Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


educació intercultyral, Ejercicios de Ciencias de la Educación

asignatura educació intercultural

Tipo: Ejercicios

2020/2021

Subido el 03/06/2021

merce-caparros-romero
merce-caparros-romero 🇪🇸

4.7

(46)

37 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PAC 2 MERCÈ CAPARRÓS ROMERO EDUCACIÓ INTERCULTURAL 13.10.2020
El terme cultura és ambigu i polisèmic, amb significats a vegades contraposats.
Franz Boas (1858-1942) defensa que les cultures es desenvolupen en espais
geogràfics concrets i tenen històries particulars, per la qual cosa cadascuna és única i
irrepetible.
De mica en mica l’ús singular del concepte cultura que implicava jerarquia i
etnocentrisme, es transforma en plural, amb connotacions d'igualtat i relativisme.
Segons Malgesini i Gimenéz els sis trets de definició de cultura són: la cultura és una
conducta apresa. La cultura és quelcom après i que es transmet. Hi ha tres
modalitats d'aprenentatge (Kottak), dues compartides amb els animals.
L'aprenentage individual situacional: un aprenentatge segons la mateixa experiència i
que ens serveix per al comportament futur, els nadons quan ploren demandant atenció
i cura, de seguida aprenen a utilitzar el plor com un recurs. L'aprenentatge social
situacional s'aprèn amb altres membres del grup, moure el cap de dalt a baix per
afirmar o cap als costats per negar, l'aprenentatge cultural es basa en la capacitat
exclusivament desenvolupada pels humans d'utilitzar símbols, signes que no tenen
una connexió necessària ni natural amb allò que representen. (Kottak 1994, 34-35).
Les cultures són formes d'interpretar la realitat. La cultura és idees, conductes,
creences, valors, una forma d'interpretar la realitat i donar-li sentit; hi ha un concepte
clau, com és l'enculturació que és el procés mitjançant un individu va adquirint
elements essencials de la seva societat i cultura. Els agents socialitzadors van influint
en les diferents etapes del procés, aquest procés moltes vies i mecanismes per
l'adquisició cultural, en la nostra cultura que els nois no porten faldilla. La cultura
és simbòlica. Hi ha una diferència entre els signes del món animal i la simbolització
humana. Els animals no poden canviar els seus símbols i els sistemes simbòlics
humans estan construïts a partir d'elements flexibles i que es combinen per produir
missatges més complexes i abstractes, aixecar el dit gros per dir que ens sembla
alguna cosa. La cultura està pautada. La cultura és un sistema pautat i integrat. Hi ha
una interrelació entre costums, institucions, valors, creences, ideologies. Quan un
canvia la resta també ho fa, més o menys accentuadament. Dir bon dia al matí, també
ho relaciono amb la forma de saludar-nos i com degut al COVID ha generat un canvi
en les pautes, anem amb mascareta. La cultura és compartida diferencialment. “La
cultura no es un tributo de los individuos per se, sino de los individuos en cuanto a
miembros de grupos” (Kottak, 1994, 38). En cada societat hi ha grups i subgrups que
poden ser en alguns casos, categories d'edat, generació, gènere, classe social, posició
socioeconòmica, procedència, raça , religió, etc. Cada grup o subgrup viu la
cultura comú de forma diferenciada, en moltes cultures el rol de l'home i la dona
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga educació intercultyral y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

PAC 2 MERCÈ CAPARRÓS ROMERO EDUCACIÓ INTERCULTURAL 13.10.

