Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

John Stuart Mill (apuntes completos), Apuntes de Historia de la Filosofía

Historia de la Filosofía

apuntes completos sobre John Stuart mijo y su filosofía en catalán

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 23/08/2021

fatima-akhtar
fatima-akhtar 🇪🇸

2 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Nom: Fatima Akhtar
Classe: 2n Batxillerat
John Stuart Mill
Antecedents (Context històric):
Al segle XVIII, la revolució francesa va defensar els 4 drets imprescindible i
fonamentals per tots els humans: dret de la vida, llibertat, seguretat i de la propietat
privada. El segle XiX era un segle de gran revolucions per canviar el món per
millorar-lo la qual cosa mai havia tingut lloc a la història. La il·lustració porta en certa
manera la generació occidental a la majoria de la seva edat, és a dir, ens adonem
que tenim drets i tenim drets de defensar-nos. A més, el moviment il·lustrat per
acabar amb la ignorancia de la societat van decidir donar l’educació per canviar el
món.
Durant el període Hel·lenístic en el qual la Grècia va perdre la seva independència i
superioritat. La veritat va perdre el seu valor i la cosa més important era felicitat.
L’altra banda, Kant va afirmar que la felicitat és impossible.
Al segle XIX, es va imposar el coneixement científic. Això es diu:
Cientificisme o Positivisme: creure en la ciència, és a dir, totes les problemes es
poden resoldre per la ciència.
Era la cosa més importna
Què porta ciència? I què fa que la ciència sigui precís?
Creuen que la ciència pot resoldre totes les problemes perquè ciència porta precisió,
exactitud, perfecció i la veritat perquè les matemàtiques fa que la ciència sigui
precisa. Per tant, les matemàtiques no només està inclòs en ciència natural sinó en
ciència social i humanístic. Les matemàtiques ha de ser coneixement.
Tot això va portar al sorgiment següent autors:
● John Stuart Mill
● Friedrich Nietzsche
John Stuart Mill (1806-1973):
John Stuart Mill (1806-1873), fill del filòsof utilitarista anglès James Mill (1773-1836),
va ser educat en l’ortodoxia utilitarista plantejada pel seu pare i per l’autèntic creador
del pensament utilitarista: Jeremy Bentham (1748-1832). Aquesta educació va fer de
John Stuart Mill un autèntic nen prodigi. Tot i això, va reformar els plantejaments de
la primera generació d’utilitaristes, creant una versió molt superior. John Stuart Mill
superarà el plantejament inicial, creant un utilitarisme molt més humà.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga John Stuart Mill (apuntes completos) y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

Nom: Fatima Akhtar Classe: 2n Batxillerat

John Stuart Mill

Antecedents (Context històric):

Al segle XVIII, la revolució francesa va defensar els 4 drets imprescindible i fonamentals per tots els humans: dret de la vida, llibertat, seguretat i de la propietat privada. El segle XiX era un segle de gran revolucions per canviar el món per millorar-lo la qual cosa mai havia tingut lloc a la història. La il·lustració porta en certa manera la generació occidental a la majoria de la seva edat, és a dir, ens adonem que tenim drets i tenim drets de defensar-nos. A més, el moviment il·lustrat per acabar amb la ignorancia de la societat van decidir donar l’educació per canviar el món. Durant el període Hel·lenístic en el qual la Grècia va perdre la seva independència i superioritat. La veritat va perdre el seu valor i la cosa més important era felicitat. L’altra banda, Kant va afirmar que la felicitat és impossible. Al segle XIX, es va imposar el coneixement científic. Això es diu: Cientificisme o Positivisme: creure en la ciència, és a dir, totes les problemes es poden resoldre per la ciència. Era la cosa més importna Què porta ciència? I què fa que la ciència sigui precís? Creuen que la ciència pot resoldre totes les problemes perquè ciència porta precisió, exactitud, perfecció i la veritat perquè les matemàtiques fa que la ciència sigui precisa. Per tant, les matemàtiques no només està inclòs en ciència natural sinó en ciència social i humanístic. Les matemàtiques ha de ser coneixement. Tot això va portar al sorgiment següent autors: ● John Stuart Mill ● Friedrich Nietzsche

John Stuart Mill (1806-1973):

John Stuart Mill (1806-1873), fill del filòsof utilitarista anglès James Mill (1773-1836), va ser educat en l’ortodoxia utilitarista plantejada pel seu pare i per l’autèntic creador del pensament utilitarista: Jeremy Bentham (1748-1832). Aquesta educació va fer de John Stuart Mill un autèntic nen prodigi. Tot i això, va reformar els plantejaments de la primera generació d’utilitaristes, creant una versió molt superior. John Stuart Mill superarà el plantejament inicial, creant un utilitarisme molt més humà.

