Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: accio, Profesor: María Álvarez, Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Apunte del usuario: miriam para el uso exclusivo de: apareja Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo
A partir de la visualització del video “ La mente sorprendentemente lógica de los bebés ”, explicaré dos dels casos que exposa la científica cognitiva a partir d’alguns dels conceptes esmentats en l’apartat 1 d’aquesta PAC. Concretament, em centraré en els casos de la generalització i el del raonament causal.
El primer cas que analitzarem és el primer experiment que proposa la científica en aquest vídeo, on se li presenta a un bebè una mostra de pilotes: la majoria són blaves i tenen la característica que fan soroll, però també hi ha una minoria de boles grogues, que no en fan però que tenen un pal per a que el nen/a pugui jugar o colpejar-la.
El que proposa la Laura és que en una mostra on gran part de les boles són blaves - posem per exemple que el 80% de les boles siguin blaves i el 20% restant siguin grogues- , si la majoria de boles que s’extreuen fan soroll, el més probable és que el nen suposi que les grogues també en faran. El que vol demostrar amb aquest experiment, és el fet que els bebès tendeixen a generalitzar en funció de la mostra que observen.
El que es pretén és sensibilitzar – incrementar una resposta com a conseqüència d'una situació ambiental que la potència- al nen davant el fet que la pilota blava fa soroll i la groga no. Sorprenentment, quan el nen obté una bola groga, degut a la inferència que ha extret del fet que ha vist que les altres feien soroll, es sorprèn quan la groga no en fa.
Això es deu a que el nen s’ha format un esquema (que per Piaget és la manera en que s’organitza el coneixement del món), degut a la generalització que ha fet de les inferències observades, cosa que li permet repetir l’acció que ha fet la persona que li presentava les pilotes. Quan aquesta estrenyia les boles obtenia el resultat de soroll perquè aquestes eren sempre blaves. Però quan li dóna al bebè la pilota groga, el resultat esperat pel nen/a és que aquesta presenti les mateixes característiques i no és així.
Aquí incideix el procés d’imitació que podem trobar a l’estadi sensoriomotriu que Piaget proposava. D’acord amb la teoria del psicòleg, la imitació és una mostra de la intel·ligència d’un individu, tot i que al començament aquesta no sigui conscient. La característica principal de la imitació és l'acomodació: el subjecte acomoda els seus esquemes sense que hi hagi acció amb els objectes. És important destacar que la imitació afavoreix la creació de representacions , quan transforma les accions en imatges mentals, cosa que permetrà al nen relacionar situacions semblants a la primera experiència, i d’aquesta manera podrà obtenir respostes similars.
Respecte al segon cas, el del raonament causal, la científica proposa un experiment que tracta de presentar una joguina a un nen. Aquesta serà presentada per dues persones, i cada una d’elles pressionarà el botó per tal de fer que funcioni. La persona A pressionarà la joguina dos cops, i la persona B igual. La seqüència serà A-B-A-B. Al principi, sempre que la persona A pressioni el botó, la joguina funcionarà, però en canvi,
Apunte del usuario: miriam para el uso exclusivo de: apareja Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo
Percepció : Habilitat per a detectar estructures i esdeveniments en el medi per tal d’adaptar-nos-hi.
Percepció hàptica: És la que discrimina/reconeix els objectes a través del tacte.
Percepció categorial: És la classificació d’un estímul dintre d’una categoria.
Teoria de la ment: Capacitat per a comprendre i predir la conducta dels altres, els seus coneixements, les seves intencions, les seves emocions i les seves creences.
Percepció visual: És aquella capacitat que ens permet analitzar la informació exterior que resulta d’un estímul o impressió lluminosa registrada pels ulls.
Estadi sensoriomotriu: Caracteritzat per experiències a través dels sentits i per accions motores (percepcions agradables i desplaents). Durant aquesta etapa s'adquireix la idea de permanència dels objectes.
Subestadi 1. Exercici de reflexos ( 0-1 mesos ): En la “meta de sortida” del nadó disposa d’esquemes d’acció que són els seus reflexos hereditaris. També trobem moviments rítmics (per ex, aixeca el cap, moviments reflexos, volteja, arrossega, gateja, etc).
