¡Descarga Solucio PAC 1 y más Apuntes en PDF de Relaciones Laborales y Recursos Humanos solo en Docsity!
Iniciativa emprenedora Curs 201 6 - 17 / 2n semestre
Nom i cognom de l’estudiant
PAC 1
Enunciat
ACTIVITAT 1 (3 PUNTS)
Iris San Martín és la promotora de FormalDocs, una empresa que ha revolucionat la part dels serveis que presten els advocats relacionada amb els contractes.
Seguidament adjuntem enllaços a l’empresa, un article que es va publicar el 2013 sobre aquesta emprenedora i al seu perfil públic actual de Linkedin:
https://formaldocs.com/
http://www.abc.es/economia/20140914/abci-llega-revolucion-contrato-cost-201409122157.html
https://es.linkedin.com/in/irissanmartin
A partir de la informació facilitada i d’altra que puguis trobar respon a les preguntes següents:
1.1. A l’apartat 1.2.3 del GEM 2015 es presenten dues grans motivacions a l’hora d’emprendre: per necessitat i per oportunitat. Consideres que Iris San Martín va emprendre per necessitat o bé per oportunitat? Argumenta la teva resposta. (1 punt)
D’acord amb els criteris que indica l’estudi GEM Espanya 2015, es considera que un emprenedor emprèn per necessitat quan crea una empresa perquè no troba opcions en el mercat laboral i necessita trobar una feina. Es considera que un emprenedor emprèn per oportunitat quan decideix muntar una empresa mogut per la percepció de que hi ha una oportunitat de negoci en el mercat i que pot aprofitar. Es pot dir que l’emprenedor per necessitat emprèn de manera forçosa i que l’emprenedor per oportunitat tria aquesta opció. En aquestes circumstàncies, és fàcil que l’emprenedor per necessitat deixi el seu negoci si troba una feina estable. En el cas d’Iris San Martín, la idea de negoci la va tenir al treballar de becaria en un despatx d’advocats i adonar-se que moltes feines eren repetitives. Va investigar si es podia de forma més Standard i va veure que aquí no hi havia res però que en altres països hi havia webs especialitzades. D’alguna manera la seva receptivitat sobre emprenedoria va canviar amb l’experiència Erasmus a Holanda en observar que altres companys tenien empresa. Aquesta actitud li va permetre veure l’oportunitat de negoci que després ha sigut FormalDocs. Aquests dos factors ens porten a concloure que va emprendre per oportunitat.
1.2. Fa uns mesos es va presentar un estudi sobre els projectes presentats a la Start Up Comptetition en el qual s’analitzen algunes característiques de les empreses considerades Start Up i la seva importància a
l’ecosistema emprenedor en particular i a l’econòmic en general http://www.elreferente.es/tecnologicos/spainstartup-presenta-mapaemprendimiento- (1 punt)
- A partir de la informació que puguis trobar per Internet, defineix el concepte de Start up
Ens referim a un tipus particular d’empreses de nova creació que tenen, com a elements diferencials, un potencial de creixement i de beneficis important a curt termini. Són empreses que s’orienten a un àmbit internacional tot i que poden començar en petit; és el que anomenem escalabilitat, el fet de poder créixer replicant el model. Solen estar vinculades a l’àmbit tecnològic o de noves tecnologies donat que actualment aquests són sectors que tenen aquestes característiques de rendibilitat i creixement accelerat.
- Consideres que FormalDocs és una Start Up? Argumenta la teva resposta
FormalDocs va començar com a organització petita però el fet de treballar online els permet fer créixer el model en àmbit nacional i internacional. Per tant és un projecte escalable amb un gran potencial de creixement. El 2014, en una fase incipient d’empresa, l’Iris ja afirma que és rentable. Per tant, podem suposar que amb el creixement esperat aquesta rendibilitat creixerà. Per tant, podem concloure que FormalDocs és una Start Up.
1.3 Iris San Martín, a l’article facilitat, parla del possible fracàs d’un projecte emprenedor: (1 punt)
o Quina lectura en fa?
