






Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: prevencion riesgos laborales, Profesor: Cara Sapo, Carrera: Relacions Laborals i Ocupació, Universidad: UOC
Tipo: Ejercicios
1 / 10
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!







M4.006 Ergonomia Curs 2017-18 / 2n. semestre
Nom i cognom de l’estudiant
Prova d’avaluació continuada 2. Ergonomia: condicions ergonòmiques en l'ambient físic. Concepció i disseny del lloc de treball
Presentació i objectius
En aquesta segona prova d'avaluació continuada es tractaran els temes de les condicions ergonòmiques en l'ambient físic de treball així com la concepció i el disseny d'aquest (mòduls 3 i 4 de l'assignatura).
Per avaluar correctament les condicions ergonòmiques vinculades a l'ambient físic de treball cal tenir en compte una sèrie de paràmetres com són la il·luminació, l'ambient tèrmic, el soroll, les vibracions i la qualitat de l'aire interior. Es tracta de saber identificar els factors de risc que suposen i establir estratègies preventives (inicials o de correcció) perquè no esdevingui una pèrdua en la salut dels treballadors quan resulten inadequats.
Tot i que sembla encara lluny, cada vegada hi ha més empreses que s'adonen de la importància i el rendiment productiu que es treu d'un disseny adequat dels llocs de treball. En el disseny ergonòmic d'un lloc de treball és imprescindible centrar-se en les relacions que s'estableixen en el binomi home-màquina, des del punt de vista dimensional, informatiu i de control. Aquestes relacions ens proporcionaran les eines necessàries per adequar el lloc a la persona i no al revés com històricament sempre ha passat.
Per tant, aquesta PAC et permetrà treballar els aspectes recollits en els mòdul 3 i 4 de l'assignatura que tenen com a objectiu:
En la següent PAC, trobaràs un test de 8 preguntes i 4 preguntes curtes d'anàlisi i raonament.
Documentació recomanada:
Criteris d’avaluació
Els criteris per avaluar aquesta activitat són els mateixos que els establerts en l'activitat anterior:
És molt important que les respostes aportades, a part de ser correctes, incloguin una anàlisi i justificació de les mateixes, sense limitar-se a copiar el text dels apunts
La PAC consta dels següents apartats:
Així mateix, es valorarà:
L'equivalència entre puntuació i qualificació és la següent:
a) A: puntuació igual o superior a 8,5. b) B: puntuació igual o superior a 7 i inferior a 8,5. c) C +: puntuació igual o superior a 5,0 i inferior a 6, d) C-: puntuació igual o superior a 3,5 i inferior a 5,0. i) D: puntuació inferior a 3,5.
Format i data de lliurament
Aquí es detallen els requisits formals que hauran de complir els treballs, així com la data límit establerta per al seu lliurament.
El lliurament de l'activitat s'ha de dur a terme per mitjà de l'aplicador creat a tal efecte. El fitxer es denominarà d'acord amb la següent estructura:
CodiAssignatura_*PACn_cognom1_cognom2.pdf On:
En l'encapçalament del document ha de constar el vostre nom i cognoms (molt important), el nom de l'assignatura, el número de l'activitat d'avaluació contínua a què correspon, com també la data límit que s'ha establert per al lliurament. Igualment les pàgines del document han d'estar numerades i s'ha de fer constar el nombre de pàgines totals del document.
El document s'ha de lliurar en format .pdf (si algú té dificultats en aquest punt, haurà de tractar-lo amb la consultora).
El treball lliurat haurà de comptar TANT AMB EL ENUNCIAT de les preguntes com amb TOTES LES RESPOSTES.
La data límit de lliurament d'aquesta activitat és el 23.05.2018. L'activitat es pot lliurar en qualsevol moment des de la publicació de l'enunciat fins a la data límit comentada.
Raonament pregunta 4: S'entén per PVD una pantalla alfanumèrica o gràfica, independentment del mètode de representació visual que utilitza, incloent-hi les convencionals i les basades en noves tecnologies.
