Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Acció col.lectiva, Profesor: Maria Alvarez Moleiro, Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Ejercicios
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
En aquest apart em centraré en el desenvolupament psicobiològic del POU en el seu estadi sensoriomotriu (enfocament de Piaget), és a dir, del naixement i fins als 2 anys.
Els aspectes que faran que el nostre personatge virtual sobrevisqui seran els següents:
Assolir les 28 setmanes de gestació. Les normes del joc estipulen que aquestes s’assoliran si el POU els primers mesos d’embaràs els desenvolupa en un entorn matern favorable: bona alimentació de la mare, no consumir alcohol, no fumar, no patir un excés de nervis, control de la medicació... tot això farà que l’embrió i els diversos sistemes orgànics (muscular, nerviós, respiratori...) es desenvolupi favorablement. També és important tenir cura de què la mare tingui un bon equilibri mental adaptant-se bé al rol de mare dins de la societat industrial avançada on es desenvoluparà.
Desenvolupament del moviment fetal a través de la llei de funció anticipatòria. Per tal de sobreviure el POU en el seu entorn ecològic és molt important estar preparat i la funció dels moviments fetals és aquesta, preparar-se per a les activitats que es desenvoluparan en la vida extrauterina. El jugador haurà de procurar que el personatge respongui a estímuls provinents de l’entorn fetal i extrauterí i que percebi per mitjà del seu sistema sensorial (tàctil, olfactiva, gustativa i auditiva).
Tot això, serà a través de la teoria dels sistemes, és a dir, a partir del concepte que la finalitat de tot organisme és viure. D’aquesta manera el fetus ha d’anar reajustant-se per tal d’equilibrar-se davant de possibles pertorbacions. D’aquí emergirà el comportament.
El primer contacte del POU amb els seus pares tindrà lloc el dia del part. Aquest és considerat una transició ecològica (Bronfenbrenner), és a dir, passarà d’un microsistema a un altre de nou: la vida postfetal. A partir d’aquí el POU es sotmetrà a un procés d’adaptació, bàsicament, del seu sistema de regulació intern. Fins llavors estaria acoblat biològicament a la mare i a partir del part aquest ha de ser substituït per un acoblament psicològic. És important que el jugador esculli un bon ambient medico obstètric per tal de poder desenvolupar un “part feliç”. Així, el jugador haurà d’escollir l’opció d’un part respectat segons les prioritats de la mare, on s’informi de tots els procediments i accions que s’aniran duent a terme i amb una atenció psicològica adequada i favorable al naixement i a la relació mare i fill (ambient càlid, poca llum, disposar al POU acabat de néixer a la mare...). Els pròxims encontres seran amb l’alletament i la termoregulació.
Alletament: aquest s’ha de concebre des d’una funció de nutrició però també, des d’un punt de vista de relació psicològica interpresonal entre la mare i el POU. I és que a través de l’alletament s’estableix un contacte corporal, mirades, paraules amoroses...
Termoregulació: en aquest cas el jugador haurà d’escollir també l’opció de duu a terme el contacte pell en pell entre la mare i el nadó o tal i com exposa M. una situació de reajustament de comportament (context d’aprenentatge). Aquest s’estableix per tal de transmetre l’escalfor de la mare al recent nascut i també té efectes tranquil·litzadors i d’equilibri psicològic (tal com es demostra en les experiències de Harlow).
En els primers encontres amb els seus pares també es faran presents, des d’una perspectiva neuromuscular, els moviments reflexos els quals són una de les organitzacions primordials del nounat: succió, cerca del mugró, tònicpalmar, reflex d’avançar o el del Moro. El jugador escollirà algunes de les propostes d’accions amb el nadó que proposa el protocol de Brazelton per tal d’informar-se sobre l’adaptació del nounat: passar-li una pilota vermella per la cara per veure si la segueix amb la mirada o acostar-li la cara d’un adult per tal d’establir els primers nivells de comunicació.
