Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Problemes Probabilitat, Ejercicios de Biología

Asignatura: Bioestadística, Profesor: Máximo Pindado, Carrera: Biologia, Universidad: UB

Tipo: Ejercicios

2012/2013

Subido el 11/11/2013

gregorymankiw
gregorymankiw 🇪🇸

4.1

(227)

27 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 3: C`alcul de probabilitats.
Introducci´o a la probabilitat
1. Tirem un dau. Determineu:
(a) L’espai mostral Ω.
(b) Expresseu els esdeveniments: A= ”obtenir una puntuaci´o parell”, B= ”obtenir es de 4 punts”, C=
”obtenir un 5”.
(c) Expresseu tamb´e els esdeveniments: AB,AB,AC,BC,Ac. Dibuixeu els diagrames de
Euler-Venn.
2. Siguin AiBdos esdeveniments. Suposant que P(A)=0.3, P(B) = 0.6 i P(AB)=0.1, calculeu les seg¨uents
probabilitats:
(a) P(AB)
(b) P(Ac)
(c) P(AcB)
(d) P(ABc)
(e) P(AcBc)
3. Una p oblaci´o est`a afectada per tres malalties diferents A,BiC. La probabilitat que una persona pateixi A
´es 0.30, la probabilitat que pateixi B´es 0.20 i la probabilitat que pateixi C´es 0.15. La probabilitat que una
persona pateixi AiB´es 0.12, la que pateixi AiC´es 0.09 i la que pateixi BiC´es 0.06. La probabilitat que
una persona pateixi les tres malalties ´es 0.03. Es demanen les probabilitats que una persona escollida a l’atzar:
(a) pateixi almenys una malaltia,
(b) nom´es pateixi A,
(c) pateixi BoC, per`o no pateixi A,
(d) pateixi Ao e no pateixi ni Bni C.
4. Quina ´es la probabilitat que surti un nombre parell en una tirada d’una dau trucat de manera que la probabilitat
de cadascuna de les cares ´es proporcional al nombre de punts gravat en aquesta cara?
Probabilitat condicionada i independ`encia estoc`astica
5. A partir d’una s`erie d’estudis sobre els car`acters A,B i O que determinen el grup sanguini, s’ha observat que
els cromosomes portadors dels codis A,B i O es troben en proporcions p=0,28, q=0,06 i r=0,66 respectivament.
Admetent la mateixa distribuci´o a homes i dones i que l’aparellament no est`a condicionat p el grup sanguini,
determineu: a) La probabilitat dels fenotips A, B, AB i O. b) La probabilitat que un individu sigui homozigot.
c) La probabilitat de ser heterozigot.
6. Un laboratori produeix un determinat kit que pot tenir defectes amb probabilitat 0.1. Cada kit fabricat passa
per un verificador de qualitat que detecta defectes de fabricaci´o amb probabilitat 0.95. Si el verificador veu un
defecte, el kit es declara defectu´os. A es, el verificador pot declarar defectu´os, per error, un kit apte, la qual
cosa succeeix amb probabilitat 0.07. Es demana:
(a) La probabilitat que un kit defectu´os sigui declarat apte.
(b) La probabilitat que un kit sigui declarat defectu´os.
(c) Si un kit ha estat declarat apte pel verificador, quina ´es la probabilitat que realment sigui apte?
7. Pels s´ımptomes observats en un malalt, i segons l’experi`encia acumulada en un gran nombre de situacions
similars, es dedueix que ha pogut agafar la malaltia Aamb probabilitat 1/3, o la malaltia Bamb probabilitat
2/3. Per tal de precisar el diagn`ostic, es fa una an`alisi cl´ınica al malalt amb dos resultats possibles, positiu o
negatiu. Se sap, tamb´e per experi`encia, que en els pacients que tenen la malaltia Al’an`alisi ´es positiva amb
probabilitat 0.99, i en els que pateixen la malaltia Bho ´es amb probabilitat 0.06.
(a) Quina ´es la probabilitat que l’an`alisi doni un resultat negatiu?
1
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Problemes Probabilitat y más Ejercicios en PDF de Biología solo en Docsity!

TEMA 3: C`alcul de probabilitats.