El terme cultura és ambigu i polisèmic, amb significats a vegades contraposats. Franz Boas (1858-1942) defensa que les cultures es desenvolupen en espais geogràfics concrets i tenen històries particulars, per la qual cosa cadascuna és única i irrepetible. De mica en mica l’ús singular del concepte cultura que implicava jerarquia i etnocentrisme, es transforma en plural, amb connotacions d'igualtat i relativisme. Segons Malgesini i Gimenéz els sis trets de definició de cultura són: la cultura és una conducta apresa. La cultura és quelcom après i que es transmet. Hi ha tres modalitats d'aprenentatge (Kottak), dues compartides amb els animals. L'aprenentage individual situacional: un aprenentatge segons la mateixa experiència i que ens serveix per al comportament futur, els nadons quan ploren demandant atenció i cura, de seguida aprenen a utilitzar el plor com un recurs. L'aprenentatge social situacional s'aprèn amb altres membres del grup, moure el cap de dalt a baix per afirmar o cap als costats per negar, l'aprenentatge cultural es basa en la capacitat exclusivament desenvolupada pels humans d'utilitzar símbols, signes que no tenen una connexió necessària ni natural amb allò que representen. (Kottak 1994, 34-35). Les cultures són formes d'interpretar la realitat. La cultura és idees, conductes, creences, valors, una forma d'interpretar la realitat i donar-li sentit; hi ha un concepte clau, com és l'enculturació que és el procés mitjançant un individu va adquirint elements essencials de la seva societat i cultura. Els agents socialitzadors van influint en les diferents etapes del procés, aquest procés té moltes vies i mecanismes per l'adquisició cultural, en la nostra cultura que els nois no porten faldilla. La cultura és simbòlica. Hi ha una diferència entre els signes del món animal i la simbolització humana. Els animals no poden canviar els seus símbols i els sistemes simbòlics humans estan construïts a partir d'elements flexibles i que es combinen per produir missatges més complexes i abstractes, aixecar el dit gros per dir que ens sembla bé alguna cosa. La cultura està pautada. La cultura és un sistema pautat i integrat. Hi ha una interrelació entre costums, institucions, valors, creences, ideologies. Quan un canvia la resta també ho fa, més o menys accentuadament. Dir bon dia al matí, també ho relaciono amb la forma de saludar-nos i com degut al COVID ha generat un canvi en les pautes, anem amb mascareta. La cultura és compartida diferencialment. “La cultura no es un tributo de los individuos per se, sino de los individuos en cuanto a miembros de grupos” (Kottak, 1994, 38). En cada societat hi ha grups i subgrups que poden ser en alguns casos, categories d'edat, generació, gènere, classe social, posició socioeconòmica, procedència, raça , religió, etc. Cada grup o subgrup viu la cultura comú de forma diferenciada, en moltes cultures el rol de l'home i la dona té

configuracions diferents de la nostra; fer-se un rot després de menjar esta ben vist en algunes cultures i en la nostra no. La cultura és un dispositiu d'adaptació. Moltes de les conductes apresses i les formes d'interpretació són adaptades en el moment en què han sorgit i són respostes a desafiaments del medi natural i social, els canvis que hem anat veient en la forma de vestir amb el pas del anys. Les normes establertes no sempre es compleixen com haurien de fer-ho, les acomodem a contextos i circumstàncies concretes. Un altre aspecte important és com es produeix el canvi cultural. Plog y Gates ho ha sintetitzat en aquesta seqüència:

  1. Davant d'un nou desafiament es busquen situacions enginyoses que al principi són minoritàries i rebutjades,2. Es passa progressivament a la seva afirmació com a bones 3. Es va generalitzant la pràctica que va sent compartida, 4. Es comença a transmetre a la següent generació, 5. Es converteix en un producte de la cultura,6.es comencen a buscar noves solucions. (Plog y Bates, 1980). Com a exemple de canvi cultural posaria el tema del maltractament animal, primer només eren un grup de persones que es reunien i mostraven pancartes amb missatges impactants i recollida de firmes, de mica en mica la societat va veient la importància i necessitat de canvi i es creen lleis per penalitzar-ho i crear consciència.
  2. Fonamentalisme cultural quan el concepte de cultura accentua en els éssers els aspectes d'irreductibilitat, determinisme, aïllament i incommensurabilitat en un context de pluralitat cultural, es converteix en una categoria per legitimar l'exclusió i l'explotació de determinats grups de persones dins d'una societat, per ser diferents, tenen menys poder. La cultura es naturalitza i fa les mateixes funcions que abans feia la biologia per afavorir la jerarquització i la distribució desigual de la riquesa entre uns grups abans identificats per la raça i ara per la cultura. “biologismo y argumentación cultural del rechazo me parecen dos componentes alternantes o compatibles del discurso de legitimación de la exclusión, de la discriminación, de la explotación.” Teresa San Román, Los muros de la separación(1996, pág 234). És un exemple de la marginació/discriminació que pateix l'ètnia gitana tenen poca o gens , interdependència política, social i econòmica; són un grup que depèn però ningú depèn d'ells; al sistema econòmic i polític li és igual que desapareguin, ja que només generen deutes i conflictes. La situació de marginació social implica una dificultat d'accés als recursos. Maria Jesus Miranda ens apropa a la categorització que tenim de l'ètnia gitana com a falsos pobres, persones vividores, que no volen treballar, lladres, que viuen d'ajuts i que a sobre els malgasten en coses que no definim com a primera necessitat, gent a

i un judici de valors, fent valer així el que és una necessitat essencial i el que és prescindible segons la forma d'interpretació de la cultura dominant. Etnocentrismo cándido, el que se da inocentemente, acríticamente entre la gente y no pretende imponer su proyección universal. Podem associar el text on es parla dels senegalesos que mengen amb la mà i es dóna per fet que és un tema econòmic i no tan cultural es fan certes associacions generades només pel seu país d'origen i l'economia del seu país i són inconscientment discriminatoris i vistos amb condescendència. Etnocentrismo crítico implica la búsqueda consciente y el conocimiento del referente cultural propio, que necesariamente se vislumbra sólo en tanto se contrasta con otros referentes culturales ajenos y con la propia historia de cambios y mutaciones. Associo el text dels nois pakistanesos que no es volen pintar les ungles i la no imposició a fer- ho sinó més aviats buscar les raons i no generar conflicte ni imposició sinó més coneixement mutu. Teresa San Román, Los muros de la separación(1996, pàg 109-110).

  1. La diversitat cultural no és un fenomen nou, ha canviat, la forma de veure-la i adaptar-s'hi. Cap societat o país presenta una totalitat homogènia .La diversitat cultural només es descobreix per mitjà del contacte i la comparació. L'aïllament, per contra, n'impedeix el contrast. Les diferencies, no són un fet donat, sinó quelcom construït en uns determinats moments per algun grup social específic d'acord amb uns interessos concrets. Diferenciar-se és oposar-se a la uniformitat d'un patró únic. Les dimensions de les semblances i les diferencies són sempre relatives i interdependents. El pluralisme cultural té en compte la valoració positiva de la diversitat, critica les propostes de pèrdua o resta cultural, respecte al diferent i lluita per la igualtat i no discriminació de les persones. Dins del pluralisme cultural hi ha incloses dues modalitats l'interculturalisme i el multiculturalisme. Multiculturalisme Interculturalisme Es preocupa per les altres cultures. En busca les convergències per establir vincles i punts en comú. Emfatitza en la cultura i la història pròpia. Busca el aprenentatge mutu. Es conforma amb la coexistència. Tracta de construir la unitat en la diversitat. La interculturalitat és una proposta d'interpretació de la vida social a partir de noves eines i conceptes per abordar la seva diversitat i complexitat augmentativa; posant

especial èmfasi en el respecte i el dret a la diferència i denunciant les visions essencialistes; busca potenciar el que hi ha en comú entre nosaltres, la cohesió social i la convivència democràtica; potencia la igualtat mitjançant diàleg i consens, trenca amb les jerarquies socioculturals, té en compte els contextos no només els factors, entén que hi ha altres formes de pensar i d'interpretar el món, busca el respecte i la tolerància mutus, vol acabar amb els valors dominants. La gran diferència que hi ha entre el multiculturalisme i interculturalisme, ja que tots dos comparteixen el principi d'igualtat i el principi de diferència és que l'interculturalisme té el principi d'interacció positiva; ha de ser la línia de la nostra tasca com educadors i sobretot com persones, ja que té en compte els notres prejudicis, les relacions de poder i és més crític. Hem de tractar de obviar la subjectivitat. BIBLIOGRAFIA https://www.google.es/url? sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwja2qfHv6Ts AhVgA2MBHaupC8wQFjAAegQIBBAC&url=http%3A%2F%2Frepositori.uji.es %2Fxmlui%2Fbitstream%2Fhandle%2F10234%2F164381%2Fs121.pdf%3Fsequence %3D1%26isAllowed%3Dy&usg=AOvVaw3rixitv7zt7lj1MDvxg1Oa Beltrán J. (2010) El nou valor de la diferència (Mòdul Didàctic). Barcelona: Editorial UOC. Bretones, E. (2020) L'antropologia i l'estudi de la variabilitat de les cultures humanes (Mòdul Didàctic). Barcelona: Editorial UOC. Giménez, C. (2003) Pluralismo, Multiculturalismo e Interculturalidad. Propuesta de clarificación y apuntes educativos. A: Educación y futuro: revista de investigación aplicada y experiencias, 8. Juliano, D. (2003) Cultura y Exclusión. A: Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia, 13 , 55/67. Disponible a: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsICA/article/view/ http://redongdmad.org/manuales/educacionintercultural/datos/docs/ArticulyDocumentos/ Clarificacion%20de%20conceptos/culMultIntr/CULTURA.pdf. Malgesini G. i Giménez C. (2000) Cultura. San Román, T. (2001). «Educación, marginación y minorías culturales». Disponible a: https://red.pucp.edu.pe/ridei/files/2011/08/100611.pdf https://www.insumisos.com/lecturasinsumisas/FUNDAMENTALISMO%20CULTURAL.pdf. Stolcke, V. (1995). Fundamentalismo cultural.