Pregunta 5. En relació als llocs de treball, tant el RD 486/1997 com la seva guia tècnica de desenvolupament estableixen que:
X 4. Totes son correctes
Raonament pregunta 5: Segons el RD 486/1997 sobre seguretat i salut als llocs de treball, així com la Guía tècnica que el desenvolupa, als llocs de treball s'han d'evitar els canvis bruscos de temperatura, les temperatures i humitats extremes, els corrents d'aire molestos i la radiació solar a través de finestres, llums o envans envidriats.
Pregunta 6, S'ha construït una nova Llar d'Infants al barri, en la qual a l'estiu, amb els ventiladors de sostre engegats, la temperatura a les aules és de 26º. És una temperatura correcte per aquest tipus d'instal·lació segons el RD 486/1997.
Cert
X Fals
Raonament pregunta 6: Donat que el RD486/1997 estableix que els centres de treball en el que es duguin a terme treballs lleugers (entenent el treball de l'educadora com a lleuger) ha de trobar-se entre els 14º i els 25º, no seria correcte la temperatura de 26º en aquestes instal·lacions. No obstant si es tractés d'un centre amb treballs sedentaris, podríem parlar d'una temperatura correcte segons el RD 486/1997.
Pregunta 7. Quan pot ser necessària una il·luminació de 1000luxs
X 2. A sales d’operacions quirúrgiques
Raonament pregunta 7: Degut a l'alt nivell d'exigència visual necessari per dur a terme una operació quirúrgica, serà a una sala d'operacions on haurem de disposar d'un nivell de 1000luxl,tant a les aules com als centres comercials és bo disposar d'una bona i correcta il·luminació, però amb nivells inferiors als 1000luxs (200 o 500 luxs segons que es tracti) ja seria correcte.
Pregunta 8, Emparella i explica breument quan es pot produir
Túnel carpià (^) Epincondilitis Síndrome del conducte
toràcic
Síndrome de Raynaud
Aquest síndrome s’origina per la compressió del nervi mitjà al túnel carpià del canell degut a que s’inflamen els tendons i no li queda espai
Apareix degut al desgast o ús excessiu dels tendons del colze, ja que s’irriten i produeixen dolor a tot el braç. Els generadors poden ser impactes repetitius al braç, pronacions i supinacions repetides del braç, extensions forçades dels canells,...
Apareix per la compressió dels nervis i del reg sanguini entre el coll i l’espatlla. Associats a treballs amb els braços alçats
Apareix degut a una manca de reg sanguini a les mans, es perd sensibilitat i els dits es tornen blancs. Està relacionat amb l’exposició a les vibracions
A Logistiques Marquez, S.L hi treballen en Pau i en Marc en una jornada de 8h diàries en torn partit (de 8:30- 14:30 i 16:00-18:00).
La seva feina consisteix en la gestió documental tant en paper com amb l’ordinador i, ocasionalment, han de realitzar la seva activitat als centres de treball de les empreses client, de manera que disposen d’un ordinador portàtil cadascun per tal de poder desplaçar-se i desenvolupar la feina in situ.
La oficina en la que treballen compta amb un aire condicionat tipus split que escalfa o refreda l’ambient interior sense extreuen l’aire a l’exterior ni captar-lo de fora de l’oficina. Té vaires finestres practicables amb persianes exteriors de lames que solen estar baixades per evitar reflexes.
A continuació teniu imatges de les seves taules de treball que es van obtenir el dia de la visita, el passat 22 de gener de 2018.
Taula d’en Marc
horitzontal Dimensions: 45 cm d'amplada x 35 cm de profunditat Superfícies antilliscants (tant en zona superior peus, com en els suports amb el terra)
o no reposapeus hi ha o no reposapeus
Portadocuments o faristol. Recomanable quan es treballa amb documents de forma habitual (evita esforços visuals per acomodació i evita moviments de gir del cap) Ajustable en alçada, profunditat i distància Superfície mat per evitar reflexos
No s’observa la presència de faristol, i donada la tasca que ens diuen que desenvolupen, seria recomanable disposar-ne
No s’observa la presència de faristol, i donada la tasca que ens diuen que desenvolupen, seria recomanable disposar-ne
FONTS : Reial Decret 488/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball que inclou pantalles de visualització. Annex. Font: Material docent de la UOC Ergonomia. Mòdul 4 Concepció i disseny del lloc de treball. Punt 1.5 Un cas particular: el treball amb pantalles de visualització de dades (PVD).
