¡Descarga PAC 1 Solució y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
PAUTES VALORACIÓ PAC 1: HISTÒRIA I TEORIA DEL DESENVOLUPAMENT
PERSONAL I DE L’EDUCACIÓ
CAPÇALERA
Paraules clau: Educació, Desenvolupament , Teories del Desenvolupament, Endogen, Exogen
Nombre d’ECTS: 0.9 ECTS (15%)
Dedicació 25 hores
Dinàmica: Debat i LLiurament Individual
CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
La valoració de la PAC1 es desenvolupa sobre la base d’unes pautes d’avaluació Consensuades per l’equip de consultoria:
1. L’estructura clara del document, amb uns continguts argumentats.
2. La riquesa conceptual en el document i la utilització adequada del vocabulari propi de
l’assignatura de Psicologia del Desenvolupament, i en concret, dels continguts de la primera unitat didàctica.
3. La demostració de competències per llegir, entendre, integrar i sintetitzar els
continguts de la unitat 1.
4. L’evidència que s’ha treballat, consultat i comprés el material proposat: la unitat
didàctica 1 (mòduls 1 i 2), l’article de l’ABC, la graella de paradigmes i el vídeo proposat de Youtube.
5. La utilització de fonts complementàries i la seva referència segons el format de la
normativa APA.
6. L’ajust a les pautes donades en l’enunciat i a la rúbrica: extensió del document,
presentació dels apartats i tractament de les diferents propostes o apartats. A més de la correcció ortogràfica en el text.
7. La utilització de marcadors de format que simplifiquessin la lectura d’aquesta
proposta i que posessin de relleu el conceptes treballats.
8. La presentació del document final complert, en el període indicat.
9. L’originalitat de l’activitat. Es comprovaran, si s’escau, els possibles plagis.
10. La participació de qualitat al debat en els termes establerts a l’enunciat.
CRITERIS ESPECÍFICS D’AVALUACIÓ
TASCA 1: DEBAT
Us proposàvem que a partir de la lectura de l’article publicat virtualment al diari: ABC “ Así consigue Finlandia ser el número 1 en educación de Europa ” i el visionat del vídeo “¿ Por qué es tan Bueno el Sistema Educativo de Finlandia ?”, reflexionéssiu al voltant de la dinàmica entre allò que és endogen i allò exogen del desenvolupament.
Hem valorat:
La capacitat de síntesi en la vostra participació al debat i presentar els punts de vista de manera breu i clara.
- La qualitat tècnico-conceptual de les vostres aportacions a l’espai de DEBAT, la quantitat d’intervencions i l’oportunitat. És a dir, a més de la qualitat de les vostres intervencions, hem tingut en compte el nombre de conceptes i recursos treballats, així com la interacció amb els/les companys/as en el debat i la pertinença de les intervencions.
- L’argumentació de les vostres idees tenint en compte la informació recomanada per al debat: l’article de premsa i el vídeo, la graella de paradigmes i recursos que hagis pogut trobar pel teu compte.
- Que aportéssiu evidències científiques, experiències personals, analogies, metàfores, i/o d’altres exemples.
- La competència per exposar les idees, opinions i reflexions pròpies en el marc d’un debat i ser capaç de seguir els fils de debat oberts.
- La participació al debat, realitzant com a mínim dues intervencions durant el període establert. S’ha valorat la participació continuada amb missatges enviats en com a mínim dos dies diferents durant el període del debat.
- Que hagueu establert un diàleg amb els companys que contra argumentés o ampliés el que deien amb algun nou argument i/o haver contra-argumentat una idea plantejada per altres companys per ampliar-la, rebatre-la i/o precisar-la.
- Haver fet un missatge final de síntesi, cap al final del debat, en els fils de conversa en els quals hagueu participat, amb una conclusió concisa i convinent.
aplicació com en la seva combinació. Els esquemes s’ acomoden als objectes i es fan més flexibles.
- Per a Piaget, l ’adaptació no és només executar comportaments adequats, sinó adquirir un coneixement de l’entorn. D’aquí que la intel·ligència humana, amb les seves capacitats lògiques, sigui la manifestació més elevada del procés d’adaptació. Piaget estableix com a nucli de la seva teoria que l’activitat psíquica intel·ligent es desplega per mitjà de l ’acció. El nen va organitzant i coordinant el seu moviment (els seus esquemes d’acció ) al llarg de la seva primera infància; després l’acció material pot ser organitzada mentalment per convertir-se finalment en operacions lògiques que són les que permeten l’abstracció i el discurs científic. Piaget escalona aquest desplegament
progressiu en una sèrie de períodes: el sensoriomotor, el preoperacional, el de les operacions concretes i el de les operacions lògiques o formals.
2. L’ENFOCAMENT SOCIOGENÈTIC DEL DESENVOLUPAMENT (VIGOTSKI)
- L’enfocament sociogenètic sosté que el desenvolupament, en la seva dimensió psicològica i humana, es porta a terme en el si de la relació social. No és la biologia, sinó la cultura la que fa a l’home.
- Idea principal de Vigotski: la contraposició entre naturalesa i cultura. La natura existeix en nosaltres en forma de dotació biològica. Però la vida psíquica pertany a un altre ordre radicalment diferent del de la biologia de les funcions. Qualsevol funció, present en el desenvolupament cultural del nen, apareix dos cops o en dos plans diferents. En primer lloc, apareix en el pla social, i després ho fa en el psicològic. En principi, emergeix entre les persones i com una categoria interpsicològica i passa després al pla intrapsicològic .. Això també val per a l'atenció voluntària, la memòria lògica, la formació de conceptes i el desenvolupament de la volició. Les relacions socials o relacions entre les persones són genèticament subjacents a totes les funcions superiors. En altres termes, el desenvolupament dels processos psicològics superiors significa el pas de la regulació intermental a la regulació intramental.
- Relacionada amb la dicotomia natura / cultura, Vigotski parla d’una altra distinció: la de les funcions psíquiques elementals / superiors. -Presenta el concepte de Zona de Desenvolupament Proper : La ZDP s’entén com la regió dinàmica en què es pot dur a terme la transició des del funcionament intermental fins a l' intramental , és a dir, la internalització , i es defineix com la diferència que hi ha entre el nivell d'això que l'individu és capaç de fer amb l'ajuda d'altres, i el nivell de les tasques que pot efectuar indepentment –tot sol. D'aquesta definició es deriva una distinció de dos nivells de desenvolupament: d'una banda, el que es correspon amb les capacitats que l'individu ja ha adquirit i fa servir d'una manera individual, i que per tant pot controlar d'una manera
autònoma – intramental – (allò que Vygotsky anomena nivell de desenvolupament real ); de l'altra, el que es troba delimitat per les capacitats que l'individu pot posar en joc mitjançant l'ajuda, la guia i la col·laboració d'altres individus més experts i capaços que ell – intermenta l– (allò que Vygotsky anomena nivell de desenvolupament potencial ). El primer d'aquests nivells indica el desenvolupament que ja s'ha acomplert; el segon marca la direcció del desenvolupament, la seva possibilitat i la seva extensió potencial.
3. L’ENFOCAMENT SISTÈMIC DEL DESENVOLUPAMENT (BERTALANFFY)
- La teoria de sistemes s’inspira en la biologia. Considera que el més important d’un sistema no són les unitats sinó les relacions que les lliguen. El concepte d’organització els hi serveix per caracteritzar aquestes relacions mútues.
- Els organismes (ex: un nen) són sistemes oberts.
- Alguns exemples de sistemes oberts són un animal, una família, un classe...
- El desenvolupament d’un sistema és la successió dels seus canvis d’estat en el transcórrer del temps. Els canvis d’estat d’un sistema (organisme) no estan especificats pels estímuls o pertorbacions que pateix, sinó pel seu disseny.
- Els canvis en un sistema es produeixen per la interacció entre el seu estat i una pertorbació que arriba des de fora. Aquesta pertorbació no és la causa del canvi, sinó només el desencadenant (si hi hagués una relació causa-efecte entre la pertorbació i el canvi, una mateixa pertorbació produiria sempre el mateix canvi). O Els canvis d’estat són efecte de pertorbacions compatibles amb la pervivència del sistema ; entre aquests, són crucials les que provenen d’altres sistemes semblants: acoblament social. O Els acoblaments es constitueixen en xarxa: nínxol ecològic. El desenvolupament també es pot concebre com una expansió contínua del nínxol ecològic. 4. L’APROXIMACIÓ ECOLÒGICA AL DESENVOLUPAMENT HUMÀ DE BRONFENBRENNER.
- El desenvolupament del nen està situat en instàncies o institucions (família, escola, amics…) que ell anomena àmbits. En cada un d’aquests àmbits el nen és iniciat en activitats típiques, teixeix relacions amb les persones i comença a desenvolupar rols socials.
- Cada àmbit en què el nen està present és un microsistema (família, escola, església...). El conjunt de microsistemes mútuament relacionats és un mesosistema.
La transició ecològica es dona cada vegada que el nen entra en un àmbit nou i implica un canvi en les activitats, relacions i rols de les persones. Ex: el naixement, el canvi d’escola...
- L’ exosistema són els àmbits inaccessibles al nen però que influeixen en el seu desenvolupament. Ex: la feina dels pares, la TV...
- El macrosistema està constituït per les institucions socials a gran escala (polítiques,
RA 2 • Contextualitza adequadament els conceptes triats, per a cada autor, en relació a la temàtica presentada, l’Educació infantil a Finlàndia RA3 • Argumenta i referencia correctament en tots els apartats de la PAC
Competència 2 RA4 • Utilitza adequadament la terminologia pròpia de l’assignatura presentada a la Unitat RA5 • Assenyala Un mínim de dos arguments al voltant de la dinàmica entre allò que és endogen i exogen
Competència 3 RA6 • Identifica tres dels principals conceptes teòrics propis dels autors presentats RA 7 • Utilitza els tecnicismes presentats de forma adequada RA 8 • Utilitza els conceptes presentats de forma precisa i amb un significat unívoc
Competència 4 RA9 • Participa amb un mínim de 2 missatges al Debat (1 reflexió personal+una resposta a un company) RA10 • Els missatges son coherents i ben argumentats en relació als materials de referència de la Unitat 1
Equip de Consultoria de PDI
