¡Descarga apuntes consti y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
PRINCIPIS I INSTITUCIONS CONSTITUCIONALS
1. Teoria i principis constitucionals
1.1 Introducció a la Constitució 1.1.1 Evolució del constitucionalisme i concepte de constitució 1.1.2 Funcions de la Constitució 1.1.3 Garanties de la Constitució: caràcter rígid i justícia constitucional
1.2 Constitució espanyola de 1978 1.2.1 Antecedents històrics 1.2.2 Elaboració de la Constitució: transició a la democràcia i procés constituent 1.2.3 Estructura i contingut de la Constitució 1.2.4 Reforma constitucional
1.3 Principis constitucionals 1.3.1 Estat social i democràtic de dret 1.3.2 Sobirania popular 1.3.3 Participació política: partits polítics i institucions de participació directa 1.3.4 Estat autonòmic 1.3.5 Principi d’integració europea
2. Organització institucional de l'Estat
2.1 Monarquia parlamentària i cap de l’Estat 2.1.1 Monarquia parlamentària 2.1.2 Funcions del rei i contrasignatura 2.1.3 Estatut constitucional del cap de l’Estat
2.2 Corts Generals 2.2.1 Estructura bicameral 2.2.2 Composició i sistema electoral 2.2.3 Autonomia de les cambres 2.2.4 Estatut dels parlamentaris 2.2.5 Organització, funcionament i funcions
2.3 El Govern 2.3.1 Formació del Govern: procés d’investidura 2.3.2 Composició i funcions del Govern 2.3.3 Posició del president del Govern 2.3.4 Administració pública: principis constitucionals d’organització i actuació
2.4 Relacions entre les Corts i el Govern 2.4.1 Relacions entre el Parlament i el Govern en el parlamentarisme actual 2.4.2 Qüestió de confiança 2.4.3 Moció de censura 2.4.4 Dissolució parlamentària
2.4.5 Control ordinari i impuls parlamentari
2.5 Poder judicial 2.5.1 Funcions i principis constitucionals 2.5.2 Consell General del Poder Judicial 2.6 Tribunal Constitucional 2.6.1 Composició i organització 2.6.2 Procediments i resolucions
3. Sistema normatiu de l'Estat
3.1 Constitució i ordenament jurídic 3.1.1 Pluralitat d’ordenaments i principis d’ordenació del sistema de fonts 3.1.2 Normativitat de la Constitució 3.1.3 Interpretació de la Constitució 3.1.4 Ordenament de la Unió Europea
3.2 La llei i els diferents tipus 3.2.1 La llei: reserva de llei i procediment legislatiu 3.2.2 Llei orgànica 3.2.3 Llei de pressupostos 3.2.4 Tractats internacionals
3.3 Potestat normativa del Govern 3.3.1 Normes del Govern amb rang de llei: decret llei i decret legislatiu 3.3.2 Reglament 3.4 Control de constitucionalitat 3.4.1 Procediments de control de constitucionalitat: recurs d’inconstitucionalitat, qüestió d’inconstitucionalitat i autoqüestió d’inconstitucionalitat 3.4.2 Control previ d’inconstitucionalitat dels tractats internacionals 3.4.3 Sentències del Tribunal Constitucional: efectes
- Legitimació del poder: vinculada a la sobirania de la nació ( no del poble, només de la burgesia). Nació que s’expressa en la sobirania del parlament ( que feia les lleis).
- (^) No hi ha concentració de poder: la base de l’organització de l’estat era la separació de poder. Cada poder s’atribueix a un òrgan ( executiu= rei o president; judicial= jutges; legislatiu= parlament) Aquesta divisió tenia la finalitat de crear un govern moderat , contrari al govern tirà.
