Optimització Evolutiva, Ejercicios de Antropología

¡Descarga Optimització Evolutiva y más Ejercicios en PDF de Antropología solo en Docsity!

Optimització

evolutiva i

intervenció

psicoeducativa en

els trastorns del

desenvolupament

Guia d'estudi

Paz Viguer Seguí

PID_

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

Aquesta assignatura, de caràcter optatiu en l'itinerari d'educació del grau de Psicologia, proporciona a l'estudiant coneixements específics sobre models, procediments i programes d'intervenció psicoeducativa des de la psicologia del desenvolupament com a disciplina aplicada. A més, a partir d'un enfocament de potenciació i optimització del desenvolupament, permet aproximar-se a l'atenció primerenca en els trastorns del desenvolupament –entesos com la desviació significativa del seu curs– a conseqüència de problemes de salut o de relació, que de manera transitòria o permanent, comprometen l'esdevenir biològic, psicològic o social del nen. Per tant, es tracta d'una assignatura com- posta per dos blocs de continguts relacionats, però diferenciats: els que fan referència a l'optimització evolutiva (OE) i els que fan referència a l'atenció primerenca (AP) en els trastorns del desenvolupament.

1. Optimització evolutiva i intervenció psicoeducativa

en els trastorns del desenvolupament per a

professionals de la psicologia

1.1. Sentit de l'assignatura

Aquesta assignatura forma part de la matèria de psicologia del desenvolupa- ment al llarg del cicle vital i aprofundeix en els coneixements i les compe- tències que s'han treballat en les assignatures Psicologia del desenvolupament I i Psicologia del desenvolupament II. Igualment, posa èmfasi en el vessant apli- cat d'aquesta disciplina. Recordem que l'objecte￿d'estudi￿de￿la￿psicologia￿del desenvolupament￿consisteix￿a￿descriure￿els￿processos￿de￿canvi￿en￿l'ésser humà,￿explicar￿per￿què￿ocorren￿i￿intervenir-hi￿per￿a￿optimitzar￿el￿desen- volupament￿de￿l'individu.

Intentar buscar el sentit del nostre camp d'estudi ens porta, necessàriament, a especificar la concepció que tenim sobre l'ésser humà i sobre el procés de desenvolupament, ja que en gran manera això determinarà les possibilitats d'intervenció evolutiva. Des d'aquesta assignatura, concebem l'ésser humà com un ésser actiu i amb poder per a conduir el seu propi desenvolupament, amb característiques individuals úniques i específiques, fruit de la interacció de la seva dotació genètica i les seves experiències d'aprenentatge, que actua com un sistema complex, obert a la interacció amb altres sistemes més am- plis, que canvia contínuament al llarg de tota la vida i que té la capacitat de construir les seves experiències i de tornar-se cada vegada més complex i ela- borat en funció de les possibilitats d'obtenir i aprofitar recursos del context que l'envolta, i de generar productes (feina, cura, afecte, coneixements, etc.) i transmetre'ls (Viguer, 2004, p. 42).

D'altra banda, concebem el desenvolupament humà com un procés que in- clou tota la vida, resultat de la interacció dinàmica de factors biològics, psico- lògics i socioculturals canviants al llarg del temps, i que té un potencial de plasticitat que permet la intervenció d'aquests factors durant tot el curs de la vida. Es tracta d'un procés evolutiu que sempre està obert a la possibilitat de ser optimitzat.

Des d'aquesta concepció, ens endinsem en la psicologia del desenvolupament aplicada, disciplina que integra un conjunt ampli de coneixements que inten- ta millorar el procés de desenvolupament humà i preveure els possibles pro- blemes que, al llarg del cicle vital, es puguin plantejar (Fisher i Tryon, 1988).

Aquesta disciplina s'inicia el 1980 amb l'aparició de la revista The Journal of Applied Developmental Psychology i es consagra posteriorment amb els treballs d'autors com Lerner, Fisher, Tryon o Sigel.

Defensem la doble utilitat pràctica de la psicologia del desenvolupament apli- cada que, d'una banda, pretén l'aplicació de coneixements disponibles per a intervenir amb vista a millorar individus, grups i comunitats i, de l'altra, la generació de coneixement nou.

És important recordar que la tasca de canviar el curs del desenvolupa- ment basada en el coneixement que hi ha sobre determinats factors i processos és, únicament, una de les funcions de la intervenció.

La funció de generació de coneixement nou prové del fet que la intervenció evolutiva sempre implica alguns esquemes de variacions sistemàtiques de les condicions, de manera que la intervenció és anàloga a un dels trets més im- portants de la investigació analiticoexplicativa, que habitualment es dissenya per a produir coneixement sobre les seqüències causa-efecte (Baltes i Danish, 1980).

En les últimes dues dècades, els investigadors principals de la psicologia del desenvolupament aplicada intenten promoure'n l'aplicació durant tot el cicle vital, ja que defensen que un component significatiu d'aquesta disciplina in- clou esforços per a detectar polítiques efectives i programes que promoguin el desenvolupament positiu de les persones durant tota la vida i donar-hi su- port (Lerner, Fisher i Weinberg, 2000). Aquesta orientació emfatitza la impor- tància de la interlocució entre universitat i comunitat com un mitjà essencial d'establir relacions bidireccionals entre investigació i pràctica. Així, es pretén que la investigació del desenvolupament guiï i sigui guiada pels resultats de la intervenció socioeducativa. Es parteix de la necessitat d'implicar activament els membres de la comunitat com a interlocutors i forjar, així, un nou conei- xement base i noves maneres de conduir la ciència i la pràctica de la psicologia (Fisher, 1997).

A partir dels anys noranta es va generar un cos de coneixements de gran uti- litat pràctica. Com a resposta a l'èmfasi creixent en els contextos de la in- teracció humana, el reconeixement dels temes socials és el punt de partida de moltes teories del desenvolupament i cada vegada es dóna més importància a l'aplicació de les aportacions que se'n deriven. Els psicòlegs del desenvolu- pament han pres com a laboratori la societat i exerceixen un rol molt més directe en el benestar d'aquesta societat i dels membres que la componen (Fis- her i Tryon, 1990). En general, els continguts aplicats estan relacionats amb la influència del context en el desenvolupament i s'estudien, entre d'altres, els tòpics següents en cadascuna de les etapes del cicle vital (vegeu la taula 1):

de les diverses característiques individuals, la dificultat o la deficiència és inhe- rent al desenvolupament, ja que consisteix en una característica més dels in- dividus i de la manera com aquests interactuen amb el context (Luque, 2003).

Per això, la psicologia del desenvolupament aplicada s'ha d'ocupar, des de la perspectiva de potenciació i optimització del desenvolupament, de proporcio- nar coneixements i competències que permetin a l'estudiant abordar l'Atenció Primerenca (AP) en els trastorns del desenvolupament i el capacitin per abor- dar eficaçment els objectius professionals principals de l'atenció primerenca (GAT, 2000):

• Reduir els efectes d'una deficiència o un dèficit sobre el conjunt global del desenvolupament del nen.
• Optimitzar, en la mesura que sigui possible, el curs del desenvolupament del nen.
• Introduir els mecanismes necessaris de compensació, eliminació de barre- res i adaptació a necessitats específiques.
• Evitar o reduir l'aparició d'efectes o dèficits secundaris o associats produïts per un trastorn o una situació d'alt risc.
• Atendre i cobrir les necessitats i les demandes de la família i de l'entorn en què viu el nen.

El professional de la psicologia necessita una formació que li permeti desenvo- lupar una intervenció a nivell primari, secundari o terciari en atenció prime- renca. A nivell primari, l'objectiu serà evitar les condicions que poden portar a l'aparició de deficiències o trastorns en el desenvolupament. A nivell secun- dari, l'objectiu serà la detecció i el diagnòstic precoç dels trastorns en el desen- volupament i de les situacions de risc. Finalment, a nivell terciari, l'objectiu serà atenuar o superar els trastorns del desenvolupament, prevenir trastorns secundaris i modificar els factors de risc en l'entorn immediat del nen. Des d'aquesta perspectiva d'intervenció, s'agrupen totes les activitats dirigides cap al nen, la seva família i el seu entorn amb l'objectiu de millorar les condicions del seu desenvolupament.

Per tot això, pensem que la matèria que ens ocupa és d'especial rellevància i respon a la necessitat d'una intervenció dirigida a maximitzar el potencial hu- mà. S'hi inclouen coneixements i competències per a capacitar l'estudiant, pel que fa a aquest àmbit, en les competències bàsiques del psicòleg, que segons el llibre blanc de la psicologia (ANECA, 2005) consisteixen en el següent:

• Avaluació psicològica, psicodiagnòstic i peritatge: identificar les caracte- rístiques rellevants dels individus, els grups, les organitzacions i els con- textos en què es troben per mitjà dels mètodes propis de la professió.
• Desenvolupament de productes i serveis a partir de la teoria i els mètodes psicològics.

• Intervenció psicològica: prevenció, tractament i rehabilitació.
• Avaluació de programes i intervencions.

A tall de síntesi, hem vist com aquesta matèria aporta a la psicologia un conei- xement essencial a l'hora d'intervenir en el desenvolupament humà. Aprofun- deix en els continguts de la psicologia del desenvolupament, disciplina que estudia els canvis i l'evolució al llarg de tot el cicle vital de l'individu. Les tas- ques bàsiques són les següents: la descripció, l'explicació i la intervenció opti- mitzadora del desenvolupament. Per￿a￿efectuar￿una￿intervenció￿psicològica és￿bàsic￿conèixer￿el￿desenvolupament￿normal,￿el￿desenvolupament￿òptim i￿les￿estratègies￿educatives￿que￿permeten￿optimitzar￿el￿desenvolupament.

1.2. Àmbits de pràctica professional de l'assignatura

Tenint en compte el que s'ha dit en l'apartat anterior respecte als perfils pro- fessionals de la psicologia, aquesta matèria proporciona coneixements, com- petències i recursos de gran utilitat per als professionals de l'àrea de l'educació, de l'àrea de la intervenció social i comunitària i de l'àrea clínica i de la salut. A més, pot interessar els professionals de l'àrea del treball i els recursos humans, específicament en l'àmbit que fa referència a la formació i el desenvolupament personal.

A continuació, suggerim una síntesi dels tipus de centres i serveis de pràcti- ca professional agrupats segons l'àmbit d'intervenció. Per elaborar-la, ens ba- sem en la proposta de Badia, Mauri i Monereo (2004), que revisem i ampli- em. Aquests autors analitzen els contextos en què es produeix una intervenció professional de naturalesa psicoeducativa. Es delimiten sis àmbits diferents: l'àmbit de l'educació formal en els diferents nivells que abraça; l'àmbit de l'educació no formal en el temps lliure, el lleure i la cultura; l'àmbit de la sa- lut i la qualitat de vida; l'àmbit de la intervenció social i comunitària; l'àmbit de l'actualització laboral i professional, i l'àmbit dels mitjans de comunicació social (taula 2):

Taula￿2.￿Síntesi￿de￿tipus￿de￿centres￿i￿serveis￿de￿pràctica￿professional￿de￿l'assignatura

Àmbit de l'educació formal • Centres d'educació infantil, primària i secundària

• Centres d'educació universitària
• Centres específics d'educació especial
• Centres d'educació d'adults
• Centres d'educació a distància
• Serveis de formació del professorat de tots els nivells educatius
• Serveis de formació de formadors
• Serveis d'investigació educativa
• Serveis de planificació i gestió educativa
• Serveis d'"auditoria educativa" (avaluació de centres i progra- mes)
• Serveis d'orientació i educació familiar

Els conceptes clau delimitats són els següents: intervenció, desenvolupament hu- mà, desenvolupament òptim, optimització evolutiva, intervenció primerenca, atenció primerenca , estimulació precoç, trastorns del desenvolupament, capacitat enfront de discapacitat , deficiència i minusvalidesa. Al seu torn, en cada apartat es defi- niran els conceptes específics necessaris per a estudiar-los.

Presentem una definició operativa i pràctica dels conceptes principals per tal d'anar desenredant la selva terminològica d'aquest àmbit de coneixement.

1)￿Intervenció

Consisteix en la introducció, la interposició o la intermediació, des d'una ac- titud d'autoritat científica, d'un element extern en una situació determinada, amb la intenció de modificar el funcionament d'un procés o un sistema en una direcció concreta o d'interferir-hi.

Les metes de la intervenció poden ser les següents:

• Tractament: alleujar o corregir les malalties o els problemes que hi hagi.
• Prevenció: evitar problemes a partir de contrarestar circumstàncies nocives abans que puguin produir algun tipus de malaltia o anomalia.
• Ajust: ajudar l'individu que pateix una malaltia, una discapacitat o una altra circumstància de canvi a adaptar-s'hi de la millor manera possible.
• Optimització: maximitzar el potencial humà.

2)￿Desenvolupament￿humà

La concepció sobre el desenvolupament humà i sobre el procés de desenvolu- pament determinarà les possibilitats d'intervenció evolutiva.

Recordem que la visió general que adoptarem en aquesta assignatura és la d'un desenvolupament contextualitzat, amb atenció a la diversitat i la inserció en una òptica àmplia de cicle vital, en què un subjecte tendeix a l'autoregulació i l'actualització de les seves potencialitats.

Defensem una concepció del desenvolupament humà com un procés que té les característiques següents:

• Inclou tota la vida.
• És el resultat de la interacció dinàmica de factors biològics, psicològics i socioculturals canviants.

• Està subjecte a influències normatives d'edat i històriques i a influències no normatives.
• És multidimensional i multidireccional.
• Implica guanys i pèrdues.
• Té potencial de plasticitat intraindividual.
• Exigeix un acostament d'estudi multidisciplinari.

3)￿Desenvolupament￿òptim

Si ens preguntem què és un desenvolupament òptim, no hi haurà una única resposta. Diverses perspectives teòriques proposen constructes diferents rela- cionats amb la caracterització del desenvolupament òptim com a finalitat del desenvolupament. Destaquem els següents:

• L'efectivitat o la competència com a finalitat del desenvolupament (White i Vuyk)
• L'autorealització com a estat final ideal
  • Motivació (Maslow)
  • Consumació del curs de la vida (Buhler)
  • Procés de convertir-se en persona (Rogers)
• La salut mental positiva (Jahoda)
• La maduresa personal
  • Vessant estàtic (Allport)
  • Vessant dinamicoprocessual (Zacarés i Serra)

4)￿Optimització￿evolutiva

Matèria que constitueix un camp d'estudi de la psicologia evolutiva que utilit- za els principis teòrics i la tecnologia de la intervenció actualment disponible per a la prevenció, la promoció i la millora del desenvolupament. Pretén ma- ximitzar els guanys i minimitzar les pèrdues per aconseguir, així, el desenvo- lupament òptim del subjecte al llarg de tot el curs vital. Aquesta tasca s'enfoca des d'una perspectiva ecològica, ètica, proactiva i reactiva, i des d'una concep- tualització integral de l'ésser humà en el seu context (Viguer, 2004, pp. 9-10).

Per tant, destaquem les característiques següents com a punts clau:

• Camp d'estudi de la psicologia evolutiva.
• Facilitar la prevenció, la promoció i la millora del desenvolupament.
• Acostament interdisciplinari.
• Maximitzar els guanys i minimitzar les pèrdues.
• Meta: desenvolupament òptim.
• La plasticitat possibilita la intervenció al llarg de tota la vida.
• Perspectiva ecològica.

Lectura recomanada Per aprofundir en aquest epígraf, recomanem a l'estudiant consultar un dels manuals bàsics de l'assignatura: Viguer, P. (2004). Optimización evoluti- va. Fundamentos del desarrollo óptimo (pp. 30-42). Madrid: Pirámide.

L'estimulació precoç va ser el model des del qual es va començar a treballar en l'àmbit de l'atenció primerenca. Tanmateix, els models actuals no se centren exclusivament en l'estimulació del nen, sinó que també inclouen la interven- ció amb la família i amb l'entorn.

8)￿Trastorn￿del￿desenvolupament

Es defineix com les desviacions significatives en el curs evolutiu com a conse- qüència de problemes de salut o de relació que, de manera transitòria o per- manent, comprometen l'esdevenir biològic, psicològic o social del nen (GAT, 2000).

Una altra definició operativa és la que considera que es tracta de l'alteració, la disfunció o la dificultat en general del funcionament intel·lectual general i de la conducta adaptativa d'una persona que comporta la necessitat d'elements de suport i recursos en el context en què es desenvolupa (Luque, 2003, p. 2).

Es pot estudiar a partir de dos àmbits d'anàlisi que permeten situar la proble- màtica que plantegen els diversos trastorns en una línia del procés evolutiu de la persona i de la seva integració biopsicosocial. L'un és el biològic, nucli bàsic de l'explicació i element causal, i l'altre, el cognitivoconductual, nucli modulador del pensament i la conducta.

9)￿Capacitat￿enfront￿de￿discapacitat,￿deficiència,￿minusvalidesa

La discapacitat fa referència a la menor aptitud, suficiència o disposició per a percebre, comprendre o executar alguna cosa. També es defineix com tota res- tricció o absència (deguda a una deficiència) de la capacitat de dur a terme una activitat de la manera, o dins dels límits, que es considera normal en l'ésser humà (Luque, 2003, p. 6). Aquest terme té dues accepcions. La primera, des d'una anàlisi individual, es tracta d'una capacitat que la persona té dificultats per a desenvolupar. La segona, des d'una anàlisi contextual, és una dificultat que varia segons els elements d'ajust i compensació de què disposi el subjec- te. En l'actualitat, s'intenta que hi hagi una integració individual-social de la discapacitat, es mira de trencar el normal-anormal, per a expressar un marc d'acceptació de la diversitat humana.

Al seu torn, podem diferenciar entre els termes de deficiència i minusvalidesa.

La deficiència consisteix en tota pèrdua o anormalitat d'una estructura o una funció psicològica, fisiològica o anatòmica (Luque, 2003, p. 6).

La minusvalidesa es defineix com tota situació desavantatjosa per a un individu determinat, conseqüència d'una deficiència o d'una discapacitat, que limita o impedeix l'acompliment d'un rol social, que és normal en el seu cas, en funció de l'edat, el sexe i els factors socials i culturals (Luque, 2003, p. 6).

Hem revisat els conceptes bàsics principals de l'assignatura. Tots aquests con- ceptes i d'altres d'específics s'analitzen i s'estudien, amb més detall, en les di- ferents unitats temàtiques.

Taula￿4.￿Competències￿transversals￿de￿l'assignatura

• Actuar de manera ètica i d'acord amb el codi deontològic de la professió en les activitats relacionades amb la seva actuació professional.
• Analitzar i sintetitzar.
• Considerar diverses perspectives sobre els temes o els problemes en què treballi, avaluar-los críticament, fonamentar les conclusions que n'extregui i prendre decisions.
• Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat multicul- tural.
• Ser sensible a les necessitats i les expectatives dels altres, als contextos i a la influència que ell mateix exerceix.
• Treballar de manera autònoma i responsabilitzar-se del propi aprenentatge i del desenvolupament d'habilitats. Generals UOC
• Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.

La nostra finalitat més general és que els estudiants elaborin un model mental organitzador, articulat, ric i integrat de l'optimització del desenvolupament al llarg de tot el cicle vital del subjecte i de l'atenció primerenca necessària en els trastorns del desenvolupament per a promoure el desenvolupament òptim d'aquest subjecte.

Aquest model ha de representar una actitud nova davant de la interven- ció evolutiva que tingui en compte la variabilitat interindividual i els factors que hi estan implicats, l'existència de determinats fenòmens as- sociats amb el període del cicle vital en què es troba la persona i la possi- bilitat permanent d'optimitzar el desenvolupament individual. Aquesta actitud nova la podríem definir com una "sensibilitat evolutiva", com una mirada nova que transforma la que els estudiants tenien anterior- ment sobre la intervenció en el desenvolupament humà.

Aquest model organitzador s'anirà aconseguint mitjançant les activitats sobre un conjunt de continguts que permetin l'anàlisi, la comprensió i la valoració de l'optimització dels canvis biopsicosocials que es produeixen al llarg de la vida. Aquesta comprensió global haurà de possibilitar la implementació de programes per a aconseguir el desenvolupament òptim del subjecte.

D'una manera més concreta, proposem un conjunt d' objectius d'aprenentatge per a l'assignatura, de manera que en acabar-la l'estudiant haurà de ser capaç de fer el següent:

• Explicar el pluralisme d'enfocaments i models d'intervenció aplicables al desenvolupament humà, i contrastar i integrar les aportacions de les di- verses perspectives teòriques sobre l'optimització del desenvolupament.
• Descriure els fonaments conceptuals i metodològics necessaris per a com- prendre l'optimització del desenvolupament humà.
• Identificar, analitzar i avaluar les tecnologies de l'optimització evolutiva principals.
• Dominar els mètodes i les tècniques d'investigació en optimització evolu- tiva i haver-se iniciat en la investigació pràctica.
• Dominar el procediment bàsic de disseny, aplicació i avaluació d'un pro- grama d'intervenció optimitzadora.
• Explicar les bases de l'optimització del desenvolupament en les diferents etapes del cicle vital.
• Descriure els procediments d'intervenció disponibles per a optimitzar el desenvolupament humà en les diferents etapes del cicle vital.
• Explicar, analitzar i avaluar l'estructura, els continguts i l'aplicació d'alguns programes d'intervenció en el desenvolupament humà.
• Comprendre l'essència del desenvolupament com un procés dialèctic al llarg de tota la vida que sempre es pot optimitzar.
• Elaborar una visió més articulada i flexible sobre un mateix com a persona en desenvolupament, com a futur professional amb una responsabilitat ètica cap al seu entorn i com a ciutadà que pot aportar la seva acció crítica i creativa a la millora del desenvolupament individual i dels problemes de la comunitat.

Així mateix, respecte a l'atenció primerenca en els trastorns del desenvolupa- ment, l'estudiant serà capaç de fer el següent:

• Analitzar l'evolució de l'atenció primerenca des dels seus orígens fins a arribar a la situació actual.
• Descriure, contrastar i integrar les aportacions de les diverses perspectives teòriques sobre l'atenció primerenca.
• Explicar els fonaments conceptuals i metodològics de l'atenció primeren- ca.