Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


resumen tema 1 eclesiástico, Esquemas y mapas conceptuales de Derecho Eclesiástico

Resumen del tema 1 de derecho eclesiástico grupo Y

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2021/2022

Subido el 16/02/2023

clau-mi-m
clau-mi-m 🇪🇸

4 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1.1 EL FET RELIGIÓS I LA SEUA RELLEVÀNCIA JURÍDICA. Vídeo de
constitució y libertad religiosa.
La definició bàsica es la següent el dret eclesiàstic del estat es el conjunt de normes de
procedència estatal sobre eixe religiós, eixe fet social religiós va ser la predracular que
va a gravitar el dret eclesiàstic de l’estat. Tota la normativa es fa en base a tot el dret
eclesiàstic. Ni ha que entendre la diferencia entre el dret religiós y les nomes anem a
considerar primer que s’entén per religió i per estat.
RELIGIÓ:
La religió no hi ha un concepte únic. La definició de religió parteix de que existeix un
fet religiós que consisteix en la religió de l’home en eixa creença de que existís un
home superior i amb eixa creença es va crear un acte de fet.
ACTE DE FET Va ser la primera característica de religió en la societat materialitzarà uns
ritus, en la oració, en assistir a la Iglesia, Mezquita..., es un acte social també, un acte
que la societat pot observar.
Junt al acte de fet ni han uns altres fets com: un componen doctrinal el que formen
eixes creences, ni ha un componen cultural, que son ritus religiós que formen part i
van constituint eixa cultura poc a poc; un componen moral, es el comportament ètic
que tenen que portar eixes persones que creuen en eixa doctrina en concret; i la
dimensió social, comunitària que te la seua raó de fet que te la religiós se integra en la
societat i se relaciona en les institucions de eixa societat.
Una vegada establides eixos 4 ordenaments, porta un ordenament jurídic però tenim
que diferenciar tots, uno es el ordenament confessional eixe conte el conjunt de
normes que regula la confessió religiosa, la seua doctrina i regula les relaciones dels
fidels amb les seus autoritats religioses, i per altra banda tenint un ordenament no
confessional que regulava el efectes del actes religiosos, va regular també la relacions
dels fidels amb altres ciutadans, tant si son d’una religió com si no i suposa també i va
regular que les confessions religioses tenen que sotmetre a les normes estatals.
ESTAT:
Esta formata per una sèrie de elements naturals i estructurals que son el territori i la
població i que tenen que tindre un elements estructurats per lo tant te que haver un
poder polític que estructurar uns poders polítiques que s’assenten en eixe territori. I
per últim tenim el dret com a una ordenació el a Sociedad que va ordenar la societat
eixe element natural...
El estat ha regulat de determinades maneres. El estat regula el estat social religiós
d’una manera.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga resumen tema 1 eclesiástico y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Derecho Eclesiástico solo en Docsity!

1.1 EL FET RELIGIÓS I LA SEUA RELLEVÀNCIA JURÍDICA. Vídeo de

constitució y libertad religiosa.

La definició bàsica es la següent el dret eclesiàstic del estat es el conjunt de normes de procedència estatal sobre eixe religiós, eixe fet social religiós va ser la predracular que va a gravitar el dret eclesiàstic de l’estat. Tota la normativa es fa en base a tot el dret eclesiàstic. Ni ha que entendre la diferencia entre el dret religiós y les nomes anem a considerar primer que s’entén per religió i per estat. RELIGIÓ : La religió no hi ha un concepte únic. La definició de religió parteix de que existeix un fet religiós que consisteix en la religió de l’home en eixa creença de que existís un home superior i amb eixa creença es va crear un acte de fet. ACTE DE FET Va ser la primera característica de religió en la societat materialitzarà uns ritus, en la oració, en assistir a la Iglesia, Mezquita..., es un acte social també, un acte que la societat pot observar. Junt al acte de fet ni han uns altres fets com: un componen doctrinal el que formen eixes creences, ni ha un componen cultural, que son ritus religiós que formen part i van constituint eixa cultura poc a poc; un componen moral, es el comportament ètic que tenen que portar eixes persones que creuen en eixa doctrina en concret; i la dimensió social, comunitària que te la seua raó de fet que te la religiós se integra en la societat i se relaciona en les institucions de eixa societat. Una vegada establides eixos 4 ordenaments, porta un ordenament jurídic però tenim que diferenciar tots, uno es el ordenament confessional eixe conte el conjunt de normes que regula la confessió religiosa, la seua doctrina i regula les relaciones dels fidels amb les seus autoritats religioses, i per altra banda tenint un ordenament no confessional que regulava el efectes del actes religiosos, va regular també la relacions dels fidels amb altres ciutadans, tant si son d’una religió com si no i suposa també i va regular que les confessions religioses tenen que sotmetre a les normes estatals. ESTAT: Esta formata per una sèrie de elements naturals i estructurals que son el territori i la població i que tenen que tindre un elements estructurats per lo tant te que haver un poder polític que estructurar uns poders polítiques que s’assenten en eixe territori. I per últim tenim el dret com a una ordenació el a Sociedad que va ordenar la societat eixe element natural... El estat ha regulat de determinades maneres. El estat regula el estat social religiós d’una manera.

1.2 CONCEPTE DE DRET ECLESIÀSTIC DE L’ESTAT.

El Dret de l ́Estat es fa realitat a través de l ́ordenament jurídic, que està constituït per un conjunt de normes imperatives que tots tenim que seguir.(ordenament jurídic positiu) De igual forma el dret eclesiàstic es configura mitjançant 3 elements que se relacionen en eixes ordenament jurídic:  Per una part el seu objecte material. El fenomen religiós presentat en un estat determinat.  El seu objete formal: la rellevància jurídica-social del fenomen religiós.  La seua metodologia pròpia : que com a branca de la ciència jurídica, ha de servir únicament el mètode jurídic.

Possible pregunta: Definicios pures i dures.

El Dret Eclesiàstic de l ́Estat , es la ciència jurídica que estudia la rellevància civil del factor religiós, a través de l ́estudi de la legislació especifica de l ́Estat en matèries religioses. El Dret Eclesiàstic de l ́Estat espanyol es el conjunt de normes jurídiques especifiques donades per l ́Estat espanyol, bé siga de manera directa o indirecta, be de manera unilateral o bilateral, mitjançant les quals es regula, el factor religiós des d ́una perspectiva civil o política, i amb base en el dret fonamental de llibertat religiosa, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu”

1.3 ORÍGEN I EVOLUCIÓ DE LA DISCIPLINA.

Fins al segle XVI, l’Església catòlica es la única que regula el fet religiós a través del Dret Canònic. El dret canònic es el ordenament intern de la Iglesia canònic. I fins el segle XVI es regula el dret religiós. A partir del segle XVI per una part apareix l’estat modern (monarquia absoluta). Per una altra part la reforma protestant que inicia eixa reforma en contra del catolicisme. Se trenca la hegemonia de la església catòlica. El regalisme suposa que el monarca absolut en un estat catòlic va a intentar combatre la perseverança de la Iglesia catòlica que va suposar atribuint-se ell, el poder Per als Estats protestants s’assenten les creences protestants. La aparició del Dret eclesiàstic de l’Estat: va ser un nou sector de l’ordenament destinat a regular les matèries religioses. Les escoles doctrinals son:

  • L’escola racionalista del dret Natural
  • L’Escola històrica del Dret
  • El positivisme jurídic.