Situació 1: Desenvolupament cognitiu en nens/es dels 2 als 6 anys:
Desenvoluparé aquesta primera situació a través del concepte de Piaget: desenvolupament cognitiu en el període preoperacional. Segons l’autor en aquesta època els nens/es es caracteritzen per una ment egocèntrica, a través de la qual no és conscient del seu “jo”. Per tal d’exemplificar aquesta teoria ens situarem en un parc infantil on el nostre nen protagonista està jugant amb altres nens/es d’edats compreses entre els dos i els sis anys. En aquest context, decideixen jugar a “pare i mares”, un joc, que el podríem considerar de rols, molt típic a aquestes edats. Estant-hi tots d’acords es reparteixen els papers, tocant-li a l’infant protagonista de la situació el rol de fill d’una família heterosexual. Aquí és on apareix el caos mental, ja que l’Infant és fill d’una família homosexual. En aquest moment sorgeix la discordança, l’infant intenta explicar als altres nens que les famílies no sempre es composen d’un home i una dona i la resta de nens l’ignoren d’una forma egocèntrica. Només la seva realitat és vàlida, objectiva i comú a tothom. No admeten altres possibilitats establint un monòleg que els fa incapaços de posar-se al punt de vista de l’altre i sense poder establir una coordinació entre els esquemes mentals propis i el que li està dient l’interlocutor (aquí, segons Piaget, el nen encara no és social). Un dels pares dels nens sentint el que estava passant s’acosta als nens/es i els pregunta perquè els pares han de ser un home i una dona al que els nens contesten “perquè a casa seva és així”. Llavors el pare per tal de fer-los entendre que no sempre funciona com ells creuen els planteja la següent situació:
Tres tipus de llocs on viure: una casa, un pis i una haima. Llavors els pregunta com viu la gent del seu poble al que responen en una casa i com viu la gent de Barcelona i la gent del campament de refugiats sahrauís al que ells responen el mateix. I és que per ells el lloc on viuen és el lloc on viuen totes les famílies. Amb això podem afirmar que el desenvolupament intel·ligent necessita interactuar amb el món extern per desenvolupar-se, coordinar idees... Tenint en compte que la segona infància és l’època dels “per què? Aquesta és essencial per al procés de socialització del pensament i és quan el nen començarà a alliberar-se de l’egocentrisme. Piaget considera que aquesta fase preoperacional és de latència, és a dir, un període de desenvolupament cognitiu intermedi en el qual el nen no pot desenvolupar la seva intel·ligència sinó es desprèn d’aquest egocentrisme. Quan els nens entenguin que les famílies poden tenir altres tipus de formats, potser a través d’exemples més pròxims a les seves experiències tal com planteja Margaret Donaldson, aniran abandonant aquest egocentrisme. Així, el procés de socialització de Piaget s’ha d’entendre com la contrapartida de l’egocentrisme infantil.
Situació 2: Desenvolupament cognitiu en nens/es dels 7 a la preadolescència:
Aquesta situació l’exemplificaré a través del període d’operacions concretes de Piaget i el context serà una escola de Tarragona en la qual hi ha un parell d’alumnes immigrants que fa un any que han vingut a la ciutat. Segons Piaget, a partir dels 6/ anys es passa el període preoperacional en el qual no hi ha desenvolupament cognitiu al de les operacions^2 concretes en el qual produeix un canvi qualitatiu en la ment del nen (o es comparteix la incorporació d’una estructura mental 3 ). Assolir una operació implica una reestructuració de la ment incorporant l’esquema de la reversibilitat: es 2 Una operació és una acció que prové de la capacitat motriu, perceptiva i intuïtiva. 3 La noció d’estructura es refereix a un model de comprensió aplicable a problemes que impliquin una transformació de l’espai mantenint invariant el volum.
concep una acció i simultàniament la contrària veient que amb ella les coses tornen al punt d’inici. Això es fruit de la maduració del pensament intuïtiu de fase preoperacional.