- Sometiment de l’Estat de Dret (implicava garanties als ciutadans)
Aquest estat liberal (havia sorgit a finals del s.XVIII) posteriorment cap al fi del s. XIX evoluciona com a estat democràtic que pren com a base l’estat liberal i afegeix la idea de que varia la legitimació del poder (com es justifica el poder), en l’estat democràtic la idea és la sobirania popular. La diferencia entre la sobirania popular i nacional és l’ampliació del dret de sufragi, es fa universal, no només d’una clase determinada. També es vincula la integració de clase social amb l’aparició de partits polítics i sindicats amb diferents ideologies. En l’evolució de l’estat democràtic apareix l’estat social, l’origen sorgeix amb la constitució de Weimar 1919 després de la Guerra Mundial. L’estat social té més prestacions socials, intervenciona en l’economia i comporta major desenvolupament en la posició del govern ( estat i societat es fusionen més). Defineix una major intervenció de l’estat en l’economia i prestació de serveis socials. Aquest estat social comporta desenvolupament més ampli de l’estat, i l’esforç del govern per sobre el parlament.
Al segle XX hi apareixen tres elements mitjançant els quals podem definir l’Estat:
- Territori: és l’espai físic de l’estat. Aquest territori marca els límits dins dels quals s’exerceix els poders de l’estat.
- El poble: comunitat de persones que es troben sota la mateixa organització política la ciutadania és el vincle jurídic hi ha pluraritat de pobles La ciutadania de l’estat és el vincle jurídic entre la persona i l’estat.
- Poder: organització d’institucions polítiques de govern el que caracteritza el poder de l’estat és el que es qualifiquem com a poder sobirà, l’estat exerceix el poder sobirà, el titular de la sobirania es el poble. Aquesta sobirania te dimensió interna i externa.
· Interna: L’estat pot decidir internament quin és el dret i l’estat te el poder de fer ús de la força (imposar aquest dret). Això no vol dir que estigui concentrat el poder, pot ser sobirania limitada per l’existència de poders territorials. · Externa : independència de l’estat respecte d’altres subjectes, no absolut (perque pot tenir relacions internacionals, com la UE), hi ha cessió de poders. per exemple pertinença a la UE, l’article 93 CE cedeix poders derivats de la sobirania a la UE.
Concepte de Constitució: Concepte històric que apareix en un moment determinat i el seu significat evoluciona amb el pas del temps. La constitució que apareix com a norma rectora de l’estat apareix a finals del s. XVIII a França amb la revolució francesa i als Estats Units en el procés d’independència l’any 1877. A Anglaterra el constitucionalisme apareix abans, però diferent al americà. El britànic no és fruit d’un trencament sinó d’una evolució histórica que va anar limitant el poder del rei mitjançant pactes entre el rei, la burgesia i la noblesa.
Seguint amb el concepte de constitució A Europa hi ha un retrocés al s. XIX on es queda desdibuixat per la reacció monàrquica on el rei guanya poder, s retornen els poders al rei que té una legitimitat pròpia d’origen diví. Retorna una ideologia historicista, la constitució s’ha de buscar des de la conformació històrica de l’estat. Apareixen les cartes atorgades i les constitucions pactades.
Cartes Otorgades (son documents) Carta francesa 1814 Estatut Reial 1834 Les cartes otorgades són documents del rei on marca les normes de l’estat, regirà la vida política del país.
Constitucions pactades Constitució Francesa 1830 Constitució Espanyola 1845/ 1876
Les constitucions pactades són constitucions on hi ha un pacte entre el rei i les Corts, sobirania compartida.
Al final del s. XIX s’enllaça l’idea liberal, es recupera la idea de constitució, separació de poders, amb l’element afegit de la democratització amb la sobirania popular amb sufragi universal (ampliació de sufragi), ampliament de la base de legitimació de l’Estat amb participación política i reconeixement de nous drets (manifestació, sindicació..). En aquest moment (finals s. XIX) sorgeixen les critiques al constitucionalisme de les esquerres més extremistes sobre el poder burgès, Expl: “ La Salle 1862” critica a la constitució. En el període d’entre guerres ( I i II GM) s’aproven unes constitucions molt importants pel trànsit al constitucionalisme social, se li dona a la constitució el valor de norma jurídica. Per primer cop a Europa es declaren unes constitucions com a norma jurídica.
- Alemanya- Weimar 1919
- Austria 1920
- Espanya II Republica 1931 Aquestes constitucions s’aproven en períodes d’entreguerres i d’inestabilitat política, no tenen llarga durada.
Desprès de la II G.M entre el constitucionalisme social, es recullen aspectes liberals, socials i democràtics i es consolida la visió de la Constitució com a Norma Jurídica, amb garanties com el Tribunal Constitucional.
1.2. Funcions de la Constitució
Constitució: Document escrit en el qual s’estableix la forma de poder polític a través de la divisió de poders i la garantía d’uns drets de ciutadans.
Funcions:
- Determinar els principis fonamentadors. Té la funció d’establir la filosofia que inspira la convivència política. La Constitució es distingeix d’altres normes de l’ordenament jurídic perquè conté normes inspirades de la filosofia de l’estat. Aquests continguts son el sistema axiològic( sistema de valors) de la convivència política. Aquest contingut axiològic està en el preàmbul, ens diu que es pretén en el text i també al títol preliminar. A l’article 1 es parla dels valors del nostre ordenament jurídic. La Constitució dona valors per inspirar el funcionament del sistema. Aquests valors formen part de la part dogmàtica de la constitució.
- Reconeixement i protecció de drets. Els drets de les constitucions son els drets que tenim davant l’estat. Aquests drets evolucionen i són més complexos, s’han millorat les garanties dels drets. Les normes de la constitució que recullen drets també són la part dogmàtica de la constitució. Els drets estan al títol I. També es part dogmàtica el títol VIII, les normes reguladores de l’economia.
- Configurar els poders de l’estat. Funció organitzativa de la constitució, es la norma que regula els poders de l’estat en base al principi de separació de poders, es un principi implícit que no està escrit. Regula la composició i les funcions dels òrgans bàsics de l’estat i d’altres òrgans constitucionals. Això forma la part orgànica de la constitució. També ens diuen les relacions entre aquests poders, formes de govern: Monarquia o República/ Parlamentaria o Presidencial.
Funció legitimadora: la constitució té funció de símbol ( simbòlic). Ex: independència, redactar la C simbolitza una nova entitat. Funció política: la constitució te una funció d’integració política. Funció transformadora: la constitució té clàusules que poden provocar un canvi de forces socials. Art. 9.2 CE. Funció ideològica: quan la constitució es una constitució programa que vol instaurar un programa marcat de la vida política i social de l’estat.
1.3. Garanties de la Constitució com a Norma Jurídica superior: caràcter rígid i justícia constitucional
- LA REFORMA CONSTITUCIONAL ( carácter rígid de la constitució)
- CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT (de les lleis a la norma superior): contradiccions/conflictes
- LA REFORMA CONSTITUCIONAL : La constitució es caracteritza, a diferencia d’altres normes perque es una norma que regula el seu procediment de reforma constitucional (està previst en la mateixa constitució), en altres no passa. Com es justifica aquest fet? El principi de paral·lelisme de les formes vol dir que una norma s’ha de modificar de la mateixa manera per la qual va ser creada. L’origen de la constitució es troba en el poder constituent (el poble) en un marc democràtic. Aquest poder constituent és qui elabora la constitució i crea també els òrgans de l’estat (funció básica de la constitució). Aquests òrgans son poders constituïts per la const.
Hi ha diferència entre poder constituent i poders constituïts ja que aquests estan subordinats per la constitució. El poder constituït quan regula el procediment de reforma constitucional ho fa a través de les clàusules de reforma. A través d’aquestes clausules el poder constituent estableix unes condicions/requisits perque els poders constituïts puguin reformar aspectes de la constitució. És a dir, el poble al redactar la constitució, li limita el poder al poder constituït per a que no pugui reforma la constitució com ells vulguin, caràcter rígid de la C.
