¡Descarga moviment obrer, comuna paris y más Apuntes en PDF de Historia Económica solo en Docsity!
TEMA 3: Els moviments i les institucions socials al segle XIX: Les institucions col·lectives democràtiques
- L'únic poder social que posseeixen els obrers és el que els dóna el seu número. Però la força del nombre l'anul·la la desunió.
- Les idees no viuen sense organització.
- Associació o mort (Vaga general a Barcelona, 1855) El moviment obrer segueix per lluitar per les igualtats i millorar les condicions de vida.
Sindicats i partits El sindicat neix al centre del conflicte. Parteix dels propis treballadors.
El debat sobre el nivell de vida en Gran Bretanya durant la Revolució industrial En 1845 F .Engels publicarà « L A situació de la classe obrera en Anglaterra ». Parla sobre l'empitjorament de les condicions de vida dels treballadors a partir de la Rev. Industrial. -Abans de la Rev. Industrial: Els treballadors tenien una existència còmoda i tranquil·la, no tenien necessitat de treballar masses hores. Ells fixaven la duració de la jornada laboral. -Amb l’avenç de la Rev. industrial hi havia un gran desmoralització. Les desigualtats en el repartiment de la riquesa augmentaran amb la industrialització.
Els primers passos del moviment obrer britànic. Del luddisme al cartisme Les Combination Acts o Combination Laws van ser les lleis angleses que inicialment van prohibir i després van regular les associacions de treballadors i la vaga. S’aproven en 1799 i 1800 davant l’auge que el moviment obrer estava prenent. I declaraven il·legals les Trave Unions, es ha dir, les organitzacions obreres o sindicats. Que en realitat ja eren il·legals, però aquestes lleis simplificaven el procediment legal per la seva persecució i facilitaven la seva denuncia als empresaris, i possibilitaven la repressió mediant forces públiques, inclòs l’exercit. Una de les primeres formes de lluita serà el LUDDISME. Va ser una de les primeres formes de revolta articulada contra el sistema de fabrica, amb el nom d’un imaginari Capità Ludd. Era una forma de protesta dels artesans i petits tallers independents contra l’aparició de les fabriques i la nova maquinaria que amenaçava la seva supervivència. També, una protesta dels obrers de les fabriques que veien com la introducció de maquinària més moderna els deixava sense treball. Entre el 1811 i 1817 el luddisme va tenir un paper important a Anglaterra. El govern va respondre amb repressió → repressió i execucions.
Va ser un moviment molt important, però va ser derrotat. Els luddits no podien guanyar, el resultat va ser el fracàs.
El socialisme (ideologia pròpia de classe obrera)
- Antecedents:
- Mil·lenarisme. Creien que a l’any 1000 s’acabava el món, i els camperols decideixen construir el paradís a la terra. Sorgeixen moviments camperols amb idees religioses, amb l’objectiu de repartir les terres entre els camperols. Aquest moviment religiós fracasa. - 1796: Conjura dels iguals a la Revolució francesa ( Babeuf, Buonarroti). La revolució francesa va ser una revolució liberal. Dins de la Revolució francesa hi havia un grup de gent (Conjuntura dels iguals) que volien drets socials i igualtat. El seu pla es basava en un cop d’estat i ocupar el poder polític i expropiar les riqueses dels rics. I aconseguir igualtat econòmica per tal de tenir les mateixes oportunitats.
A partir de l’any 1820 sorgeix el concepte de socialisme a França. La revolució industrial també te problemes, hi han desequilibris, deficiència... És una reacció a les conseqüències negatives de la revolució industrial. Creuen que s’ha d’intervenir en economia i política per resoldre això.
- Projecte polític que propugna, com a crítica al capitalisme i a la distribució desigual del treball i la riquesa, son unes transformacions orientades a una nova forma d’organització social, d’acord amb uns principis bàsics:
- Establir limitacions en el dret de propietat.
- Instaurar la direcció col·lectiva, o si més no un cert control, dels treballadors sobre els processos productius i econòmics en general.
- Assolir una igualtat més gran en tots els ordres de la vida (democràcia política, social, cultural i econòmica).
