¡Descarga Treball final y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!
Treball final de psicologia de
l’educació
David González Caballero, 1A
Psicologia de l’Educació
Facultat de Formació del professorat
Índex
Introducció................................................................... ...................................
- Decàleg del professorat........................................................................... .....4-
- Anàlisi d’un PEC....................................................................................... .....12-
- Conclusió.....................................................................
Psicologia de l'Educació a l'etapa de Primària
David González Caballero, 1A
.................................
- Referències bibliogràfiques...................................................................... .....
Introducció:
Aquest decàleg respon a una pregunta: “ què he après en l’assignatura de Psicologia de l’Educació que pugui ser un referent per a valorar la qualitat de la proposta educativa de l’escola de pràctiques del proper curs ?” Què vol dir això? Doncs que hem d’elaborar una síntesi de tot allò après que ens serveixi l’any que ve per valorar les pràctiques a mode de “maleta d’idees psicopedagògiques”.
Així doncs, el treball està dividit en dues parts: la primera té com a objectiu principal seleccionar 10 conceptes psicopedagògics que consideraria necessaris a l’hora d’elaborar un Projecte Educatiu de Centre. Per tal que la proposta educativa sigui de qualitat cada escola necessita regir-se d’uns principis i la funció d’aquest Treball Final és escollir-ne, com a mínim, deu. Això ens obligarà a seleccionar-los i extreure’ls de tota la matèria donada pel que també ens suposarà una activitat de síntesi.
Aquestes dos idees són importants per a un PEC donat que són la base de la psicologia educativa, els conceptes sense els quals l’escola no podria ni tan sols desenvolupar la seva tasca. Tant context com l’ús dels signes són elements sine qua non l’ensenyança no pot funcionar.
- (^) Basar l’ensenyança en la CCEA i el triangle interactiu. La psicologia és un pilar fonamental de l’educació i, dins d’aquesta, el constructivisme també n’és un. El constructivisme està format per nombroses teories psicològiques (Ausubel, Piaget, Vigotski) que es complementen i permeten explicar millor la complexitat de la ment infantil. La CCEA ens diu que el responsable de l’aprenentatge propi és l’alumne i que qualssevol influència exterior es considerada com una ajuda; que l’alumne es construeix el coneixement i atribueix el significat a allò que rep, relaciona-t’ho amb els sabers que ja posseeix; que aquests coneixements ja han estat elaborats socialment i que es necessita l’ajuda d’un mestre per tal que la construcció de coneixements s’ajusti correctament a la realitat. Integrada de forma jeràrquica en tres nivells, la CCEA tracta l’educació escolar (primer). Aquest, concebut com una pràctica socialitzadora que defineix el marc de l’aprenentatge escolar, és el que marca què s’ensenya i què no. El segon terme, la construcció del coneixement al centre escolar, es duu a terme allà on existeix el triangle interactiu (mestre, alumne i continguts). Aquest és el nucli dels processos d’ensenyament/aprenentatge que tenen lloc a l’escola i l’element que s’ha de tenir en compte a l’hora d’analitzar les pràctiques educatives escolars. Finalment, el tercer nivell està format pels mecanismes d’influència educativa i els processos de coneixement. Els primers són totes aquelles ajudes prestades a l’activitat constructivista dels alumnes mentre que els segons fan referència a l’atribució de sentit i a la construcció de significats.
Sabent aquests conceptes podem continuar amb la nostra tasca de mestres i de “proporcionadors d’ajuda” tot i coneixent els trets fonamentals de la psicologia de l’educació. Aquests conceptes són importantíssims per a la elaboració d’un PEC ja que formen la base de tota la relació educativa entre alumnes, mestres i la tasca en sí. És per això que els he agregat aquí, donat que considero que són imprescindibles i bàsics per a un Projecte d’Educació.
- Promoure l’aprenentatge significatiu en lloc de l’aprenentatge mecànic i memorístic. Si diferenciem els dos tipus d’aprenentatge, podem veure com la psicologia afavoreix molt més a un que a un altre. L’aprenentatge mecànic és aquell que consta només d’associacions arbitràries a l’hora de realitzar l’aprenentatge mentre que l’aprenentatge significatiu és aquell que s’aconsegueix relacionant conceptes nous amb els que ja es saben. Mentre que el primer és fàcil d’oblidar i és més fàcil d’aprendre el segon costa més però és resistent al temps (un exemple d’aprenentatge mecànic seria aprendre’s la llista dels reis visigots, cosa que oblidaríem després de fer l’examen mentre que un de significatiu seria aprendre el cicle de l’aigua). Tenint en compte els coneixements previs de l’alumne (l’estat inicial) podem establir relacions de significats i afavorir aquest tipus d’aprenentatge. Qualssevol connexió no arbitrària entre coneixements previs i nous evita la utilització de mètodes de repetició i memorització que tan poc agrada a alumnes i que la psicologia demostra que no és tant efectiu com el significatiu. Tot i així, el material, els continguts emprats per a l’ensenyament ha de ser potencialment significatiu des del punt de vista lògic i psicològic per tal que els alumnes els puguin aprendre. A més a més, i tal i com s’ha dit abans, l’aprenentatge és una responsabilitat última de l’alumne per tant és necessària una predisposició d’aquest per tal d’aprendre.
els alumnes desenvolupin la seva faceta d’éssers únics i diferents de la resta tot i adaptant-se a les normes socials que els envolten.
- (^) Fomentar l’ús de les estratègies discursives per tal d’afavorir el traspàs de control. Un element molt important per tal d’afavorir l’aprenentatge significatiu és el llenguatge, la comunicació. I és per aquesta raó que s'utilitzen les anomenades “estratègies discursives” (processos de negociació de significats entre professor i alumne gràcies a l'ús del llenguatge que fa possible la construcció de sistemes de significats compartits). En podem diferenciar moltes però aquí podem destacar- ne les més importants. En primer lloc podem destacar el requeriment d’informació rellevant que el professor pot posar amb relació amb els continguts o l’activitat en curs (“què té que veure això amb això?”). Després tenim la relació dels continguts escolars amb vivències dels alumnes fora del context escolar (per exemple, utilitzar les pomes per ensenyar matemàtiques o els cèntims per ensenyar els fraccions). Donar la opinió sobre les respostes dels alumnes o utilitzar el plural són tècniques també empleades molt sovint pels docents.
- Donar una ajuda ajustada i plantejar reptes abordables per a l’alumnat. El procés d'aprenentatge escolar és continu i els professors, com a suport dels alumnes, els ajuden. El recurs més empleat per ajudar és l’anomenada “ajuda ajustada”. Aquesta ajuda ajustada és temporal, ja que si durés per sempre no compliria amb l’altre punt del decàleg que diu que s’ha de desenvolupar l’autonomia de l’alumne. És per això que el procés d’ajuda ajustada s’explica a mode de bastida (metàfora del andamiaje). L’ajuda va augmentant-se o disminuint-se segons la necessitat de l’alumne a l’igual que la bastida en un edifici en construcció. Aquesta ajuda ajustada es porta a terme dins la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP). El nen posseeix uns
coneixements previs i pot arribar sense ajuda a un nivell X. Amb el conjunt d'ajudes que pot oferir-li el mestre o un algun altre tipus d’expert, en canvi, pot arribar fins a un altre punt de desenvolupament. La distància entre ambdós punts és la ZDP. El psicòleg J. Onrubia, en el seu article, anomena vuit condicions per tal d’afavorir la creació d’aquest tipus de Zona, les quals consisteixen en: inserir en l'activitat puntual de l'alumne en uns marcs globals de coneixement; facilitar la participació de tots els nens en les tasques que s’hagin fet a l'aula; establir un clima relacional, afectiu i emocional positiu dins de classe; introduir ajuts específics segons les necessitats dels alumnes quan siguin necessaris; promoure l'autonomia dels alumnes; establir relacions entre els coneixements previs i els nous continguts constantment i utilitzar el llenguatge de forma clara i concisa. A més a més el mestre ha de proposar als alumnes reptes o tasques que siguin abordables per a la seva situació cognitiva, és a dir, que no li podem fer a un nen entendre les fraccions sense saber abans dividir. He triat aquest concepte per al decàleg ja que considero l’ajuda ajustada clau per al bon funcionament de l’aprenentatge dels alumnes així com la ZDP és clau per a la realització d’aquesta ajuda.
- (^) Ús de la motivació intrínseca. Els alumnes i els professors estan intrínsecament lligats en aquest procés que anomenen d’ensenyança/aprenentatge. La relació entre ambdós és primordial per afavorir un bon clima relacional que afavoreixi l’aprenentatge. Per tant, les representacions que elaboren tant uns com els altres de sí mateixos i dels altres tenen una gran importància. Aquestes ajuden a generar unes expectatives que, en alguns casos, poden arribar a modificar el comportament dels alumnes. També cal destacar que, tot i que no és molt habitual, les representacions que els alumnes fan del professorat poden arribar a
ajudin als que en saben menys, cosa que afavoreix l’aprenentatge en sobre manera. Considero important aquest principi ja que obliga a implicar-se als alumnes tant d’una manera social com psicològica. A més fomenta la participació i la responsabilitat dels alumnes (estimulant a la seva vegada l’autonomia).
- (^) Tenir en compte el TARGET a l’hora de motivar. Les ajudes que presta el professo han de tenir en compte allò conegut pels psicòlegs com a TARGET: la tasca, l'autoritat, el reconeixement, el grup, l'avaluació i el temps. Respecte com presentar la tasca, aquesta s'ha de fer de manera que capti l'atenció dels alumnes. A més aquesta també haurà de d’haver una multiplicitat de nivells que s’adaptin a les necessitats educatives de cadascun dels alumnes. El professor tté la obligació de fer un seguiment de la tasca per tal de poder ajudar els alumnes allà on trobin dificultats. L'autoritat del professorat també s’ha de tenir molt en compte. Hi ha tres tipus de perfils característics de docents respecte l'autoritat: El professor autoritari, el permissiu i el democràtic, cadascun amb els seus pros i contres. Tot i així es recomana aplicar el model democràtic. El reconeixement és molt important pels alumnes, ja que és una forma de motivació molt important. És per això que s'ha d'elogiar l'esforç i el progrés personal de cadascun dels nens. Tot i que hi ha la forma pública i la privada d’elogiar la persona, es recomana fer-los de forma privada i persona. Respecte al treball en grup, és primordial establir pautes de cooperació entre els integrants del grup. Aquest tipus de disposició facilita l’aprenentatge i la construcció conjunta de significats. Un altre concepte del TARGET és l'avaluació, la qual té diversos mètodes per a ser aplicada. Concretament n’hi ha dos: l'avaluació clàssica, l’avaluació de tota la vida basada en uns criteris
preestablerts, o l'avaluació que se centra en el procés d'aprenentatge del nen. Per últim, tenim el concepte del temps. Aquest pot suposar en alguns casos ansietat (sobretot en els períodes d’exàmens i d’entrega de treballs), ja que molts alumnes es posen nerviosos i els resulta difícil controlar la situació. Un bon mestre ha de saber controlar el temps i tenir capacitat d’organitzar-lo. Crec que aquest principi és important ja que serveix per a reconduir l’atribució de l’alumne i la seva pròpia motivació.
- Procurar el desenvolupament de tots els àmbits del nen. El desenvolupament és la progressiva formació de les funcions pròpiament humanes que consisteixen en l'organització i la posada en marxa de les diferents estructures funcionals. Es distingeixen quatre àmbits de desenvolupament: el motriu, el cognitiu, el llenguatge i el socio-afectiu. L'àmbit motriu fa referència al conjunt de capacitats de moviment del cos humà; la seva globalitat i els segments corporals. Dins aquest àmbit es treballen les habilitats motrius, la lateralitat, l'esquema corporal, l'organització de l'espai i el temps i els sentits. L'àmbit cognitiu es centra en les capacitats que permeten conèixer i comprendre el món i actuar en ell. Per tant, es tenen present les capacitats de pensament lògic, el coneixement del món, els diferents tipus d'estratègies que s'utilitzen per aconseguir un propòsit, i les capacitats metacognitives i d'autoregulació. L'àmbit del lingüístic i de la comunicació esdevé la capacitat de comprendre el sistema de símbols del llenguatge i la capacitat de produir estructures cada vegada més complexes amb la finalitat de poder comunicar-se. Per tal d'aconseguir una bona comunicació es treballa entorn la lectoescriptura, la fonologia, la semàntica, la gramàtica, la pragmàtica i la consciència metalingüística. L’àmbit socio-afectiu i social i moral, al seu torn, també és
treballen. Els seus continguts són la base per al desenvolupament de tot allò que passa dins del centre: planificacions, organitzacions, activitats, tasques, etc. El primer element que trobem al PEC i que també he destacat jo al decàleg és el principi de mediació i l’activitat contextual. La importància de conèixer el context escolar és fonamental per construir una activitat educativa ja que sense aquesta informació ens podríem trobar amb seriosos problemes a l’hora d’ensenyar. El principi de mediació es basa en l’ús dels signes i un d’aquests signes és la llengua, és per això que el PEC del Reina Violant dota d’una posició privilegiada els conceptes relacionats amb l’aprenentatge de llengües (tant catalana, com castellana i estrangera). Així doncs, l’aprenentatge de la llengua catalana i estrangera també serviran com a “eines de mediació” per tal que l’alumne sigui capaç e desenvolupar-se com a bon comunicador en diferents àmbits i situacions diverses, adaptant-se així tant a la societat catalana com a l’espanyola i a la mundial en general. També es destaca la importància d’ensenyar als nens a ser autònoms ( fomentem l'autonomia personal perquè els nens i nenes desenvolupin les seves potencialitats de manera personal ) i a tenir iniciativa pròpia. Aquest és un punt que també el trobem als dos llocs (tant al seu PEC com al meu decàleg) ja que és importantíssim pel futur de l’alumne sense oblidar que un dels objectius del Ministeri d’Ensenyament és precisament aquest, dotar d’autonomia als nens per a què siguin capaços de desenvolupar les seves pròpies potencialitats. En definitiva, el que es busca amb aquest principi és l’autonomia i la capacitat de convertir-se en deixebles autònoms, és a dir, que siguin capaços de dur a terme el procés d’aprenentatge de manera individual, autorregulant-lo per sí mateixos en base a la seva experiència acadèmica i als seus coneixements. També es busca que els alumnes desenvolupin la seva faceta d’éssers únics i diferents de la resta tot i adaptant-se a les normes socials que els envolten.