El poder constituent constituït ens diu quins òrgans poder reformar la constitució, el Parlament i el poble a través de referèndum. Estableix procediments per reformar la constitució, qui té l’iniciativa per a començar la reforma, quines majories necessita el Parlament per reformar-la, si cal o no referèndum. També poden establir-se o no límits materials per reformar-la, encara que hi ha parts irreformables. Aquests límits poden ser explícits o implícits (Els límits materials).
· Els límits explícits, són aquells on la mateixa constitució diu que un determinat article no es pot reformar mai, CLÀUSULA D’INTANGIBILITAT., és a dir, mai es pot modificar ni eliminar cap article de la constitució. Ex: article 79. C.Alemanya 1949 (no es pot reformar la forma federal de l’Estat). En la CE no hi ha cap clàusula d’intangibilitat, es pot reformar totalment, clàusules de reforma als arts 166-169.
· Límits implícits, són aquells, els quals encara que no es digui alguna cosa directament, s’entén implícitament. Encara que es digui que tota la CE es reformable hi ha conceptes implícits irreformables, que si es canviessin es canviaria el sentit de la CE.
Tradicions constitucionals
1.Constitució liberal. 2.Constitució pactada. 3.Constitució democràtica.
EUA: Amb la constitució de 1787, s’afirma el caràcter normatiu de la constitució, com a norma superior de l’ordenament jurídic. Aquesta constitució en el seu article 5 estableix el seu procediment de reforma, hi ha una diferència ja entre el poder constituent i constituït per tal d’impedir que qualsevol llei ordinària dictada pel Parlament la pugui modificar. Hi ha hagut més de 30 reformes de la constitució americana i tot i això, s’ha mantingut l’estabilitat.
- Mutació constitucional: és la més radical. Significa que a través de la pràctica política (traduïda o no a una llei) es canvia totalment de sentit un article de la constitució però sense canviar la norma, la lletra. Ex: fins al 2011 no entra en vigor art.135CE que parla de la UE.
2. CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT
Al parlar de control de constitucionalitat parlem de quins mecanismes té l’ordenament jurídic per assegurar la conformitat a la constitució de les lleis i altres normes de l’ordenament jurídic. Assegura que són constitucionals les lleis ( com assegurar que no hi han lleis contràries a la constitució) Distingim dos models: Model Americà, Model Europeu Occidental.
Model Americà L’origen és molt anterior que l’europeu, està a la constitució de 1787 ja que des de que s’aprova es norma jurídica superior. S’entén que és la constitució la que regula els òrgans de l’estat( poders constituïts) i els imposa límits. El control de constitucionalitat a Amèrica arriba de forma natural al 1803 amb la sentencia Marbury VS Madison dictada pel jutge Marshall on es crea el control de constitucionalitat. Es va voler aplicar una llei on el jutge va veure que era una norma contraria a la Constitució, i amb el valor de la constitució com a norma jurídica superior, no es pot aplicar cap norma contraria a la constitució, s’inaplica. Característiques:
- Te un caràcter de control judicial, d’acord amb els jutges i tribunals de la jurisdicció ordinària ressolen qüestions inconstitucionals.
- Sistema difús o descentralitzat, que aquest control es distribueix entre tots els òrgans judicials.
- Control incidental, es dóna dins d’un procés judicial de control ordinari. Dins d’aquest procés es produeix un incident de constitucionalitat.
- Efectes de control de constitucionalitat que fa el jutge, és la inaplicació al cas de la llei anticonstitucional. Per resoldre-ho es busquen altre normes en la Constitució. Però no només s’inaplica una norma en un cas concret, si un altre jutge sentenciés amb una norma inconstitucional, apareix la figura del sistema de recursos judicials. Aquí s’entra quan s’impugna una sentència per inconstitucionalitat de la norma aplicada, arriba el cas al TS o és el TS el que es pronuncia si es o no constitucional. Si s’aplica la llei anticonstitucional, es crea jurisprudència, que és un precedent que obliga a tots a inaplicar-la o no, marca el que s’ha de fer. La llei no s’acaba de declarar nul·la, es reforma per a que sigui constitucional.
