¡Descarga PAC 2. Educación Intercultural. y más Apuntes en PDF de Sociología de la Educación solo en Docsity!
PAC 2: Conceptes teòrics al voltant de les diversitats (I)
Pregunta 1. En relació amb Malgesini i Giménez (2000), podríem dir que cultura és una conducta apresa i no genètica, no naixem formant part d’una cultura o d’una altra i per tant les nostres conductes no estan predeterminades a ser d’una manera o una altra, en aquestes conductes influeixen els nostres pensaments, les nostres idees, creences, valors, per tant som essers culturals. La cultura també influeix en el significant de la realitat i com la percebem donant sentit a aquesta i influenciada més per l’aspecte cognitiu de la cultura que pel conductual tot i que estan molt relacionats entre ells. Depenent de la cultura i de les conductes d’aquesta es poden donar diferents interpretacions davant de la mateixa situació, per exemple la mort és percep d’una manera molt diferent depenent de la cultura a la que es pertany, sent la mort un fet natural comporta diferents connotacions per a la família, societat i persona difunta, així com el ritual que es porta a terme per acomiadar-se, en algunes cultures poden ser les mateixes interpretacions, similars o fins i tot contràries. Així doncs, la cultura recull tant la part cognitiva com la conductual, les dues influenciades pel procés d’enculturalització que és a través del qual una persona va adquirint elements de la seva cultura i societat (llenguatge, normes, valors) a partir de diferents agents de socialització (escola, família, etc.), tots ells van influenciant en el procés, més la part inconscient que també anem captant i que les anem transmetent a través del llenguatge i símbols (gestos, expressions, salutacions). Per tant podem dir que la cultura està integrada , cadascuna de les parts que la formen es relaciona amb altres, les costums, els pensaments, els valors, les institucions, estan interrelacionades. En la cultura occidental per exemple , es força comú que ens saludem amb dos petons entre persones aquest fet en altres cultures podria ser mal interpretat per a una persona observadora totalment aliena. Així doncs, la cultura és “compartida diferencialment” sent aquesta col·lectiva i no individual on cada membre d’un grup social viurà, compartirà i interpretarà la cultura de diferent manera degut a que hi ha molts factors que influeixen en aquesta així com l’edat, sexe, nivell d’estudis, religió.... uns adolescents que passegen per un parc es comportaran
PAC 2: Conceptes teòrics al voltant de les diversitats (I)
diferent portant un altaveu amb la musica molt forta mentre que els avis que també passegen ho fan amb uns auriculars tenint una actitud més discreta. Per acabar, cultura podríem dir que és tot allò que ens uneix i que a la vegada ens diferencia, una manera d’organitzar la diversitat de maneres de fer, dir, pensar entre les diferents persones i grups que formen part de la societat proporcionant coherències i compartint convencionalismes entre les mateixes persones d’un mateix grup. Aquesta diversitat comporta negociar les normes, valors, pràctiques per arribar a un acord al que sempre estarà subjecte a canvis quan aquest consens es vegi alterat. Tal i com diu F.J. García Selgas; J.B. Monleón (ed.). Retos de la modernidad (1999, pàg 24): “La cultura es per definició híbrida, és a dir, oberta, canviant, negociable, subjecta a modificacions”.
Pregunta 2. A la plaça del costat de l’ escola on treballo, a les tardes s’ajunten dos grups de joves. Un grup està composat per nois entre 14 i 17 anys de procedència occidental nascuts a Badalona amb familiars també d’origen espanyol: blancs i l’ altre grup està format per nois de la mateixa edat que l’anterior, de procedència marroquina. Els veïns del barri es queixen del xivarri, d’actituds intimidants i burlesques per part dels joves quan passen persones, sobretot de tercera edat i a més de la brutícia que deixen a la plaça i que no recullen. Les queixes sempre son cap al grup de marroquins simplement pels estigmes o marcadors que hi ha sobre ells en el nostre context social. En el grup de joves de procedència marroquina podem observar com aquests marcadors tals com l’edat i la generació, la procedència (immigrants marroquins), la classe social, econòmica i cultural, la llengua (marroquina) i l’ accent quan parlen castellà, la religió, el nivell d’estudis (absentisme) i l’aspecte físic (2021/2022(1), PAC2 Educació Intercultural) fa que tots en conjunt els hi acabin generant relacions socioculturals d’opressió, tot el contrari passa amb l’altre grup de procedència occidental, tot i que comparteixen alguns marcadors com l’edat i la generació, el sexe i en alguns
PAC 2: Conceptes teòrics al voltant de les diversitats (I)
Pregunta 3. Text a “Estic treballant en un campament i els nois d’origen gambià [...]” En aquest exemple podem observar l’aparició d’ etnocentrisme autocomplaent i particularista. Aquest té dues vessants, per una banda, el desig del desenvolupament únic d’allò que s’identifica com a propi i per altra banda, el desig del que és propi i aliè visquin de manera separada. En aquest cas les persones de la neteja identifiquen com alienes les costums i les formes de vida per part dels nois gambians, pel que opten per no respectar les seves costums i donar entrepans perquè no embrutin els estris de cuina. Es podria dir que cauen en el neoracisme particularista cercant el desenvolupament de la cultura pròpia excloent els fets culturals d’aquesta i que son considerats com aliens. El text b “Quan veig els fidels de la mesquita del meu barri [...]” En aquest exemple trobem etnocentrisme crític, ja que la persona que narra el fet parteix des d’una diferència observable, buscant conscientment la diferencia per tal de trobar una raó cultural que la justifiqui. En adonar-se d’aquesta diferència, a l’hora que els fidels vaguin a la mesquita a resar (valors i pràctiques), està qüestionant els valors culturals d’aquestes persones. El text c “Les dones del sud global necessiten empoderar-se. [...]” En aquest cas es posa de manifest l’etnocentrisme autocomplaent i universalista ja que parteix d’uns estàndards occidentals de com s’han de fer les coses i dicta el que els hi pot anar bé a altres dones. Tracta d’ensenyar a altres grups culturals perquè aprenguin a fer les coses “bé”. En la nostra cultura, que les dones siguin autònomes té un cert valor, però aquest fet no vol dir que sigui un valor intrínsec o universalment compartit, ja que la uniformitat que es pretén imposar a través de projectes d’emprenedoria no té perquè ser un bé per a elles.
PAC 2: Conceptes teòrics al voltant de les diversitats (I)
Partint del concepte etnocentrisme que consisteix en interpretar el món i les altres cultures segons la mirada única de l’observador, com a educadors/es futures d’aquesta professió la nostra mirada cap als altres no hauria d’estar sota les nostres creences, valors i judicis. Aquest etnocentrisme normalment s’associa a idees de superioritat i projeccions universals d’algunes particularitats, nosaltres som agents que acompanyem a les persones en el seu procés hauríem de poder prendre distància per tal de no generar situacions de desavantatge que puguin desfavorir a altres realitats que siguin desconegudes per a nosaltres, hem de poder reconèixer diferències però que aquestes no siguin equivalents a jerarquia o que ens serveixi per justificar desigualtats. Sent una conseqüència inevitable de tot el procés de socialització que inculca diferents maneres de pensar i de veure el món no ens hauria d’afectar a l’hora de treballar amb les persones de diferents cultures perquè tot i que cadascú té la seva mirada no hi ha un determinisme cultural absolut ni limitar a altres persones d’altres cultures en la possibilitat de tenir obertura, coneixement i aprenentatge, Beltrán (2010:13).
Pregunta 4. Després d’haver visualitzat la conferència de Gosfroguel m’agradaria destacar que arrel de l’expansió colonial on es va donar el contacte entre diferents cultures va crear d’alguna manera la institucionalització creant jerarquies i diferències marcades per relacions de poder a partir de pretensions sobre els altres grups, subalterns o discriminats i que per tant podem entendre el poder colonial com un sistema de dominació occidental dins d’un procés històric que avarca l’opressió econòmica, racial i epistèmica de tots aquells grups que tenen com a finalitat ser extractivistes (2021/2022(1), PAC2 Educació Intercultural). Gosfroguel fa èmfasis en els quatre genocidis epistemològics durant el S.XVI per poder entendre l’edat moderna. En aquella època el poder colonial el tenia Monarquia Catòlica ja que al S.XV va conquerir el al Andalús i arrel d’aquest fet van haver-hi quatre grups que van ser víctimes del genocidi epistemològic: musulmans i jueus sota el lema “puresa de sang” sent un discurs pro-racista
PAC 2: Conceptes teòrics al voltant de les diversitats (I)
Gosfroguel, Ramón. (12 de febrero de 2013) Descolonización epistemológica. [video] Youtube. https://www.youtube.com/watch? v=DYks4qCoZEo&app=desktop Juliano, D. (2003). Cultura y Exclusión. Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia , 13, pp. 55–67. Disponible a: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsICA/article/view/
Malgesini G. y Giménez C. Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad (pp. 83-90) Madrid, Catarata. Disponible a: http://redongdmad.org/manuales/educacionintercultural/datos/docs/Articu lyDocumentos/Clarificacion%20de%20conceptos/culMultIntr/ CULTURA.pdf San Román, T. (2001). Educación, marginación y minorías culturales. Revista Asociación de Enseñantes con gitanos , 28, pp.28-67. Disponible a: https://www.aecgit.org/downloads/revistas/7/n-28.pdf Stolcke,V.(1995 ). Fundamentalismo cultural. Disponible a: https://www.insumisos.com/lecturasinsumisas/FUNDAMENTALISMO %20CULTURAL.pdf Adichie, C. N. (7 de octubre de 2009). El peligro de la historia única [video]. Youtube. Disponible a: https://www.ted.com/talks/chimamanda_ngozi_adichie_the_danger_of _a_single_story?language=es Omar, S. (2015) Más allá del «choque de ignorancias»: interculturalidad y post-colonialismo. THÉMATA. Revista de Filosofía, 52, (pp. 199-208) "Emigración". En: Giménez, C. & Malgesini, G. Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. Madrid: Catarata, 2000. p. 137-
- ISBN 8483190958
PAC 2: Conceptes teòrics al voltant de les diversitats (I)
"Extranjero". En: Giménez, C. & Malgesini, G. Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. Madrid: Catarata, 2000. p. 183-
- ISBN 8483190958 "Immigración". En: Giménez, C. & Malgesini, G. Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. Madrid: Catarata, 2000. p. 239-244. ISBN 8483190958 Juliano, D. "Cultura y exclusión. Polémica teórica". Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia. 2003, núm. 19. p 55-67. ISSN 02115557 "Cultura". En: Gabriela Malgesini y Carlos Giménez. Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. Madrid : Catarata, cop.
- p. 83-91. ISBN 8483190958