Utilitarisme clàssic: és una filosofia ètica que pretén aplicar ciència (matemàtiques) a una cosa subjective (felicitat). És a dir, aplicar el coneixement científic a una cosa que és impossible que és objectiva la felicitat. El gran objectiu dels filòsofs del segle XIX és canviar la societat perquè havia construït una societat on els humans són desgraciats. Com podem posar la ciència (el coneixement científic) a una cosa que es sembla impossible i és subjectiu: Felicitat? Es proposa un terme que és “útil”. Útil vol dir que serveix. Els filòsofs utilitarista volien posar una utopia perfecte al món. ● Quin és la utopia perfecte? La utopia perfecte és la felicitat. No tothom poden ser feliç perquè la desgràcia d’un pot ser la felicitat d’un altra. Per tal de objectivar la felicitat hem de posar matemàtiques que és una ciència. És a dir, a través de la estadística. Piràmide de Maslow:

Ara bé la problema és si quantifiquen sempre hem d’utilitzar aquest criteri quantitatiu. Però aquest criteri quantitatiu en cas de dilemma de tren si tenim possibilitat de girar la direcció del tren, llavors tothom dirian que es millor salvar 10 persona que una persona. Encara que té un impacte negatiu però aplicant criteri quantitatiu estem quantificant que quantes meny persones pateixen millor. Exemple 2: Tenim una persona al hospital que és sà i hi ha 10 persones que són no són sans i estan esperant per un transplantament. És millor treure els òrgans d’una persona per salvar 10 persones que no són sans? ● Si utilitzem la utilitarisme clàssic la resposta és afirmativa. Perquè estem quantificar que hi hagi més gents sans. Reflexió de John Stuart Mill: Utilitarisme és una doctrina o filosofía ética però applicant-li cientificisme o positivisme. Com és possible que una teoría ètica acaba cometent o pot cometre una immoralitat? Això no pot ser. Aquesta reflexió fa que ell qüestioni que vol dir ser utilitarista i el que fa o permet reformular la utilitarisme. D’aquí podem interpretar que existeixen dues corrents utilitaristes:

1. La utilitarisme clàssica: Corrent dirigit per Jeremy Bentham i James Mill. Ells afirmen que per fer una decisió hem de quantificar o hem de prendre les decisions de manera quantitatiu. 2. La utilitarisme: Tipu d’utilitarisme que fa John Staurt Mill. John Stuart Mill va afirmar dues premises que van ser el punt de partida de la seva teoria: 1. “La felicitat no pot aconseguir directament sinó és a través de altres objectius o fites o ideals.” ➔ No hi ha cap cosa que doni felicitat directament sinó sempre ve dels altres objectius differents de la felicitat. En altres paraules, la relació o identitat que hem establert entre la felicitat i plaer no és així. Això no vol dir que no busquem la plaer sinó la majoria de les coses que volem són perquè ens aporten la plaer o són camins cap a la plaer. John Stuart Mill no va renunciar el Hedonisme sinó renuncia quantificar.

  1. “El pensament analític l’hem de complementar per el papel d'emocions i sentiments.”

➔ John Stuart Mill diu a més de la racionalitat que forma part dels humans hem d'incorporar algunes altres aspecte que són els emocions. Per tant Mill defensava que tots els humans tenen una base emocional que hem de complementar i relacionar amb la nostra racionalitat. Les coses que defensa John Stuart Mill: L’objectiu és aconseguir la major quantitat per major nombre de persones. Això és el punt de partida de tots els autors utilitarisme. Plaer és sempre asocia amb egoisme perquè en pensen que ell només mira per si mateix. Hedonisme Universal: és la forma de maximitzar la felicitat i posar la felicitat de les altres abans de nosaltres. Si nosaltres volem maximitzar la felicitat, hem de defensar la utilitarisme però utilitarisme en aquesta recerca de plaer. El John Stuart Mill defensa que per tot que tu vulgui ser feliç, voler ser ho feliç no és el camí per ser-ho perquè el camí per ser-ho és buscar entre altres coses que no són directament a la felicitat. Mill diu que utilitarisme és una filosofia altruista perquè no busca el major quantitat de plaer d’una persona sinó busca la major quantitat de plaer col·lectiva possible. Per tant una persona utilitarista no busca la seva propia felicitat per punt de sortida sinó busca primer la felicitat d’altres. Defensar hedonisme universal és defensar que l'individu pensi primer en altres. És a dir, primer de tot la felicitat d’altres. Però la gent no estava d'acord perquè pensem que havia confondre dues paraules i és una Fal·làcia naturalista :

  1. Desitjable: allò que hem de desitjar. És a dir , en certa manera estem obligats a desitjar una cosa. Una obligació. Però a la hora de fer, sempre fem al revés.
  2. Desitjat: El que realment desitgem i fem. Felicitat no és una cosa sola sino conjunt complet consistent. Un conjunt complet de desitjos li diu Mill com “ PROJECTE DE LA VIDA ”. Mill diu que si tothom volem ser feliços, hem de tenir projecte de la vida. El projecte de la vida és un conjunt de coses que vulguem aconseguir. I en aquest conjunt de coses els altres han de sortir en el projecte de la vida. Diu Mill que els altres han de sortir en el nostre projecte de la vida.

