¡Descarga PAC 1. Solució professors. 2016 y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
PAUTES VALORACIÓ PAC 1: HISTÒRIA I TEORIA DEL DESENVOLUPAMENT
PERSONAL I DE L’EDUCACIÓ
CAPÇALERA
Paraules clau: Educació, Desenvolupament , Teories del Desenvolupament, Endogen, Exogen Nombre d’ECTS: 0.9 ECTS (15%) Dedicació 25 hores Dinàmica: Debat i LLiurament Individual CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ La valoració de la PAC1 es desenvolupa sobre la base d’unes pautes d’avaluació Consensuades per l’equip de consultoria:
- L’estructura clara del document, amb uns continguts argumentats.
- La riquesa conceptual en el document i la utilització adequada del vocabulari propi de l’assignatura de Psicologia del Desenvolupament, i en concret, dels continguts de la primera unitat didàctica.
- La demostració de competències per llegir, entendre, integrar i sintetitzar els continguts de la unitat 1.
- L’evidència que s’ha treballat, consultat i comprés el material proposat: la unitat didàctica 1 (mòduls 1 i 2), l’article de l’ABC, la graella de paradigmes i el vídeo proposat de Youtube.
- La utilització de fonts complementàries i la seva referència segons el format de la
normativa APA.
- L’ajust a les pautes donades en l’enunciat i a la rúbrica: extensió del document, presentació dels apartats i tractament de les diferents propostes o apartats. A més de la correcció ortogràfica en el text.
- La utilització de marcadors de format que simplifiquessin la lectura d’aquesta proposta i que posessin de relleu el conceptes treballats.
- La presentació del document final complert, en el període indicat.
- L’originalitat de l’activitat. Es comprovaran, si s’escau, els possibles plagis.
- La participació de qualitat al debat en els termes establerts a l’enunciat. CRITERIS ESPECÍFICS D’AVALUACIÓ TASCA 1: DEBAT Us proposàvem que a partir de la lectura de l’article publicat virtualment al diari: ABC “ Así consigue Finlandia ser el número 1 en educación de Europa ” i el visionat del vídeo “¿ Por qué es tan Bueno el Sistema Educativo de Finlandia ?”, reflexionéssiu al voltant de la dinàmica entre allò que és endogen i allò exogen del desenvolupament. Hem valorat:
- La capacitat de síntesi en la vostra participació al debat i presentar els punts de vista de manera breu i clara.
- La qualitat tècnico-conceptual de les vostres aportacions a l’espai de DEBAT, la quantitat d’intervencions i l’oportunitat. És a dir, a més de la qualitat de les vostres intervencions, hem tingut en compte el nombre de conceptes i recursos treballats, així com la interacció amb els/les companys/as en el debat i la pertinença de les intervencions.
- L’argumentació de les vostres idees tenint en compte la informació recomanada per al debat: l’article de premsa i el vídeo, la graella de paradigmes i recursos que
TASCA 2: INTERPRETACIÓ DE LA INFORMACIÓ A PARTIR DE LES TEORIES
TREBALLADES
Seguint els materials presentats a l’enunciat i amb el suport de la graella de paradigmes, havíeu d’interpretar l’èxit de l’educació finlandesa a partir de dos dels autors treballats: Piaget, Vigotsky, Bronfenbrenner i Bertalanffy. Per a cadascú dels autors triats havíeu d’exposar tres dels seus conceptes bàsics. Hi havia tantes maneres d'enfocar la reflexió personal com estudiants a l'aula, però, com a nucli comú, citem alguns dels conceptes bàsics de les teories dels autors proposats: L’APROXIMACIÓ BIOLÒGICA DEL DESENVOLUPAMENT SEGONS PIAGET
- Piaget adopta una concepció biològica del desenvolupament: el nen és un organisme en incessant intercanvi funcional amb l’entorn. El comportament no és més que un exercici funcional que l’organisme realitza responent sol·licituds internes i externes. Aquests intercanvis funcionals amb el medi, és a dir, el comportament, es fan a base d’esquemes d’activitat que són com unitats ideals d’acció. Els esquemes són estructures en un doble sentit: d’una banda són configuracions regulars del perfil recognoscible; i de l’altra, gràcies a aquests, el món circumdant es comença a estructurar.
- Per a Piaget, l’organisme incorpora informació del medi ( assimila ) gràcies als esquemes. En això consisteix, en essència, el fet de conèixer. Atès que això és un procés que es dóna en tots els animals, s’ha de dir que el coneixement és una capacitat biològica que depèn del repertori d’ esquemes que tingui l’animal. A partir d’un cert nivell filogenètic, els esquemes perden la seva rigidesa intrínseca i presenten un cert grau de flexibilitat tant en la seva aplicació com en la seva combinació. Els esquemes s’ acomoden als objectes i es fan més flexibles.
- Per a Piaget, l ’adaptació no és només executar comportaments adequats, sinó adquirir un coneixement de l’entorn. D’aquí que la intel·ligència humana, amb les seves capacitats lògiques, sigui la manifestació més elevada del procés d’adaptació. Piaget estableix com a nucli de la seva teoria que l’activitat psíquica intel·ligent es desplega per mitjà de l ’acció. El nen va organitzant i coordinant el seu moviment (els seus esquemes d’acció ) al llarg de la seva primera infància; després l’acció material pot ser
organitzada mentalment per convertir-se finalment en operacions lògiques que són les que permeten l’abstracció i el discurs científic. Piaget escalona aquest desplegament progressiu en una sèrie de períodes: el sensoriomotor, el preoperacional, el de les operacions concretes i el de les operacions lògiques o formals.
2. L’ENFOCAMENT SOCIOGENÈTIC DEL DESENVOLUPAMENT (VIGOTSKI)
- L’enfocament sociogenètic sosté que el desenvolupament, en la seva dimensió psicològica i humana, es porta a terme en el si de la relació social. No és la biologia, sinó la cultura la que fa a l’home.
- Idea principal de Vigotski: la contraposició entre naturalesa i cultura. La natura existeix en nosaltres en forma de dotació biològica. Però la vida psíquica pertany a un altre ordre radicalment diferent del de la biologia de les funcions. Qualsevol funció, present en el desenvolupament cultural del nen, apareix dos cops o en dos plans diferents. En primer lloc, apareix en el pla social, i després ho fa en el psicològic. En principi, emergeix entre les persones i com una categoria interpsicològica i passa després al pla intrapsicològic .. Això també val per a l'atenció voluntària, la memòria lògica, la formació de conceptes i el desenvolupament de la volició. Les relacions socials o relacions entre les persones són genèticament subjacents a totes les funcions superiors. En altres termes, el desenvolupament dels processos psicològics superiors significa el pas de la regulació intermental a la regulació intramental.
- Relacionada amb la dicotomia natura / cultura, Vigotski parla d’una altra distinció: la de les funcions psíquiques elementals / superiors.
- Presenta el concepte de Zona de Desenvolupament Proper : La ZDP s’entén com la regió dinàmica en què es pot dur a terme la transició des del funcionament intermental fins a l' intramental , és a dir, la internalització , i es defineix com la diferència que hi ha entre el nivell d'això que l'individu és capaç de fer amb l'ajuda d'altres, i el nivell de les tasques que pot efectuar indepentment – tot sol. D'aquesta definició es deriva una distinció de dos nivells de desenvolupament: d'una banda, el que es correspon amb les capacitats que l'individu ja ha adquirit i fa servir d'una manera individual, i que per tant pot controlar d'una manera autònoma – intramental – (allò que Vygotsky anomena nivell de desenvolupament real ); de l'altra, el que es troba delimitat per les capacitats que l'individu pot posar en joc mitjançant l'ajuda, la guia i la col·laboració d'altres individus més
un canvi en les activitats, relacions i rols de les persones. Ex: el naixement, el canvi d’escola...
- L’ exosistema són els àmbits inaccessibles al nen però que influeixen en el seu desenvolupament. Ex: la feina dels pares, la TV...
- El macrosistema està constituït per les institucions socials a gran escala (polítiques, religioses, professionals) que influeixen en la legislació i en l’organització de la vida dels ciutadans. Connectat als àmbits polític i econòmic hi ha un sistema de valors socials que orienta globalment l’activitat social.
- En resum, segons Bronfenbrenner, el desenvolupament humà és el procés pel qual la persona adquireix una concepció més àmplia, diferenciada i vàlida del seu medi de vida ( entorn ecològic ); es fa més motivada i capaç de realitzar activitats que revelin les propietats d’aquest, les mantingui o les reestructuri, en la seva forma i en el seu contingut, en nivells de complexitat semblants o superiors. AVALUACIÓ Qualificació final de la PAC 1 La PAC 1 és de realització OBLIGATÒRIA per al seguiment de l'avaluació continuada. En cas de no haver participat en el debat es podia lliurar la primera activitat amb la TASCA 2, tot i que el 40 % de l’activitat no seria avaluada; aquest fet suposaria no poder optar a la qualificació ni d’A ni de B. Tal com s’indica al Pla Docent, la primera activitat és l’única en la qual obtenint una qualificació de C- (suspens), es permet continuar l’avaluació continuada, sempre i quan s’obtingui una qualificació de B o d’ A a la PAC 2. Aquesta situació doncs és EXCLUSIVA per a aquesta activitat d’AC a l’Assignatura. Tenint en compte els aspectes anteriorment citats i la rúbrica presentada es concretarà una qualificació per al document final de A, B, C+ ,C- o D. En el cas de no presentar el document o haver presentat una activitat en blanc o d’una altra assignatura la
qualificació és de N. Rúbrica d’Avaluació Competències RA Indicadors Competència 1
RA
● Exposa un mínim de tres conceptes per a cadascun dels dos autors presentats. RA 2 ● Contextualitza adequadament els conceptes triats, per a cada autor, en relació a la temàtica presentada, l’Educació infantil a Finlàndia RA ● Argumenta i referencia correctament en tots els apartats de la PAC Competència 2 RA4 ● Utilitza adequadament la terminologia pròpia de l’assignatura presentada a la Unitat RA5 ● Assenyala Un mínim de dos arguments al voltant de la dinàmica entre allò que és endogen i exogen Competència 3 RA6 ● Identifica tres dels principals conceptes teòrics propis dels autors presentats
