

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
La biografía de John Stuart Mill y parte de su pensamiento utilitarista.
Tipo: Apuntes
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


J.S. Mill La filosofia de John Stuart Mill podria ser calificada com l’empirisme modern i el positivisme, que defensa el progres i la millora a traves de la raó i la ciència. Ell comença sent un liberal clàssic però influït pel seu pare va convertir-se en un lliberal democràtic. Animat per la seva esposa (Harriet Taylor) va defensar el vot femení. En qüestions ètiques era utilitarista, sap que tothom de forma natural busca la felicitat i la recerca de plaer i vol evitar el dolor i el patiment. Creu també en el càlcul hedonista de Bentham (els plaers que es mesuren per duració, intensitat...) ja que la nostra felicitat no pot ser fruit de la infelicitat de altre. Creu també en el principi utilitarista, la quantitat mes gran de felicitat pel nombre mes gran de persones. La seva concepció combina aspectes de d’il·lustració (raó, progres...) i altres del romanticisme (originalitat, sentiments...). Va rebre una educació especial i això va fer que desenvolupi una cultura i intel·ligència extraordinàries però també una fort depressió. I va incorporar un concepte que tenia abandonat: el cultiu del coneixement s’ha de complementar amb el dels sentiments. El que diferencia als animals dels humans es que tenim unes capacitats superiors i fa falta desenvolupar-ho per perfeccionar-se a si mateix. S’ha de garantir la llibertat individual ja que si no hi ha aquesta llibertat el esser humà no pot desenvolupar-se. El element essencial pel progres social esla iniciativa y el talent personals. L’utilitarisme defensa que la felicitat no consisteix només en satisfer els plaers corporals (sexe, aliments...) o en la quantitat de plaers que puguem gaudir, sinó en escollir be la qualitat d’aquests, relacionats amb l’estetica, la sensibilitat, el desig de saber...). Relacionats amb plaers intel·lectuals. Els plaers corporals son importants però els de la ment son aquells que permeten l’exercici humà relacionat amb les capacitats humanes mes elevades. Cal escollir allò que dignifiqui i ajudi al creixement personal de cada esser humà. Si un individu no valora aquests plaers es perquè no l’han ensenyat a fer-ho.
La felicitat no es un estat d’excitació continu, son moments puntuals en una vida en la que predomina el dolor, per tant es important minimitzar- ho, cal per tant exercitar les nostres facultats superiors i la nostra cultura intel·lectual a més de cultivar sentiments de solidaritat i compromís social ja que la infelicitat es fruit de l’egoisme. L’àmbit privat i l’àmbit públic: Mill també defensa com Bentham que el esser humà es egoista i es mou pel ser propi interès però sap que l’interès personal ha de ser compatible amb l’interès social, no es només la felicitat pròpia sinó la de tot l’entorn també. A més de avaluar les conseqüències dels nostres actes en plaer i dolor propis hauríem de fer-ho amb el de altres també. Aquí hem de tenir clar la diferencia, si la decisió presa afecta només en l’àmbit privat ha de ser permesa encara que no ajudi a l’individu, si afecta a tots de manera social ha de ser restringida. Hem de preguntar-nos coses com: la felicitat es la recerca del plaer i evitar el dolor? Ens fa mes feliços la ignorància? Tinc les necessitat biològiques cobertes i soc feliç?