Model Europeu Occidental (França, Espanya, Alemanya, Itàlia i Bèlgica) Europa triga molt més a considerar la Constitució com a una norma jurídica superior de l’ordenament jurídic. Prevalia la sobirania del parlament i, per tant, podia modificar-la quan volia. S’arriba a la conclusió de que el parlament té límits de reforma, amb l’origen del Tribunal Constitucional que apareix a Europa en el període d’entreguerres. S.XX C.Àustria 1920/ C.Txecoeslovàquia 1921.
A aquests països l’existència d’un òrgan especialitzat que controli la justícia constitucional, s’arriba amb conflictes territorials. Al TC se li encarrega la garantia del pacte constituent entre sectors diversos de la societat. La constitució busca equilibris en la vida territorial entre majories i minories, on aquestes minories també tenen drets a la constitució i s’han de garantir aquests equilibris amb el TC. El control de les lleis s’atribueix a un òrgan especialitzat( no als jutges com a EUA) que controla la constitucionalitat de les lleis. Aquest òrgan és únic i es un control de constitucionalitat concentrat. Control concentrat ( no difús com EUA) hi ha només un òrgan que té el monopoli de control de les lleis, TC, és l’únic òrgan que pot expulsar una llei de l’ordenament jurídic, si es contraria a la CE es l’únic que la pot expulsar. El TC seria com un legislador negatiu, que destrueix la llei contraria a la CE. Hi ha un procediment autònom del control de constitucionalitat ( no control incidental com EUA) té com a efectes la nul·litat de la llei ( no inaplicar com EUA).
90
- Alternança entre períodes constitucionals revolucionaris o radicals alternats amb períodes constitucionals o conservadors/ reaccionaris. Les constitucions que van influir/ durar més van ser les conservadores.
Esquema de constitucionalisme:
1. INICI DEL CONSTITUCIONALISME
Estatut de Bayona 1808: Moment Històric: Napoleó, Josep Bonaparte Guerra Independència Autor material: Carta Otorgada modernització Caract. Ideològic: modernització en relació a l’antic règim (drets liberals, monarquia limitada) Vigència temporal: No és clara
Constitució de Cadis 1812
Moment Històric: Abdicació rei, es convoquen unes corts constituents (escollides, representatives) Autor material: Corts constituents (elements del règim antic i liberals) Caract. Ideològic: Liberal progressista (sobirania nacional i divisió de poders) Vigència temporal: 5-6 anys interromputs (1812-1814)(1820-1823)
Estatut Real Moment Històric: mort Ferran VII regència Mº Cristina Autor material: elabora text contraposan la const (carta otorgada) Caract. Ideològic: text conservador (preval principi monàrquic amb certa sobirania a les corts) Vigència temporal: 3 anys
2. CONSOLIDACIÓ CONSTITUCIONALISME
Constitució de 1837
Moment Històric: Motín de la Granja (volia obligar a la reina a restaurar la const, es liberal. Autor material: Corts constituents (no recuperar Caract. Ideològic: liberal progressista (reconeixement de drets dels ciutadans i sobirania de la nació) Vigència temporal: 8 anys
Constitució de 1845 : (la més rellevant) Moment Històric: Pronunciament de Narvaez 1843 i majoria d’edat Isabel II Autor Material: Corts constituents + reina (cla explemle de Const. Pactada) Caract.Ideológic: Conservador (nació-rei) sobirania compartida Vigència temporal: 24 anys
CONSTITUCIONALISME DEMOCRÀTIC
Projectes de Constitució (1852 conservadora/ 1856 const no nata bieni liberal) No va arribar a ser constitució
Constitució 1869 Moment Històric: revolució religiosa, la reina Isabel II emigra Autor Material: corts constituents Caract.Ideológic: liberal- progressista Vigència temporal: 4 anys
Projecte Constitució 1873 Moment Històric: la duen a terme els polítics Autor Material: el rei i les corts constitució pactada Caract.Ideológic: conservador Vigència temporal: 47 anys
3. RESTAURACIÓ
Constitució 1876 Restauració Moment Històric: restauració borbònica Alfons XII sist polític d’alternança entre liberals i conservadors Autor Material: rei+ corts pactades finals s.XIX
En la majoria de les constitucions conservadores (1834/1845/1876) les corts eren bicamerals. El rei nomenava part de la cambra alta ( era cambra conservadora). La cambra baixa representava la nació. El BICAMERALISME és sinònim de conservadorisme.
En les constitucions liberals : la Const. de 1812 tenia unes corts monocamerals (representen la nació); la Const. De 1831 també monocameral. En canvi, la Const de 1869 (const progressista) les corts tenien cambres bicamerals, no perquè intervingués el rei sinó perquè la cambra alta representava interessos local (dels municipis).
- Reconeixement de Drets Les constitucions conservadores (1834/1845/1876) inclouen drets però molt limitats amb la qüestió religiosa especifiquen el caràcter confessional de l’Estat (drets condicionals).
Les constitucions progressistes inclouen separació de poders i més drets. La const. De 1812 reconeix dret a la llibertat i dret a la propietat La const. De 1837 és la primera amb més drets La const. De 1869 amplia drets (drets polítics: d’associació, reunió, petició..)
- Organització Territorial de l’Estat Divisòria clara:
- Constitucions conservadores: Preval la unitat de l’Estat. Estat unitari CENTRALITZAT.
- Constitucions liberals progressistes: S’introdueix elements de certa DESCENTRALITZACIÓ (limitada) La const de 1812 (molt limitada) La const de 1869 on es veu més clara, es trenca idea de unitat. Es reconeix certa autonomia de municipis (amb poders propis)
Exemple: 1914-1924 Mancomunitat de Cat. Es reconeix autonomia regional (que va ser posteriorment eliminada).
- Rigidesa o flexibilitat de la Constitució Lliga amb la reforma constitucional Corts de Cadis (liberal progressista) era molt rígida perquè incloïa una clàusula de reformaon s’establia el procediment de reforma constitucional (era molt complicat, per tant, la feia molt rígida). S’explica com una garantia de protecció enfront de l’antic règim. Fins l’any 31 la constitució no es concep com a norma jurídica superior. (La resta de constitucions i Estatut Real, Const 37/45...flexibles. La de l’any 69 torna a ser rígida però no considerada norma jurídica. La const de l’any 1876 i la del any 31 rígida (concepció norma jurídica superior).
1.2.2 Elaboració de la Constitució: transició a la democràcia i procés constituent
EL FRANQUISME Negació conscient del constitucionalisme. Hi ha una sèrie de principis i lleis durant el franquisme que feien aquesta funció material de norma superior. Per entendre aquestes lleis hem d’entendre abans el principi de legitimació del Sistema Polític era la legitimitat carismàtica del dictador (Caudillo por la gracia de Dios). Partint d’aquí, l’any 1938/1939 es dicte unes lleis:
- Plens poders pel Caudillo (cap d’estat, govern, exèrcit, cap partit únic..)
- Es produeix una progressiva institucionalització del règim, es tendeix a una despersonalització del poder (ja no només Franco participa en el poder)
Lleis Fonamentals del Franquisme 7 Lleis i una final (8a).
- FASE: AUTARQUIA (1938-1952) 1º Llei fonamental: FUERO DEL TRABAJO 1938 Crea el sindicat vertical (sindicat únic). Volia integrar a tots els treballadors d’una empresa per tal de controlar-los millor i eliminar principi de classes. 2º Llei fonamental: LEY DE CORTES. Es creen unes corts (no s’els anomenava Parlament) que col·laboraven a la tasca legislativa. Els membres de les corts eren membres del règim (procuradores).
