Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Ocupacio drets reals, Apuntes de Derecho

Asignatura: drets reals, Profesor: Anderson & Viola, Carrera: Dret, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 04/10/2016

lamaca13
lamaca13 🇪🇸

2.8

(12)

8 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
TEMA 12. Les diverses maneres d’adquirir la propietat (II)
1. L’ocupació. Requisits. Els diversos objectes ocupables.
2. Les troballes. Concepte i règim legal.
3. El descobriment d’objectes de valor extraordinari. Concepte legal i règim
legal.
La propietat s'adquireix com tots els drets reals, pels modes de l'art. 531-1 CCCat, però
a més hi ha altres maneres específiques d'adquirir la propietat que només se li apliquen i
no poden ser utilitzats per obtenir la titularitat d'altres drets reals: es tracta de l'ocupació
(art. 542 - 20) i altres establerts en els arts. 542-21 i 542-22 CCCat.
1. L’ocupació. Requisits. Els diversos objectes ocupables.
L’ocupació és un altre títol d’adquisició exclusiu del dret de propietat. A més és un
mode originari d’adquisició; no s’adquireix de cap titular precedent. En tracta la Secció
Segona del Cap II (Modes d’adquisició) del Títol IV (Dret de propietat). Aquesta Secció
comprèn 3 articles:
- l’art. 542-20 tracta de l’adquisició per ocupació, establint, de fet, què es pot
adquirir per ocupació.
- l’art. 542-21 parla de la descoberta d’objectes de valor extraordinari.
- l’art. 542-22 es dedica a les troballes.
(Aquesta sistemàtica coincideix amb la que ja presentava la Llei 25/2001, de 31 de
desembre, de l’accessió i de l’ocupació [LAO]).
L’art. 542-20 CCCat no explica directament què vol dir “ocupar”. Sembla que la
intenció és, només, la de relacionar els objectes ocupables; així:
a) Els béns corporals abandonats indubtablement per llurs propietaris que són
susceptibles d’apropiació per mitjà d’un acte material.
- Ha de tractar-se de béns mobles (ho especificava expressament l’art. 24 LAO).
Pel que fa als béns immobles (que també es poden abandonar; almenys no ho exclou
l’art. 543-1 CCCat), l’art. 17 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les
Administracions Públiques, estableix que els immobles “vacants” pertanyen a
l’Administració General de l’Estat per ministeri de la llei”. És un títol adquisitiu
diferent al de l’ocupació. Aquesta demana un acte material d’apropiació i només pot
actuar respecte de mobles (la prova és l’art. 23 Llei 33/2003, que també permet a les
Administracions Públiques adquirir per “ocupació” “béns mobles”). El títol adquisitiu
que preveu l’art.17 és directament la llei.
- L’ocupabilitat de, només, béns mobles fa necessari recordar quins béns són
mobles o immobles (art. 511-2 CCCat).
- Aquest béns mobles corporals han d’estar indubtablement abandonats.
L’abandonament converteix el en res nullius i, per tant, és possible la seva
apropiació per algú altre. Ara bé, aquest abandonament ha de ser “indubtable”; en altre
cas, ens trobarem davant d’una troballa (és a dir, les coses perdudes no s'adquireixen
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Ocupacio drets reals y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!

TEMA 12. Les diverses maneres d’adquirir la propietat (II)

**1. L’ocupació. Requisits. Els diversos objectes ocupables.

  1. Les troballes. Concepte i règim legal.
  2. El descobriment d’objectes de valor extraordinari. Concepte legal i règim** legal.

La propietat s'adquireix com tots els drets reals, pels modes de l'art. 531-1 CCCat, però a més hi ha altres maneres específiques d'adquirir la propietat que només se li apliquen i no poden ser utilitzats per obtenir la titularitat d'altres drets reals: es tracta de l'ocupació (art. 542 - 20) i altres establerts en els arts. 542-21 i 542-22 CCCat.

1. L’ocupació. Requisits. Els diversos objectes ocupables. L’ocupació és un altre títol d’adquisició exclusiu del dret de propietat. A més és un mode originari d’adquisició; no s’adquireix de cap titular precedent. En tracta la Secció Segona del Cap II (Modes d’adquisició) del Títol IV (Dret de propietat). Aquesta Secció comprèn 3 articles: - l’art. 542-20 tracta de l’adquisició per ocupació, establint, de fet, què es pot adquirir per ocupació. - l’art. 542-21 parla de la descoberta d’objectes de valor extraordinari. - l’art. 542-22 es dedica a les troballes. (Aquesta sistemàtica coincideix amb la que ja presentava la Llei 25/2001, de 31 de desembre, de l’accessió i de l’ocupació [LAO]).

L’art. 542-20 CCCat no explica directament què vol dir “ocupar”. Sembla que la intenció és, només, la de relacionar els objectes ocupables; així:

a) Els béns corporals abandonats indubtablement per llurs propietaris que són susceptibles d’apropiació per mitjà d’un acte material.

  • Ha de tractar-se de béns mobles (ho especificava expressament l’art. 24 LAO). Pel que fa als béns immobles (que també es poden abandonar; almenys no ho exclou l’art. 543-1 CCCat), l’art. 17 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques, estableix que els immobles “vacants” pertanyen a l’Administració General de l’Estat “ per ministeri de la llei”. És un títol adquisitiu diferent al de l’ocupació. Aquesta demana un acte material d’apropiació i només pot actuar respecte de mobles (la prova és l’art. 23 Llei 33/2003, que també permet a les Administracions Públiques adquirir per “ocupació” “béns mobles”). El títol adquisitiu que preveu l’art.17 és directament la llei.
  • L’ocupabilitat de, només, béns mobles fa necessari recordar quins béns són mobles o immobles (art. 511-2 CCCat).
  • Aquest béns mobles corporals han d’estar indubtablement abandonats. L’abandonament converteix el bé en res nullius i, per tant, és possible la seva apropiació per algú altre. Ara bé, aquest abandonament ha de ser “indubtable”; en altre cas, ens trobarem davant d’una troballa (és a dir, les coses perdudes no s'adquireixen

per ocupació de forma automàtica sinó que els són d'aplicació el règim jurídic de la troballa).

  • La “corporabilitat” del bé enllaça amb la necessitat que l’ocupació es produeixi “ per mitjà d’un acte material”. No n’hi ha prou, doncs, amb la voluntat de fer propi el bé, sinó que a més cal un acte material d’apropiació. Es correspon amb l’art. 521-2.1 a) que preveu com a mode d’adquirir la possessió “la subjecció de la cosa o dret a l’àmbit del poder del posseïdor”. Sembla que podran ocupar tots aquells que poden adquirir la possessió; només cal capacitat natural (art. 521-3.1). Per la resta, d’acord amb l’art. 511-1.2 CCcat, els objectes corporals susceptibles d’apropiació s’anomenen “coses”.

Aquesta referència a l’acte material d’apropiació permet definir, indirectament, l’ocupació: és aquest acte amb la voluntat de fer pròpia la cosa.

b) Els animals que es poden caçar i pescar. Aquesta menció als animals com a objecte ocupable al marge dels “béns” mobles corporals obeeix a que, recordem-ho, els animals no són béns i ni coses (art. 511-1.3 CCCat). Cal distingir entre animals domèstics (aquell que ordinàriament es troben sota el poder de l'home) que es regeixen per les normes de la troballa, els animals salvatges que són ocupables mentre estiguin en llibertat i els animals salvatges domesticats (animals salvatges de circ o en reserves zoològiques), que no són ocupables mentre en la seva condició de domesticats o bé el propietari manifesta la seva voluntat de perseguir-los.

En suma, només són susceptibles d'ocupació els béns mobles corporals (els béns immobles sense amo els adquireix directament l'Estat) indubtablement abandonats i els animals que poden ser objecte de caça i pesca quan concorri la possessió en concepte d'amo, és a dir, amb ànim de tenir-la [aprehensió material de la cosa l'art. 542-20.a ) CCCat] i l'ànim de fer-la pròpia ( animus domini ).

2. La troballa. Concepte i règim legal. De la troballa se n’ocupa l’art. 542-22 CCCat. D’aquest precepte deduïm: A. Què és una troballa: es tracta d’aquells béns i animals que es troben però que es fa difícil pensar, indubtablement, que han estat abandonats. Aquell article parla d’ animals domèstics i objectes mobles corporals que, per llurs característiques, possibilitat d’identificació, estat de conservació, funció o destinació econòmica, són habitualment posseïts per algú”. B. Què cal fer amb la troballa: distingim si el propietari és o no desconegut. B.1 L’art. 542-22.2 CCCat estableix què cal fer si els propietaris són desconeguts. Cal portar la troballa a l’Ajuntament que haurà de fer-la pública per edictes 1) El propietari disposa de 6 mesos a fi de recuperar la cosa. La recuperació es supedita a què satisfaci les despeses de conservació, custòdia i lliurament, i un determinat import al trobador de bona fe. (542-22.3.b) CCcat). És a dir, si el propietari reclama el bé, se li restitueix abonant prèviament les despeses que hem esmentat i, si és de bona fe, també se li ha d’abonar un premi en metàl·lic que és un 10% del valor del bé; si aquest valor és igual o superior a sis vegades el salari mínim interprofessional, a més ha d’abonar el 4% del que excedeixi. La qüestió és: qui ho és de bona fe? Podem arribar a identificar-lo admetent que és de mala fe aquell que és present al moment de la pèrdua i no

(Secció Segona – ocupació; del Capítol II, “Títols d’adquisició exclusius del dret de propietat” CCCat).

3. La descoberta d'objectes de valor extraordinari. Concepte i règim legal. El règim de l’anomenat “tresor” es troba a l’art. 542-21 CCCat, que estableix: - Primer: que “ els objectes de valor extraordinari que han romàs ocults i els propietaris dels quals són desconeguts pertanyen als propietaris de la finca on es troben”. Per tal d’aplicar-se la norma cal: - un objecte de valor extraordinari (no tant l’antiguitat); - ocult; - que es trobi a una finca i de propietari desconegut (també s’admet que siguin coses abandonades o que la seva titularitat no es pugui probar).. La titularitat d’aquests objectes s'atribueix al propietari de la finca, sigui qui sigui que faci la descoberta. - Segon: Pel cas que qui faci la descoberta no sigui el mateix propietari del terreny, l’art. 542-21.2 CCCat estableix que: el qui descobreix per atzar l’objecte ocult té dret a percebre en metàl·lic una quantitat equivalent a la meitat del seu valor. Si la descoberta no es produeix per atzar, perquè, per exemple, el propietari contracta els serveis d’un professional per buscar el tresor, sembla que aleshores no es tindrà dret a aquella quantitat. - Tercer: 3.- La descoberta d’objectes de valor cultural, històric, arqueològic o artístic i la descoberta d’objectes per raó de prospeccions o excavacions es regeixen per la legislació especial que els sigui aplicable. La referència és a la Llei 9/1993, de 30 de setembre, de Patrimoni Cultural Català. Es sobrera la referència a les “prospeccions o excavacions”. El criteri determinant és que es tracti d’objectes de valor arqueològic, artístic, cultural, històric, sigui com sigui que es descobreixin. Vegeu també el Decret 28/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.