Subestadi 2. Desenvolupament d'esquemes ( 1-4 mesos ): Apareixen els primers hàbits que suposen ja una alteració dels reflexos innats, però que encara no tenen el tret d'intencionalitat propi de les conductes intel·ligents que serà assolit en el següent estadi. Aquí apareixen les reaccions circulars primàries
Esquema: Conjunt estructurat de les característiques generalitzables d'una acció que permeten repetir-la o aplicar-la a nous objectes.
Subestadi 3. Descobriment de procediments ( 4-8 mesos ): El nadó mostra un interès més clar cap al món exterior. Els esquemes comencen a dirigir-se cap a fora del propi cos del nadó. Comença l'exploració de l'entorn. Quan manipula un objecte ho fa perquè té un interès real en explorar-lo. Aquí apareixen les reaccions circulars secundaries
Desenvolupament de la praxi : Es coordinen moviments per tal d’aconseguir objectius que el nen es fixa
Subestadi 4. Conducta intencional ( 8-12 mesos ): La conducta ja és intencional i pot mostrar una clara anticipació davant l'aparició de determinats indicis (per ex, un nen pot plorar quan un adult que estava assegut al seu costat s'aixeca anticipant la seva marxa). No obstant, encara no hi ha representacions mentals.
Subestadi 5. Descobriment per experimentació ( 12-18 mesos ): El nen comença a experimentar i descobrir noves solucions mitjançant un procediment de tempteig.
(^1) Les següents definicions han sigut, en la seva majoria, extretes dels apunts de psicologia del curs 15- de l’assignatura Psicologia del desenvolupament I impartida a la UOC.
Apunte del usuario: miriam para el uso exclusivo de: apareja Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo
L'experimentació sobre l'entorn adquireix un paper predominant en la conducta del nen que gaudeix amb aquestes noves activitats.
Subestadi 6. Representació mental ( 18-24 mesos ): És possible manipular esquemes representant-los mentalment i fer-se amb la combinació apropiada sense que els hagi de provar en la materialitat de l’acció.
Representacions mentals: Entitat que explica com l’organisme humà conserva en una espècie de magatzem intern, formes d’activitat i experiències que fan referència al món extern.
Permanència dels objectes: Coneixement de que les coses segueixen existint encara que no les veiem ni les manipulem.
Fase homolateral: Els moviments del nen només es produeixen en un costat del cos. La perifèria del camp de la retina és funcional en aquest moment i la visió central és d’una precisió molt escassa.
Fase bilateral: Hi ha superposició d’imatges, però no hi ha enfocament adequat encara. La visió passa a ser monocular alternant a binocular i adquireix profunditat.
Canvi de paral·laxi: Indicador de distancia segons el qual quan el cap es mou d'un costat a l'altre els objectes situats a diferents distancies es mouen en direcció contraria a la del moviment del cap, i fins i tot a diferents velocitats.
Disparitat binocular : Es dóna quan s’adquireix la posició i distancia dels objectes en profunditat. És la discrepància entre les imatges de la retina quan els ulls es fixen en el mateix punt de vista.
Fase contralateral: Hi ha sinergies de diversos òrgans per a realitzar una funció.
Lateralitat: Es quan en activitats que no requereix el funcionament dels dos hemisferis a l’hora, s’usa preferentment una extremitat (mà/peu) o òrgan perceptiu (ull/oïda) enfront de l’altre.
Estadi pre-operacional: Marcada per la presència del llenguatge, per tant, per la representació interna del món extern. En aquesta etapa, caracteritzada per l'enorme desenvolupament del llenguatge, el nen adquireix la capacitat de fingir i presenta un gran egocentrisme (el nen es creu el rei del món). Els nens encara tenen certes mancances intel·lectuals (dificultat de seriar, no tenen el principi de la conservació de la matèria)
Període egocèntric : El nen es considerar centre de l'atenció i activitat generals.
Mediació semiòtica: Capacitat d’usar una paraula per a referir-se a un objecte real que no està present.
Apunte del usuario: miriam para el uso exclusivo de: apareja Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo
