Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


ddii tema 4, Apuntes de Psicología

Asignatura: diferencies individuals, Profesor: J.T J.T, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 07/06/2014

palulaga
palulaga 🇪🇸

4.3

(10)

4 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
RESUM TEMA 4: MODELS ESTRUCTURALS DE LA INTEL·LIGÈNCIA
Perspectives d’enfocament de d’intel·ligència:
-Estructura de la intel·ligència: (Galton i James McKeen Cattell, SXIX, Escola de
londres) Intel·ligència com a capacitat central, det. per factors genètics o hereditaris.
Existeix una jerarquia de factors independents amb un factor comú, el factor g. Amb la
creació de l’anàlisi factorial es va identificar el factor g com a explicació de la variància.
NUCLI DE LA INTELIGENCIA GENERAL.
-Mesura de la intel·ligència: (Alfred Binet, escola francesa)
es centra en la mesura de la intel·ligència mitjançant proves. La intel·ligència es considera una
capacitat general producte de l’acció conjunta de diversos processos mentals (memòria,
comprensió...) Més importància en l’ambient però també en la genètica.
SPEARMAN I EL FACTOR G:
Spearman es va interessar en relacionar les mesures de les capacitats amb la funció sensorial. La
variància venia donada per l’especificitat de cada prova, mentre que existia variància
compartida explicada per un factor comú en totes les proves: factors específics i un factor comú
per a totes les proves. Per demostrar això es crea l’anàlisi factorial (es valida la teoria
bifactorial de la intel·ligència: qualsevol mesura de la int. es podia dividir en components
específics “s” i un comú, el factor general de la intel·ligència o “g”) [s depèn de g]
-Els components específics són infinits però spearman els agrupa en: visual, verbal i numèric.
-El factor comú es manté constant, i té una funció genèrica que s’esten a totes les capacitats
cognitives. Depèn de la carrega genètica i té un caràcter hereditari
>Spearman: la intel·ligència és una capacitat general que indica el bon rendiment en una tasca.
( relaciona el factor g amb una energia mental electroquímica)
THURSTONE I LES CAPACITATS MENTALS PRIMÀRIES (PMA)
Thurstone proposa un model alternatiu multifactorial, també utilitza l’anàlisi factorial com a
metodologia.
Per ell no existeix una jerarquia dirigida pel factor g sinó que els factors específics formarien
entitats independents que correspondrien a aptituds intel·lectuals diferents.
Factors que es van identificar del model de Thurstone: factor espacial, factor numèric, velocitat
perceptiva, fluïdesa verbal, memòria, inducció i comprensió verbal.
Eysneck - revisa el model de thurstone, troba 8 factors que correlacionen entre ells, porta a
pensar que si que existeix el factor comú g
Catell- anys més tard junta els 2 models (thurstone, spearman)
MODELS JERARQUICS DE LA INTEL·LIGÈNCIA
Aportacions escola de Londres:
1)Anàlisi factorial com a metodologia d’anàlisis
2)Definició d’un model jeràrquic de la intel·ligència
3)troben el factor g: intel·ligència general i específica
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga ddii tema 4 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

RESUM TEMA 4: MODELS ESTRUCTURALS DE LA INTEL·LIGÈNCIA

Perspectives d’enfocament de d’intel·ligència:

-Estructura de la intel·ligència: (Galton i James McKeen Cattell, SXIX, Escola de londres) Intel·ligència com a capacitat central, det. per factors genètics o hereditaris. Existeix una jerarquia de factors independents amb un factor comú, el factor g. Amb la creació de l’anàlisi factorial es va identificar el factor g com a explicació de la variància. NUCLI DE LA INTELIGENCIA GENERAL.

-Mesura de la intel·ligència: (Alfred Binet, escola francesa) es centra en la mesura de la intel·ligència mitjançant proves. La intel·ligència es considera una capacitat general producte de l’acció conjunta de diversos processos mentals (memòria, comprensió...) Més importància en l’ambient però també en la genètica.