Introducci´o a la probabilitat

  1. Tirem un dau. Determineu:

(a) L’espai mostral Ω. (b) Expresseu els esdeveniments: A = ”obtenir una puntuaci´o parell”, B = ”obtenir m´es de 4 punts”, C = ”obtenir un 5”. (c) Expresseu tamb´e els esdeveniments: A ∪ B, A ∩ B, A ∩ C, B − C, Ac. Dibuixeu els diagrames de Euler-Venn.

  1. Siguin A i B dos esdeveniments. Suposant que P (A) = 0.3, P (B) = 0.6 i P (A ∩ B) = 0.1, calculeu les seg¨uents probabilitats:

(a) P (A ∪ B) (b) P (Ac) (c) P (Ac^ ∩ B) (d) P (A ∩ Bc) (e) P (Ac^ ∩ Bc)

  1. Una poblaci´o est`a afectada per tres malalties diferents A, B i C. La probabilitat que una persona pateixi A ´es 0.30, la probabilitat que pateixi B ´es 0.20 i la probabilitat que pateixi C ´es 0.15. La probabilitat que una persona pateixi A i B ´es 0.12, la que pateixi A i C ´es 0.09 i la que pateixi B i C ´es 0.06. La probabilitat que una persona pateixi les tres malalties ´es 0.03. Es demanen les probabilitats que una persona escollida a l’atzar:

(a) pateixi almenys una malaltia, (b) nom´es pateixi A, (c) pateixi B o C, per`o no pateixi A, (d) pateixi A o b´e no pateixi ni B ni C.

  1. Quina ´es la probabilitat que surti un nombre parell en una tirada d’una dau trucat de manera que la probabilitat de cadascuna de les cares ´es proporcional al nombre de punts gravat en aquesta cara?

Probabilitat condicionada i independencia estocastica

  1. A partir d’una serie d’estudis sobre els caracters A,B i O que determinen el grup sanguini, s’ha observat que els cromosomes portadors dels codis A,B i O es troben en proporcions p=0,28, q=0,06 i r=0,66 respectivament. Admetent la mateixa distribuci´o a homes i dones i que l’aparellament no est`a condicionat pel grup sanguini, determineu: a) La probabilitat dels fenotips A, B, AB i O. b) La probabilitat que un individu sigui homozigot. c) La probabilitat de ser heterozigot.
  2. Un laboratori produeix un determinat kit que pot tenir defectes amb probabilitat 0.1. Cada kit fabricat passa per un verificador de qualitat que detecta defectes de fabricaci´o amb probabilitat 0.95. Si el verificador veu un defecte, el kit es declara defectu´os. A m´es, el verificador pot declarar defectu´os, per error, un kit apte, la qual cosa succeeix amb probabilitat 0.07. Es demana:

(a) La probabilitat que un kit defectu´os sigui declarat apte. (b) La probabilitat que un kit sigui declarat defectu´os. (c) Si un kit ha estat declarat apte pel verificador, quina ´es la probabilitat que realment sigui apte?

  1. Pels s´ımptomes observats en un malalt, i segons l’experiencia acumulada en un gran nombre de situacions similars, es dedueix que ha pogut agafar la malaltia A amb probabilitat 1/3, o la malaltia B amb probabilitat 2 /3. Per tal de precisar el diagnostic, es fa una analisi cl´ınica al malalt amb dos resultats possibles, positiu o negatiu. Se sap, tamb´e per experiencia, que en els pacients que tenen la malaltia A l’an`alisi ´es positiva amb probabilitat 0.99, i en els que pateixen la malaltia B ho ´es amb probabilitat 0.06.

(a) Quina ´es la probabilitat que l’an`alisi doni un resultat negatiu?

(b) Si el resultat ha estat positiu, quina ´es la probabilitat que el pacient pateixi la malaltia A? I la probabilitat que pateixi la malaltia B?

  1. Un laboratori fabrica 3 farmacs A, B, C en les mateixes proporcions. En el proc´es d’etiquetatge, els farmacs B i C s´on correctament etiquetats en el 98% i el 99% dels casos respectivament. Tamb´e ´es conegut que la probabilitat que a l’escollir un farmac a l’atzar, aquest es correspongui al farmac A i estigui correctament etiquetat ´es de 0.3. Es demana:

(a) Calculeu la probabilitat que, en escollir un farmac a l’atzar, aquest estigui correctament etiquetat. (b) Si escollim un farmac a l’atzar i resulta que est`a incorrectament etiquetat, quina ´es la probabilitat que pertanyi al tipus B?

