¡Descarga Drets Reals y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!
Drets Reals (DR) - Classes Magistrals
Tema 1. El dret real
Els drets reals son aquells què recauen directament sobre una cosa (lligat al concepte de propietat de la cosa). El dret real segueix a la cosa (si la cosa es transmet, el dret real que s'havia constituit subsisteix).
En relació a les obligacions, els drets reals es diferencien d'aquestes en tant que els drets reals son oposables contra tothom (el dret obligacional de crèdit només es pot oposar davant el deutor, p. ex.).
Art. 561-1 i ss. Art. 566-1 i ss. Servitud de pas.
Registre propietat (es donarà més endavant): Oficina en la que es descriu l'historial jurídic de les finques. Art. 1 i 2 LH. El fet que una finca estigui inscrita en el registre canvia la protecció dels drets inscrits. Si la finca està inscrita els títols reals no inscrits en el registre no perjudiquen o afecten a tercers (art. 32 LH). P. ex. si es compra una finca inscrita amb servitud no inscrita en el registre aquesta no tindrà efectes pel tercer (comprador), que podrà negar la servitud.
Si en una cadena de transmissions en finca no inscrita una de les transmissions té causes de nulitat, aquesta s'extén a les altres. En cas de que la finca es trobi inscrita si posteriorment a les transmissions es detecta una nulitat, condició resolutòria, etc. no inscrita en el registre, i les transmissions s'han dut a terme a títol onerós i de bona fe (què es presumeix) la nulitat no es desplega (art. 38 LH) a les altres transmissions i l'últim comprador conserva la propietat de la finca inscrita.
Tema 2. La possessió
- Concepte i naturalesa
La possessió és el poder de fet d'una cosa o un dret (definició art. 521-1), exercida per un mateix o a través d'una altra persona i en concepte d'un dret del qual el posseïdor pretén ser titular. D'ella en deriven conseqüències jurídiques, com la presumpció de titularitat (art. 522-1). Com a posseïdors, tenen dret a protecció (art. 522-7) davant de pertorbacions en la seva possessió.
La posessió no és pròpiament un dret ja que es pot perdre (art. 521-8.) i tampoc es permet inscriure la propietat per simple posessió (art. 5 LH). Per aquest moment, diem que la possessió es un fet.
La possessió actua, en realitat, com a mecanisme de publicitat d'un dret que es pretén tenir. Normalment, aquesta possessió va lligada a un dret a posseir (propietari, dipositari, comodatari, arrendatari, etc). Segons quin sigui el dret a posseïr, aquest determina el mode en què es durà a terme la posessió (normalment, el propietati posseirà com a tal, p. ex.). Aquesta possessió, s'exerceix com a titular o per mitjà d'una altre persona què pot ser, per exemple, un representant o una persona amb la que el titular tingui alguna altra relació jurídica.
Aquest fet, permet doncs, què sobre un mateix bé hi puguin concórrer diverses possessions, amb continguts diferents però compatibles, tot i que no hi hagi un contacte directe sobre la cosa.
La possessió d'una cosa pot suposar l'adquisició de la seva propietat per usucapió (art. 531-23). Hi ha drets reals que no comporten possessió (hipoteca, servituds, etc).
Sobre una mateixa cosa hi poden haver diferents possessions si els conceptes possessoris son compatibles (art. 521-4). Ex: Propietat-ús de fruit, propietat-drets de garantía (dret de retenció, penyora), propietat-drets personals (comodat, arrendament, dipòsit) i situacions de cotitularitat.
També hi ha situacions de cotitularitat (mateix tipus de possessió) sobre una mateixa cosa. Tot i així, aquesta possessió no es plena (no pot perjudicar als altres cotitulars). Art. 552-6. Pot pasar que dues persones diguin tenir una propietat exclusiva (o plena) sobre una mateixa cosa. Això NO és possible. Mai dues persones poden tenir una possessió plena respecte d'un mateix dret i sobre una mateixa cosa.
Es presumeix la continuitat i el concepte de la possessió en el temps, tot i que aquesta pot canviar.
- Adquisició, conservació i pèrdua de la possessió.
Per adquirir la possessió n'hi ha prou amb la capacitat natural (art. 521-3) donat què considerem què és un acte beneficiós.
La possessió es pot adquirir (art. 521-2) per subjecció de la cosa sota o dins de l'àmbit del posseidor o quan la cosa està a disposició del nou posseidor (en aquest cas, es presuposa un acord, sigui de compra-venda, arrendament, etc, entre l'antic i el nou posseidor). L'adquisició de la possessió es pot fer per un mateix o a través d'una altre persona.
La llei preveu maneres específiques d'adquirir la possessió, tals com l'herència (art. 411-6).
Un altre tipus d'adquisició de la possessió és aquella que es fa en contra de la voluntat de l'anterior posseïdor. Art. 521-2.2 diu que la possessió no es pot adquirir amb violència quan els posseïdors anteriors s'hi oposin. Entra en contradicció amb l'art. 521-8.e., que permet perdre la possessió d'una cosa contra la voluntat del posseidor si la nova possessió dura més d'un any. En realitat el primer article exposa un gran principi i el segon, una excepció (fins a un any després de la pèrdua violenta de la possessió, la llei segueix considerant l'antic posseidor com a posseidor).
Es presumeix la continuitat en la possessió (art. 521-6) tot i que hi hagi una interrupció temporal en aquesta possessió. La detentació no afecta a la possessió. El posseïdor actual pot unir a la seva la possessió dels seus causants (antics posseïdors) el que pot permetre usucapir la cosa.
La possessió es perd pels casos de l'article 521-8. Per cessió voluntària de la possessió (venda, p. ex), per abandonament (res nullius art. 542-20 o 543-1), per pèrdua o destrucció total, per ser cosa extracomercium (il·legal) o per possessió d'una altra persona.
- Els efectes jurídics de la possessió
El primer de tots és la presumpció de la titularitat del bé (art. 522-1) del posseïdor. Aquesta pressumpció de titularitat pot decaure per allò estipulat al registre de la propietat o del registre de béns mobles (art. 522-1.2). Malgrat la preeminència del registre, el posseïdor pot demostrar la seva legitimació en posseïr (per exemple, com a arrendatari, presentant el contracte que el legitima).
Art. 522-8 o 32/24 LH. Protecció en l'adquisició de la possessió d'un bé moble de bona fe i a títol
adquirir (afecta a la validesa del contracte). Per a què es produeixi eficàcia cal que el transmetent
tingui poder de disposició sobre la cosa.
En canvi els drets reals no possessoris es transmeten per simple consentiment (consensualitat), ja que no té sentit, en aquest cas, la tradició o entrega de la possessió, per ser impossible cedir aquesta possessió (art. 521-8.a). Són exemples d'aquest tipus d'adquisicions les servituds, els drets d'adquisició preferent, etc.
Tema 4. La tradició
- Concepte de tradició
La tradició consisteix en el lliurament de la posessió d'un bé de l'antic posseidor al nou (art. 531-2). La tradició pot comportar en determinats contractes la transmisió i l'adquisició de la propietat o altres drets possessoris (art. 531-3). La tradició desplega la seva eficàcia quan va precedida d'un títol (teoria del títol i el mode). No sempre que hi hagi lliurament de la cosa es produeix una transmissió de la propietat. Ex. Comodat.
- Modalitats de tradició
El primer tipus de transmisió (tradició real) es produeix pel lliurament dels béns als adquirents, que en prenen possessió amb el consentiment dels transmetents (art. 531-4.1). Només es pot dur a terme en béns corporals. Aquest tipus de tradició implica l'entrega de la cosa (en béns mobles) o l'ocupació material (en el cas de béns immobles). La tradició real és essencial en els contractes verbals (mecanisme de publicitat de la transmissió).
La segona modalitat (tradició simbòlica) comprèn el lliurament de la posessió i el poder, en determinats casos (art. 531-4.2). Aquesta tradició, tot i que no suposa l'entrega material de la cosa, facilita la seva entrega, mitjançant un acord de voluntats (entrega de les claus d'un immoble).
La tradició consensual és aquella què es produeix per un acord de les parts (traditio brevi manu) quan el accipiens ja té la possessió de la cosa o el dret per un altre títol (se li ven la finca quan n'és, per exemple, l'arrendatari).
La tradició dels béns incorporals (art. 531-5) es fa a través de l'entrega dels títols corresponents.
- La causa de la tradició
L'ordenament jurídic català respon al model causal. Per tant, la tradició requereix d'una causa o fonament (art. 531-3). La causa contemplada és el títol, entès com a contracte. Tot i així, no tots els contractes són vàlids per esdevenir títol i consegüentment, causa de la tradició.
Primerament, hi ha d'haver un acord entre el transmitent i l'adquirent i aquest primer ha de tenir la possessió del concepte què transfereix.
En segon lloc, només actuen com a causa i títol quan els contractes són obligacionals i tranmissius (compravenda, permuta, etc) i no en aquells contractes en els què es cedeix la cosa, però no la seva propietat (arrendament, comodat). El contractes reals (hipoteca) no segueixen el sistema de títol i mode.
Art. 531-12. En determinats casos la donació exigeix determinada forma. En béns inmobles, és
necessària l'escritura pública. En donacions de béns mobles verbals, només es considera vàlida la donació quan simultàniament es fa l'entrega de la cosa (funció com a mecanisme de publicitat de l'acte). Les donacions en col·lectes benèfiques es poden diferir (no cal entregar-les al moment), però aquestes, a diferència de la resta de donacions no es poden revocar (art. 531-8.2). Les donacions remuneratòries (art. 531-17) no són exigibles judicialment.
Una persona en vida no pot fer donacions quan això pugui perjudicar a tercers (sobretot afectant a les herències llegítimes. A Cat: 1/4). Art. 451-22 i ss. Herència 200€. Donacions en vida de 1000€. Base imposable pel càlcul de l'herència llegítima 1200€. Els fills podran reduir o suprimir les donacions en vida fetes pel pare fins arribar a l'herència llegítima -> Inofiositat.
Donacions condicionals i a termini. Estàn admeses a l'article 531-16. Son les donacions amb condició resolutòria (en aquests casos, la donació es fa efectiva quan es compleixi x), suspensiva (la donació és efectiva mentre es compleixi x) a termini inicial, final, etc.
Les donacions amb clàusula de reversió (art. 531-19) estableixen una clàusula per la qual la donació realitzada pot revertir (tornar) en un determinat termini o quan es compleixin determinades condicions (resolutòries, suspensives) al mateix donant o a un tercer. La reversió depèn de la simple voluntat del donant (el donant es reserva la facultat de decidir sobre la cosa). -> Això no s'admetria en l'àmbit contractual (arts. 1115 i 1256 CC) i es tolera per ser la donació un acte gratuit. La reversió no és automàtica, i en donar-se una de les clàusules de reversió, el donant l'ha d'acceptar.
Donació amb reserva de la facultat de disposar (art. 531-20). Es dóna una cosa però reservant-se el donatari la facultat de disposar del bé donat. En aquest cas, la facultat de disposar extingeix la propietat del donatari. Al tractar-se d'una facultat que limita el poder de disposició del donatari, la facultat de disposar s'entén, si no es diu el contrari, reduida a actes a títol onerós. Tenir en compte si la finca està incrita! És una situació similar al dret d'ús de fruit (art. 531-20).
- La causa gratuita
El donant pot imposar càrregues, modes, etc, a la donació (art. 531-18). Aquestes càrregues, en certa manera, poden fer el paper de "contraprestació" en la donació. Per a poder considerar-ho s'ha de veure si el valor de la "contraprestació" és concordant amb el valor de la donació. És la donació modal. L'incompliment de les càrregues o modes, permet el revocament de la donació (art. 531-15.1.c).
La donació remuneratòria es aquella que es dóna en "premi" als mèrits d'una persona o per una certa activitat. Aquesta donació no és exigible judicialment (art. 531-17).
Les donacions amb caràcter benèfic no es poden revocar i no cal l'entrega inmediata de la donació (arts. 531-8.2 i 531-12) -> Es poden diferir.
Les donacions indirectes són aquelles que es solen descriure com a compravendes en les quals hi ha una finalitat de beneficiar a la part compradora. Ex. Venta d'un inmoble a un preu inferior al valor de mercat. En aquest acte en part hi ha causa onerosa i en part gratuita. És un negoci mixt, amb dualitat de causes. NO confondre les donacions indirectes amb compravendes en les què després no s'exigeix el pagament (frau), què en realitat, operen com a donacions.
Les liberalitats d'ús son aquelles donacions més quotidianes (regals). S'exclouen del còmput per a l'herència llegítima, la separació de béns o de règims de ganancials. Tenen poc valor econòmic.
tant, de forma general no hi ha sanejament en la causa gratuita. Per tant, els donants no responen per vicis ocults ni per evicció. Sí que hi ha sanejament, en canvi, en la donació modal (pel component d'onerositat que té la donació modal en exigir una acció del donatari o imposar una càrrega), però en aquest cas només existeix obligació de sanejar fins al valor de la càrrega. També es respon per sanejament quan el donant coneix de vicis en allò que dóna i que perjudiquen al donatari més enllà d'allò donat (causen danys en la resta de patrimoni del deutors o de tercers).
Art. 531-14. Es protegeix als creditors de les donacions del donant. El donant no pot realitzar donacions eficaces quan al realitzar-les no pugui fer front al pagament dels seus deutes (quan el seu patrimoni o drets de crèdit estiguin o passin a ser inferiors, amb la donació, al valor dels seus deutes). Primer s'ha de disposar de béns suficients per satisfer els deutes a creditors. Art. 1911 CC. En cas de què la donació es faci efectiva, el creditor la podrà revocar.
Art. 531-15. Causes de possibilitat de revocació de les donacions. 1 Sobrevinença de fills 2 Supervivença del fill què es creia mort. 3 Incompliment de càrregues. 4 Ingratitut del donatari. 5 Pobresa del donant.
- El títol lucratiu
Són requisits perquè la donació sigui eficaç l'acceptació del donatari (arts. 531-7 i 531-12.1). L'acceptació converteix la donació en irrevocable pel donant, excepte si concórre alguna de les causes de l'article 531-15.
Determinats béns (sobretot els immobles), requereixen de formes d'acceptació (art. 531-12), així com les donacions verbals de béns mobles.
La donació no requereix de la tradició per a transmetre el dret real sobre l'objecte donat. S'adquireix ja per simple acceptació (art. 531-7).
Art. 531-22. Una donació feta conjunta i simultàniament en favor de diferents persones s'entén feta a parts iguals (es pot estipular en contrari). Si algun donatari no acceptés, la seva part es reparteix (acreixement) entre els altres donataris (també es pot pactar en contrari). Quan es revoca la donació per ingratitud i només afecta a un dels codonataris, la donació també s'acreixenta entre els restants.
Últim punt no entra (donacions mortis causa).
Tema 6. La usucapió
- Concepte d'usucapió
La usucapió es troba regulada a l'article 531-23. És un mode d'adquirir basat en la possessió d'un bé durant el temps fixat per les lleis. Mitjançant la possessió es passa de tenir la possessió a adquirir la propietat. No requereix de cap actuació de la persona que usucapeix (no necessita ni de tradició, ni d'actes ni de formalitats) i produeix per sí sola l'adquisició.
Allò que es pretén usucapir ha de poder usucapir-se (art. 544-7). Per tant, hi queden exclosos els
Art. 531-25. S'interrumpeix el temps per usucapir per cessament de la possessió, quan es reconeix
expressa o tàcitament els drets dels titulars, quan hi ha oposició judicial o acord arbitral o per requeriment notarial del títol. En aquests casos d'interrupció, el temps transcorregut des de que es va començar a usucapir es posa a zero. La interrupció s'ha d'al·legar i provar per aquell què pretén beneficiar-se dels seus efectes i cal tenir en compte la pressumpció de possessió de l'art. 531-24.3, què suposa que l'usucapent ha posseit el bé des del moment en què en va adquirir la possessió.
