Presentacion John Stuart Mill, Diapositivas de Filosofía

¡Descarga Presentacion John Stuart Mill y más Diapositivas en PDF de Filosofía solo en Docsity!

John Stuart Mill

Context històric

FILOSOFIA PRÈVIA Racionalisme Filosofia moderna Descartes Empirisme

I. Kant Filosofia postkantiana Filosofia Contemporània Utilitarisme Obra: “L’utilitarisme” (1863)

L’Utilitarisme

Doctrina ètica i política d’Anglaterra del s. XVII. → les accions són moralment correctes si produeixen la major felicitat possible Principals representants: J. Bentham, James Mill i J. Stuart Mill. Característiques:

- Teleològica: el fi és el criteri de l’acció. - Eudemonista: el fi és la felicitat. Plaer (ex: menjar quelcom que t’agradi) - Hedonista: la felicitat és plaer. Absència de dolor (ex: deixar de fer mal quelcom) - Conseqüencialista: jutjar l’acció segons les conseqüències. Útil = plaer ≠ Plaer = útil Només allò útil és plaent Tot el que és plaent és útil

Exemple Utilitat vs Plaer

Imagina que estàs estudiant per a un examen important. ● Estudiar per a l'examen és útil i també pot ser plaent Aconseguir un objectiu important (aprovar) estàs fent el correcte pel teu futur

● Ara bé, passar hores jugant a un videojoc pot ser plaent, però no és útil Fa perdre temps d’estudi divertit, però no contribueix al benestar o èxit a llarg termini

No tot allò que proporciona plaer immediat és útil per al nostre progrés o benestar més ampli, mentre que allò que és útil sovint comporta un plaer més profund o significatiu.

"És millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet” - Mill

Els plaers superiors > plaers inferiors

Intel·ligència i desenvolupament humà

Porco Rosso, 1992. Studio Ghibli, Hayao Miyazaki

L’Utilitarisme: egoisme i sacrifici

● L’Utilitarisme NO fomenta l’egoisme → l’objectiu és la felicitat individual i

col·lectiva.

● Totes les persones estan afectades per les nostres accions.

● Un sacrifici personal pot tenir valor moral → si augmenta la felicitat general.

● Un sacrifici no és bo si no genera beneficis als altres.

És correcte matar?

● L’utilitarisme no té regles absolutes com “no mataràs”.

● Es jutjaría depenent de les conseqüències de l’acció.

Bentham Mill

Principi d’utilitat Més restrictiu

Més plaer que dolor Llibertats fonamentals (no fer mal)

Al col·lectiu, societat Matar va en contra de la seguretat i estabilitat

Casos extrems en què sí que es justifica:

en defensa pròpia o per evitar massacre

Per què ens sentim obligats a ser morals?

Ens sentim moralment obligats a actuar de certa manera per dues raons:

1. Hàbit i educació: Aprenem des de petits a considerar certes accions com a correctes o

incorrectes.

2. Empatia i sentiment social: Ens preocupem pels altres.

Experimentem satisfacció fent coses bones Experimentem culpa quan actuem

malament

Resum general

● Defineix l’utilitarisme com el principi de la màxima felicitat. ● Distingeix plaers superiors i inferiors. ● Benestar és col·lectiu , no només individual. ● Explica d’on prové el sentiment de moral i de justícia. ● La justícia i la moral tenen una base utilitarista.

Exemple Text Mill Atacats d'aquesta manera, els epicuris sempre responien que no eren pas ells sinó els seus acusadors, els qui representaven l'aspecte més degradant de la naturalesa humana, tenint en compte que l'acusació suposa que els éssers humans no són sensibles a cap altre plaer llevat dels plaers dels porcs. Si aquesta suposició és certa, el càrrec és impossible de contradir; però aleshores deixaria de ser una acusació, perquè si les fonts del plaer són precisament les mateixes en els humans que en els porcs, la norma més adient per l'un, també ho ha de ser per l'altre. La comparació de la vida epicúria amb la d'aquests animals es percep com una cosa degradant, justament perquè els plaers d'un animal no satisfan completament el concepte de felicitat de cap ésser humà.

John S. Mill, L’Utilitarisme, capítol II

Glossari Utilitarisme: teoria moral que estableix que una acció és correcta si tendeix a produir la màxima felicitat o plaer per al major nombre de persones. Teleologia: ètica centrada en els fins o objectius d'una acció, per Mill l'objectiu suprem és la felicitat col·lectiva. Eudemonia: concepció de la moralitat que està orientada a assolir el bé suprem, en el cas de Mill és la felicitat. Hedonisme: la felicitat consisteix en l’experiència de plaer i l’absència de dolor. Conseqüencialisme: el valor moral d’una acció depèn exclusivament de les seves conseqüències. Utilitat: el criteri que ens ajuda a decidir quines accions són correctes o incorrectes basant-nos en el seu impacte en el benestar general.

Glossari

Criteris qualitatius: criteris per distingir la qualitat dels plaers segons Mill on, d’entrada, els plaers superiors són objectivament millors que els inferiors. Sentiment de justícia: sentiment moral que es basa en la protecció dels drets dels altres, que prové de la vida social i és fonamental per mantenir la cohesió social. Sentiment de moral: desig de contribuir al benestar dels altres i actuar d’acord amb els principis universals, resultat de l’educació, l’hàbit i les emocions socials.