Comenta que cal tenir els objectius clars però que és important valorar i gaudir del procés de crear l’empresa. Explica que si al final no surt bé, l’experiència de crear una cosa teva sempre val la pena. És a dir, en fa una lectura positiva.
o Compara aquesta opinió amb els resultats que apareixen al GEM 2015 (gràfic 1.1.3) sobre la percepció del fracàs
Un dels aspectes que analitza el GEM 2015 és l’evolució de la percepció de la por al fracàs com a obstacle per emprendre entre la població de 18 a 64 anys. Al gràfic 1.1.3 podem observar que aquesta variable ha tingut una tendència a la baixa entre els anys 2005 i 2015:
- A nivell del conjunt de la població, hem passat d’un 52,8% a un 43,1%
- En el cas de la població no involucrada en emprenedoria, les xifres han evolucionat del 50,9 al 45,9%
- El segment de població involucrada en el procés emprenedor, és el que ha tingut un canvi més important: del 72,1% al 25%. És a dir, que les persones que emprenen són molt més conscients de que cal assumir un risc i un marge de pèrdua i aquesta por al fracàs ha disminuït com a obstacle per emprendre. L’Iris San Martín forma part d’aquest darrer grup. El comentari que fa sobre el fet que tot i que el projecte no surti bé, l’experiència val la pena, està en línia amb aquesta evolució a la baixa del fracàs com a obstacle en el procés de crear una empresa.
ACTIVITAT 2 (1,5 PUNTS)
Pangea Reality és una empresa que basa la seva missió en la realitat virtual augmentada i en la seva aplicació en diferents sectors tant industrials com de serveis.
http://www.pangeareality.com/ca/
treballar amb ells. Per tant, tot i que en el moment de la creació estaria en el grup majoritari, la seva expectativa és de creixement i es trasllada cap a l’extrem de creixement alt.
- La tecnologia i els serveis que ofereix són molt novedosos. De fet, l’article presentat diu textualment “una tecnologia que ha vingut per quedar-se” i presenta Pangea Reality com una empresa “pionera a Espanya”. Per tant, a diferència de la gran majoria d’empreses en fase inicial, Pangea Reality ja va néixer amb vocació innovadora, vocació que manté en l’actualitat com a empresa consolidada tal i com podem llegir a la web.
- Pel que fa referència a la seva orientació internacional, podem observar que part dels clients que apareixen a la seva web i que es nombren a l’article facilitat són d’àmbit internacional. No es concreta el percentatge de vendes que exporta, però podem concloure que està en el grup d’empreses exportadores amb una tendència a incrementar el seu volum de vendes fora del país, és a dir, que es mou cap als grups on les empreses són minoritàries per la seva capacitat exportadora.
ACTIVITAT 3 (2 PUNTS)
Ice Wave és una forma innovadora de preparar i consumir el gelat. A part de tenir un local propi, està desenvolupant el seu model de negoci a través de la franquícia, és a dir, permetent que altres empresaris copiïn la idea i la reprodueixin en altres poblacions.
http://www.icewaveshow.com/ca/
En David i la Marta són uns apassionats del gelat i volen muntar el seu propi negoci a Girona. No tenen clar si dur a terme un negoci propi o bé posar una d’aquestes franquícies Ice Wave.
En el següent enllaç hi trobaràs la informació general que requereix Ice Wave per ser-ne franquiciat: http://franquicias.emprendedores.es/buscador-de-franquicias/hosteleria-y-restauracion/ice-wave
3.1. Adjuntem el següent article sobre les “Despeses desconegudes de la franquícia” http://franquicias.emprendedores.es/guias-practicas/los-gastos-desconocidos-de-la-franquicia Seguint l’article facilitat, la informació facilitada i altra que puguis trobar, compara quines despeses tindrien en David i la Marta si munten l’empresa en forma de model propi o bé si passen a ser franquiciats d’Ice Wave. ( punt)
Les despeses relacionades amb la inversió inicial presenten algunes diferències respecte a si utilitzen un model propi o bé agafen una franquícia Ice Wave:
- La decisió sobre si ser autònom o muntar una societat cal prendre-la en els dos casos, per tant aquesta no és una despesa diferencial.