  1. Un gerent d’una empresa del sector qu´ımic estudia la possibilitat del llan¸cament d’un nou producte. En el passat el 40% dels productes introdu¨ıts per la companyia han tingut exit. Abans de llan¸car un producte, es duu a terme un estudi de mercat, i es realitza un informe que indica si ´es favorable o desfavorable al llan¸cament del producte. Es conegut que el 80% dels productes amb´ exit presentaven un informe favorable, mentre que el 30% dels productes que van fracassar, tamb´e tenien un informe favorable. Calculeu la probabilitat que un producte tingui `exit si rep un informe favorable.
  2. Hi ha dos equips de diagnostic, A i B, tots dos formats per tres metges. Per tal de pronunciar un diagnostic entre dues alternatives posibles, ambd´os equips utilitzen el sistema majoritari de vots. Suposem que en el equip A, el primer i el segon metge prenen la decisi´o correcta amb probabilitat p cadascun i les seves decisions s´on independents. El tercer metge tira una moneda simetrica per a prendre una decisi´o. En el equip B, els dos primers metges actuen de la mateixa manera que en A, mentre que el tercer metge fa el seg¨uent: si els dos primers metges coincideixen en el seu diagnostic, aquest ´ultim s’uneix a la seva opini´o, pero si els dos primers metges divergeixen, el tercer metge tira una moneda simetrica per tal de pronunciar-se. Quin dels dos equips triar`a m´es sovint l’opci´o correcta? Raoneu la resposta.
  3. Un ´ındex que avalua la s´ındrome de la mort sobtada t´e ua sensibilitat del 68 % i una especificitat del 82 %. Quins s´on els valors predictius positiu i negatiu de l’´ındex si s’aplica a una poblaci´o on es produeixen un 0,21 % de morts sobtades sobre el total de naixements?
  4. El principi d’Hardy-Weinberg, a Genetica de poblacions, rep aquest nom d’en G.H. Hardy, un matematic angles, i d’en G.Weinberg, un f´ısic alemany. Aquest principi estableix, basicament, que una poblaci´o ´es geneticament estable en generacions successives (en absencia de factors que la facin canviar, com ara la selecci´o natural). Els fonaments matematics d’aquest principi es basen en la noci´o d’independencia en dos aspectes: aparellament independent i herencia independent per part dels fills dels gens aportats per cada progenitor. Considerem un determinat locus amb nom´es dos possibles al·lels, A i a, i considerem la distribuci´o dels possibles genotips, AA, Aa i aa. Suposem que aquests genotips s´on presents a la poblaci´o amb probabilitats p^2 , 2p(1 − p) i (1 − p)^2 , on p = P (A) ´es la proporci´o de gens A (freq¨uencia genica) a la poblaci´o. Si admetem que els membres de la poblaci´o s’aparellen aleatoriament i que els dos gens rebuts per cada descendent s´on independents, demostreu que a la generaci´o seg¨uent els genotips possibles tindran tamb´e probabilitat p^2 , 2p(1 − p) i (1 − p)^2. (Indicaci´o: considereu tots els possibles aparellaments que es poden produir, i la seva probabilitat corresponent. Per cada un d’aquests aparellaments avalueu la probabilitat de tenir descendents de cada tipus.)

Repas de combinatoria

  1. Quants nombres sencers diferents es poden obtenir emprant cadascun dels d´ıgits 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 exactament una ´unica vegada? Quants s´on m´es grans que 5 ∗ 109? Suposeu que un nombre no pot comen¸car amb un zero.
  2. Una seq¨uencia binaria de longitud n ´es un seguit de n xifres, cadascuna de les quals ´es un 0 o un 1, col·locades l’una rere l’altra. Quantes seq¨uencies d’aquest tipus existeixen? Escriviu totes les seq¨uencies bin`aries de longitud
  3. S’ha de formar una comissi´o de 8 persones a partir d’un grup de 10 habitants d’un poble A i 15 habitants d’un poble B. De quantes maneres es pot triar la comissi´o si:

(a) cada poble ha d’estar representat per 4 persones, (b) hi ha d’haver m´es representants del poble B, ja que aquest ´es m´es gran, (c) hi ha d’haver almenys dos representants del poble A a la comissi´o.

  • (b)
    • (c)
    1. (a)
    • (b)
      • (c)
    1. (a) 3/
    • (b) 2/
      • (c) 1/