





Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
apuntes completos sobre John Stuart mijo y su filosofía en catalán
Tipo: Apuntes
1 / 9
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!






Nom: Fatima Akhtar Classe: 2n Batxillerat
Al segle XVIII, la revolució francesa va defensar els 4 drets imprescindible i fonamentals per tots els humans: dret de la vida, llibertat, seguretat i de la propietat privada. El segle XiX era un segle de gran revolucions per canviar el món per millorar-lo la qual cosa mai havia tingut lloc a la història. La il·lustració porta en certa manera la generació occidental a la majoria de la seva edat, és a dir, ens adonem que tenim drets i tenim drets de defensar-nos. A més, el moviment il·lustrat per acabar amb la ignorancia de la societat van decidir donar l’educació per canviar el món. Durant el període Hel·lenístic en el qual la Grècia va perdre la seva independència i superioritat. La veritat va perdre el seu valor i la cosa més important era felicitat. L’altra banda, Kant va afirmar que la felicitat és impossible. Al segle XIX, es va imposar el coneixement científic. Això es diu: Cientificisme o Positivisme: creure en la ciència, és a dir, totes les problemes es poden resoldre per la ciència. Era la cosa més importna Què porta ciència? I què fa que la ciència sigui precís? Creuen que la ciència pot resoldre totes les problemes perquè ciència porta precisió, exactitud, perfecció i la veritat perquè les matemàtiques fa que la ciència sigui precisa. Per tant, les matemàtiques no només està inclòs en ciència natural sinó en ciència social i humanístic. Les matemàtiques ha de ser coneixement. Tot això va portar al sorgiment següent autors: ● John Stuart Mill ● Friedrich Nietzsche
John Stuart Mill (1806-1873), fill del filòsof utilitarista anglès James Mill (1773-1836), va ser educat en l’ortodoxia utilitarista plantejada pel seu pare i per l’autèntic creador del pensament utilitarista: Jeremy Bentham (1748-1832). Aquesta educació va fer de John Stuart Mill un autèntic nen prodigi. Tot i això, va reformar els plantejaments de la primera generació d’utilitaristes, creant una versió molt superior. John Stuart Mill superarà el plantejament inicial, creant un utilitarisme molt més humà.
Utilitarisme clàssic: és una filosofia ètica que pretén aplicar ciència (matemàtiques) a una cosa subjective (felicitat). És a dir, aplicar el coneixement científic a una cosa que és impossible que és objectiva la felicitat. El gran objectiu dels filòsofs del segle XIX és canviar la societat perquè havia construït una societat on els humans són desgraciats. Com podem posar la ciència (el coneixement científic) a una cosa que es sembla impossible i és subjectiu: Felicitat? Es proposa un terme que és “útil”. Útil vol dir que serveix. Els filòsofs utilitarista volien posar una utopia perfecte al món. ● Quin és la utopia perfecte? La utopia perfecte és la felicitat. No tothom poden ser feliç perquè la desgràcia d’un pot ser la felicitat d’un altra. Per tal de objectivar la felicitat hem de posar matemàtiques que és una ciència. És a dir, a través de la estadística. Piràmide de Maslow:
Ara bé la problema és si quantifiquen sempre hem d’utilitzar aquest criteri quantitatiu. Però aquest criteri quantitatiu en cas de dilemma de tren si tenim possibilitat de girar la direcció del tren, llavors tothom dirian que es millor salvar 10 persona que una persona. Encara que té un impacte negatiu però aplicant criteri quantitatiu estem quantificant que quantes meny persones pateixen millor. Exemple 2: Tenim una persona al hospital que és sà i hi ha 10 persones que són no són sans i estan esperant per un transplantament. És millor treure els òrgans d’una persona per salvar 10 persones que no són sans? ● Si utilitzem la utilitarisme clàssic la resposta és afirmativa. Perquè estem quantificar que hi hagi més gents sans. Reflexió de John Stuart Mill: Utilitarisme és una doctrina o filosofía ética però applicant-li cientificisme o positivisme. Com és possible que una teoría ètica acaba cometent o pot cometre una immoralitat? Això no pot ser. Aquesta reflexió fa que ell qüestioni que vol dir ser utilitarista i el que fa o permet reformular la utilitarisme. D’aquí podem interpretar que existeixen dues corrents utilitaristes:
1. La utilitarisme clàssica: Corrent dirigit per Jeremy Bentham i James Mill. Ells afirmen que per fer una decisió hem de quantificar o hem de prendre les decisions de manera quantitatiu. 2. La utilitarisme: Tipu d’utilitarisme que fa John Staurt Mill. John Stuart Mill va afirmar dues premises que van ser el punt de partida de la seva teoria: 1. “La felicitat no pot aconseguir directament sinó és a través de altres objectius o fites o ideals.” ➔ No hi ha cap cosa que doni felicitat directament sinó sempre ve dels altres objectius differents de la felicitat. En altres paraules, la relació o identitat que hem establert entre la felicitat i plaer no és així. Això no vol dir que no busquem la plaer sinó la majoria de les coses que volem són perquè ens aporten la plaer o són camins cap a la plaer. John Stuart Mill no va renunciar el Hedonisme sinó renuncia quantificar.
