problemes: davant d’un problema, els subjectes tendim a aplicar estratègies per resoldre’l fins arribar a una solució (també ho proposarà la psicologia de la Gestalt).
Conclusions
- pensament sense imatges
- certs processos mentals succeeixen independentment del contingut
- La tasca es podia resoldre sense reportar ninguna imatge o representació (visual/verbal) dels diferents moments del procés de resolució. És a dir, existeix pensament sense representació conscient, sense imatges ni continguts verbals: “estats de consciència”.
- L’objectiu a aconseguir (acabar la tasca o resoldre el problema) motiva al subjecte i orienta el seu procés de pensament. Es crea una tendència preparatòria/predisposició mental.
Podem concloure que va ser un deixeble que es va tornar un gran opositor de les idees de Wundt, ja que
- el pensament (procés superior) sí que és abordable experimentalment
- s’ha de distingir entre l’activitat de pensar i el contingut del pensament
- la introspecció o auto-observació de la experiència (mètode utilitzat per Wundt) no és apropiada.
Conseqüències dels resultats obtinguts
- Es possible estudiar experimentalment el pensament tot i que el mètode s’hagi de modificar.
- No s’està estudiant el pensament en si mateix sinó el procés de pensament. És a dir, no s’estudia el contingut mental sinó l’activitat mental, activitat que a més a més, és independent del contingut.
- Külpe i l’Escola de Würzburg, com també els estudis d’Ebbinghaus, acaben amb la psicologia wundtiana, desplacen l’interès de la psicologia del contingut a la psicologia de l’acte i Würzburg i la psicologia de l’acte (Brentano) senten les bases per la Gestalt.
Crítiques principalment metodològiques
- Retorn a introspecció fenomenològica = intent de captar la naturalesa pura de la vivència del pensament
- Planteja el dilema ja existent: contingut vs funció obeeixen a lleis diferents?
- Pot abordar-se experimentalment l’estudi del contingut mitjançant la introspecció però l’estudi de les funcions no?
- Funcions = inestables i dinàmiques, només poden ser “observades” retrospectivament?
- Poca (o nul·la) capacitat de rèplica dels resultats. Impossible repetir l’experiment amb el mateix subjecte (mateixa pregunta activa la memòria i no el pensament)
- Analitzar de forma retrospectiva el pensament implica limitacions de la memòria
- Influència suggestiva de les preguntes de l’experimentador
BRENTANO I LA PSICOLOGIA DE L’ACTE (3)
Franz Brentano (1838-1917), contemporani a Wundt, fou un filòsof i sacerdot Polonès que proposà una psicologia que suposà un contrapunt/contrast a la de
Són psíquics els actes de (re)presentar (pensar, fantasiejar, recordar…) i els estats d’ànim (tristesa, por, esperança…). És un fenomen físics allò que és representat (el color, forma, imatge, idea…).
Mètode
Introspecció fenomenològica o percepció interna processos mentals: no observables conscientment, desapareixen en el moment que són objecte d’una atenció especial. Percepció interna: prendre consciència immediata d’un mateix en l’acte de percebre, és a dir, quan s’està percebent un objecte estern que no és d’especial importància. Un exemple pot ser el següent: si volem analitzar la còlera, no ens hem de centrar en aquesta sinó en l’objecte que la genera.
Això cal que es complementi amb, d’una banda la contemplació retrospectiva d’experiències mentals, tot i que hi ha problemes causats per la deformació de la memòria. I, d’altra banda, amb l’observació de manifestacions conductuals d’altres persones.
En contra de l’auto-observació de l’experiència proposa la percepció interna o captació immediata de l’experiència tal i com es va produint en el subjecte. El mètode fenomenològic recull la experiència tal i com es produeix, sense anàlisis introspectiu simultani.
Influències: va influenciar un dels seus deixebles, Sigmund Freud, va tenir un gran impacte en les teories de la Gestalt i en el Funcionalisme americà, i per últim, va recollir molts estudiants entre els quals Stumpf i Husserl.
La psicologia a Alemanya
(1)Va haver-hi disputes entre Leipzig i Würzburg ja que la psicologia no s’acabava de consolidar com a disciplina seriosa, amb objecte (no observable) i mètode acceptat per tots. (2)La Primera Guerra Mundial va aturar l’activitat als laboratoris. (3)Durant la recuperació i després de la jubilació de Stumpf, es passa el relleu a la psicologia de la Gestalt fins el moment en que arriba el nacional socialisme.
