


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Bioestadística, Profesor: Máximo Pindado, Carrera: Biologia, Universidad: UB
Tipo: Ejercicios
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Introducci´o a la probabilitat
(a) L’espai mostral Ω. (b) Expresseu els esdeveniments: A = ”obtenir una puntuaci´o parell”, B = ”obtenir m´es de 4 punts”, C = ”obtenir un 5”. (c) Expresseu tamb´e els esdeveniments: A ∪ B, A ∩ B, A ∩ C, B − C, Ac. Dibuixeu els diagrames de Euler-Venn.
(a) P (A ∪ B) (b) P (Ac) (c) P (Ac^ ∩ B) (d) P (A ∩ Bc) (e) P (Ac^ ∩ Bc)
(a) pateixi almenys una malaltia, (b) nom´es pateixi A, (c) pateixi B o C, per`o no pateixi A, (d) pateixi A o b´e no pateixi ni B ni C.
Probabilitat condicionada i independencia estocastica
erie d’estudis sobre els caracters A,B i O que determinen el grup sanguini, s’ha observat que els cromosomes portadors dels codis A,B i O es troben en proporcions p=0,28, q=0,06 i r=0,66 respectivament. Admetent la mateixa distribuci´o a homes i dones i que l’aparellament no est`a condicionat pel grup sanguini, determineu: a) La probabilitat dels fenotips A, B, AB i O. b) La probabilitat que un individu sigui homozigot. c) La probabilitat de ser heterozigot.(a) La probabilitat que un kit defectu´os sigui declarat apte. (b) La probabilitat que un kit sigui declarat defectu´os. (c) Si un kit ha estat declarat apte pel verificador, quina ´es la probabilitat que realment sigui apte?
encia acumulada en un gran nombre de situacions similars, es dedueix que ha pogut agafar la malaltia A amb probabilitat 1/3, o la malaltia B amb probabilitat 2 /3. Per tal de precisar el diagnostic, es fa una analisi cl´ınica al malalt amb dos resultats possibles, positiu o negatiu. Se sap, tamb´e per experiencia, que en els pacients que tenen la malaltia A l’an`alisi ´es positiva amb probabilitat 0.99, i en els que pateixen la malaltia B ho ´es amb probabilitat 0.06.(a) Quina ´es la probabilitat que l’an`alisi doni un resultat negatiu?
(b) Si el resultat ha estat positiu, quina ´es la probabilitat que el pacient pateixi la malaltia A? I la probabilitat que pateixi la malaltia B?
armacs A, B, C en les mateixes proporcions. En el proc´es d’etiquetatge, els farmacs B i C s´on correctament etiquetats en el 98% i el 99% dels casos respectivament. Tamb´e ´es conegut que la probabilitat que a l’escollir un farmac a l’atzar, aquest es correspongui al farmac A i estigui correctament etiquetat ´es de 0.3. Es demana:(a) Calculeu la probabilitat que, en escollir un farmac a l’atzar, aquest estigui correctament etiquetat. (b) Si escollim un farmac a l’atzar i resulta que est`a incorrectament etiquetat, quina ´es la probabilitat que pertanyi al tipus B?
exit. Abans de llan¸car un producte, es duu a terme un estudi de mercat, i es realitza un informe que indica si ´es favorable o desfavorable al llan¸cament del producte. Es conegut que el 80% dels productes amb´ exit presentaven un informe favorable, mentre que el 30% dels productes que van fracassar, tamb´e tenien un informe favorable. Calculeu la probabilitat que un producte tingui `exit si rep un informe favorable.ostic, A i B, tots dos formats per tres metges. Per tal de pronunciar un diagnostic entre dues alternatives posibles, ambd´os equips utilitzen el sistema majoritari de vots. Suposem que en el equip A, el primer i el segon metge prenen la decisi´o correcta amb probabilitat p cadascun i les seves decisions s´on independents. El tercer metge tira una moneda simetrica per a prendre una decisi´o. En el equip B, els dos primers metges actuen de la mateixa manera que en A, mentre que el tercer metge fa el seg¨uent: si els dos primers metges coincideixen en el seu diagnostic, aquest ´ultim s’uneix a la seva opini´o, pero si els dos primers metges divergeixen, el tercer metge tira una moneda simetrica per tal de pronunciar-se. Quin dels dos equips triar`a m´es sovint l’opci´o correcta? Raoneu la resposta.etica de poblacions, rep aquest nom d’en G.H. Hardy, un matematic angles, i d’en G.Weinberg, un f´ısic alemany. Aquest principi estableix, basicament, que una poblaci´o ´es geneticament estable en generacions successives (en absencia de factors que la facin canviar, com ara la selecci´o natural). Els fonaments matematics d’aquest principi es basen en la noci´o d’independencia en dos aspectes: aparellament independent i herencia independent per part dels fills dels gens aportats per cada progenitor. Considerem un determinat locus amb nom´es dos possibles al·lels, A i a, i considerem la distribuci´o dels possibles genotips, AA, Aa i aa. Suposem que aquests genotips s´on presents a la poblaci´o amb probabilitats p^2 , 2p(1 − p) i (1 − p)^2 , on p = P (A) ´es la proporci´o de gens A (freq¨uencia genica) a la poblaci´o. Si admetem que els membres de la poblaci´o s’aparellen aleatoriament i que els dos gens rebuts per cada descendent s´on independents, demostreu que a la generaci´o seg¨uent els genotips possibles tindran tamb´e probabilitat p^2 , 2p(1 − p) i (1 − p)^2. (Indicaci´o: considereu tots els possibles aparellaments que es poden produir, i la seva probabilitat corresponent. Per cada un d’aquests aparellaments avalueu la probabilitat de tenir descendents de cada tipus.)Repas de combinatoria
encia binaria de longitud n ´es un seguit de n xifres, cadascuna de les quals ´es un 0 o un 1, col·locades l’una rere l’altra. Quantes seq¨uencies d’aquest tipus existeixen? Escriviu totes les seq¨uencies bin`aries de longitud (a) cada poble ha d’estar representat per 4 persones, (b) hi ha d’haver m´es representants del poble B, ja que aquest ´es m´es gran, (c) hi ha d’haver almenys dos representants del poble A a la comissi´o.