Hem de utilitzar l'objectiu de composició per posar les coses dins de la nostre projecte de la vida Per aconseguir la felicitat. Diu Mill que si busquem la felicitat d’altres, llavors, hi ha més probabilitat de ser feliç. Perquè quan la gent en la nostra entorn no són feliços és impossible que nosaltres mateixos siguin feliç. Tot això és una preparació psicològica per propi ésser de venir feliç. Per tant, per esdevenir realment feliç, la única vía és aconseguir la felicitat d’altres. Perquè es pot passar que la felicitat d’un ser en contra de la felicitat d’altre o ser desgràcia d’altre. En conclusió, Mill diu que hem de posar la felicitat d'altres en la nostre projecte de la vida i ser la única manera de ser feliç nosaltres mateixos. També diu que trobar la felicitat de tothom és impossible però l’objectiu és que el major nombre de persones aconseguissin la felicitat.

Tenim eines per buscar la felicitat d’altres abans de la nostra felicitat o

és una eutopia?

Mill afirma que existeixen dues eines que permeten això:

  1. Educació
  2. Progrés ● Educació: És impossible per una persona educat de pensar en el seu mateix sense pensar en altres. LLavors, educació és una eina molt potent que ens permet transformar. Una persona inmoral no és educat i una persona educat té motiu de ser moral. Mill diu que tota la gent disposen d’una base emocional real, tothom necessitem els altres. Llavors, la tendència de buscar els altres no és una cosa esforçada sinó una cosa natural. Si no ens educa aquesta base emocional es dilueix. Per tant aquesta base emocional ens podem reforçar: primer per l’educació i la segona amb el progrés. ● Progrés: Progrés vol dir expectativa de millorar. Un societat que intenta que tot els seus habitants siguin feliços i pensin en la felicitat d’altres per tant és aquella societat realment progressi. Si no tenim la idea de progrés, no podem construir una societat on tothom siguin feliços. Si tota la gent posen aquest dues eines en les seves projecte de la vida, és possible que poden arribar a ser feliç i sense un projecte de la vida és impossible a ser feliç. Mill diu que: Hi ha dues maneres de plantejar la felicitat:
  3. Quantitatiu
  4. Qualitativa ( felicitat real dels humans) D’això podem deduir que és millor ser un humà més desgraciat del món que un porc satisfet perquè com a humà tenim la racionalitat, llavors existeix la possibilitat de

millorar però encara que siguem un porc feliç i satisfet no disposem de la racionalitat i no hi ha un projecte de la vida. Filosofia política del John Stuart Mill: Mill diu que hi ha un ingredient que tothom posen en la seves projecte de la vida i sense el qual és impossible ser feliços. Aquest ingredient és LLIBERTAT. Si la felicitat importa l'Hedonisme Universal on cada person haurà de pensar en altres per poder aconseguir la llibertat. Per tant, ara hem de buscar un model polític on els altres pensin en l'individu. Si abans hem renunciat la nostra felicitat individualment per trobar la felicitat d’altre , per tant ara hem de buscar un model polític on col·lectivament prioritzem l'individu. El que fa Mill era passar de l'utilitarisme al liberalisme a través de un nexe: LLibertat. En quina llibertat hem de defensar? Hem de defensar la llibertat màxima que no posa obstacle a les ltres persones. La llibertat absoluta no és tot allò que vull sinó hem de defensar la llibertat que evitin que les llibertats individuals es transpitjin. Si la meva llibertat individual entri en conflicte amb la llibertat d’un altre vol dir que he fet un mal ús de la meva llibertat, és a dir traspassar els límits de la meva llibertat individual. Té com a objectiu BÉ COMÚ. És una llibertat racional i qualitatiu. Aquest llibertat màxima s’anomena LLIBERTAT LIMITADA i realment és una llibertat absoluta. La llibertat limitada forma part de les nostres decisions. La estat té eines per fer-nos acceptar la nostra llibertat individual. A més té eines per fer-no educats i fer les nostres propis decisions. Hi ha alguns model polític perfecte per maximitzar la llibertat limitada? No hi ha una resposta única perquè en cada època hi ha un model que maximitza la llibertat. ● En el S.XIX, el model que maximitza la llibertat es. “DEMOCRÀCIA ” Cinc raons que va presentar en Mill per defensar Democràcia com el millor model:

1. La soberania: No hi ha cap altre model polític que reparteix la sobirania entre tot el poble com la fa l democràcia.