¡Descarga Educació Intercultural PAC 4 y más Ejercicios en PDF de Sociología de la Educación solo en Docsity!
Semestre 2021/
PAC 4: Conceptes teòrics al voltant de les diversitats (II)
PREGUNTA 1
Segons Carlos Giménez (2003) a cada país existeixen diferents models o tradicions nacionals per gestionar la diversitat que faciliten la integració dels immigrants i les minories ètniques dins dels territoris i que també, permeten el reconeixement de les diferències culturals existents. L’autor considera la diversitat cultural com un fet positiu i favorable per a les poblacions. Per aquest motiu, dins del llindar de pluralisme cultural , introdueix els models: De multiculturalitat : Aquest model està centrat en el principi d’igualtat entre les diferents cultures, les persones tenen igualtat de drets, deures i oportunitats, i el principi de la diferència, acceptant a l’altre com a tal, respectant la seva llengua, cultura, tradició... De interculturalitat : El model intercultural es centra en l’analitzis de les relacions de les diferents cultures, profunditzant sobre aquestes i sobre com han de ser aquestes relacions. El model intercultural no només ofereix un plantejament que supera les diferents formes d’exclusió, sinó que també contempla les suposades formes d’inclusió que poden acabar ratificant les desigualtats. Aquestes formes d’exclusió i de (falsa) inclusió es superen sent conscients dels aspectes de la vida en que la desigualtat està present i els aspectes que acaben provocant-la. La superació dels suposats models d’inclusió potser és el pas més complicat, ja que moltes vegades passen desapercebudes les situacions de dominació d’un grup sobre un altre.
Semestre 2021/ PREGUNTA 2 El conflicte que planteja el cas té lloc a un institut d’Aveco, arran d’un robatori d’ordinadors, on el veïnat i diferents agents de l’entorn educatiu culpabilitzen els MENA^1 de l’institut, i n’hi atribueixen la responsabilitat de l’increment de la delinqüència a la localitat. Per el model intercultural es important el fet de que aquest conflicte s’hagi iniciat dins d’una institució acadèmica, ja que per analitzar la gestió de la diversitat des d’una perspectiva d’ interculturalitat , és absolutament necessari distingir que els paràmetres de la diversitat sociocultural operen en dos nivells, dins de la societat en general i a l'escola en particular. Aquesta es la postura que defensa Carlos Giménez (2003) en el seu text, que com he esmentat prèviament planteja el multiculturalisme i la interculturalitat com a modalitats del pluralisme cultural (inclusió social). Per tant, aquest apartat presentarà reflexions sobre com amb la figura d’educadors/res socials (ES) podria haver previngut o gestionat el conflicte dins del marc escolar fent servir una perspectiva del model intercultural , ja que com s’explica al document de la PAC 4, aquest permet: Contextualitzar les realitats i escolta a totes les persones implicades en una situació o conflicte. Aquest model permetrà que totes les parts puguin aportar la seva opinió, no nomes la de la “institució o norma”. L’institut d’Aveco hauria de tindre espais i figures professionals que poguessin oferir mediació i acompanyament dins de la institució en situacions com aquestes. Informar, conèixer i considerar el pes de les relacions de poder. S’ha de cercar alternatives per reequilibrar les desigualtats però sempre tenint en compte “ la existencia de una relación de fuerzas. No se puede negar la situación dominante-dominado en todos los encuentros interculturales entre el inmigrante y los diferentes servicios públicos ” (Cohen-Emerique, 1993: 26). 1 Acrònim de menors estrangers no acompanyats.
Semestre 2021/ sent desprotegida per els organismes públics que els han fet retallades. Es per això, que el procés de negociació s’ha de fer per etapes, a través d’aquest espais de convivència, mediació i intercanvi cultural. El conflicte pot ser transformador si la negociació i els acords d’interès col·lectiu de tots els participants. PREGUNTA 3 L’aspecte més destacable en el projecte YOUTHME és la participació conjunta com a subjectes actius tant dels joves immigrants, com dels educadors. Els educadors es posicionen a partir de les seves experiències de vida i la participació a altres projectes socioculturals, amb una perspectiva situada que els hi permet fer una reflexió crítica de la seva intervenció i que permet un rol professional pròxim i participatiu per poder definir la manera com es vol apropar-se a la interculturalitat. Per aquest motiu, un dels aspectes propi del model intercultural que vull destacar es que es pot observar com el paper de l’educador/a dins d’un plantejament intercultural implica diversos aspectes “ Resaltaremos algunas: trabajarse la tolerancia activa (en el campo de los valores), superar el etnocentrismo (en el campo de las actitudes), saber escuchar más atentamente al Otro y preguntarle con interés antes de hablar (en el campo de las habilidades) ” (Giménez, 2003: 20). Tot i que els joves son els protagonistes, els educadors formen part de l’engranatge. Es produeix per tant, una interacció positiva i la comunicació de totes les parts implicades. Com vaig fer a la meva proposta aquest projectes consta amb espais de millora de la convivència (xarrades, dinàmiques, protocols d’acolliment, mediacions, etc.) en la qual tenen accés totes les persones que participen al projectes, ja que la participació de tots els col·lectius és el principi regidor de qualsevol pràctica educativa. S’han creat espais de trobada per els joves i els educadors, on es respecta la diversitat cultural existent i els hi permeti conèixer-se, participar en l’intercanvi cultural. En el minut 9:50 podem observar al vídeo com en una dinàmica l’educador pregunta a els joves per què s’han centrat només en el present, quan ell i altre participant han dibuixat el seu
Semestre 2021/ passat, deixant clar que la seva figura també es participava de l’activitat, deixant de banda el seu posicionament de poder com a part privilegiada. Segons Gimenez (2003) un altre aspecte rellevant del model intercultural es la interacció entre els individus culturalment diferenciats, més enllà de ser interaccions no discriminatòries i respectuoses, una perspectiva que es centra en quines han de ser les relacions i on podem trobar punts en comú per crear nous vincles, construir allò comú en la diversitat. “Si el multiculturalismo acentúa, con acierto, la identidad de cada cual como un paso absolutamente necesario para reclamar el reconocimiento, y ello conlleva el énfasis en las diferencias, la perspectiva intercultural buscará las convergencias sobre las cuales establecer vínculos y puntos en común.” (Giménez, 2003:13) Aquest joves han trobat un espai per expressar-se i presentar-se sense prejudicis. Com a membres de la polis han trobat un espai d’intercanvi sociocultural on contextualitzar les seves realitats i ser escoltats, adquirir major autonomia. “ Estar integrado en un sistema social implica adquirir interdependencia dentro de dicho sistema social ” (San Roman, 2001: 66) El fet focalitzar la trobada en la creació de convergències comunes permet que els joves adquireixin noves eines per l’aprenentatge comú, per la cooperar, per l’intercanvi... Aquesta característica ve reforçada per el principi de la interacció positiva , aquell espai de relacions i de reconeixements, on es creen diàlegs i debats per arribar a regulacions pacífiques del conflicte, afrontar el xoc cultural, etc. PREGUNTA 4 El multiculturalisme coexisteix o es conforma amb la concepció que amb la convivència social de les diferents cultures sorgeixi el respecte i acceptació. En canvi, l’ interculturalisme promou els espais de convivència entre les diferents cultures perquè de la convergència d’aquesta interacció o relació es poden produir la negociació i transformació col·lectiva. Si el multiculturalisme aborda la diversitat, l'interculturalisme tracta de veure com construir la unitat en la diversitat.
Semestre 2021/ tràmits oficials, sanitaris, de professionals, etc. I també ajuden a l’accés de recursos educatius (cursos d’idiomes, informàtic, etc.) i culturals que estiguin a l’abast del municipi. (festes tradicionals, teatre, esports, etc.). El programa a més, inclou una participació de voluntariats de tots els veïns i veïnes del poble ja siguin autòctons o estrangers, però que puguin oferir el seu temps, les seves experiències de vida deixant de banda posicionaments prejudicials. Moltes de les propostes o activitats que presenten neixen de les necessitats col·lectives dels participants, els quals han de fer una reflexió crítica sobre l’etnocentrisme del seus posicionaments. La perspectiva d’aquest projecte adopta una un principi intercultural ja que el seu programa busca fomentar espais de convivència de les diferents cultures sota un principi d’interacció positiva , buscar la negociació o convergència col·lectiva a través del pluralisme de la diversitat cultural.
Jenifer Gil Merino: “?Àfrica en Positiu”
“Podem veure com, a partir del pluralisme cultural actual, aquesta activitat es pot relacionar amb una perspectiva intercultural, ja que té com a prioritat l'aprenentatge mutu, la cooperació i l’intercanvi (Giménez, 2003).” Bones Jenifer com a dona africana aquesta projecte “Àfrica en Positiu" em sembla bastant interessant. Tot i això, m’he trobat amb alguna iniciativa similar en altres territoris i el que podem recalcar moltes dones africanes es que no ens hems sentit visibilitzades dins dels projectes. La meva pregunta es si a Àfrica en Positiu hi participen activament dones africanes, o si es recullen les seves experiències de vida, les seves opinions. Crec que una dels aspectes claus de la intercultural es la convivència i convergència de la diversitat cultural. Que el programa tingui espais per el coneixement mutu.
Semestre 2021/ BIBLIOGRAFIA I FONTS D’INFORMACIÓ Cohen-Emerique, M. [Margalit]. (1993). Choque cultural y relaciones interculturales en las prácticas de los trabajadores sociales. A Cuadernos de Sociología Económica y Cultural. Sevilla Acoge. Equip docent de l’assignatura d'Educació Intercultural (2021/2022-1). Prova d'Avaluació Contínua 4 "Treball Educatiu en Contextos de Diversitat II" (PAC4). UOC - Universitat Oberta de Catalunya. Giménez, C. [Carlos]. (2003) Pluralismo, Multiculturalismo e Interculturalidad. Propuesta de clarificación y apuntes educativos. Educación y futuro: revista de investigación aplicada y experiencias, 8. San Román, T. [Teresa]. (1996). Del dogmatismo a la dominación, de la incoherencia a la debilidad. En: Los muros de la separación. (pp. 32-41) Bellaterra: Servicio de Publicaciones de la UAB. San Román, T. [Teresa]. (2001). Educación, marginación y minorías culturales. Revista Asociación de Enseñantes con gitanos, 28 , 28-67. San Román, T. [Teresa]. (1996). Ni incompatibles ni idénticos. En: Los muros de la separación. (pp. 105-133) Bellaterra: Servicio de Publicaciones de la UAB. San Román, T. [Teresa]. (1996). Los muros de la separación. Ensayo sobre alterofobia y filantropía. UAB - Universitat Autònoma de Barcelona.
