Fonaments psicosocials, Ejercicios de Psicología

¡Descarga Fonaments psicosocials y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

PSICOLOGIA DE LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS (

UOC)

PAC3 DIFERENCIES INDIVIDUALS

, GENERAL 13-

PSICOLOGIA DE LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS

PAC

Data màxima de lliurament: 25 d’Abril de 2011.

No hi ha límit d’extensió, però la longitud del treball ha de ser coherent amb el seu contingut.

L’avaluació és qualitativa (C+, aprovat; B, notable; A, excel·lent). Suposa que tindrem en compte el rendiment del grup per a establir les diferents qualificacions, segons les normes d’excel·lència que vosaltres mateixos/es, amb el vostre rendiment, establireu en conjunt.

Es farà una devolució general en un termini de 15 dies a partir de la data màxima de lliurament (es publicarà al Tauler de l’assignatura).

EXERCICIS

Responeu les següents sis qüestions relacionades amb el Mòdul 3, segons la Guia de l'assignatura (mòdul 3) i els capítols 5-6 del llibre Psicologia Diferencial de Matud et al. Les respostes les podeu ampliar buscant informació (bases de dades, articles relacionats...) sempre que citeu les vostres fonts clarament.

OBSERVACIÓ A L'ENUNCIAT DE LA PAC (contingut relacionat):

Molt probablement enumerar sis qüestions en comptes de les cinc que realment composen la PAC deu tractar-se d'un error, malgrat tot i tret que un dels temes relacionats amb el modul són els estils cognitius, i en un intent d'aplicar l'estil cognitiu Analític – Holístic o Dependència-Independència de Camp, el fet de haver-me donat compte de l'error es motiu d'haver aïllat aquest element del camp (l'enunciat de tota la PAC), i que comparant el seu significat amb la globalitat de la PAC he observat, desprès de donar-li moltes voltes (latència alta), que efectivament hi han cinc preguntes en comptes de sis.

1. Defineix l’estil cognitiu “Reflexivitat-Impulsivitat”, la seva mesura i les diferències individuals que planteja. Reflexiona com es relaciona amb intel·ligència i personalitat.

Un estil cognitiu descriu la forma que caracteritza el funcionament cognitiu de l’individu (percepció, memòria, organització de la informació i la capacitat de resolució de problemes entre d’altres) i per tant, a partir de la integració del sistema afectivoemocional l'estil cognitiu defineix una dimensió de variabilitat en el funcionament cognitiu.

L’estil cognitiu reflexivitat-impulsivitat (R-I) va ser definit per Kagan i els seus col·laboradors (1964) com un conjunt de processos involucrats basats en l’atenció, més concretament, en la consistència

Situació (marc històric i personal), producte (què ha aportat: idees, objectes... sense fer un detall exhaustiu de la seva obra), procés creatiu (com va treballar segons les fases “preparació-incubació- il.luminació-verificació”: aquesta categoria potser l’haureu d’inferir a partir de les dades que trobeu, fer una proposta aproximada basant-vos en mètodes, rituals... que es comentin a les vostres fonts) i personalitat (trets que considereu relacionats amb la creativitat del vostre personatge).

Andy Warhol

( 6 d'agost de 1928 Pittsburgh, Pennsilvània; 22 de febrer de 1987 a Nova York)

Pintor estatunidenc i figura central del moviment conegut com Pop Art

Situació[#?] Marc Històric[#?] Dècada dels 50 als EEUU.

Període de postguerra mundial que provocà el sorgiment mediàtic de superherois i estrelles, que pugen l'autoestima de la gent

La Televisió és el principal medi mediàtic i popular.

La societat americana tendeix al consumisme i només li preocupa lo superficial (imatge externa, comoditats, els diners...) i obliden altres valors.

Guerra freda entre les dues superpotències dominants (URSS i EEUU)

Dècada dels 60

Moviments socials i noves cultures, per alguns sectors socials anomenats “contraculturals” (hippies, mods, rockers..), amb identitat social pròpia, estil i formes de vida diferents als tradicionalment acceptats.

Noves tendències musicals i artístiques, canvis socials en els valors i les formes de pensar. Es trenquen molts “esquemes” tradicionalistes

donant pas a moviments socials més innovadors.

[#?] [#?] Personal[#?] 1928 - Neix a Pittsburgh, PA, Fill d'una família d'immigrants eslovens catòlics econòmicament modestos.

1934-1937 - Amb sis anys d'edat es col·leccionista de fotografies d'estrelles del cine. Al voltant dels 8-9 anys pateix la malaltia del sistema nerviós Corean Syndenham (ball de San Vito) que al manté al llit durant llargues estades.