- El cànon d’entrada és característic de les franquícies. En el cas de realitzar un model propi, aquesta inversió no hi seria
- Pel que fa al lloguer del local, la reforma, llicències, projecte d’obra, fiances,... és una inversió que afecta a les dues opcions. La diferència pot estar en que la franquícia obligui a instal·lar-se en un centre comercial o en una zona determinada del municipi i aquest fet comporti inversions més elevades.
- L’arranjament del local serà necessari també en ambdós escenaris. La diferència està en si tens llibertat per comprar el material als proveïdors que trïis (en el cas del model propi segur que és així i en el cas de la franquícia caldrà veure’n les condicions)
- Les reformes per canvi d’imatge són a càrrec dels propietaris, per tant en tots dos casos cal tenir- los en compte. El que poden decidir el David i la Marta si munten la gelateria segons un model propi és el moment en el que les fan; si opten per a la franquícia, aquesta imposarà un calendari.
- Les compres de material també són necessàries en els dos casos. En el de la franquícia, però, cal realitzar-les al franquiciador i aquest té els seus preus, condicions de compres mínimes i terminis de pagament.
- La realització i el manteniment de la web, en el cas de que en tinguin, serà a càrrec d’ells independentment de l’opció que trïin. La seva necessitat, però pot variar ja que IceWave ja té web i en aquest cas en David i la Marta se’n poden beneficiar. En canvi, si posen la gelateria de nou, potser necessitaran una web per donar-li visibilitat.
- Partides com avals, iva i assegurances, també cal tenir-los en compte en els dos casos.
En un segon apartat tenim les necessitats financeres:
- El fons de maniobra cal calcular-ho en els dos models.
- El cost de personal també el trobarem en les dues opcions.
- Els royalties i el cànon de publicitat l’hauran de tenir en compte en el cas de que muntin una franquícia Ice Wave. En el cas de que desenvolupin el seu propi model hauran de preveure una despesa en publicitat.
- La despesa de desplaçament a la central es produirà en el cas de que utilitzin la franquícia d’Ice Wave.
- La resta de despeses fixes (lloguers, autònoms, gestió administrativa, IVA, subministres) també són comunes a les dues opcions.
- Les partides que fan referència al cost de personal (sous, Seguretat Social, prevenció de riscos, roba de treball,...) cal ternir-les en compte tant en el cas de model propi com en el de franquícia.
En conclusió, la majoria de despeses són comunes a les dues opcions. Les diferències més importants es troben en la capacitat de decisió sobre cadascuna d’elles, tant a nivell de proveïdors, preus, quantitats, moment temporal, condicions de compra i de pagament.
3.2. Quins avantatges i quins inconvenients tenen el David i la Marta si posen una franquícia Ica Wave respecte a muntar el seu negoci segons un model propi? (1 punt)
Una franquícia és un model de negoci en el que una empresa amb un model de negoci d’èxit (el franquiciador) posa a disposició d’altres emprenedors (franquiciats) aquesta idea i el seu suport de manera que la puguin “clonar” i desenvolupar en altres zones geogràfiques a canvi d’uns pagaments o royalties. En el cas de la franquícia podem parlar d’una doble activitat empresarial, la que desenvolupa el franquiciador i la que realitza el franquiciat. Entre tots dos s’estableix un contracte amb uns drets i deures per a cadascú.
Els principals avantatges per al David i la Marta (franquiciats) són fonamentalment els següents: disposar d’un model de negoci estructurat, amb productes, preus, comunicació, etc. perfectament definits; treballar amb un model de negoci que ja ha funcionat en altres indrets amb èxit; gaudir de la comunicació global de l’empresa franquiciadora, que tindrà dimensions que ells pel seu compte mai podrien assolir; rebre assessorament i possiblement formació per part de l’empresa franquiciadora sobre els diferents elements de gestió del negoci: productes, disseny i decoració del local, preus, gestió econòmica, etc.
