



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
asignatura educació intercultural
Tipo: Ejercicios
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




El terme cultura és ambigu i polisèmic, amb significats a vegades contraposats. Franz Boas (1858-1942) defensa que les cultures es desenvolupen en espais geogràfics concrets i tenen històries particulars, per la qual cosa cadascuna és única i irrepetible. De mica en mica l’ús singular del concepte cultura que implicava jerarquia i etnocentrisme, es transforma en plural, amb connotacions d'igualtat i relativisme. Segons Malgesini i Gimenéz els sis trets de definició de cultura són: la cultura és una conducta apresa. La cultura és quelcom après i que es transmet. Hi ha tres modalitats d'aprenentatge (Kottak), dues compartides amb els animals. L'aprenentage individual situacional: un aprenentatge segons la mateixa experiència i que ens serveix per al comportament futur, els nadons quan ploren demandant atenció i cura, de seguida aprenen a utilitzar el plor com un recurs. L'aprenentatge social situacional s'aprèn amb altres membres del grup, moure el cap de dalt a baix per afirmar o cap als costats per negar, l'aprenentatge cultural es basa en la capacitat exclusivament desenvolupada pels humans d'utilitzar símbols, signes que no tenen una connexió necessària ni natural amb allò que representen. (Kottak 1994, 34-35). Les cultures són formes d'interpretar la realitat. La cultura és idees, conductes, creences, valors, una forma d'interpretar la realitat i donar-li sentit; hi ha un concepte clau, com és l'enculturació que és el procés mitjançant un individu va adquirint elements essencials de la seva societat i cultura. Els agents socialitzadors van influint en les diferents etapes del procés, aquest procés té moltes vies i mecanismes per l'adquisició cultural, en la nostra cultura que els nois no porten faldilla. La cultura és simbòlica. Hi ha una diferència entre els signes del món animal i la simbolització humana. Els animals no poden canviar els seus símbols i els sistemes simbòlics humans estan construïts a partir d'elements flexibles i que es combinen per produir missatges més complexes i abstractes, aixecar el dit gros per dir que ens sembla bé alguna cosa. La cultura està pautada. La cultura és un sistema pautat i integrat. Hi ha una interrelació entre costums, institucions, valors, creences, ideologies. Quan un canvia la resta també ho fa, més o menys accentuadament. Dir bon dia al matí, també ho relaciono amb la forma de saludar-nos i com degut al COVID ha generat un canvi en les pautes, anem amb mascareta. La cultura és compartida diferencialment. “La cultura no es un tributo de los individuos per se, sino de los individuos en cuanto a miembros de grupos” (Kottak, 1994, 38). En cada societat hi ha grups i subgrups que poden ser en alguns casos, categories d'edat, generació, gènere, classe social, posició socioeconòmica, procedència, raça , religió, etc. Cada grup o subgrup viu la cultura comú de forma diferenciada, en moltes cultures el rol de l'home i la dona té
configuracions diferents de la nostra; fer-se un rot després de menjar esta ben vist en algunes cultures i en la nostra no. La cultura és un dispositiu d'adaptació. Moltes de les conductes apresses i les formes d'interpretació són adaptades en el moment en què han sorgit i són respostes a desafiaments del medi natural i social, els canvis que hem anat veient en la forma de vestir amb el pas del anys. Les normes establertes no sempre es compleixen com haurien de fer-ho, les acomodem a contextos i circumstàncies concretes. Un altre aspecte important és com es produeix el canvi cultural. Plog y Gates ho ha sintetitzat en aquesta seqüència:
i un judici de valors, fent valer així el que és una necessitat essencial i el que és prescindible segons la forma d'interpretació de la cultura dominant. Etnocentrismo cándido, el que se da inocentemente, acríticamente entre la gente y no pretende imponer su proyección universal. Podem associar el text on es parla dels senegalesos que mengen amb la mà i es dóna per fet que és un tema econòmic i no tan cultural es fan certes associacions generades només pel seu país d'origen i l'economia del seu país i són inconscientment discriminatoris i vistos amb condescendència. Etnocentrismo crítico implica la búsqueda consciente y el conocimiento del referente cultural propio, que necesariamente se vislumbra sólo en tanto se contrasta con otros referentes culturales ajenos y con la propia historia de cambios y mutaciones. Associo el text dels nois pakistanesos que no es volen pintar les ungles i la no imposició a fer- ho sinó més aviats buscar les raons i no generar conflicte ni imposició sinó més coneixement mutu. Teresa San Román, Los muros de la separación(1996, pàg 109-110).
especial èmfasi en el respecte i el dret a la diferència i denunciant les visions essencialistes; busca potenciar el que hi ha en comú entre nosaltres, la cohesió social i la convivència democràtica; potencia la igualtat mitjançant diàleg i consens, trenca amb les jerarquies socioculturals, té en compte els contextos no només els factors, entén que hi ha altres formes de pensar i d'interpretar el món, busca el respecte i la tolerància mutus, vol acabar amb els valors dominants. La gran diferència que hi ha entre el multiculturalisme i interculturalisme, ja que tots dos comparteixen el principi d'igualtat i el principi de diferència és que l'interculturalisme té el principi d'interacció positiva; ha de ser la línia de la nostra tasca com educadors i sobretot com persones, ja que té en compte els notres prejudicis, les relacions de poder i és més crític. Hem de tractar de obviar la subjectivitat. BIBLIOGRAFIA https://www.google.es/url? sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwja2qfHv6Ts AhVgA2MBHaupC8wQFjAAegQIBBAC&url=http%3A%2F%2Frepositori.uji.es %2Fxmlui%2Fbitstream%2Fhandle%2F10234%2F164381%2Fs121.pdf%3Fsequence %3D1%26isAllowed%3Dy&usg=AOvVaw3rixitv7zt7lj1MDvxg1Oa Beltrán J. (2010) El nou valor de la diferència (Mòdul Didàctic). Barcelona: Editorial UOC. Bretones, E. (2020) L'antropologia i l'estudi de la variabilitat de les cultures humanes (Mòdul Didàctic). Barcelona: Editorial UOC. Giménez, C. (2003) Pluralismo, Multiculturalismo e Interculturalidad. Propuesta de clarificación y apuntes educativos. A: Educación y futuro: revista de investigación aplicada y experiencias, 8. Juliano, D. (2003) Cultura y Exclusión. A: Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia, 13 , 55/67. Disponible a: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsICA/article/view/ http://redongdmad.org/manuales/educacionintercultural/datos/docs/ArticulyDocumentos/ Clarificacion%20de%20conceptos/culMultIntr/CULTURA.pdf. Malgesini G. i Giménez C. (2000) Cultura. San Román, T. (2001). «Educación, marginación y minorías culturales». Disponible a: https://red.pucp.edu.pe/ridei/files/2011/08/100611.pdf https://www.insumisos.com/lecturasinsumisas/FUNDAMENTALISMO%20CULTURAL.pdf. Stolcke, V. (1995). Fundamentalismo cultural.