¡Descarga drets reals usucapió y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
Drets reals
TEMA 6: LA USUCAPIÓ
Mode d’adquisició
*Com es pot declarar la usucapió si només fa un 1 any que estem usucapint? Això és així perquè es suma la duració del causant. Ho hem de justificar amb l’article. * Si la usucapió s’interromp a l’any 2010 i després es torna a recuperar la possessió, quants d’anys es necessitarà per tornar a adquirir per usucapió? 20 anys. La interrupció significa que atura per complet. *El primer dia no es computa i l’últim dia es computa complet.
El mode d’adquisició de la propietat i els altres drets reals possessoris basada en la possessió continuada de la cosa durant el període de temps i requisits legals exigits. Art. 531-23.1. La usucapió és el títol adquisitiu de la propietat o d’un dret real possessori basat en la possessió del bé durant el temps fixat per les lleis. S’adquireix tant la propietat com els drets reals. S’ha d’haver actuat com a propietari per poder adquirir la propietat per usucapió. Mode d’adquirir que es basa en la possessió.
Característiques
És un mode d’adquirir que no precisa de cap element addicioanl com la traditio , acte o formalitat. Per tant, la usucapió per si sola produeix l’efecte adquisitiu. Exemple: una persona compra una finca que, sense tenir coneixements d’ell, no pertany al venedor. El comprador, per tant, és un mer posseïdor. Però, si posseeix la finca durant el temps i amb els requisits exigits, adquirirà la propietat per usucapió.
És un mode originari d’adquirir el domini o el dret real limitat sobre la cosa, ja que es tracta d’una adquisició sense transmissió efectuada per l’anterior titular. Sobre aquesta cosa poden recaure altres drets reals que siguin compatibles amb el que es tracta d’usucapir.
S’ha de tractar d’un bé usucapible. No ho són els drets de naturalesa personal ni tampoc tots els drets reals. Si que ho són aquells drets rals de caire possessori.
- Mode d’adquisició originari i unilateral -> És originari perquè no depèn de cap situació anterior. S’està adquirint per primera vegada. És unilateral perquè només depèn del posseïdor.
- Mode d’adquisició automàtic, sense necessitat de realitzar més tràmits -> si es compleixen tots els requisits s’adquireix la propietat. Si es renuncia al dret d’una cosa moble, automàticament és abandonat i per tant, la cosa no és de ningú. Així que qualsevol podria ocupar aquesta cosa. Però quan estem enfront una renuncia de la usucapió, s’entén que la cosa continua sent de qui era. La renuncia de la usucapió, Encara que la usucapió sigui un mode d’adquirir automàtic provoca que la cosa retorni al propietari anterior. És
automàtica si s’han complert tots els requisits. Però si l’adquirit i es renuncia, la cosa passa a ser de propietat del qui era propietari abans de la usucapió.
- Mode d’adquisició basat en la seguretat del tràfic:
- (^) Mode d’adquisició que s’estén només als drets reals susceptibles de possessió i no a tots (les servituds). Excepció: la usucapió del dret de cens. En principi només als drets reals de possessió, ja que és un mode d’adquirir basat en la possessió. Però no a tots els drets reals possessió, ja que la servitud que és un dret real de possessió, no és pot usucapir. Única i exclusivament els drets reals de possessió són adquiribles per usucapió. El cens no és un dret de possessió, però si que es pot adquirir per usucapió com a excepció.
- Només aplicable a les coses que estiguin en el comerç dels homes.
Objecte
Coses que estan dins del comerç o drets reals que es manifestes externament. No són objecte les coses de domini públic, el dret de crèdit. L’objecte de la usucapió és el dret de propietat o els drets reals limitats amb contingut possessori.
L’àmbit de la usucapió, o més concretament, l’extensió i el contingut del dret usucapit, vindrà donat per la possessió que exerciti l’usucapient i com l’exerciti.
L’efecte adquisitiu no perjudica als drets reals no possessoris o de possessió compatible amb la possessió per usucapir si els titulars del dret real no han tingut coneixement de la usucapió.
Tipus
Usucapió del modo d’exercici d’un dret Quan una persona, que ja és titular d’un determinat dret real, comença a exercitar-lo amb un contingut parcialment diferent al que tenia fins a aquest moment i compleix els requisits exigits per la llei. Exemple: el titular d’un usdefruit limitat a determinats rendiments d’una finca, comença a fer seus altres rendiments de la mateixa. Si es compleixen els requisits de possessió i terminis exigibles, aquesta persona haurà usucapit el mode d’exercici del dret. Usucapió liberatòria Usucapió de la llibertat d’un gravamen. Una persona posseeix com lliure una cosa que estava gravada i reuneix els requisits necessaris per la usucapió durant el temps exigit, adquirirà aquesta cosa i s’extingirà aquest gravamen. Exemple: el propietari d’una finca gravada per una servitud de pas nega l’existència d’aquesta inutilització al camí. Com que la llei diu que la falta d’ús durant 110 anys d’una servitud podrà extingir-la, si el propietari de la finca compleix aquest requisit, s’extingirà el gravamen.
- Es presumeix que els posseïdors mantenen el mateix concepte possessori que tenia quan van adquirir inicialment (art. 521-6.2). Imaginem que un ocupa s’ha ficat dins la finca que estic posseint durant un termini inferior a 1 any. Aconseguim recuperar la possessió abans d’un any és com si haguem continuat posseint, no s’interromp. Si el posseïdor reacciona no perdrà la possessió. Si la demanda s’interposa un any després que entri l’ocupa si que s’haurà perdut la possessió.
- En cas d’interrupció temporal involuntària de la possessió durant un termini inferior a l’any es presumeix que no hi ha hagut pèrdua de la possessió que ha estat continuada (art. 521-6.3).
- En cas de defunció de l’usucapient, qui el succeeixi mortis causa podrà sumar el temps de possessió ad usucapionem del causant (art. 411-6).
Requisits
Per usucapir, la possessió ha de ser en concepte de titular del dret, pública, pacifica i ininterrompuda i no necessita títol ni de bona fe. Art. 531-
a) Que es tracti d’una possessió en concepte de propietari o titular del dret real. Exemple: si una al·lota ocupa una casa que no és seua però la cuida i paga els impostos perquè té intenció de ser la propietària, complirà amb aquest requisit. El pressupost bàsic de la usucapió és la possessió. No hi ha adquisició per usucapió sense possessió. Per tant, la mera detentació no permet la usucapió. Per tant, el posseïdor ha d’actuar en concepte de propietari.
Si el propietari posseeix la seva pròpia cosa com lliure de càrregues es produeix la usucapió liberatòria. Però si la usucapient tolera l’exercici d’algun dret real compatible amb la seva possessió, al consumar-se la usucapió aquest dret real no s’extingirà, sinó que s’haurà usucapit amb el gravamen.
L’usucapient ha de posseir la cosa en concepte del dret usucapit. La prova del concepte possessori correspon a aquí la al·legui. Si no es posseeix en concepte de propietari mai s’aconseguirà la propietat, per molt de temps que transcorri.
b) Que la possessió sigui pública : és suficient amb exercir el seu contingut possessori amb normalitat. Ha de ser pública tant el fet de la possessió com el concepte possessori.
- Excepcions: s’exclou de la usucapió els actes clandestins, que no constitueixen possessió i els tolerats pel veritable propietari, que donen lloc no només a la mera detentació, la qual no permet la usucapió. El que es faci de forma clandestina no té cap efecte, no computa. El propietari ha de saber que ho estàs posseint i decideix no reaccionar.
c) La possessió ha de ser pacifica : no es refereix a l’adquisició de la possessió, sinó al manteniment pacífic de la possessió. La possessió es pot adquirir amb violència. Però per a adquirir la possessió d’un cosa robada primer ha de prescriure el delicte i a partir d’aquí comença a posseeir i el termini de usucapió. d) La possessió ha de ser ininterrumpida durant el període legalment exigit per usucapir. Exemple: si una al·lota actua com a propietària d’una finca durant 3 anys i els 2 següents no, perdrà tot el temps que havia exercit com a propietària i que serviria pel còmput del termini per usucapir. Casos d’interrupció : l’usucapient perd el temps transcorregut i es torna a comptar des de zero. En casos de suspensió el termini transcorregut mentre duri la causa de suspensió no es computa, la resta si.
Es presumeix que la persona que adquireix per usucapió ha posseït el bé de forma continuada des que va adquirir la possessió. En cas d’interrupció temporal involuntària de la possessió durant un període inferior a un any, es presumeix que no hi ha hagut pèrdua de la possessió i que aquesta ha estat continuada. Si la pèrdua de la possessió es produeix voluntàriament per cessió a altra persona, el cessionari pot sumar el temps de possessió del cedent al propi, per així contemplar el termini legal d’usucapió.
Característiques
- En cas d’interrupció temporal involuntària del la possessió durant un període inferior a 1 any –> es presumeix que no hi ha pèrdua de la possessió
- Si la pèrdua de possessió es produeix voluntàriament per cessió a altra persona –> el cessionari pot sumar el temps de possessió del cedent al propi.
- No necessita ni títol ni bona fe : no són requisits de la usucapió en el Dret civil de Catalunya. Interrupció de la possessió per usucapir Significa que torna a començar de 0 el temps per acosenguir la propietat per usucapió. El requisit de continuïtat ininterrompuda de la possessió suposa que si la possessió ad usucapionem s’interromp, tot el temps que l’usucapient ha estat posseint es perd a efectes d’usucapió, i el termini tornarà a iniciar-se de nou. Que es doni la interrupció del termini per usucapir no significa que el posseïdor deixi de ser posseïdor, sinó que la seva possessió ha perdut alguna característica que la venia qualificant com una possessió ad usucapionem. Causes que interrompen la possessió per usucapir:
- Cessa la possessió : supòsits d’abandonament de la cosa i de cessió voluntària a un tercer, quan aquest últim es prolongui durant més d’un any, ja que durant aquest any el primer posseïdor manté la possessió incorporal que li permet recórrer als mitjans de
representants, no hi ha possibilitat d’actuar, per tant, aquest termini es suspèn. No es computa el període en què la persona estigui sense un representant legal. Es tenen en compte els dies inhàbils (s’inclou dissabtes, diumenges i festius), el primer dia no es computa i l’últim s’ha de computar sencer. Exemple: estic usucapint a partir del 2006 un bé d’un senyor major. Aquest senyor major té Alzheimer a un grau elevat que li provoca la incapacitat. El propietari és aquest senyor major. El senyor es troba en una situació d’incapacitació manifesta. Resulta que passen els 20 anys i jo, com a posseïdora, poso la demanda per aconseguir la propietat per usucapió. El jutge determina que el senyor major no té capacitat per anar al judici, ja que està incapacitat. Com es soluciona? Si som l’advocat del demandat, declararíem la incapacitació del senyor major i aquest diria que no tenia representant legal per defensar-se. Però jo, diria que el problema no és meu, sinó dels seus familiars que fins ara no havien declarat la seva incapacitació judicialment. Els jutges poden dir que una persona no està incapacitada fins que es declara judicialment, però també es poden posar a favor dels posseïdors, depèn de moltes coses.
La suspensió, la qual apareix a l’art. 531-26.2, suposa que el temps durant el que es produeix no es computa en el termini per usucapir que estableixen les lleis. Mentre concórrer la causa de suspensió, el termini d’usucapió no corre, però el temps transcorregut amb anterioritat a la producció de l’esdeveniment suspensiu aprofita a l’usucapient, que podrà beneficiar-se d’ell i sumar-lo a la possessió ad usucapionem que segueixi a l’alçament de la suspensió.
La suspensió afecta a la possessió hàbil o útil per usucapir. Això no significa necessàriament que el posseïdor deixi de ser-ho, sinó només que la seva possessió ha perdut alguna característica que la venia qualificant com una possessió ad usucapinem , per lo que el temps de possessió mentre concórrer la causa de suspensió no computa a efectes d’usucapió.
Es produeix una suspensió de la possessió per usucapir. Per tant, s’entén interrompuda la possibilitat d’adquirir por usucapió. De manera que, en realitat, el que es suspèn no és la possessió, sinó la usucapió.
Causes de la suspensió:
- Impossibilitat d’actuar en el tràfic
- (^) Existència de causes afectives o de proximitat personal entre usuacpient i el titular del dret a usucapit Terminis de la usucapió Art. 531-27:
- Béns mobles: termini de possessió de 3 anys
- (^) Béns immobles: termini de possessió de 20 anys
La usucapió extingeix l’acció reivindicatòria. L’acció negatòria es pot exercir sempre que no es consumeixi la usucapió del dret que pertorba al propietari. La usucapió extingeix les pretensions, encara no prescrites, que resulten incompatibles amb el concepte possessori en què posseeix l’usucapient.
Si l’usucapient ha adquirit la possessió de la cosa mitjançant la comisso d’un delicte de furt, robatori o apropiació indeguda, el termini de possessió ad usucapionem no s’inicia mentre no prescrigui el delicte o l’acció de responsabilitat civil nascuda de la comissió del delicte. Art. 531-27.3.
En quant al còmput del termini, s’ha de recórrer, a falta de precepte en el Llibre V del CCCat, a l’art. 121-23.2 relatiu a la prescripció, conforme al qual del còmput no s’exclouen els dies inhàbils ni els festius, el dia inicials s’exclou i el dia final ha de complir-se totalment.
Dinàmica de la usucapió
- Al·legació: l’adquisició és automàtica, però per fer-la valor s’ha d’al·legar (oposició a una acció reivindicatòria, exercici d’una acció declarativa de domini): és automàtica, però és necessita que s’al·legui la condició de propietari. L’únic que la pot al·legar és el posseïdor que ha aconseguit la propietat. - La usucapió no s’aprecia d’ofici pels tribunals de justícia - Completada la usucapió els efectes es retrotreuen al moment en el que va començar la possessió ad usucapionem , confirmant-se tots els actes jurídics realitzats durant la possessió - Legitimació per demanar la usucapió. L’usucapient, els hereus, qualsevol persona interessada (art. 531-28) – creditor.
Algú ens demanda per reivindicatòria quan el posseïdor no ha al·legat la usucapió, no té sentit oposar-se a la propietat, ja que el jutge no poder conèixer d’ofici la usucapió. Oposició i reconversió és quan l’antic propietari reivindica la finca, i llavors el nou propietari en el jutge li ha d’al·legar que ha usucapit i es el propietari i també que se li declari a ell el propietari (reconvertir la titularitat en ell). (?)
- Renúncia: l’usucapient pot renunciar a la usucapió guanyada i no al·legada – art. 531- - Efecte:
Classes d’usucapió al dret civil espanyol
- Usucapió extraordinària: requereix tots els requisits de la usucapió ja explicats (possessió en concepte de propietari, pública i ininterrompuda)
força Registral de la propietat. És a dir, no es tracta d’una “usucapió tabular”, sinó que el titular registral ha de posseir efectivament la finca: la inscripció no supleix a la possessió. La possessió es presumeix a favor del titular inscrit. Aquesta presumpció si que és plenament aplicable i útil en l’àmbit del dret civil de Catalunya, llevat en el que es refereix a la presumpció de bona fe resulta irrellevant.
Efecte: el titular registral serà un mer posseïdor de la cosa
Possibilitat d’usucapió: el titular aparent, que en el seu dia no va adquirir el bé de forma eficient, pot arribar a adquirir-lo per usucapió si transcórrer el termini fixat per la llei.
Exemple: una al·lota que no és la veritable titular d’una finca la regala a la seva parella. La seva parella serà mer posseïdor de la finca però podrà adquirir-la per usucapió si compleix els requisits legals.
- Usucapió contra tabulas Llei hipotecària
Concepte: usucapió que es produeix contra la persona que té inscrit el seu dret en el registre de la propietats. El conflicte es planteja entre la veritat oficial que publica el Registre amb la consegüent protecció que la llei brinda al titular registral que ha inscrit la seva adquisició, i per altra banda, amb la situació real d’una finca la usucapió de la qual s’ha consumat recentment o està a punt de consumar-se.
La possibilitat d’usucapir una finca contra qui durant molt temps ha estat el titular registral de la mateixa és alguna cosa que no encaixa perfectament amb les “regles de joc” del nostre sistema jurídic. No repugna el sentit de justícia que el titular registral negligent arribi a perdre la seva finca per la usucapió d’una altra persona. És a dir, la inscripció no blinda al titular registral contra la usucapió.
Subjecte:
- (^) Titular oficial: que constata en el registre
- Usucapient: consumat o a punt de fer-ho
Característiques:
- El titular registral o 3r adquirent negligent pot arribar a perdre la seva finca per la usucapió d’una altra persona
- (^) El titular registral es troba protegit pel registre si complís amb uns requisits -> de bona de, títol onerós, negoci realitzat amb l’anterior titular registral i inscripció posterior al registre
Conflicte: casos en els que l’usucapient ha usucapit, o ho està a punt de fer, un bé que està inscrit en el Registre com a titular. Això pot afectar a la persona que acaba d’adquirir la finca de
l’anterior titular registral. Resulta perfectament comprensible que aquest nou titular registral disposi d’un termini suficient per donar-se compte que la finca estava sent posseïda ad usucapionem , per així, si ho desitja oposar-se tant a la usucapió en curs com a la ja consumada.
Art. 36 LH: intenta cercar l’equilibri entre els interessos del nou titular registral i els de qui ha adquirit o pretén adquirir per usucapió. S’ha de diferenciar entre si s’està usucapint contra el titular inscrit que tingui la condició de tercer o contra qui no tingui aquesta consideració.
- Usucapió contra un titular no protegit: si la usucapió es produeix front a un titular inscrit que no té la condició de tercer (que no està protegit pel principi de fe pública registral) el conflicte entre el titular inscrit i l’usucapient es resol d’acord amb les normes generals que regulen la usucapió en la legislació civil.
- Usucapió contra un titular protegit: el titular registral que reuneix els requisits de protecció de l’art. 34 LH rep un tracte de favor front a l’usucapient. Aquest tracta de favor consisteix en poder deixar sense efecte la usucapió consumada abans de l’adquisició, o la que es consuma poc tempos després de la mateixa. És necessari que l’adquirent s’oposi a la usucapió en el termini d’un anys a partir de la inscripció de la seva adquisició.
Conseqüències:
- Si el titular registral compleix amb els requisits anteriorment explicats estarà protegit pel Registre i es mantindrà la situació que contempli el Registre
- (^) Si el titular registral coneixia que el seu bé inscrit en el Registre l’estava posseint un 3r a títol de propietari i no es va manifestar en el termini d’1 any el Registre no el protegirà i guanyarà l’usucapient.
Efectes de la usucapió
Norma general: l’efecte és l’adquisició automàtica que té lloc en el moment que concorren els requisits exigits de temps i possessió, sense necessitat que qui usucapí realitzi cap actuació. Però l’adquisició no és ferma, i fins i tot podríem dir que resulta incerta, pues la usucapió consumada ha de ser al·legada i pot renunciar-se a la mateixa.
Postures:
- Al·legació: una vegada adquirit el bé, per a que es pugui fer valdre l’adquisició, ha d’al·legar-se en judici perquè els jutges o tribunals no l’aprecien d’ofici. Un cop es completa la usucapió i, per tant, s’adquireix el dret real, l’adquisició té efectes retroactius, pel que l’usucapient es considera propietari des del moment en què va començar a posseir ad usucapionem , el que comporta la confirmació de tots aquells actes jurídics realitzats durant aquesta possessió hàbil per usucapir.
