¡Descarga Consti II y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TÍTULO PRIMERO
De los derechos y deberes fundamentales (Art. 10)
• CAPÍTULO PRIMERO (Art. 13)
De los españoles y extranjeros
• CAPÍTULO SEGUNDO (Art. 14)
Derechos, libertades
• Sección primera
De los derechos fundamentales y las libertades públicas (Art. 15)
• Sección segunda
De los derechos y libertades de los ciudadanos (Art. 30 - 38)
• CAPÍTULO TERCERO (Art. 39 - 52)
De los principios rectores de la política económica
• CAPÍTULO IV
De las garantías
• CAPÍTULO V
Suspensión Art. 10 De los derechos y deberes fundamentales Cada persona ha de suportar les conseqüències dels seus propis actes. Hume – és un pensador molt suggestiu, interior a Kant, va dir que el ser humà és un ser de sentiments (no volia dir ser que experimenta el plaer i el dolor si no que volia dir que es un ser capaç de sentir, ser feliç o infeliç a través d’aquests sentiments) sufrir o no. Hume ens dona una clau per poder evitar el sufriment. A tote aquestes tradicions se les afegeix el liberalisme anglés i van aportar la idea de que l’individu és l’únic ésser viu que configurar el seu destí. Si és l’únic ésser viu que pot fer una casa difícil és diferent. L’ésser viu disposa di’una cosa de la que els altres éssers vius no disposen i aquesta és la dignitat. Art. 13 Aquest artícle fa una remissió legislativa per conèixer els drets dels estrangers. Hi ha una llei que estableix quins són els drets dels estrangers. Art. 14 Clausula que prescriu la igualtat davant la llei. No és un dret, és una clausula adreçada als poders públics.
• Igualtat davant la llei i en l’aplicació de la llei.
• Els particulars.. que no podem discriminar els altres..
Art. 15
Dret a la vida i a la integritat física i moral. Art. 16 Dret a la llibertat ideologica i relidgiosa i de culte. Art. 17 Dreat a la llibertat i seguretat.
Art. 18 (PRIVACITAT) Dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i ala propia imatge
1. Inviolabilitat de domicili
2. Secret de les comunicacions
Art. 19 Dret a la lliure circulació i residència Art. 20
a. Llibertat d’expresió
b. Dret a l’informació (rebre i transmetre)
Art. Dret de reunió (dret de caracter polític) Art. 22 Dret d’associació (polític) Art. 23 Dret de participació en assumptes públics (polític) Art. 24 Dret a la tutela judicial efectiva, és a dir totes les persones tenen dret a obtenir la protecció d’un tribunal i aquest està obligat a utilitzar certs procesiments que estableix la llei i després dictar una setnència. Art. 25 Legalitat de l’activitat sancionadora. (legalitat penal) No pot haver una sanció que no estigui prevista per la llei. Aquesta llei ha de ser anterior, escrita i certa (amb claretat ha de fixar la conducta que se sanciona i ha de fixar també de manera clara la sanció) Art. 27 Dret a l’educació Art. 28 Dret de sindicació i dret de vaga Art. 29 Dret de petició SECCIÓ SEGONA Art. 30 – 38
• Recurso de amparo
El recurs d’amparament edtà regulat a la llei orgànica de T.C. (Art. 41) És una garantia jurisdiccional i especial. 41.1 Quins drets protegits pel RA 41.2 Són les administracions publiques les que originen la vulnerav¡ció. Art. 42, 43, 44 Les eventuals vulneracions de dret han de procedir dels poders públics. Sempre abans de presentar el recurs d’amparament es precis esgotar la via ordinària. En la inmensa majoria de casos. Causa d’admissió que fa que la inmensa majoria de recursos d’amparament siguin rebutjats. El Tribunal Europeu de Drets Fundamentals. Pot donarse el cas de que hi hagi vulneració d’un dret no perquè no perquè un poder públic hagi aplicat malament una llei, sino perquè l’hagi aplicat correctament. Procediment previst per al recurs de inconstitucionalitat (Art. 55.2 CE) Sentènci (Art. 53, 54, 55 CE) Totes les sentencies tenen diferents estructures (depenen del procediment) En el cas del recurs d’amparament, la sentència és molt senzilla.
A part dels drets, principis rectors de la política social i econòmica. Són una sèrie de normes que s’anomenen normes programàtiques o normes finalistes perquè enuncies programes o enuncien finalitats amb la característica de que aquestes normes finalistes no diuen ni la manera, ni el moment ni el subjecte. Densitat normativa molt baixa – mandats inconcrets, la substància dels quals és discutible. Estàn regulades a l’Art. 53.3 CE
• informaran la legislació positiva, la pràctica judicial y la actuació dels poders públics.
Els principis rector no poden ser reclamats directament davant d’un tribunal. Aquests principis tenen una garantía però no jurisdiccional, tenen una garantía molt menor. Garanía institucional –la defensa del poble, és un òrgan nomenat per les Corts (finalitat protecció dels drtes). Per aconseguir aquesta finalitat – supervisar l’activitat de l’Administració. Llei 3/1981 de 6 d’abril, estableix:
• Quí denomina el defensor del poble i per quina majoria.
• Quina duració té el mandat del defensor del poble.
• Quines conpetències té el defensor del pobel.
El defensor del poble no té capacitat executiva, però té la capacitat de demanar qualsevol informació a qualsevol òrgan de qualsevol Administració. Si no se li entrega aquesta informació – delicte de desobediència. Si al defensor del poble li semble que hi ha vulneració d’un dret fonamental, dòna curs o arxiva l’informació i finalment decideix si hi ha vulneració o no. Cada any fa un resum i l’entrega al Parlament i fa una valoració del comportament de l’Administració. A l’any seguent les Administracions tracten de corregir la sevsa actitud.
L’eficàcia del defensor del poble no és jurídica.
B. Garantias de los principios rectores
C. Garantía institucionas (defensor del poble)
SUSPENSIÓ DE DRETS
Tots els ordenaments preveuen la suspensió dels drets. Aquesta suspensió té com a finalitat, no eliminar els drets, sinóresoldre els conflictes. Es famitjançant la suspensió però ha de:
• Durar el mínim temps possible.
• Les mesures que s’adoptin han de ser proporcionals a les causes que motiven la suspensió.
• El fet de que es suspenguin els drets no faculta l’Administració per adoptar actituts arbitràries.
• La suspensió està regulada al Art. 55 CE
• Art. 116 CE
• La llei reguladrora de l’estat d’alarma, excepció i setge.
SUSPENSIÓ GENERAL
1. Estat d’alarma
1.a. Supòsit de fet habilitant – allo que ha de succeir per declara l’estat d’alarma. Art. 4 de la llei 4/1981 d’1 de
juny. Alteració greu de la normalitat. Els drets de les persones no es poden suspendre.
1.b. Òrgan que el declara – el Govern mitjançant decret acordat del Consell de ministres. Donant compte al
Congres dels Diputat que es reuneix immediatament per rebre aquesta informació.
1.c. Termini i àmbit d’aplicació – 15 dies i successives prorrògues de 15 dies. En l’àmbit territorial serà en el total
o en una part.
1.d. Acció del govern – Art. 11 Llei 4 /1981 d’1 de juny.
2. Estat d’excepció – Art. 13 de la llei 4/1981 d’1 de juny i Art. 116 CE.
1.e. Supòsit de fet habilitant – allo que ha de succeir per declara l’estat d’excepció. Art. 13 de la llei 4/1981 d’1 de
juny i Art. 116 CE. Crisi d’ordre públic.
1.f. Òrgan que el declara – el Govern mitjançant decret acordat del Consell de Ministres. Donant compte al
Congres dels Diputat que es reuneix immediatament per rebre aquesta informació.
1.g. Termini i àmbit d’aplicació – 30 dies i successives prorrògues de 30 dies. En l’àmbit territorial serà en el total
o en una part.
