¡Descarga Ergonomia solucio PAC 1 y más Ejercicios en PDF de Relaciones Laborales y Recursos Humanos solo en Docsity!
M4.006 Ergonomia Curs 2017-18 / 2n semestre
Solucions orientatives
Prova d’avaluació continuada 1. Ergonomia: conceptes bàsics / La càrrega física de
treball
Pregunta 1. Un dels principals problemes, en matèria de seguretat i salut que s'ha identificat en l'empresa Solera SA és l'alt índex d'incidència de trastorns musculoesquelètics derivats de la manipulació diària de càrregues. El lloc de treball que més accidents laborals té és el de Puri, qui treballa classificant papers i emmagatzemant les caixes que el contenen. La seva jornada laboral és de 7'5 hores al dia, de dilluns-divendres. Cada dia li arriben més de 5.000 papers diferents que ha de classificar-los, segons temàtica, a les caixes corresponents i emmagatzemar-les en les prestatgeries adequades.
El volum de treball implica que disposi de menys de 5 minuts per classificar una mitjana de 200 papers per caixa i es repeteixen moviments de mans, braços i canells molt curts, en cicles inferiors a 30 segons. Això implica que s'omplen unes 25 caixes al llarg del matí, amb un pes de 5 kg. per caixa aproximadament que han de dipositar-la en qualsevol altura disponible de la prestatgeria.
Davant aquesta situació, i l'alta sinistralitat d'origen ergonòmic, han decidit fer millores en els llocs de treball i per això una ergònom formarà part de la plantilla a partir del mes de maig.
a) L'empresa vol incidir en l'àmbit de l'ergonomia, ja que està convençuda de les millores que això produirà. Què entenem per ergonomia? En quins àmbits espera l'empresa que es produeixin aquestes millores?
El concepte d'ergonomia ha anat variant i modificant al llarg del temps. Va ser l'any 1875 quan es va emprar per primera vegada mitjançant la publicació d'un article científic per part W.Jastrzebowski, tot i que aquest primer significat divergeix dels aportats posteriorment. La definició del que és actualment l'ergonomia varia segons l'organisme o centre (Centre Nacional d'Arts et Metiers, Organització Internacional del Treball, Associació Espanyola d'ergonomia, etc.) que el defineixi. De manera resumida i fent una globalització de les diferents definicions aportades, podem desenvolupar el concepte ergonomia de la següent manera: disciplina amb una caràcter multidisciplinari i interdisciplinari que té com a objectiu adequar els sistemes de treball a les característiques, necessitats i limitacions dels seus usuaris per realitzar el treball amb eficiència i minimitzant l'esforç requerit per aconseguir-ho, i garantint la seguretat, salut i qualitat de vida del treballador.
L'ergonomia, especialment en l'entorn de prevenció de riscos laborals i de salut laboral, s'ocupa d'examinar les condicions de treball a fi d'aconseguir una harmonia correcta entre el treballador i l'entorn laboral, i intenta donar resposta als conceptes ja esmentats: condicions òptimes de confort (benestar) i eficàcia productiva. És a dir, el conjunt de mètodes i tècniques que aplica l'ergonomia pretén aconseguir millores en dos àmbits:
1) Individualment, buscant el confort en el lloc de treball de les persones exposades a fi d'obtenir una qualitat de vida laboral millor que reportarà no únicament beneficis en la salut del treballador sinó també en l'àmbit del rendiment personal.
2) En l'àmbit de l'empresa, garantint, com hem vist abans, un millor rendiment del personal, productivitat més alta, estalvi de costos per baixes o absentisme, millora d'imatge per buscar el benestar global dels treballadors, etc.