Els nens d’entre 7 i edat preadolescent (sobre els 12) estan al patí jugant quan decideixen enterrar tres tipus d’objecte relacionats amb la seva estada a l’escola per tal que alumnes de cursos posteriors els trobin i puguin entendre que el que han trobat pertany a alumnes anteriors. El que decideixen enterrar són elements que ells consideren que formen part del sistema de conjunt escolar: una goma, una maquineta de fer punta i un llapis. L’entrada en funcionament de les operacions concretes permetrà al nen que classifiqui, seriï, mesuri... arribant a aquest període el nen també comprendrà i manejarà la inclusió. Aquesta operació cognitiva de classificar, mesurar... no es podrà concebre en un estat aïllat sinó de conjunt. Per això, el nen entendria la relació de la goma, el llapis i la màquina de fer punta sinó fos dins del sistema escolar. Seguint amb l’exemple, els nens/es col·loquen cadascun d’aquests elements dins de tres botelles de diferent forma però, amb el mateix volum (125 cl), les quals han buidat dins de tres recipients iguals. A continuació comencen a fer els forats per enterrar-les i aquí és on un professor els planteja si creuen que els forats han de ser de la mateixa mida, al que ells contesten que sí, ja que entenen que són iguals perquè la quantitat de líquid era la mateixa, ja que l’han dipositat dins de recipients exactament iguals (esquema de reversibilitat). Tot i això, al moment d’abocar la sorra per colgar-los altre cop, els nens/es creuen que al forat on la botella és més alta i més estreta necessitaran més sorra de la que han extret per tal de tapar-la que al forat on la botella és més baixa i més ampla. En canvi, els immigrants procedents d’una regió on aquest és un joc típic i per tant tenen un coneixement previ del que s’ha de fer, tenen molt clar que no es necessitarà més sorra de l’extreta en cap dels tres forats.
Situació 3: Desenvolupament cognitiu i interacció i context social amb nen/a de 0 a 12 anys.
En aquest cas el concepte teòric que tractaré és el desenvolupament cognitiu com a internacionalització de significats socials amb un nen/a de 0 a 12 anys els pares del qual treballen i es cuidat la major part del dia pel seus avis. El nen presenta un problema de gelosia pel seu cosí més petit amb el qual es troben a l’hora de dinar a casa dels seus avis. Aquest és celíac i l’alimentació és diferent. El nostre protagonista no entén perquè el seu cosí menja diferent i pensa que li fan un menjar millor. En aquest cas el seu avi (transmissor/savi) es l’encarregat de transmetre el coneixement sobre la realitat objectiva de la situació al nen. Vigotsky té la creença que hi ha relació entre el desenvolupament cognitiu de la ment (adquisició d’instruments per tal d’entendre i raonar) i la capacitat d’assimilar coneixements nous. L’avi serà l’encarregat de transmetre al nen què implica patir celiaquia a través d’ensenyar-li la diferència entre els aliments i donant-li les bases/estratègies perquè el nen pugui raonar i entendre la malaltia (coneixement potencial). D’aqueta manera farà partícip al nen del problema (fase intermental) fins que aquest la pugui incorporar a la seva ment com a coneixement real, és a dir, fins que el nen pugui resoldre el problema de forma autònoma. La diferència entre el coneixement potencial i el real és l’anomena Zona de Desenvolupament Potencial. Això implica creure que el desenvolupament no és fruit d’una maduració individual sinó que requereix la interacció amb altres persones.
Amb aquest concepte i metafòricament, el nen està sota de tot d’un edifici i el seu avi serà l’encarregat de guiar l’activitat del nen i de sustentar-lo gradualment. La ment que rebrà aquests coneixements els ha d’aprehendre (copsar mentalment) al nivell que li són accessibles i després els ha de reelaborar a nivells més profunds.
BIBLIOGRAFIA
