Volen dir que els europeus pensen com els grec que construeixen els dret amb el dret
roma i les nostres normes ètiques i morals son cristianes. A partir de ací podem fer una
distinció entre Monisme i Cristianisme.
2.1 EL MÓN ANTIC.
Les relacions entre poder polític i religió en el món precristià → MONISME: fusió
inqüestionable de dos poders, el polític i el religiós, en u sol = l Estat es un organisme
teocràtic (l Emperador/César/Faraó es l home que ostenta tot el poder terrenal i tot el
poder divi).
Sense una base cristiana eixa consideració no es podia dur a terme, perquè el poder
polític te caràcter sagrat i lo sagrat te caràcter polític. El monisme consisteix en el fet
de que el poder polític absorbeix en una visió totalitzadora tots els fenòmens religiosos
de manera que el monarca es un monarca pontífex o deu però no solomanent també
es una divinitat.
Les civilitzacions monistes son:
Antic Egipte
Grècia i Roma
Civilitzacions precolombines
Imperis orientals: l’Imperi xinés i l’Imperi japanés.
2.2 EL DUALISME CRISTIÀ.
El DUALISME es la separació del poder polític i religiós va determinar el a l’occident de
manera que durant els 3 primers segles de la nostra era es a dir l’any 0 i el cristianisme
es va mantindré sofrint diferents persecucions i condemnes a mort dels cristians.
La il·legalitat del cristianisme en el imperi roma que es lo mateix que la consideració
com a secta. L’última persecució va ser la de DIOCLECIÁ del 303 a 311.
El edicte de Milà (313): CONSTANTI i LICINI: considerat com l inici de la llibertat
religiosa.
EL SEROCATISME es la intervenció de cèsar en l’església, se li atribueix al cèsar unes
potestats sobre l’església que deixa fer perquè les convenia la protecció.
Eixe any 313 el cristianisme no era la religió oficial de roma, al any 680 el cristianisme
com a religió de l’estat i l’església i la seua doctrina passaria a públic roma. En base
això la potestat reclamarà per si mateix la autoritat
2.3 LA CRISTIANDAD MEDIEVAL: CESAROPAPISME I HIEROCRATISME.
A l any 395 mor l Emperador romà “TEODOSIO el Gran” i es divideix l Imperi en dos: el
d Orient, amb capital en Constantinopla, i el d Occident, amb capital en Roma.
CESAROPAPISME: Imperi d Orient.....Com a reacció al Cesaropapisme = Dualisme
Gelasià (Papa GELASI I, finals del s. V) postula l existència de dos poders separats, el
polític i el religiós.