SPEARMAN I EL FACTOR G: Spearman es va interessar en relacionar les mesures de les capacitats amb la funció sensorial. La variància venia donada per l’especificitat de cada prova, mentre que existia variància compartida explicada per un factor comú en totes les proves: factors específics i un factor comú per a totes les proves. Per demostrar això es crea l’anàlisi factorial (es valida la teoria bifactorial de la intel·ligència: qualsevol mesura de la int. es podia dividir en components específics “s” i un comú, el factor general de la intel·ligència o “g”) [s depèn de g] -Els components específics són infinits però spearman els agrupa en: visual, verbal i numèric. -El factor comú es manté constant, i té una funció genèrica que s’esten a totes les capacitats cognitives. Depèn de la carrega genètica i té un caràcter hereditari

Spearman: la intel·ligència és una capacitat general que indica el bon rendiment en una tasca. ( relaciona el factor g amb una energia mental electroquímica)

THURSTONE I LES CAPACITATS MENTALS PRIMÀRIES (PMA) Thurstone proposa un model alternatiu multifactorial, també utilitza l’anàlisi factorial com a metodologia. Per ell no existeix una jerarquia dirigida pel factor g sinó que els factors específics formarien entitats independents que correspondrien a aptituds intel·lectuals diferents.

Factors que es van identificar del model de Thurstone: factor espacial, factor numèric, velocitat perceptiva, fluïdesa verbal, memòria, inducció i comprensió verbal.

Eysneck - revisa el model de thurstone, troba 8 factors que correlacionen entre ells, porta a pensar que si que existeix el factor comú g

Catell- anys més tard junta els 2 models (thurstone, spearman)

MODELS JERARQUICS DE LA INTEL·LIGÈNCIA Aportacions escola de Londres: 1)Anàlisi factorial com a metodologia d’anàlisis 2)Definició d’un model jeràrquic de la intel·ligència 3)troben el factor g: intel·ligència general i específica

CYRIL BURT – model amb nivells jeràrquics inferiors al factor g (18 factors organitzats en nivells o grups) – organització jeràrquica rígida 1er nivell: factors associats a les sensacions 2on nivell: processos perceptius complexes 3er nivell: processos associatius 4t nivell: processos relacionals Dalt de tot; fctor g

>PHILIP E VERNON – ESTRUCTURA JERARQUICA DE LA INTEL·LIGÈNCIA

-FACTOR G:

-factors de grup major: verbal-educatiu(v:ed:capacitat verbal, raonament lògic o l’atenció), espacial-mecanic (k:m capacitat espcial o coordinació psicomotriu)

  • Factors de grup menor: habilitats característiques de tasques

>CATTELL – MODEL ESTRUCTURAL DE LA INTEL·LIGÈNCIA (unia spearman i thurstone)

3er nivell: factor g 2on nivell: factors de segon ordre intel·ligència fluida: component genètic i neuro-fisiologic que reflecteix els procesos superiors i el raonament inductiu Intel·ligència cristal·litada: coneixements del medi i l’educació, aprenentatges i llenguatge 1er nivell: aptituds mentals primaries de thurstone

CAROLL – MODEL DELS ESTRATS

Factor g, intel·ligència general intel·ligència fluida / intel·ligència cristal·litzada / percepció visual amplia / percepció auditiva amplia/ velocitat cognitiva general / capacitat amplia de record / capacitat amplia de memòria Aptituds primàries del rendiment

·La intel·ligència la mesura amb tasques cognitives i no tests psicomètrics

MODELS MÚLTIPLES NO-FACTORIALS

Teoria triàrquica de la intel·ligència (stenberg) La intel·ligència va més enllà que la mesura del QI

Tres aspectes fonamentals de la intel·ligència: pràctica, creativa i analítica. I la importància de que estiguin equilibrades. Aquest model definiria els processos mentals que regulen la conducta intel·ligent, maximitzen