PAC 1: La raresa humana Esther Sagués Vigo
INTRODUCCIÓ
L'espiritualitat i la religió s'han mantingut durant molt de temps com a sinònims, donada la
connexió recíproca que mantenen. Segons Benavent (2012) hi ha persones que se senten
espirituals, però no religioses o viceversa, altres que entenen l'espiritualitat com a part de la
seva religió, i altres agnòstiques que no s'identifiquen amb cap dels conceptes. En tot cas,
malgrat la seva interacció, el present document té per objectiu diferenciar ambdues nocions,
i en aquest sentit, la metàfora de Martínez (2012) esdevé una oportunitat a la comprensió
"La espiritualidad es el agua que necesitamos si queremos vivir y crecer; la religión es el
vaso que contiene el agua". Entenem doncs, que el got seria el mitjà amb el qual nodrir-nos,
és a dir, el mitjà de transport per arribar a la nostra espiritualitat. No obstant això, en cap cas
seria l'únic perquè també podem beure d'una font, o del mateix riu. Ara bé, podria ser que la
font estigués seca, el riu enterbolit, o el got trencat.
ESPIRITUALITAT
Definir l’espiritualitat de forma espontània esdevé una tasca dificultosa perquè, en la meva
opinió, el concepte té a veure amb allò més íntim i personal de cada persona. Ser o sentir
l’espiritualitat -sovint complicada d’expressar- forma part d’un mateix, de la nostra vida, del
sentit de la pròpia existència en un procés que busca respostes en la introspecció, entre el
silenci i la soledat de cada persona. Un procés que, defugint de dogmes establerts i
d’accions comunitàries ens apropa a la veritat de cada ser.
ESPIRITUALITAT
La comprensió del concepte de l'espiritualitat ha transcorregut en diverses interpretacions;
des d’aquella entesa com a “element de la religió catòlica institucionalitzada” (Miralles,
2004:48), fins a l’assimilació més científica que incorpora el fenomen a un tipus de
capacitat: “la intel·ligència espiritual”. La idea, encunyada per Danah Zohar i Ian Marshall,
citats per Benavent (2012), determina que en el decurs de pràctiques espirituals s’activen
algunes zones del cervell. En aquest sentit, són interessants les investigacions del
neurobiòleg Ramon Maria Nogués, citat a Benavent (2012) quan verifica les similituds entre
els registres neurobiològics de dos monjos que pertanyen a diferents religions, durant un
procés espiritual. Queda palès, doncs, que el fet espiritual no s’adscriu necessàriament a
una religió o un moviment espiritual concret, malgrat que la noció s’ha sotmès a dogmes i
narcisismes que han confós l’essència del seu significat. Per tant, potser no anava tan
errada quan en l’espontaneïtat de la meva definició d’espiritualitat deia que era un procés
que, defugint de dogmes establerts i d’accions comunitàries ens apropa a la veritat de cada
ser.
