¡Descarga Teoria de John Stuart Mill y más Resúmenes en PDF de Filosofía solo en Docsity!
TEMA 5 - JOHN STUART MILL
1 BREUS DADES BIOGRÀFIQUES
John Stuart Mill era el fill de James Mill, un reconegut filòsof , polític i economista. John tenia una relació amb Harriet Taylor que defensava els drets de les dones i estava casada. Va ser influenciat per Jeremy Bentham , un col·lega del seu pare, iniciador de l’utilitarisme ( ètica teleològica ), on la finalitat era la utilitat.
2 CONTEXT HISTÒRIC I FILOSÒFIC
La filosofia de Mill es basa en l’empirisme de David Hume i el positivisme d'Auguste Comte que defensava la ciència.
La seva política es basava en el liberalisme social clàssic de John Locke , que defensava els drets naturals. El 1867 va votar a favor del sufragi femení , però va fracassar.
Stuart Mill va ser seguidor de la teoria hedonista i utilitarista de Jeremy Bentham , i va dedicar part de les seves obra a defensar la teoria contra les crítiques que li van fer al seu predecessor.
3 QÜESTIONS PRÈDUIES
3.1 Objectiu de la seva filosofia
Les seves obres eren “ Sobre la llibertat ”, 1859 i “ L’utilitarisme ”, 1863.
La seva defensa de l’utilitarisme estava enfocada en la llibertat dels individus , la igualtat de gènere i la recerca de la felicitat per al major nombre de persones.
3.2 L’utilitarisme de Jeremy Bentham
El seu objectiu era establir a partir de principis empiristes el criteri general de Felicitat , també anomenat principi d’utilitat , que és la màxima felicitat per al major nombre de persones ( Plaer ). L’aplica a l'àmbit de la moral , polític i judicial.
La concepció sobre la felicitat és el plaer , la qual és l'absència de patiment i la recerca
del plaer sensual més intel·lectual.
Contrastable empíricament mitjançant l’observació de la conducta dels individus. [EMPIRISME]
Criteri moral no metafísic: La moralitat de l’acció depèn de les conseqüències.
El plaer i el patiment són sensacions mesurables empíricament.
Empíricament: Elements mesurables objectivament d’una conducta.
● Intensitat ● Durada ● Certesa ● Proximitat
● Extensió ● Puresa ● Fecunditat
Davant de qualsevol dilema o decisió, es pot fer un càlcul hedonista de les conseqüències sobre els individus.
Igualitarisme ètic: Tots els éssers humans tenen el mateix valor i la mateixa dignitat. Igualtat que possibilita la llibertat.
3.3 Concepció antropològica de Stuart Mill
La concepció de l’ésser humà: ● Pensa que som éssers racionals ( il·lustració ), que ens podem perfeccionar ( progrés ) i fer-nos lliures. ● La importància dels sentiments, de l’originalitat i sobretot de l’individu. Passions → ROMANTICISME
L’ésser humà disposa d’unes facultats superiors que possibiliten assolir la FELICITAT. (Il·lustració).
La possibilitat de perfeccionament (Historicisme).
La llibertat necessària per desenvolupar la nostra individualitat que farà possible el benestar emocional (Il·lustració).
El problema és que les condicions socials de l’època no fan possible el desenvolupament de l’ésser humà.
Propostes de reforma amb el Partit Liberal ( liberalisme social ).
4 LA FILOSOFIA DE STUART MILL
4.1 El principi d’utilitat
1. La utilitat no s’oposa al plaer ni redueix tot el plaer. 1.1. “El plaer no només se centra en la diversió” 1.2. “El plaer no només és del tipus sensorial” Teoria : - Diferents tipus de plaer - Escola Cirenaica ( sensorial ) - Epicureisme ( intel·lectual, absència de patiment ). 2. Enunciació del principi d’utilitat. Per felicitat s’entén el plaer o l’absència de patiment.
- Definició compartida amb Jeremy Bentham :
- “Una acció és correcta / bona quan tendeix a promoure felicitat al major nombre de persones”.
- “S'entén per felicitat el plaer o l’absència de patiment ”.
- “Per valorar les accions, s’han d’observar i mesurar empíricament les seves conseqüències ”.
03. L'utilitarisme és una moral egoista
Crítica:
Aquesta idea és una interpretació errònia de la teoria de Bentham a causa de dos motius. ● La interpretació quantitativa dels plaers (Primera crítica “dels porcs” ja contestada). ● L’ésser humà es mou pel seu propi interès (Influenciada de Thomas Hobbes (Antropologia on l’home és dolent per naturalesa)).
Resposta de Stuart Mill:
És errònia ja que Bentham marcava la importància de la compatibilitat entre l’interès individual amb l’interès social.
Segons Bentham , l’objectiu de la política era crear lleis, on els individus perseguint el seu propi interès, acabessin afavorint l’interès social general.
Segons Stuart Mill , no només es busca la felicitat de qui actua, sinó dels possibles afectats. (Haberman S.XX) JUSTÍCIA
Els dilemes s’han de valorar en el seu context d'acord amb les seves conseqüències (S’ha d’analitzar cas per cas de manera qualitativa).
04. Altres objeccions menors
● No té en compte les virtuts personals. ● No valora la intencionalitat de l’acció , sinó només les conseqüències. ● Càlcul Fred i impersonal ( Quan es valoren les conseqüències, sembla que es facin de manera quantitativa). ● Doctrina immoral o atea.
5 DEFENSA DEL VALOR DEL PRINCIPI D’UTILITAT
● L’utilitarisme defensa que la felicitat és el fi últim de la vida ( Eudemonisme ). La resta, són mitjans per assolir la felicitat.
● És un fet contrastable (Empirisme) que els éssers humans busquem la felicitat ( Teoria conseqüencialista perquè observa les conseqüències d’una decisió ).
● La base de la felicitat general és la felicitat individual. Ex: no egoista, política…
● Els ingredients de la felicitat són variats i el seu assoliment la fan possible. No és una cosa plena i abstracta , sinó que són petits moments en què hi ha un predomini del plaer sobre el patiment. (2a crítica)
● La virtut és un dels “ ingredients ” que proporcionen felicitat , però a diferència d’altres ( diners, fama, poder ) no perjudica el benestar general ( felicitat col·lectiva ), ocupa un lloc predominant entre les facultats superiors.
VOCABULARI
● Acontentament: ● Apetits animals: ● Conseqüencialisme: ● Dignitat: ● Ésser progressiu: ● Eudaimonisme: ● Facultats superiors: ● Felicitat: ● Hedonisme: ● Individualisme: ● Individualitat: ● Moral de porcs: ● Plaers animals: ● Plaers corporals: ● Plaers de l’intel·lecte: ● Plaers sensuals: ● Principi d’utilitat: ● Principi de la màxima felicitat: ● Simpatia: ● Utilitarisme eudemonista: ● Utilitarisme: ● Utilitat:
