Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Resumen DDII (Tema 2), Resúmenes de Psicología

Asignatura: diferencies individuals, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Resúmenes

2013/2014

Subido el 01/06/2014

lau_fernandez-6
lau_fernandez-6 🇪🇸

4

(336)

46 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Mesurar, quantificar, analitzar i predir.
Estudiar les diferències individuals en el comportament:
Estudi de la intel·ligència.
Estudi del temperament.
Estudi de la personalitat.
Estudi de l’efecte de la genètica, l’ambient i la seva interacció.
Psicòlegs cognitius: Intenten explicar com funciona la memòria. F 0 E 0 En DDII s’intenta
explicar perquè algunes persones tenen millor memòria que altres.
Psicòlegs socials: Intenten explicar perquè obeïm a l’autoritat. F 0 E 0 En DDII s’intenta explicar
perquè algunes persones són més obedients que altres.
Per poder mesurar les diferències individuals 1r s’han d’operativitzar: Assignar valors numèrics a
variables qualitatives.
Les variables poden ser:
Contínues: Nº infitit de valors.
Discretes: Nº finit de valors. No hi ha graus intermitjos.
Les escales en les que es poden mesurar les variables són:
Nominal: Hi ha relació d’igualtat o desigualtat entre les diferents variables (Ex.: Sexe).
Ordinal: S’inclou un ordre en les variables segons la seva quantitat (Ex.: Grau de satisfacció). La
distància entre els graus de les variables no és sempre la mateixa.
D’interval: Es pot quantificar la magnitud de la diferència entre les diferents variables
(Ex.: Resultat d’un test d’intel·ligència).
De raó: A l’escala hi ha un 0 absolut (Ex.: Alçada).
Estudi ideogràfic i estudi nomotècnic.
Mesurar les diferències individuals.
1. Autoinforme: Es pregunta al subjecte sobre el que es vol saber d’ell. Es fan diferents supòsits:
Les mesures són comparables.
Les persones coneixen les seves conductes, els seus pensaments i els seus
sentiments.
Les persones volen donar la informació que se li demana.
2. Heteroinforme: Es pregunta a altres persones sobre el subjecte al que s’està avaluant.
Aquestes persones han de ser properes al subjecte. Es fan diferents supòsits:
Les mesures són comparables.
Les persones coneixen les seves conductes, els seus pensaments i els seus
sentiments.
Les persones volen donar la informació que se li demana.
3. Observació directa: S’observen la intensitat i la freqüència d’un tret psicològic en:
Ambients naturals.
Ambients artificials.
4. Biodata: S’obté informació sobre una persona que encara que pot semblar no estar relacionada
amb el tema a estudiar si que ho està.
Si s’ha realitzat correctament, els resultats obtinguts amb cadascun d’aquests mètodes
IFERÈNCIES INDIVIDUALS
10
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resumen DDII (Tema 2) y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Mesurar, quantificar, analitzar i predir.

Estudiar les diferències individuals en el comportament:

  • Estudi de la intel·ligència.
  • Estudi del temperament.
  • Estudi de la personalitat.
  • Estudi de l’efecte de la genètica, l’ambient i la seva interacció.
    • Psicòlegs cognitius: Intenten explicar com funciona la memòria. F 0 E 0En DDII s’intenta explicar perquè algunes persones tenen millor memòria que altres.
    • Psicòlegs socials: Intenten explicar perquè obeïm a l’autoritat. F 0 E 0En DDII s’intenta explicar perquè algunes persones són més obedients que altres.

Per poder mesurar les diferències individuals 1r s’han d’operativitzar: Assignar valors numèrics a variables qualitatives.

Les variables poden ser:

  • Contínues: Nº infitit de valors.
  • Discretes: Nº finit de valors. No hi ha graus intermitjos.

Les escales en les que es poden mesurar les variables són:

  • Nominal: Hi ha relació d’igualtat o desigualtat entre les diferents variables (Ex.: Sexe).
  • Ordinal: S’inclou un ordre en les variables segons la seva quantitat (Ex.: Grau de satisfacció). La distància entre els graus de les variables no és sempre la mateixa.
  • D’interval: Es pot quantificar la magnitud de la diferència entre les diferents variables (Ex.: Resultat d’un test d’intel·ligència).
  • De raó: A l’escala hi ha un 0 absolut (Ex.: Alçada).

Estudi ideogràfic i estudi nomotècnic.

Mesurar les diferències individuals.

  1. Autoinforme: Es pregunta al subjecte sobre el que es vol saber d’ell. Es fan diferents supòsits:
    • Les mesures són comparables.
    • Les persones coneixen bé les seves conductes, els seus pensaments i els seus sentiments.
    • Les persones volen donar la informació que se li demana.
  2. Heteroinforme: Es pregunta a altres persones sobre el subjecte al que s’està avaluant. Aquestes persones han de ser properes al subjecte. Es fan diferents supòsits: - Les mesures són comparables. - Les persones coneixen bé les seves conductes, els seus pensaments i els seus sentiments. - Les persones volen donar la informació que se li demana.
  3. Observació directa: S’observen la intensitat i la freqüència d’un tret psicològic en:
    • Ambients naturals.
    • Ambients artificials.
  4. Biodata: S’obté informació sobre una persona que encara que pot semblar no estar relacionada amb el tema a estudiar si que ho està.
  • Si s’ha realitzat correctament, els resultats obtinguts amb cadascun d’aquests mètodes

proporcionen la mateixa informació. Per comprovar-ho s’han d’estandaritzar les variables.

Estandaritzar: Procediment que consisteix en transformar les puntuacions directes obtingudes en puntuacions distribuïdes al llarg d’una corba de distribució normal (puntuacions z). Fins que no es fa la estandarització de les variables no es pot saber si la puntuació obtinguda per un individu és alta o baixa. Si es canvia el grup de referència, també canvien les puntuacions z: Un subjecte pot estar per sota en relació al seu grup de referència, però, tot i així, que la puntuació sigui elevada respecte a la població general.

  • Ex.: J va obtenir z = 2 en intel·ligència, què sabem de la seva intel·ligència?: Sabem que està 2 desviacions típiques per sobre de la mitjana del seu grup de referència.
  • Ex.: J va obtenir x = 130 en QI, per tant, com sabem que les puntuacions QI tenen μ = 100 i σ = 15; quina puntuació z li correspon?: z = (130-100)/15 = 2 - K va obtenir x = 125 i L va obtenir z = 1,3. Quin dels 2 és més intel·ligent?: z = (125-100)/15 = 1,7 F 0 E 0K és més intel·ligent que L.

Covariància: Proporció de variabilitat comuna entre les variables.

  • (^) Si és +: Quan els valors d’una de les variables augmenten, els valors de l’altra variable també ho fan.
  • Si és -: Quan els valors d’una variable augmenten, els valors de l’altra variable disminueixen.
  • Si és 0: No hi ha relació entre les variables.

Metodologia experimental VS metodologia correlacional.

Les 2 disciplines de la Psicologia Científica.

Els estudis que s’han fet fins ara han estat d’associació.

Això implica que:

  • X és la causa de Y.
  • Y és la causa de X.
  • X i Y comparteixen una causa comuna.
  • Hi ha una causa recíproca.

Coeficient de correlació: Grau d’associació entre 2 variables (Proporció de variabilitat compartida). El seu valor va de -1 a 1.

  • Correlació negativa: Quan els valors d’una variable augmenten, els valors de l’altra variable

Anàlisi Factorial: Tècnica que es fa servir per reduir les correlacions entre diverses variables (patents) a un nº més reduït de variables (latents).

  • Permet descobrir un grup de variables latents que expliquin la variació conjunta de les variables observades (causa comuna).
  • No permet conèixer les relacions funcionals entre les variables.

Principals conceptes:

  • Variables observades: Variables que s’avaluen.
  • Variables latents: Variables que no s’avaluen directament, però que són la causa de les variables observades.
  • Factors de 1r ordre: 1r grau d’anàlisi.
  • Factors d’ordre elevat: 2n ordre, 3r ordre,...

Etapes en l’Anàlisi Factorial:

  1. Fase inicial o de preparació: Es defineix el problema que es vol investigar i es dissenya l’estudi.
  2. Classificació o puntuació dels subjectes en diverses variables per fer l’anàlisi correlacional que detecti relacions de covariància entre elles i plasmar-les en una matriu de correlacions.
  3. Factorització: Organitzar la matriu de correlacions en una matriu de factors que resumeixi les variables observades en combinacions factorials, tenint en compte la variabilitat compartida.
  4. Rotació: Organitzar el factors en el mínim nº possible.
  5. Interpretar els factors.

Dificultats al fer Anàlisis Factorials:

  • Mostreig i nº de variables: Allò que no sigui mesurat no es pot identificar com a factor i l’anàlisi pot estar incomplet.
  • Mostreig i nº de subjectes: La variabilitat ha de ser àmplia per poder fer una generalització (Mínim 100 subjectes).
  • Mètode d’extracció de factors: L’Anàlisi de Components Principals (ACP) genera tants components com variables i és preferible a l’Anàlisi Factorial quan hi ha pocs ítems. Però quan hi ha més de 25 subjectes no hi ha diferències en els factors que s’obtenen fent servir un procediment o l’altre.
  • Nº de factors: Pocs o molts factors.
  • Mètode de rotació: Ortogonal o obliqua. La obliqua permet obtenir estructures simples i produir factors d’ordre superior.