1942 – Mor del seu pare, Andy comença a estudiar al Carnegie Institute of Technology entra a la Universitat en 1945

1952 – Rep el premi de l'Art Directors Club de NY pel seu treball com il·lustrador publicitari.

1957-1959 Funda Andy Warhol Enterprises

1962- Pinta el pot de la sopa Campbell, i un seguit d'obres que donen inici al moviment pop dels 60's

1963 – Roda la seva primera pel·lícula, instal·la el seu estudi en el carrer 47 Est de NY qu és converteix en “La Factory” centre creatiu de l'artista per on passen les personalitats i artistes més significatius de l'època.

1968 – Valeri Solanas atempta contra Warhol disparant-li varis trets a pit. Es operat d'urgència entre la vida i la mort.

Dècada dels 70's i 80's – Consolidació de la seva obra, funda la revista “Interview”.

Sorgeix espontàniament la “Inspiració”, la reestructuració del problema, i la solució d'allò que es busca. [#?] [#?] Verificació[#?] Etapa de la plasmació de la idea d'Andy Warhol en la forma d'un producte artístic de consum (Un quadre, fotografia, pel·lícula o il·lustració comercial)[#?] Personalitat[#?] Andy Warhol era introvertit i a la vegada intuïtiu amb una capacitat innata per percebre les necessitats del seu entorn social.

Home sense grans prejudicis ni convencionalismes amb poc respecte per les tradicions o regles establertes, excèntric, asexual i voyeur, la seva personalitat queda influenciada en la seva obra.

[#?]

Bibliografia :

Ricarte Bescós, J.M. (1998), Capitulo 8. Las fases del proceso de creación, Creatividad y comunicación persuasiva (pp. 141-162), Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona

Trétiack, P., (2006), Andy Warhol, Ed: Onlybook, S.L. - (ISBN-8496137635)

Webgrafia :

Artcyclopedia: Results of search Andy Warhol

[#?] HYPERLINK "http://www.artcyclopedia.com/artists/warhol_andy.html"[#?][#?]http:// www.artcyclopedia.com/artists/warhol_andy.html[#?] data d'accés: 21 d'abril - 22:00 hores

Andy Warhol – Viquipèdia

[#?] HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Andy_Warhol"[#?][#?]http://ca.wikipedia.org/wiki/ Andy_Warhol[#?] data d'accés: 21 d'abril – 22:

The Andy Warhol Foundation for the Visual Arts

[#?] HYPERLINK "http://www.warholfoundation.org/"[#?][#?]http://www.warholfoundation.org/[#?] data d'accés: 21 d'abril – 22:

3. Sistematitza les propostes que relacionen intel·ligència i creativitat (amb un esquema, mapa conceptual... que relacioni dinàmicament els continguts, no de manera narrativa ). Aporta la teva conclusió personal, senyalant amb quina proposta t’identifiques més i perquè.

[#?]

El constructe de la creativitat, com anteriorment i al llarg del modul s'ha vist, es planteja a partir de l'anàlisi d'una situació i un objectiu a assolir, que comporta la utilització dels mitjans necessaris per resoldre el problema.

Tal i com proposa la teoria triàrquica d'Sternberg, l'anàlisi es pot fer des d'una logica-racional o des d'una perspectiva creativa, entrant en joc diversos processos cognitius, que segons les necessitats i en funció de quin tipus de solució s'utilitzi pot ser més propers a la intel·ligència analítica davant d'una solució que passi per un pensament lineal convergent o bé processos propers a la intel·ligència creativa davant un pensament divergent i els seus mecanismes cognitius.

La teoria de la inversió del propi Sternberg, la considero més adient, ja que la creativitat es el resultat de la interacció de totes aquestes capacitats (components) cognitives, i per tant es considera que la intel·ligència és un component més que amb un determinat nivell i en interacció constant amb altres components com la personalitat, l'entorn, l'estil cognitiu de pensar, la motivació i el coneixement, fan que és determini, en major o menor grau, el proces creatiu. En certa manera, i tenint en compte els matisos corresponents, la creativitat podria ser una conseqüència del funcionament de la intel·ligència reeixida entenent-la com una combinació de l'acció de les tres intel·ligències descrites per Sternberg en la Teoria Triàrquica, que recordem són l'analítica, la creativa i la pràctica.

En paraules del propi Sternberg, la intel·ligència reeixida consisteix en trobar les pròpies virtuts i a treure'ls tot el profit possible.

Bibliografia :

Sternberg, R.J., i O'Hara, L., (2005), Creatividad e inteligencia, CIC (Cuadernos de información y comunicación), 10, pp. 133-149.

Jayme Zaro, M., Modul 2. Constructes tradicionals: Intel·ligència i personalitat, Guia d'estudi de la psicologia de les diferències individuals, Fundació Universitat Oberta de Catalunya

Jayme Zaro, M., Modul 3. Constructes integradors: creativitat, estils cognitius, intel·ligència emocional, Guia d'estudi de la psicologia de les diferències individuals, Fundació Universitat Oberta de Catalunya

4. Llegeix l'article adjunt "Usos y abusos de la Inteligencia Emocional" de J.L. Zaccagnini. Fes una síntesi del contingut (unes 10 línies) i conclou reflexionant breument sobre les següents qüestions amb perspectiva crítica:

5. Compara críticament el model d’intel·ligència emocional proposat per Goleman amb el de Bar-On, segons els components descrits (aspectes comuns, diferències...). Comenta quin et sembla més adient, raonant la teva resposta.

Els dos models comparteixen la reflexió que les emocions s'han d'utilitzar en el proces d'adaptació de les persones mitjançant el concepte d'autoregulació emocional, com també impliquen una sèrie d'habilitats socials pròpies de la interacció per comprendre i utilitzar les emocions d'altres.

Segons les categories de Mayer (2001), ambdós models són del tipus d'aproximacions mixtes, doncs són aproximacions populars que inclouen atributs personals que estàn més relacionats amb l'efectivitat personal i amb el funcionament social (Barret i Gross, 2001; Mayer, 2001).

El model de D. Goleman, fa popular el concepte de la intel·ligència emocional degut a la divulgació del seu llibre que és convertí en un best-seller l'any 1995.

A diferència del model de Bar-On, és tracta d'un model competencial, com a competències intrínseques inclou competències emocionals com la consciència d'un mateix, la motivació, el control emocional i com competències associades extrínseques l'empatia i les habilitats socials, amb les quals s'intenten controlar les relacions i reconèixer les emocions dels altres.

El model de Goleman destaca per que la seva teoria ha sigut aplicada a molts àmbits, com l'educatiu, esportiu, empresarial, i d'altres socials com les organitzacions, la família, etc..

Per altra banda, Bar-On (1997) proposa un model més conceptualitzat, basat en el model de les intel·ligències múltiples de Gardner (1983), fa una descripció multifactorial de la intel·ligència emocional.

El model de Bar-On, te com a fonament els treballs de Salovey i Mayer (1990), i descriu la intel·ligència emocional com un conjunt de coneixements i habilitats en lo emocional i social que tenen influència en la nostra capacitat general per afrontar les necessitats del medi. Aquesta habilitat es basa en la capacitat de l'individu de percebre,controlar, comprendre i expressar les seves emocions de manera efectiva (Mayer i Salovey 1995; Bar-On 1997; Caruso et al. 1999).

El model de Bar-On està composat per 5 elements o factors, 1) el component intrapersonal, factors cognitius intrinsecs d'autoconcepte i coneixement d'un mateix. 2) l'interpersonal o les relacions socials amb els altres 3) Adaptabilitat, capacitat per resoldre situacions, 4) Maneig de l'estrès i el seu control,

5. Estat d'ànim general, felicitat i optimisme.

Els dos models vistos anteriorment compten de l'acceptació popular i descriuen la intel·ligència emocional amb tot detall, però en la meva opinió el model de Bar-On compta amb factors que incideixen directament les habilitats destinades a una correcta gestió de les emocions, com són el maneig de l'estrès i l'estat d'ànim, que no es tenen en compte amb detall en el model de Goleman.

Diversos estudis han demostrat que un excés d'estrès infereix negativament en les emocions, d'aquí la importància del seu control i els exercicis controlar la tolerància a l'estrès i als impulsos que el provoquen.

Altre punt important en el model de Bar-On, és el factor estat d'ànim general, mitjançant aquest factor Bar-On ens acosta a un camp que en psicologia s'està posant de moda com és La Psicología Positiva

(Seligman, 2000, 2003), que orienta les seves investigacions a emocions positives com la felicitat i l'optimisme.

Com alternativa a aquests dos models i la tendència del estudis en el camp de la intel·ligència emocional és el model de processos de Barret i Gross (2001) que consisteix en la resposta de l'autoregulació emocional.

Les implicacions per la intel·ligència emocional d'aquest model, no són tant sols determinar els mecanismes per els quals és produeix l'autoregulació emocional, si més no estableixen quins tipus de mecanismes són implicat a la IE i quines conseqüències (positives i negatives) tenen a nivell cognitiu, afectiu, social i fisiològic.

Referències :

Psicologia On line

Madrid López, R.I. (2000), La autoregulación emocional como elemento central de la inteligencia emocional. La Adicción a Internet. Psicología Online.

[#?] HYPERLINK "http://www.psicologia-online.com/colaboradores/nacho/ emocional.shtml"[#?][#?]http://www.psicologia-online.com/colaboradores/nacho/ emocional.shtml[#?] data accés: 24/04/2011 18: