Diàleg interreligiós i educaciò social, Ejercicios de Religión

¡Descarga Diàleg interreligiós i educaciò social y más Ejercicios en PDF de Religión solo en Docsity!

Sonia Laforet Ortiz PAC 2. EL FET RELIGIÓS I EL PANORAMA DE LA DIVERSITAT RELIGIOSA

Sonia Laforet Ortiz 1) Comenta de forma argumentada aquesta afirmació: "La laïcitat entesa correctament ha de protegir la llibertat religiosa" Per posar-nos en context i després de les diferents lectures recomanades per poder realitzar la PAC, a l’article Benavent Vallès, Enric (2018). Llibertat religiosa i acció socioeducativa. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 69, 13-29. , ens parla de com tothom té dret a la llibertat de pensament i com aquest dret fa referència al fet d’escollir quina religió és la que el representa com a individu o com a col·lectiu i si es fa de forma privada o pública. Llavors, tothom pot viure la religió essent lliures de pensament, ningú ni res pot exercir coerció envers l’altra persona, ja que això posaria en perill la seva llibertat i els seus drets com a individu o com a col·lectiu. L’Estat i l’administració pública, han de ser neutrals en tot moment amb les diferents creences religioses, pot haver-hi cooperació entre els poders públics i les entitats religioses i des dels poders públics s’han de fomentar les relacions positives i inclusives per la no discriminació envers les diferents creences religioses, però mai es poden posicionar. Fins fa relativament poc, encara hi havia en vigor un article de la constitució Espanyola que feia referència a la priorització de les creences religioses de la societat espanyola, és a dir a l’Església catòlica. Si parem especial atenció, la relació que existia entre l’estat i l’Església catòlica amb aquesta llei era discriminatòria, aquesta no tenia en compte les diferents religions emergents. Hem de tenir en compte que la Religió catòlica va tenir un paper molt important dins de la nostra història, aquesta va ser un dels agents claus dins de la Guerra Civil que va patir el nostre país, llavors les diferents lleis que es varen crear en aquell període el que buscaven era afavorir- la com aliat clau que havia estat. Llavors, en el moment que hi ha un canvi històric amb l’arribada de la Constitució i la mort del dictador, des del meu punt de vista, es comença a parlar que part de la població deixa de creure en la Religió cristiana de manera pública i s’autoanomena persona laica o no-creient mostrant cert rebuig per tot allò que s’associava amb la religió. Aleshores, la laïcitat jo l’entenia com quelcom discriminatori, ja que aquesta el que pretenia excloure tota expressió religiosa dels espais públics, sense tenir en compte la llibertat de pensament de les persones, perquè si tu et consideraves una persona laica, excloïes la religió de la teva vida i a la vegada senties certa reticència i incredulitat envers les religions, institucions religioses i figures que la representaven. Però actualment no existeix únicament aquesta perspectiva de la laïcitat , sinó que es parla de dues alternatives laiques enteses com a laïcitat negativa i laïcitat positiva.

Sonia Laforet Ortiz valors de les persones varien també segons el moment vital que es trobin. Parlem que les religions monoteistes han passat de ser les úniques encarregades de la transmissió de valors, cultura i història, a poder escollir entre d’altres amb total llibertat, de forma individual i privada. Les persones comencen a donar un altre significat a les religions, aquestes deixen de ser transmissores de la història i dels trets culturals de la societat a la qual pertanyen, si no que cada persona practica la religió influenciada per les seves pròpies experiències personals per tal de ser més qualitativa, parlem de la secularització de les religions. Els individus no busquen respostes únicament en les religions monoteistes , sinó que busquen el perquè en les diferents religions de caràcter més espirituals. La informació que ens arriba no provenen únicament de les diferents institucions clàssiques, sinó que hi ha altres medis i canals als quals tothom té accés. Això el que fa és que les persones se les bombardegi de forma contínua i aquestes siguin les encarregades d’escollir, a on es posicionen i en quin grup religiós se senten més còmodes. Hem de pensar que cada un busca la pertinença al grup a on es sent més representat, a on pot compartir allò que els interessa. Però el que s’aconsegueix amb això és la formació de diferents subgrups i amb els diferents posicionaments i d’aquesta manera es divideix la societat a la qual es pertany, creant una societat complexa. Desapareixen els mediadors com podrien ser els representants de les diferents religions, imatges, espais o persones. Cada individu interpreta la religió com vol i quan vol, normalment passa a estar en l’àmbit de la privacitat de cada un de nosaltres. Es deixa de banda haver de dependre d’altres factors que no siguin la mateixa llibertat i voluntat de cada persona. Es comença a parlar de la filosofia New Age com un altre factor de canvi. Les necessitats de la nostra societat han canviat, ara ens trobem en un moment a on les persones es mouen segons els seus propis interessos, aquests no sempre estan centrats en la religió sinó que giren més al voltant de la recerca de la felicitat. Llavors, es parla que aquesta felicitat no l’aconseguim únicament dins de les religions, sinó que es dona en altres formes com per exemple el fenomen del consumisme que viu la nostra societat. Un dels exemples que observo al meu voltant és el conegut com la filosofia New Age. Actualment, i pel que he entès després de les diferents lectures, únicament no és coneguda per la recerca de respostes dins del paradigma religiós, sinó que pel que jo entenc, el que es busca és la felicitat de la forma que sigui. Estem dins d’una societat a on el consumisme és un factor que allà a on mirem està molt pressent. Aquest és el primer proveïdor de felicitat, és immediata i està a l’abast de tothom o de la gran majoria. No cal preguntar-se res que sigui transcendental, simplement cal anar a consumir allò que volem. El que no som conscients és que no es treballen els altres factors que són els causants de la nostra infelicitat, quedant exemptes de respostes i solucions.

Sonia Laforet Ortiz Actualment, treballo amb joves d’altres cultures, la gran majoria de les famílies d’aquests joves són musulmans, llavors al nucli familiar es viu la religió i en alguns casos prioritzen molt les seves creences religioses. Per contra, puc observar com aquests joves no la viuen de la mateixa manera i com aquest en el moment de buscar respostes no ho fan des de la religió monoteista a la qual pertanyen, si no que, alguns d’ells, ho fan des de l’espiritualitat preguntant-se a través d’aquesta el sentit de la vida i la felicitat.