3 grans tradicions / famílies:
- Socialisme utòpic. Va ser creat per Sant-Simón, creia que els governs havien de millorar la situació moral i material dels que treballaven i acabar amb la pobresa i la guerra. Per això va fer:
- Substitució de la propietat privada per formes de propietat colectiva- cooperativa que combinessin i reparteixin els fruits de l’esforç. -Democràcia plena → sobirania popular plena.
- Intervenció de l’estat en la regulació de les relacions laborals. -Pacifistes → partidaris de predicar amb l’exemple ( rebuig de la via revolucionaria ).
Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint Simon (1760 – 1825) Proposa una societat de productors equitativistes → Que tothom es beneficiï en relació
amb el que es mereix. Creu que han de governar els més savis. L’objectiu es
basa en una societat basada en la tecnologia i el procés.
Robert Owen (1771 - 1858)
- Cooperativisme - New Harmony (1825, Indiana,USA) - Sindicalisme – Cartisme Charles Fourier (1772 - 1837)
- Falansteris - Rebuig a la industrialització - Socialisme marxista/ científic
- Van ser Karl Marx ( Una de les ments més potents del S. XIX. Els seus estudis ajuden a entendre el món contemporani) i F. Engels els que van establir-ne els principis teòrics.
- Tenen el propòsit d’analitzar científicament la realitat social.
- Hi té un paper central l’estudi de la història, per comprendre millor la historia humana.
- El motor de la història és la lluita de classes , el conflicte en defensa dels teus interessos per millorar el teu nivell de vida. Va plantejar un enfocament on la realitat es una lluita constant entre classes socials i això generava canvis.
- Per tant,
- l’evolució cap a una societat comunista no es donarà de manera espontània.
- cal una revolució proletària , on el proletariat haurà de prendre el poder.
- s’instaura la dictadura del proletariat com a pas previ a la instauració d’una societat comunista.
El materialisme històric Teoria de Marx per entendre les societats i com canvien. Té un conflicte amb la natura: Com protegir-la de la natura? I com explotar-la?
Els mites ajuden a explicar el per què de les coses. I les costums t’indiquen el que es pot fer i el que no.
Hi ha un moment que no consumim tot el que produïm, apareix excedent econòmic, el qual es pot intercanviar en el mercat. Posseir aquest excedent serà sinònim de poder polític i econòmic. ·La societat s’ha tornat més complexa, el mite que ho explicava tot ja no serà suficient, s’hauran de crear esglésies, per poder explicar allò inexplicable. → imposaran la religió institucional. → apareixeran lleis. → apareix la divisió social del treball, treballar tindrà connotacions ( el teu treball demostrava quin poder tenies i qui eres).
·Li dona a l’explotació del treball el nom de mode de producció (Forma d’organitzar el treball i forma de distribuir l’excedent. Va lligat a una forma de dominació política).
El manifest comunista És un dels llibres més publicats en la història de la humanitat. Per Marx i Engels la lluita de classes es el que fa possible el dinamisme de la història. El canvi ho es tot, és l'única constant.
La conquesta del poder polític
- Auguste Blanqui (1805-1881) Donar cop d’estat i des de l’estat, repartir la riquesa. Proposava ocupar el govern per les armes, el problema vindria després quan no es podran convocar eleccions. - Louis Blanc (1811-1882) Els treballadors podran repartir la riquesa a partir de la conquesta, de la democràcia, dels vots. - Socialisme llibertari / anarquisme L’anarquisme és oposició i abolició de l’estat entès com govern:
- L’anarquia és la màxima expressió de l’ordre.
- Anarquia: Del grec ánarchos (sense dirigent, sense cap). Absència d’Estat.
- Apolítics
- Individualistes / Col·lectivistes
- Propaganda pel fet, basada en el suposat de que l’impact d’una acció genera més repercussions, és més eficaç que la paraula per despertar les energies rebels del poble.
- Acció directa
- Espontaneïtat revolucionària
- Forma organitzativa: sindicat (autònom i assembleari) -Refusen l’organització de partits polítics, la jerarquia, l’estat i les institucions. -No accepten que la revolució proletària hagi d’estar dirigida per un partit polític, ni la dictadura del proletariat. -La seva forma organitzativa es el sindicat: és una organització autònoma sense jerarquia i assembleari.
P. J. Proudhon (1809-1864) (un dels pares del pensament anarquista) → el seu objectiu era crear una federació de persones lliures.
- Societat política / Societat econòmica →
- Defensava el federalisme com l’únic sistema social que pot resoldre el dilema d’autoritat-llibertat.
- La Comuna → La gent s’ha d’organitzar en comunes → lliures associacions. -Defensava les idees de fraternitat, lliure federació i solidaritat.
M. Bakunin (1814-1876) No és marxista. Diu que el món, la societat → hi han dos àmbits diferents → Món burgès / Món del treball → A cadascun d’aquests dos mons li corresponen diferents institucions pròpies. Institucions M.B → Església, estat, partits politics, la universitat, la família (és un sistema de dominació també). M.T → sindicats, assemblees, comunes, (gent que viu lliurament, lligams → els que vulguis en cada moment), ateneus (centres educatius promouen la cultura, l'alfabetització) S’han d’imposar les institucions del món del treball i eliminar les del món burgès.
-Proposa una societat lliure i sense govern ni autoritat. -s’organitzà mitjançant el principi de la lliure federació de productors i consumidors constituint comunitats que es coordinarien entre elles.
- Max Stirner (1806-1856 ) És un provocar. Afirma que sempre hi han hagut 4 noves categories:
- Històriques
- Comerciants
- Dirigents
- Esclaus
- Rebels (esclaus que algun dia decideixen ser lliures)
- Psicològiques
*No hi han diferencies entre l’objectiu ultim dels anarquistes i dels marxistes, l’únic els mitjans, principalment el paper del poder polític i l’estat.
Hi han 3 grans internacionals, la primera internacional és: L’ Associació Internacional de Treballadors (la consciència de classe dels obrers ha augmentat, el numero d’obrers també, això comporta la formació de la organització).
- El naixement de la I Internacional (1864), coincidint amb l’Exposició universal de Londres. Marx redacta els estatus i el manifest fundacional. Dos principis bàsics: IDEA → els treballadors han d’anar més enllà de les seves fronteres, la emancipació de la classe obrera ha de ser obra d’ells mateixos. Els obrers son els protagonistes del canvi, el subjecte revolucionari. La conquesta del poder polític era el primer objectiu de la classe obrera per aconseguir el seu alliberament.
- 1866 Congrés de Ginebra. Es prenen acords que orientaren la lluita obrera dels anys posteriors
- jornada de 8 hores (8h per descansar, 8h d’oci, 8h treball)
- supressió treball infantil (baixen el salari a nens i dones)
- millora condicions de vida i treball de les dones
- lluita contra els exercits permanents (volen dissoldre els exercits permanents perquè són una amenaça per la pau).
- oposició als impostos que afecten la classe obrera (IVA)
Però la I internacional va fracassar a causa de les divisions internes (enfrontament Marx-bakunin). Marx proposa la lluita dels obrers a la conquista del poder politic, amb un partit i un programa, estrategia de participació electoral. Bakunin proposa una revolució immediata i espontanea orientada per les masses de traballadors. Considerava que tot el canvi social no havia de ser la conquista del poder si no la destrucció del mateix estat. Va proposar un pla armat. La Comuna de París Va ser un moviment breu insurreccional que va governar la ciutat de Paris en el context de la guerra Franco-Prussiana. Després de la derrota de França contra l’exercit prussià i la caiguda del regim de Napoleó III, Thiers proclama la 3ª republica, proposa la capitulació. La milícia popular no ho accepta i es prepara per continuar la resistència. Thiers ha de fugir i es proclama la Comuna de París. Els tallers foren abandonats pels seus patrons i se’n fan càrrec les associacions obreres. Els representants seran els treballadors. Imposaran democràcia directa. Molts empresaris marxaran per por i les fabriques abandonades seran ocupades pels treballadors. La comuna durara dos mesos, serà un experiment. Es considera el primer govern dels obrers de la historia.
- Thiers amb el vist-i-plau i la col·laboració de Bismarck va sotmetre París → La repressió va ser contundent i brutal:
- 20.000 morts i afusellats • 38.000 presoners • 10.000 exiliats. Va ser un cop molt dur pel moviment obrer internacional considerat instigador de la Comuna.
- Fracàs I Internacional:
- Divisions internes: Expulsió de Bakunin (1872 congrés de l'Haia)
- Fracàs de la Comuna de París
- Dissolució de la Internacional (1875) - II Internacional (1889-1916)
- Eduard Bernstein (revisionistes) → Els capitalistes amb la seves pròpies contradiccions es dissoldrà.
- Rosa Luxemburg (revolucionaris) → diu que hem d’estar preparats perquè l’estat intentarà defensar-se. Comte, perquè hi haurà un enfrontament violent. Morirà assessinada amb la culata del fusell per un milicia feixista. “La llibertat només per als que donen suport al govern, només per als membres d'un partit (per nombrós que aquest sigui) no és llibertat en absolut. La llibertat és sempre i exclusivament llibertat per al que pensa de manera diferent". - III Internacional (1919-1943)
- El Segon Congrés de la Internacional Comunista acorda que les condicions d'ingrés en la mateixa són les següents:
- Els partits que desitgin pertànyer a la Internacional Comunista estan obligats a reconèixer la necessitat d'una ruptura total i absoluta amb el reformisme. (...)
- Quant a les colònies i a les nacionalitats oprimides (...) tenen el deure (...) de donar suport de fet, no de paraula, a tot moviment d'alliberament (...), d'educar als obrers del seu país en un esperit de veritable fraternitat cap als treballadors de les colònies i nacionalitats oprimides. (...)
- (...) Han de donar suport, per tots els mitjans, a la naixent organització de sindicats rojos adherits a la Internacional Comunista. (...)
- Els partits que pertanyin a la Internacional Comunista han d'estructurar- se sobre la base del principi del centralisme democràtic.
- Totes les decisions dels congressos de la Internacional Comunista, així com els acords del seu comitè executiu, són obligatòries per a tots els partits adherits a la Internacional Comunista. (...)
- (...) Cadascun dels partits que desitgi entrar en la Internacional Comunista ha de dur aquest títol. Partit Comunista de tal país (...). Segon Congrés de la Tercera Internacional. Juliol - Agost de 1920. Condicions per a ingressar en l'organització.
Posaran unes condicions mes dures per formar part de la internacional, per evitar divisions, així que cada cop són mes homogenies. Manera d’organitzar → Centralisme democràtic. ( l’heu votat, però un cop has votat, lo decidit per la majoria es lo escollit → decisió col·lectiva ). L’objectiu es crear un grup disciplinat i cohesionat. La segona guerra mundial acaba amb la III internacional.
- IV Internacional (1938): Lev Trotsky
· Motivació política → l’orgull nacional, el prestigi de ser una potència, ser poderós. El nacionalisme jugarà un paper important. Les grans nacions tenen grans imperis.
· Motivació ideològica darrera de l’imperialisme → El racisme. Es considera que un home blanc es superior als altres. És a dir, concepte de superioritat de la civilització europea.
·Motivació religiosa → Afirmen que la religió dels europeus és la veritable religió, hi ha un desig d’evangelitzar.
Això ens permet justificar el domini polític i territorial d’altres poblacions per exportar i gestionar els seus recursos.
Segons JULES FERRY → No es poden exportar els productes europeus a altres països europeus, hi havien aranzels i obstacles comercials. s’havien de trobar nous mercats pels productes excedents
CHIL RHODES → tenim un problema econòmic a Europa, pot arribar a ser polític i social. S’ha de crear solucions.
JOSEP ARTHUR DE GOBINEAU → Teòrics de l’imperialisme. Reflexiona que les races son desiguals, que unes races son superiors a les altres = l’ària. El seu pensament arriba a Alemanya. Necessitat de raça superior domini a raça inferior.
FRIERICH RATZEL → Pensa que Alemanya ha de trobar LEBENSRAUM (L’espai vital). Considera que Alemanya és un organisme viu, això vol dir expulsar a altres competidors, expansionar-se a l'Europa oriental.
L’organització dels Imperis → com les potencies manen a les colonies.
- Formes de control de les colònies: (Com fer que les colònies obeeixin) - Protectorat: Els governs locals mantenien la seva independència però tutelat per la potència estrangera, la política comercial i econòmica la portava la potència. A la practica manava la potencia. - Domini formal: Potència estrangera es fa càrrec del govern.
- Sistemes administratius: **- Unió de la colònia i integració en l’administració metropolitana
- Govern indirecte o autogovern**
Model britànic → On hi ha una població blanca suficient, que facin el que vulguin a nivell intern, però controlaran la política exterior i comercial (Ex: Austràlia, canada, Nova Zelanda).
Imperialisme a l'Àfrica
- Les dues principals potències colonials a l’Àfrica foren França i Gran Bretanya
- A la rivalitat entre francesos i britànics s’hi va afegir la intervenció de Bèlgica pel control del Congo.
- I Alemanya també va intentar fer-se amb el control d’alguns territoris.
- El centre del continent va convertir-se en una àrea en disputa entre les principals potències.
Acords: 1884: Bismarck reuneix la conferència de Berlin
- Se li reconeix al rei de Bèlgica l’ocupació del Congo
- Lliure navegació rius Níger i Congo
- Els països amb dominis a la costa tindran prioritat a l’hora de colonitzar els territoris interiors
- L’ocupació d’un territori haurà de ser efectiva i haurà d’haver-se comunicat a la resta de països - En molt pocs anys el continent africà sencer va ser colonitzat per alguna potència estrangera
Les topades entre les principals potències colonials van ser constants i, en algunes ocasions, molt greus: Fashoda 1898. ( conflicte, que posa en relleu la tensió entre potències).
La guerra anglo-bòer
- Bòers (afrikàners): grangers (es dediquen a conrear la terra) d'origen holandès establerts en la zona del Cap a mitjan segle XVII. Calvinistes i racistes, havien despullat als autòctons de les seves terres. - 1835-1845: Van haver de retirar-se d'aquests territoris davant la pressió dels colons britànics(no volien estar sota el control dels britànics i fugen) i es van establir en les zones més septentrionals (Orange i Transvaal). - Primera guerra anglo-bòer (1880 - 1881)
Aquest comerç comença a ser obert pels comerciants europeus i tindran cada cop més privilegis a xina. L’imperi xines entra en decadència i crisis interna.
Altres revoltes:
- Rebel·lió dels Taiping (1850-64) → Xina està en crisis política i amb grans dificultats econòmiques i amb un creixement demogràfic descontrolat. Es dona una guerra civil amb grans connotacions religioses i socials. Els rebels intentaran establir un regim igualitari, una reforma agraria, igualtat de sexe i prohibició de l’opi. - Revolta Bòxer (1900-1901) → Va ser l’expressió de descontent xines en front les ingerències econòmiques i polítiques de les potencies europees. L’objectiu dels bòxers era expulsar als estrangers de Xina. Volien tornar a recuperar la grandesa de l’imperi xinès. La R.B es organitzada per milicies voluntaries, l’emperador xines també s’unira a la revolta per expulsar el domini i els europeus.
- Imperi xinès intentà reformes que no convenceren
- ni als sectors partidaris d’una modernització radical
- ni als sectors tradicionalistes que acusen a l’emperador de feblesa
- Els radicals aconseguiren configurar una àmplia coalició a favor de la república i contra l’imperi que fou finalment enderrocat a finals de 1911.
- La caiguda de l’imperi obre un llarg període de caos i enfrontament civil, en el qual adquirí un paper cada cop més significatiu el Partit Comunista (Guerra civil, 1927-1950)
La guerra ruso-japonesa (1904 -1905) Tant Russia com Japó volien influir en la influencia de corea. Es la primera vegada on una potencia europea es derrotada per una potencia no europea, els russos eren racistes, la raça blanca la considaraven superior. Els japonesos van guanyar al russos, perquè japó estava més industrialitzat ( per les armes: la polvora blanca: pots tornar a disparar constantment, la boira no tapa la vista). Russia es un imperi, com ha perdut torna cap a Europa, entrara en tensió amb austria-hongria → PRIMERA GUERRA MUNDIAL. Japonesos actuen com una societat totalitaria, lo important es la nacio, l’estat i l’emperador.
- Gran Bretanya i Rússia, i les noves potències extraeuropees, Japó i EUA aspiraven a estendre el seu àmbit d'influència.
- Signatura de l'aliança britànic-japonesa (1902) prepara el terreny per a la guerra entre Japó i Rússia.
- La victòria japonesa va ser total tant en terra com en el mar, i sense necessitat d'acudir a l'ajuda britànica.
- Conseqüències:
- Predomini japonès sobre Corea i augment de la seva influència a la zona
- Rússia va girar la seva atenció cap als Balcans, aguditzant el conflicte amb Àustria-Hongria que està en l'origen de la primera guerra mundial.