Ja entrant als principis pedagògics, l’escola ja destaca que segueix la pauta de la teoria constructivista (la mateixa que he estudiat jo) i que, per tant, farà que el PEC coincideixi amb moltes coses de les escrites més amunt. “ Tenim en compte les característiques evolutives de l’alumnat per planificar els objectius i continguts dins la zona de desenvolupament pròxim dels infants i aprenentatge constructivista analitzem quins són els mecanismes psicològics que faciliten l’aprenentatge per planificar les activitats didàctiques ” ens remarca el PEC de forma taxativa. I no només això sinó que immediatament després es destaca la importància de la utilització dels coneixements previs i els diferents nivells personals. També destaca en un punt la importància dels esquemes de coneixement (L’alumne aprèn a partir dels seus esquemes de coneixement) , cosa que jo també he mencionat tot i que de passada. La Zona de Desenvolupament Pròxim i l’ajuda ajustada són conceptes molt importants per a l’ensenyament i, com era d’esperar, està tant al decàleg com al PEC. Precisament aquest mateix dona la definició de la ZDP correcta per al seu centre: “ ni tan senzilles que ell sol les pugui realitzar, perquè no requereixen cap nou aprenentatge, ni tan allunyades de les seves possibilitats que no pugui relacionar els nous continguts amb els que pretenem que aprengui. El grau de dificultat dels continguts ha de ser tal, que amb la realització de les activitats (interacció amb el material, amb els companys i amb el docent), li permeti adquirir nous esquemes de coneixement amb la construcció dels que permeti adquirir nous aprenentatges”. La motivació intrínseca és clau pel desenvolupament psicològic i acadèmic dels alumnes i és una cosa que totes les escoles han de tenir en compte. Tot i que no hi ha un punt exclusiu per a tractar aquest principi podem dir que està “diluït” en la majoria dels apartats que conformen el PEC. Quan ens referim al TARGET com a eina per a motivar hem de tenir en compte que aquest concepte va lligat a molts altres i que per tant no és tant fàcil d’aplicar com sembla. Per tal que funcioni la tasca
Tal i com he dit més amunt, m’he deixat moltes coses que valen la pena ser comentades del Projecte Educatiu del Reina Violant. Tot i així ho he fet perquè sinó no acabaria mai i he preferit sintetitzar l’anàlisi en els conceptes que tant jo com aquest coincidíem. Considero mot útil aquest exercici ja que m’ha obligat a recapitular i fer un resum de l’assignatura seleccionant i resumint aquells conceptes que consideraré dignes de ser observats a l’hora de fer les pràctiques (és per això que també s’anomena “principis per a la maleta d’idees psicopedagògiques”). He intentat seleccionar amb cura allò que he considerat més important tot i que sóc conscient que no coincidiré amb els meus companys en alguns donat que cadascú té una idea diferent del que és ensenyar (i òbviament posseeix uns principis diferents) però crec que totes aquestes “maletes” s’assemblaran bastant, al menys en els trets generals. Res més. Espero que aquest treball doni els seus fruits en un futur i em serveixi no tan sols per a l’any que bé sinó que em serveixi al llarga de la meva carrera com a professional de la docència, que em guiï i resolgui els meus dubtes (que n’hi hauran, i molts) durant els cursos escolars.
Referències bibliogràfiques:
- (^) CEIPM REINA VIOLANT – COMAS I SOLÀ. Projecte educatiu de centre.
- (^) COLOMINA R. Y ONRUBIA J. Interacción educativa y aprendizaje escolar: la interacción entre alumnos.
- (^) DE GISPERT I. Power points Bloques I, II, III, IV, V, VI.
- (^) ONRUBIA J. Escenarios cooperativos. Dentro de Cuadernos de Pedagogía nº255.
- ONRUBIA J. Enseñar: crear zonas de desarrollo próximo.
- TAPIA J.A. Y MONTERO J. Motivación y aprendizaje escolar.