Tanmateix treballar a través d’una franquícia també té alguns inconvenients i riscos: possiblement estaran obligats a comprar una bona part dels productes a l’empresa franquiciadora, als preus que aquesta marqui; tindran poc marge per a poder gestionar el seu negoci com ells considerin de forma més adient i en especial per a adaptar-se a les demandes concretes dels seus clients: preus, productes, imatge, etc.; el fet de que la franquícia hagi funcionat en altres indrets no garanteix que ho faci a Girona. Un darrer risc és que els contractes entre franquiciador i franquiciat solen tenir una durada determinada i hi ha el risc de que el franquiciador no el vulgui renovar a la finalització malgrat el negoci funcioni (no sol ser un cas habitual, però el risc existeix).
tant, la característica de social ja la incorporen en la seva forma jurídica (cooperatives i societats laborals).
En el cas d’Arrèlia sí que la podem considerar una empresa social pels motius següents:
- La seva missió és una millora mediambiental, valor que es posa per sobre de la maximització del benefici.
- Presenta una proposta innovadora que proposa preservar i difondre la qualitat de l’entorn dels espais naturals de Catalunya, fomentar-ne la gestió sostenible i millorar la qualitat de vida de les persones del món rural.
- La manera com fer sostenible aquest model és amb la venda de propostes ecoturístiques de manera que els ingressos reverteixin en la mateixa entitat i en el territori.
- Per fer-ho possible aglutina en el projecte agents del territori: entitats públiques i privades, empreses del sector i propietaris.
- Finalment, la forma jurídica adoptada és la d’entitat sense ànim de lucre, com a forma legal compromesa amb la voluntat de que la missió vagi per davant del lucre.
ACTIVITAT 5 (1 PUNT)
Spin UOC és un aconteixement que permet posar en contacte iniciatives sorgides de l’activitat transferible de la UOC amb el teixit social i empresarial que està en contacte amb la Universitat.
En el següent enllaç trobareu la informació sobre iniciatives que s’han presentat a Spin Uoc. Són el que anomenem Spin-off perquè són iniciatives empresarials desenvolupades en l’àmbit universitari a partir del coneixement adquirit i dels resultats obtinguts en la pròpia universitat:
http://www.uoc.edu/rdi/spin/spin_UOCs.html
5.1. Les Spin-off es poden considerar com una forma d’intraemprenedoria. A la vista de les dades de la gràfica 3.3.1 del GEM 2015, Espanya ocupa una de les posicions de la part baixa del raking de població de 18-64 anys involucrada en iniciatives intraemprenedores en els darrers 3 anys. A l’apartat 3.4, el GEM presenta una anàlisi de la importància de l’entorn en l’emprenedoria corporativa a Espanya. Explica i argumenta com la iniciativa SpinUoc afavoreix o dificulta cadascun dels 4 elements d’entorn que s’analitzen a l’apartat 3.4 del GEM 2015. (1 punt)
A l’apartat 3.4 del GEM 2015 Espanya, s’analitza com alguns factors socials i culturals de l’entorn nacional determinen el desenvolupament de la intraemprenedoria. En aquest cas, la iniciativa Spin Uoc pertany a aquest sistema emprenedor i pot contribuir al foment de la intraemprenedoria en els aspectes següents:
- El paper del risc emprenedor: El fet de posar en contacte SpinOffs i empreses fa disminuir la percepció de risc perquè ajunta la iniciativa nova -normalment els promotors són especialistes en la seva matèria- amb persones amb experiència empresarial.
- La creativitat i la innovació: És l'element que aporta la SpinOff. De fet es vol transferir aquest coneixement a la societat de forma que sigui sostenible.
- Percepció de que desenvolupar iniciatives emprenedores amb èxit comporta status a la societat: Spin UOC posa en valor la feina realitzada, dóna visibilitat i d’aquesta forma contribueix a elevar aquest status
- La difusió que realitzen els mitjans de comunicació dels casos d’èxit emprenedor: Spin UOC crea exemples, és com la punta de llança del procés emprenedor en el centre. ja que es presenta una selecció de projectes però n'hi ha més. Per tant crea models a valorar i a seguir.