Pregunta 10. Durant la visita s’han dut a terme amidaments termohigromètrics a l’oficina.
A partir de la lectura mostrada, realitza un comentari i valoració de la mateixa, atenent al criteri tècnic de prevenció de riscos laborals i prestant especial atenció als següents punts: a) Són correctes els valors en funció del tipus de treball realitzat i de la normativa de referència? Explica que tipus de treball realitzen i els valors de referència termo higromètrics que s'haurien de mantenir. b) En aquest cas, podríem estar parlant d’estrés tèrmic o disconfort térmic? Explica cadascun d’ells. c) Quin mètode utilitzaries per avaluar el confort tèrmic? Explica les principals característiques.
L'existència de calor en l'ambient laboral constitueix freqüentment una font de problemes que es tradueixen en queixes per falta de confort, baix rendiment a la feina i, en ocasions, riscos per a la salut.
El RD 486/1997 estableix que la temperatura dels locals on es facin treballs sedentaris propis d'oficines o similars estarà compresa entre 17 i 27 ° C. Com a treballs sedentaris s'inclou aquells amb consum metabòlic baix per la qual cosa la pràctica totalitat de les activitats que es realitzen a oficines estan incloses en aquest apartat. Aquesta normativa afecta no només a les aules, oficines o tallers, sinó també als passadissos, escales, serveis higiènics, locals de descans, de primers auxilis, menjadors, o qualsevol local en què el personal hagi de romandre o al qual pugui accedir a raó del seu treball. La Guia estableix que a l'hivern, atès que es porta roba d'abric, la temperatura hauria de mantenir-se entre 17 i 24 ° C. A l'estiu, a l'usar-se roba lleugera, la temperatura hauria d'estar compresa entre 23 i 27 ° C. Això vol dir que quan s'utilitzen sistemes de calefacció cal tenir cura que tampoc es generin temperatures excessivament altes a l'hivern. Per tant els valors obtinguts durant la visita pel que fa a temperatura i humitat es poden considerar correctes.
Quan la calor generada per l'organisme no pot ser emès a l'ambient, s'acumula a l'interior del cos i la temperatura d'aquest tendeix a augmentar, i es pot produir danys irreversibles. En aquest cas estaríem parlant d'ESTRÈS TÈRMIC. Concretament, la Guia Tècnica del Reial Decret 486/1997 estableix que es pot produir risc d'estrès tèrmic per calor en ambients amb temperatura de l'aire alta (zones de clima calorós, estiu), radiació tèrmica elevada (foneries, acereries, fàbriques de maons i de ceràmica, plantes de ciment, forns, fleques, etc.), alts nivells d'humitat (mines, bugaderies, fàbriques de conserves, etc.), en llocs on es realitza una activitat intensa o on és necessari portar peces de protecció que impedeixen l'evaporació de la suor. El risc d'estrès tèrmic, per a una persona exposada a un ambient calorós, depèn de la producció de
calor del seu organisme com a resultat de la seva activitat física i de les característiques de l'ambient que l'envolta, que condiciona l'intercanvi de calor entre l'ambient i el seu cos. En aquest cas, al tractar-se d'un treball sedentari i no d'un treball l'activitat física és intensa no és correcte parlar d'estrès tèrmic i, en canvi, és més correcte parlar de disconfort tèrmic ja que, les condicions ambientals, sense ser un perill per a la seguretat i salut dels treballadors, poden originar molèsties o incomoditats que afectin el seu benestar, a l'execució de les tasques i al rendiment laboral. Això és el que es coneix com disconfot tèrmic. L'estrès tèrmic és un àmbit d'estudi de la Higiene Industrial mentre que el disconfort és propi de l'ergonomia.
En aquest cas no caldrà parlar de disconfort tèrmic.
Quan es vulgui saber si les condicions ambientals són confortables o, per contra, poden produir molèsties o incomoditat als treballadors, és convenient utilitzar un mètode d'avaluació. Per als locals tancats, es recomana utilitzar els índexs de confort tèrmic PMV i PPD. Aquesta metodologia de valoració de l'ambient tèrmic es basa en la resposta humana a les diferents situacions provocades per la combinació de les sis variables que defineixen l'ambient tèrmic, quatre ambientals i dues lligades a l'individu, i que són les següents: la temperatura de l'aire, la temperatura radiant mitjana, la humitat relativa, la velocitat de l'aire, l'activitat metabòlica i l'aïllament del vestit.