➔ John Stuart Mill diu a més de la racionalitat que forma part dels humans hem d'incorporar algunes altres aspecte que són els emocions. Per tant Mill defensava que tots els humans tenen una base emocional que hem de complementar i relacionar amb la nostra racionalitat. Les coses que defensa John Stuart Mill: L’objectiu és aconseguir la major quantitat per major nombre de persones. Això és el punt de partida de tots els autors utilitarisme. Plaer és sempre asocia amb egoisme perquè en pensen que ell només mira per si mateix. Hedonisme Universal: és la forma de maximitzar la felicitat i posar la felicitat de les altres abans de nosaltres. Si nosaltres volem maximitzar la felicitat, hem de defensar la utilitarisme però utilitarisme en aquesta recerca de plaer. El John Stuart Mill defensa que per tot que tu vulgui ser feliç, voler ser ho feliç no és el camí per ser-ho perquè el camí per ser-ho és buscar entre altres coses que no són directament a la felicitat. Mill diu que utilitarisme és una filosofia altruista perquè no busca el major quantitat de plaer d’una persona sinó busca la major quantitat de plaer col·lectiva possible. Per tant una persona utilitarista no busca la seva propia felicitat per punt de sortida sinó busca primer la felicitat d’altres. Defensar hedonisme universal és defensar que l'individu pensi primer en altres. És a dir, primer de tot la felicitat d’altres. Però la gent no estava d'acord perquè pensem que havia confondre dues paraules i és una Fal·làcia naturalista :
Hem de utilitzar l'objectiu de composició per posar les coses dins de la nostre projecte de la vida Per aconseguir la felicitat. Diu Mill que si busquem la felicitat d’altres, llavors, hi ha més probabilitat de ser feliç. Perquè quan la gent en la nostra entorn no són feliços és impossible que nosaltres mateixos siguin feliç. Tot això és una preparació psicològica per propi ésser de venir feliç. Per tant, per esdevenir realment feliç, la única vía és aconseguir la felicitat d’altres. Perquè es pot passar que la felicitat d’un ser en contra de la felicitat d’altre o ser desgràcia d’altre. En conclusió, Mill diu que hem de posar la felicitat d'altres en la nostre projecte de la vida i ser la única manera de ser feliç nosaltres mateixos. També diu que trobar la felicitat de tothom és impossible però l’objectiu és que el major nombre de persones aconseguissin la felicitat.
Mill afirma que existeixen dues eines que permeten això:
millorar però encara que siguem un porc feliç i satisfet no disposem de la racionalitat i no hi ha un projecte de la vida. Filosofia política del John Stuart Mill: Mill diu que hi ha un ingredient que tothom posen en la seves projecte de la vida i sense el qual és impossible ser feliços. Aquest ingredient és LLIBERTAT. Si la felicitat importa l'Hedonisme Universal on cada person haurà de pensar en altres per poder aconseguir la llibertat. Per tant, ara hem de buscar un model polític on els altres pensin en l'individu. Si abans hem renunciat la nostra felicitat individualment per trobar la felicitat d’altre , per tant ara hem de buscar un model polític on col·lectivament prioritzem l'individu. El que fa Mill era passar de l'utilitarisme al liberalisme a través de un nexe: LLibertat. En quina llibertat hem de defensar? Hem de defensar la llibertat màxima que no posa obstacle a les ltres persones. La llibertat absoluta no és tot allò que vull sinó hem de defensar la llibertat que evitin que les llibertats individuals es transpitjin. Si la meva llibertat individual entri en conflicte amb la llibertat d’un altre vol dir que he fet un mal ús de la meva llibertat, és a dir traspassar els límits de la meva llibertat individual. Té com a objectiu BÉ COMÚ. És una llibertat racional i qualitatiu. Aquest llibertat màxima s’anomena LLIBERTAT LIMITADA i realment és una llibertat absoluta. La llibertat limitada forma part de les nostres decisions. La estat té eines per fer-nos acceptar la nostra llibertat individual. A més té eines per fer-no educats i fer les nostres propis decisions. Hi ha alguns model polític perfecte per maximitzar la llibertat limitada? No hi ha una resposta única perquè en cada època hi ha un model que maximitza la llibertat. ● En el S.XIX, el model que maximitza la llibertat es. “DEMOCRÀCIA ” Cinc raons que va presentar en Mill per defensar Democràcia com el millor model:
1. La soberania: No hi ha cap altre model polític que reparteix la sobirania entre tot el poble com la fa l democràcia.