L'ergonomia com a ciència s'ha anat desenvolupant en el temps a partir de l'anàlisi dels llocs de treball; la interacció persona-màquina ha estat una premissa bàsica per al seu desenvolupament. Com a disciplina, intenta maximitzar la seguretat, l'eficiència i la comoditat adequant les exigències de la "màquina" (o qualsevol component del lloc de treball que hagi d'usar) a les capacitats de la persona. Font: Apunts UOC. Mòdul "Conceptes bàsics d'Ergonomia".
b) Et contracten com ergònom en aquesta empresa i has de defensar, davant el Comitè de Direcció, el procés d'intervenció ergonòmica a seguir i l'efectivitat de les millores a introduir. Desenvolupa el plantejament de la intervenció ergonòmica.
Per realitzar una intervenció ergonòmica, el primer pas serà visitar el lloc de treball per tal d'obtenir la màxima informació possible. En aquest sentit, és molt important comptar amb l'opinió dels treballadors referents a les tasques realitzades, esforç percebut, molèsties acusades. Així mateix, és important recollir de la mà dels comandaments intermedis, informació de tots els procediments de treball realitzats i analitzar, com a tècnic de prevenció, tots els accidents i incidents laborals ocorreguts en aquest lloc de treball, per poder concretar millor els principals problemes a nivell ergonòmic. Posteriorment, es realitzarà el treball de camp, que consistirà, principalment, en l'obtenció d'imatges mitjançant vídeo filmació o fotografia de totes aquelles tasques que realitzen els treballadors. És molt important que, durant l'obtenció d'imatges s'obtinguin tant els plànols frontals i laterals com els diferents segments corporals (extremitats superiors i inferiors). Un cop s'han obtingut les imatges en el lloc de treball, es seleccionaran aquelles que més es repeteixin al llarg de la jornada laboral o més perjudicial per a la seguretat i salut del treballador es consideri, segons el criteri tècnic i s´haurà de realitzar l'avaluació ergonòmica pròpiament dita. Per a això, es compta amb un ampli ventall de mètodes ergonòmics i es seleccionarà el més adequat segons els diferents factors ergonòmics identificats. Posteriorment, un cop avaluats els riscos, s'hauran de planificar mesures correctores per eliminar o minimitzar aquests riscos.
Font: Apunts UOC. Mòdul "Conceptes bàsics de Ergonomia, apartat 2: Intervenció Ergonòmica".
Pregunta 2. La treballadora es queixa de fatiga física a meitat de la seva jornada laboral ja que manifesta que la tasca realitzada comporta un consum metabòlic o despesa energètica elevat. a) De quins mètodes disposes per fer l'avaluació en aquest cas concret?
Bàsicament, les formes de mesurar el consum metabòlic són l'ús de taules metabòliques i els mesuraments de paràmetres fisiològics.
- Utilització de taules metabòliques: Són taules fetes per especialistes a partir d'investigacions que es caracteritzen per ser molt senzilles i ràpides d'aplicar. Cal tenir en compte que aquests mètodes basats en taules per estimar el consum metabòlic ofereixen menys precisió que els mètodes basats en la determinació de variables fisiològiques.
Mètodes que utilitzen taules metabòliques:
a) Taula de consum metabòlic segons el tipus d'activitat: té poca precisió i no cal haver realitzat cap estudi previ sobre el lloc de treball.
Pregunta 3. Antonio manipula caixes en una cinta transportadora d'un magatzem. Les dades de la manipulació són els següents:
Pes de les caixes de producte: 5 Kg.
Alçada de la cinta transportadora: 60 cm.
Distància horitzontal per agafar la caixa de la cinta: 20 cm.
Distància horitzontal per introduir les caixes a la màquina envasadora: 40 cm.
Desplaçament vertical: 45-50 cm.
Tipus de subjecció de les caixes: regular.
El treballador gira poc el tronc en manipular les caixes.
Distància entre la cinta transportadora i la màquina envasadora: 0,75 metres.
Durada de la tasca: 6 hores.
Freqüència de manipulació 200 caixes / hora
Determina el pes acceptable de la tasca mitjançant el mètode establert a la Guia tècnica del RD 487/97:
El valor del pes acceptable s'obté multiplicant el pes teòric pels factors de reducció establerts en el mètode per al desplaçament vertical, el gir del tronc, el tipus d'adherència i la freqüència de manipulació.
Si s'utilitza la fitxa F1A de la Guia de manipulació de càrregues, obtindrem les dades següents:
La zona de manipulació es troba compresa entre la altura de les mans (artells) i espatlla. Com a zona més desfavorable prenem l’alçada de les espatlles.
El desplaçament vertical per introduir les caixes a la màquina envasadora és de 45-50 cm.
El giro del tronc és de 30 º
El tipus de subjecció és regular
La manipulació es realitza durant 6 hores i 3 vegades per minut.
Pes teòric desplaçament vertical gir^ Agafament^ Freqüència^
Pes acceptable
El pes de les caixes manipulades (5 kg) és més gran que el pes acceptable (3,85 kg), pel que en aquest cas la situació és de "risc no tolerable".
b) Arran dels resultats obtinguts, quins factors de risc detectes en aquesta tasca de manipulació? Justifica la resposta per a cada un d'ells:
Els factors de risc detectats són:
a) La freqüència dels aixecaments: la manipulació manual es repeteix de manera molt continuada. Tot i que la càrrega real no és molt pesada (5kg). aquesta repetitivitat de manipulació suposa un factor de risc. b) La durada de la tasca: el temps d'exposició és llarg (6hores) i ocupa gairebé tota la jornada laboral. c) El gir a realitzar: el fet que aquesta tasca comporti gir de tronc suposa un risc per a la salut del treballador, encara que aquest sigui lleu. S'ha d'evitar girar el tronc a les manipulacions mitjançant modificació d'altures o distàncies de manipulació. d) Distància vertical: La distància vertical suposa flexió de tronc important i comporta risc musculesquelètic.
Font: Guia tècnica del Reial Decret 487/1997, per a l'avaluació i prevenció dels riscos relatius a la manipulació manual de càrregues.
Pregunta 4. Identifica i anomena les postures forçades que apareixen a la imatge, atenent a la descripció que s'inclou en els apunts (dossier 2 apartat 4).
Imatge 1.
b) Defineix que s’entén per postures forçades i els criteris a utilitzar per identificar si en un lloc hi ha risc d'adopció de postures forçades.
Les postures forçades detectades són:
- Flexió de tronc.
- Inclinació lateral del tronc
- Flexió de braços
- Abducció de braços
- Flexió de coll.
- Torsió del coll
Es disposa, principalment de 5 mètodes d'avaluació global. Aquests mètodes de valoració global de les condicions de treball són mètodes OBJECTIUS basats en guies o llista de control d'identificació de factors de risc. La seva aplicabilitat se centra majoritàriament en llocs de treball del sector industrial poc qualificat. Són mètodes que en moltes ocasions permeten l'adaptabilitat a situacions concretes, encara que la seva concepció inicial era per a l'aplicació a un determinat tipus de lloc de treball.
Són mètodes que proporcionen una valoració global del lloc de treball. És a dir, no són únicament mètodes o tècniques de detecció o guies o llista de control d'identificació de factors de risc, sinó que a més aporten una valoració global per després poder prioritzar les accions. Els cinc mètodes requereixen la utilització de, més o menys, els mateixos instruments de mesura per a condicions ambientals: luxòmetre, anemòmetre, sonòmetre i termohigròmetre. És en concret el mètode EWA el què preveu una avaluació dels factors de riscos associats a postures i moviments. Aquest mètode permet obtenir una visió de l'estat o situació d'un lloc concret i està enfocat a activitats manuals en la indústria. Un cop realitzada l'avaluació, permet comparar diversos llocs de treball i fer el seguiment de les millores implementades així com dissenyar llocs de treballs segurs. En total, té en compte 12 factors de risc, sent un dels mètodes d'avaluació general més complet i, entre aquests factors, cal destacar els associats a la manipulació manual de càrregues, el risc d'accident, la repetitivitat o els factors ambientals.
Font: Apunts UOC. Mòdul "Conceptes bàsics d'ergonomia".