FONTS : Material docent de la UOC Ergonomia. Mòdul 3 Condicions ergonòmiques de l'ambient físic del treball. Apartat 2. Ambient tèrmic.
Pregunta 11. Segons el RD 486/1997, de llocs de treball, quin paràmetre mesuraries per saber la qualitat d'aire interior de l'oficina? Amb els resultats obtinguts, quina conclusió en podem treure respecte a l’oficina que estem avaluant? Proposa mesures preventives si ho consideres oportú.
En els locals de treball no industrials, la concentració del diòxid de carboni (C0 2 ), gas que es produeix en la respiració de les persones que els ocupen, pot servir com a indicador de la qualitat de l'aire interior i per comprovar l'eficàcia del sistema de ventilació. Sempre que no hi hagi una reducció de la concentració del diòxid de carboni per un altre mitjà diferent de la ventilació, quan la concentració de diòxid de carboni sigui més gran de 1000 ppm es considera que la ventilació és inadequada.
La mesura de la concentració de (C02) pot realitzar-se, entre d'altres, amb equips mesuradors de lectura directa.
Algunes de les mesures a adoptar per millorar la qualitat d'aire interior són les següents:
Seleccionar els materials usats, tant en construcció, com a decoració de l'edifici i locals, per assegurar que no es produeixen emissions de fibra de vidre o amiant i que les dels tèxtils siguin el més baixes possibles. Igualment es necessitarà una selecció del mobiliari i d'altres elements de decoració, amb nivells baixos d'emissió de vapors o gasos contaminants. Instal·lació de ventilació-acondicionament, amb capacitat suficient per proveir a la totalitat de l'edifici i amb els nivells de renovació apropiats. Dotació de mitjans de filtrat adequats per als tipus de contaminants existents, pols, fibres, pol·len, virus, etc. Instal·lació adequada dels punts de captació d'aire exterior per evitar l'entrada de contaminants barrejats amb aire exterior. Evitar la difusió a l'entorn dels focus importants de contaminació coneguts. Manteniment preventiu de les instal·lacions de ventilació i conduccions de distribució, que incloguin la neteja i/o substitució programada dels mitjans de filtrat, humidificadores, torres de refrigeració i zones humides.
En aquest cas tenim uns valors de 944ppm, un valor molt pròxim als 1000ppm que s’estableixen com a indicador d’una ventilació inadequada, per tant tot i que no arribi als 1000ppm, seria convenient emprendre mesures correctores.
En el cas que ens ocupa la mesura correctora podria ser senzillament obrir les finestres de tant en tant per tant de fer circular l’aire i renovar-ne l’interior.
Font: Guia tècnica per a l'avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització de llocs de treball. A nexe III Condicions ambientals dels llocs de treball. punt 3
Categoria E: Treballs comercials, reparació d'automòbils, planxar, tallar en treballs de confecció, etc Categoria F: Escriure i dibuixar amb tinta, ajust de mecànica, selecció industrial d'aliments, etc. Categoria G: Escriure i dibuixar amb llapis, activitats de confecció, etc Categoria H: Muntatge sobre circuits impresos, treballs de rellotgeria, igualació de colors, etc A més, en l'annex A de la Guia tècnica per a l'avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització dels llocs la que detalla en el seu annex A, la qual facilita una taula bastant exhaustiva amb els nivells mitjans d'il·luminació mantinguts (Em) sobre un gran nombre d'àrees de treball.
Els nivells d'il·luminació que fa referència la Guia per a oficines són els següents
Per tant en el cas que ens ocupa, treballs amb PVD, estaríem parlant de que es necessiten 500 lux per a desenvolupar la tasca i amb les mesures obtingudes, estaríem per sota d’aquests valors, així que seria necessari emprendre mesures correctores, tals com:
Netejar les lluminàries
Apujar les persianes de lames Canviar la il·luminació existent per una de major potència Dotar els punts de treball d’il·luminació directa individual