¡Descarga John Stuart Mill: pensament i context y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
En què consisteix el principi d'utilitat? Llavors, no sé si ho he llegit directament, molt tu ho lleix indirectament. Aquest és el primer capítol que llegim tu i jo, vale? Llavors, en Stuart Mill el punt de partida de la definició del principi d'utilitat és el mateix que en Bethenham. Una acció és correcta o bona quan tendeix a promoure la felicitat, és a dir, la màxima felicitat per al màxim nombre de persones. En identifica el bé amb la felicitat. Utilitzeix més una ètica heudemonista. La felicitat s'entén com a plaer i absència de dolor. Per tant, en identificar-se la felicitat amb el plaer, utilitzeix més una ètica hedonista. Finalment, la manera d'avaluar l'acció és considerar quines són les conseqüències que en s'endeiven i com afecten als interessos de l'individu o a les persones concernides. Consequencialisme. S'ha d'observar, empirisme, si l'acció comporta un augment del plaer o una disminució del dolor i, tot el contrari, per considerar-la dolenta o incorrecta.
l'utilitarisme no és una moral de porcs. La primera objecció que es va fer a la moral utilitarista era que identificava la felicitat com la satisfacció dels plaers més grogues, i és per això que la van qualificar com una moral de porcs. El problema és que la consideració dels plaers del càlcul hedonista de Bentham només semblava tenir-se en compte la quantitat. Stuart Mill respon que els plaers, igual que passa amb altres coses, més de la quantitat també poden valorar la qualitat. Com hem assenyalat abans, l'ésser humà posseeix unes facultats superiors i les gràcies d'aquestes li permeten assolir un tipus de plaer qualitativament distint i més valuós. Quines són aquestes facultats i els plaers que hi estan associats? Són la sensibilitat estètica, que ens permet gaudir de les obres d'art o dedicar-nos a la creació; la intel·ligència i el desig del saber, que ens permeten adquirir una cultura intel·lectual; i finalment, els sentiments morals, que ens permeten preocupar-nos dels nostres semblants. Així, a més dels plaers corporals, que són merament sensorials, podem identificar també uns plaers de l'intel·lecte, que són qualitativament superiors i més valuosos perquè ens permeten assolir una vida feliç. Els plaers corporals també s'han de tenir en compte, però per si mateixos no satisfan el concepte de felicitat que és possible en un ésser humà. Una persona pot tenir una satisfacció plena de totes les seves necessitats corporals, que és la contentament, però no obstant això, pot sentir-se infeliç. La felicitat, per tant, està lligada a l'exercici de les capacitats humanes més elevades. Però com podem saber que això és d'aquesta manera? Aquí plantegem la pregunta que pugui parlar amb el coneixement sobre quin és el plaer més desitjable. els clàssics recorren a principis empiristes per respondre. Hauen de ser aquells que estiguin familiaritzats amb tots dos tipus de plaers que seran capaços d'apreciar-los, que practiquin l'autoobservació i la reflexió, i que hagin tingut en la vida més possibilitats d'experimentació. Si els la plantegem, ens responen que mai no es canviariant a una persona que no ha gaudit els plaers superiors a canvi de la plena satisfacció dels seus plaers corporals. Aquesta resposta té un fonament, la dignitat humana, que tot individu té en propocional al desenvolupament de les seves facultats superiors. Ens dirien que el seu mode de vida és més elevat i que les mateixes circumstàncies no són més infelices que els altres. Per tant, no canviaria les seves intel·ligències i coneixement
per la ignorància. Creu que el seu saber els permet gaudir millor de la diversitat del que els ofereix la vida i acomodar-se millor a les imperfeccions del món en què viuen.
L'utilitarisme no és una moral egoista. La persona que s'hi esbase a la moral utilitarista és una moral egoista. Aquesta idea també té el seu origen en una interpretació simplista de la filosofia de Bentham. Aquest filòsof, com abans havien fet Adam Smith i David Hume, defensava la idea que l'ésser humà és molt pel seu propi interès, cosa que també compartia Stuart Mill. Això, unit a la consideració només de la quantitat de plaer, feia que alguns moralistes veiessin en l'utilitarisme una orientació individualista, que només tenia en compte el plaer propi de manera egoista. Per això, aquesta... Però aquesta interpretació era errònia, perquè, en tot moment, Bentham mostra la importància de fer compatibles l'interès personal amb l'interès social. Els bons polítics devien de caracteritzar per elaborar lleis amb les quals aconseguissin que els individuals perseguin el seu propi interès a caber-se la favorint l'interès general. Stuart Mill sostenia que el principi d'utilitat no consisteix a aconseguir només la felicitat d'qui actua, sinó la de tots els que puguin resultar afectats. Per tant, la seva aplicació implica adoptar un punt de vista imparcial, benevolent i desinteressat en els conflictes que puguin sorgir entre la recerca de la felicitat pròpia i el respecte per la felicitat dels altres (universalisme). Se li va objectar que aquesta actitud, el fet que sempre vinculés la recerca de la felicitat a la recerca de la felicitat general, és un estàndard difícilment assolible en la majoria de les persones. Però no es tracta d'una actitud incondicional, com es demanava en l'imperatiu categòric kantià, sinó que s'ha de situar en el context concret el de les pressions del nostre entorn. A més, s'ha d'avaluar a partir de les conseqüències que en termes d'augment del plaer o disminució del dolor puguin tenir sobre els que sí, sobre els que estan directament afectats per l'acció i que puguin sentir-ne conseqüències. Si aquests no senten conseqüències aleshores no cal fer aquesta consideració, cosa que també és possible.Ja, però, en l'àmbit privat, he de considerar els interessos d'esqui puen sentir-se afectats si comprova que la nostra acció no es perjudiqui ni violi els drets de tercers, quan a les seves expectatives legítimes. En l'àmbit públic-polític, la vasta és molt més ampli, però tampoc no és impossible prendre decisions en què equitativament no es consideren els interessos legítims de les persones afectades i no perjudiquin manifestament la felicitat general. Hi ha, finalment, tota una sèrie d'objeccions menors, greus, totes es relacionades amb el conseqüencialisme, a les quals també respon. Toadmit, algunes d'aquestes són utilitarisme, que l'utilitarisme sembla no tenir en compte els deutes personals i només es centra en la moralitat de les accions que no valora les intencions o els motius, sinó que es limita a les conseqüències i sembla que es pugui reduir a un càlcul fred i impersonal. Fins i tot, que és una doctrina immoral o atea. Mills les respon una per una i demostra que no són certes i que avaluar bé o el mal d'una acció a partir de les seves conseqüències és un sistema que ens permet garantir l'assoliment del principi de la màxima felicitat, la màxima felicitat per al màxim nombre de persones, d'una manera millor que no pas ho feien altres sistemes morals.
t'he llegiria un nou fragment d'aquests que jo llegeixo i passaríem a un altre capítol, d'acord? Però això ho guardes que ara passarem a un altre capítol. Com podem valorar el valor del principi d'utilitat? L'utilitarisme defensa, com feia l'ètica aristotèlica, que la felicitat és el fi útil i el més suprem per a l'ésser humà. La resta de les coses només són desitjables com a mitjans per poder aconseguir-la. Però com podem demostrar que la felicitat és l'única cosa desitjable com a fi? Stuart Mill parteix de principis empiristes però afirma que l'única prova que tenim que algunes coses són indesitjables és que realment la ciutadania desitja. És un fet constatable que tota persona desitja la seva felicitat, per tant la felicitat de cada persona és un bé per a ella mateixa i des de tot la felicitat general és un bé per a la suma de totes les persones, cosa que queda justificada si tenim en compte que l'utilitarisme no és una moral egoista, sinó que llega la cerca del bé. Les persones alve col·lectiu. A partir d'aquesta constatació, podem provar que la felicitat és un dels fins, però no necessàriament l'únic. Les persones també desitgen altres coses com els diners, el poder, la fama o la virtut. L'utilitarisme no nega aquest fet, però considera que els ingredients de la felicitat són molt variats i que cada un és desitjable en si mateix. Entre aquests hi ha la virtut, però entén que les accions o disposicions humanes només són virtuoses si promouen un fi diferent de la pròpia virtut que incideixi en la felicitat general. Si no fos així, no tindrien valor. D'aquesta forma, la virtut, com a qualsevol altre bé que desitgem, passa de ser un mitjà per a la felicitat a ser un ingredient principal de la idea de felicitat de la persona que la persegueix. Per consegüent, tant la virtut com la resta dels béns desitjables acaben constituint-se en una part de la felicitat mateixa i només són desitjables en la mesura que ens prometen assolir la felicitat. La felicitat no és una idea abstracta, sinó un conjunt de béns concrets. La consecució dels quals es busca solament per obtenir la pròpia felicitat. La virtut és un d'aquests béns concrets que forma part de la felicitat, i a diferència d'altres, fa d'aquest fi en si mateix el que anomena l'amor desinteressat per la virtut. No es converteix en alguna cosa perjudicial per a la felicitat general, alguna cosa que sí que pot passar amb l'amor des dels diners, el poder o la fama. pull ocupa un lloc preeminent sobre de totes les coses que condueixen a la felicitat. Així doncs, podem concloure que la felicitat és el fi últim, que és busca per si mateix i un bé suprem. Tot el que fem, en última instància, ho fem per obtenir-lo. Falta finalment justificar el principi hedonista que regeix el principi d'utilitat, que entén la felicitat com la recerca del plaer i la disminució del dolor. Stuart Mill recorre novament a principis empiristes, observant la nostra pròpia experiència i la dels nostres semblants (autoconsciència i autoobservació). Els nostres desitjos i accions estan sempre relacionats amb les conseqüències que se'n deriven en forma de sensacions. Tenim la tendència a repetir i buscar les sensacions plaer o intenta disminuir les desplaients o doloroses. Ara passem a l'últim capítol, que vendria a ser Mill ens convida a pensar. Acabem de veure l'ètica de John Stuart Mill a partir d'una selecció de textos de l'utilitarisme. En quina mesura continuen tenint vigència els problemes plantejats per aquest filòsof? A continuació, formulem diverses preguntes relacionades amb la seva ètica. Com podem determinar quan una cosa, una acció o una qualitat humana són útils? És la felicitat el fi suprem per a l'ésser humà? La felicitat és la cerca del plaer i evitació del dolor? Com es pot assegurar la màxima felicitat per al màxim nombre de persones? Si hi ha diversos grups afectats positivament i negativament per les conseqüències d'una acció, com podem avaluar si l'acció és bona o dolenta? Que la gent majoritàriament desitgi una cosa, significa que aquesta cosa és realment desitjable i bona? Podem reduir la nostra felicitat al gaudi dels plaers merament sensuals? Podem demostrar que els plaers
intel·lectuals són superiors als plaers corporals? Per què hi ha gent que té totes les necessitats biològiques cobertes i se sent infeliç? Per què hi ha gent que està avorrida sovint i se sent buida? La recerca dels plaers superiors és només una impostura social? Pot ser-ho? La possessió d'una cultura intel·lectual és només un signe de pedanteria? Es pot saber molt i no saber viure? Es pot saber viure sense saber molt? La ignorància ens fa més feliços? El coneixement i el saber ens fan més desgraciats? Qui té més possibilitats de gestionar la incertesa i l'adversitat, el savi o l'ignorant? Actuar de manera desinteressada i imparcial és impossible? És millor ser efestempè i en tothom? Hem de ser bons de manera incondicional? És possible ser egoista i ser feliç? Quan existeix un conflicte entre els nostres interessos i els dels altres, com l'hem de resoldre? Com podem determinar quins poden ser els interessos legítims dels altres? Hem de subordinar el nostre bé al bé comú? En quins casos pot tenir sentit el sacrifici o la renúncia? S'ha d'avaluar la moralitat de l'acció o les virtuts personals de qui actua? No ens hem de preocupar de les virtuts o les qualitats personals dels individus, sinó solament de com les seves actions afecten l'altre? Si la intenció d'una acció és bona, és bona necessàriament l'acció? Es pot jutjar la bondat d'una acció independentment dels motius i les intencions? Si una acció té bones conseqüències, és necessàriament bona? Es pot jutjar la bondat d'una acció independentment de les conseqüències?
2. L’UTILITARISME NO ÉS UNA “MORAL DE PORCS”
L’objecció
Es va criticar l’utilitarisme perquè:
● identificava la felicitat amb plaers baixos i corporals
● semblava reduir la vida humana al plaer animal
● per això se l’anomenava “moral de porcs”
Resposta de Mill: qualitat dels plaers
Mill corregeix Bentham:
🔹 Els plaers no només es diferencien per quantitat, sinó també per qualitat
3. PLAERS SUPERIORS I PLAERS INFERIORS
Plaers inferiors (corporals)
● Sensorials
● Físics
● Necessaris, però insuficients
Plaers superiors (propis de l’ésser humà)
Relacionats amb les facultats superiors :
- Intel·lecte i coneixement
○ aprendre
○ pensar
○ comprendre
- Sensibilitat estètica
○ art
○ bellesa
○ creació
- Sentiments morals
○ empatia
○ justícia
○ preocupació pels altres
👉 Aquests plaers:
● són qualitativament superiors
● tenen més valor
● permeten una felicitat més profunda
4. FELICITAT ≠ ACONTENTAMENT
Una idea clau per a l’examen:
● Acontentament : satisfacció de necessitats corporals
● Felicitat : desenvolupament de les capacitats humanes superiors
➡ Una persona pot:
● tenir-ho tot materialment
● i sentir-se infeliç
❌ No busca la felicitat individual ✅ Busca la felicitat de tots els afectats
👉 El principi d’utilitat exigeix:
● imparcialitat
● benevolència
● universalisme
Diferència clau
● No “la meva felicitat”
● sinó la màxima felicitat total
7. ÀMBIT PRIVAT I ÀMBIT PÚBLIC
En l’àmbit privat
● he de tenir en compte els interessos de qui pot resultar afectat
● no vulnerar drets ni expectatives legítimes
En l’àmbit públic-polític
● s’han de prendre decisions que:
○ considerin els interessos legítims
○ no perjudiquin manifestament la felicitat general
👉 No és fàcil, però és possible.
8. RESPOSTES A ALTRES OBJECCIONS
❌ “És una moral freda i impersonal”
✔ Mill respon:
● no elimina sentiments ni virtuts
● les valora segons el seu impacte en la felicitat general
❌ “No té en compte intencions”
✔ Les intencions importen, però:
● el criteri final són les conseqüències
❌ “No hi ha temps per calcular conseqüències”
✔ Mill introdueix:
● principis secundaris
● normes pràctiques basades en l’experiència
9. LA FELICITAT COM A FI SUPREM
Argument empirista de Mill
● L’única prova que una cosa és desitjable
● és que la gent la desitgi de fet
Tothom:
● desitja la seva felicitat ➡ la felicitat és un bé
La felicitat general:
La felicitat s’entén com:
● recerca del plaer
● evitació del dolor
Fonament:
● autoobservació
● experiència pròpia i aliena
👉 Repetim allò que ens dona plaer 👉 Evitem allò que ens causa dolor
12. QÜESTIONS CLAU PER REFLEXIONAR (MOLT
EXAMEN)
Aquestes idees poden sortir com a preguntes obertes:
● És la felicitat el fi suprem?
● Els plaers intel·lectuals són realment superiors?
● La ignorància pot fer feliç?
● És possible ser egoista i feliç?
● Com resoldre conflictes d’interessos?
● Importen més les intencions o les conseqüències?
● Pot una acció amb bones conseqüències ser immoral?
13. CONCLUSIÓ GLOBAL (PER TANCAR UNA
REDACCIÓ)
L’utilitarisme de John Stuart Mill és una ètica:
● empirista
● conseqüencialista
● universalista
● que busca una felicitat humana , no animal
No redueix la vida al plaer físic, sinó que defensa una felicitat basada en:
● la raó
● la cultura
● la moral
● la dignitat humana
5 ⃣ LLIBERALISME POLÍTIC
Són pares del liberalisme.
● Defensa de la llibertat
● Defensa de la propietat privada
● Defensa de l’individu davant del poder
📎 Lliberalisme clàssic.
6 ⃣ SOBIRANIA DE L’INDIVIDU
L’individu és responsable de la seva vida.
● Locke → l’individu és lliure per naturalesa
● Mill → l’individu ha de poder desenvolupar-se lliurement
🌱 Autonomia personal.
7 ⃣ CONFIANÇA EN LA RAÓ
Creuen que els individus són capaços de:
● Pensar
● Decidir
● Assumir responsabilitats
👉 La llibertat no és un perill, és una oportunitat.