Per contra, en la suspensió (art. 531-26.2), només s'atura el temps necessari per a usucapir, mentre duri una de les causes què la provoca. Aquesta suspensió es produeix amb les persones que no poden actuar per sí mateixes o els seus representants, mentre duri aquesta situació, entre els cònjugues o membre de parella estable, mentre dura la convivència (per evitar la usucapió de béns de l'altre i evitar conflictes conjugals) i entre persones vinculades per una potestat o tutela (per evitar què els pares o tutors legals puguin usucapir les propietats o drets reals de les seves persones a càrrec).
- Els terminis de la usucapió
A Catalunya, els terminis són de 3 anys per béns mobles i 20 per immobles. Art. 531-27.
En béns furtats o robats s'incia a comptar el temps d'usucapió quan han prescrit els delictes o faltes o l'acció per exigir la responsabilitat civil.
La renúncia al temps transcorregut d'una usucapió en curs equival a la interrupció de la possessió per usucapir (art. 531-27.3).
- La dinàmica de la usucapió com a mode d'adquirir: la seva al·legació i renúncia
Tot i l'efecte automàtic de l'adquisició en la usucapió aquesta s'ha d'alegar (art. 531-28) i provar, ja que no s'aprecia d'ofici pels tribunals. Aquesta al·legació la pot dur a terme el que ha usucapit o els seus hereus o aquells interessats en demostrar que una persona ha usucapit un bé (normalment, aquest interessat és un creditor, que necessita del bé per a poder cobrar). Art. 531-28.
En tant a la renúncia (art. 531-29) aquesta es pot dur a terme amb una usucapió consumada i no al·legada o bé abans de transcórrer el temps d'usucapió (equiparable a la interrupció de la usucapió) i requereix de la capacitat de disposar del dret usucapit. La renúncia de la usucapió suposa la renúncia d'allò que ha permès adquirir el bé. Aquesta renúncia és possible sempre que no es perjudiqui a tercers (creditors o titulars de drets sobre el bé). La renúncia no implica què, en el futur, no es pugui tornar a iniciar una nova possessió i per tant, una nova possibilitat d'usucapió.
- La usucapió i el registre de la propietat
Usucapió secundum tabulas -> L'adquirent a títol gratuit no està protegit (només hi està l'onerós en aquelles finques inscrites en el registre). Per tant, al adquirent en títol gratuit, pel fet de tenir la finca inscrita se li afavoreix la usucapió (art. 35 LH), presumint la possessió, la bona fe i just títol. És molt útil en el cas del CC que permet usucapir en menys temps.
Usucapió contra tabulas -> És la usucapió què es fa contra el què publica el registre de la propietat. Si el bé està inscrit amb anterioritat a l'inici de l'usucapió preval l'usucapió. En canvi, si el bé es troba inscrit, s'usucapeix, i es compra la finca per un tercer, aquest no pot inscriure la finca com a seva. Necessita de l'acord del què ha incrit la finca al registre (segurament s'haurà d'acudir als tribunals per a poder inscriure). Quan es compra una finca confiant amb el registre (bona fe i títol onerós), si hi ha un altre que ha usucapit es té un any per negar la usucapió consumada. Art. 36 LH.
Els drets reals també s'extingeixen per consolidació, quan una mateixa persona esdevé titular de
domini (propietat) i del dret real limitat o quan esdevé titular de drets diversos que es graven uns a altres. Consten com a excepció a la consolidació els drets de servitud sobre una finca, que s'han d'extingir expressament.
La redenció és una de les causes d'extinció de drets reals. Suposa la facultat unilateral d'extingir determinats drets reals en les que el legislador concedeix aquesta possibilitat, donada la llarga o indefinida durada d'aquests tipus de contractes (drets d'aprofitament parcial i drets reals de cens).
Determinats drets s'extingeixen amb el seu ús (extinció del dret de vol en fer-ne ús).
L'adquisició del bé per una altra persona també suposa l'extinció dels drets reals sobre la cosa (usucapió i adquisició a non domino).
La falta d'ús també pot suposar l'extinció dels drets reals (sobretot en les servituds), quan aquest dret no s'ha exercitat en un termini de 10 anys.
- L'extinció de l'acció real
Els drets reals també es troben protegits de les agressions externes mitjançant actuacions processals que permetin exigir el seu contingut. Aquest mecanisme de defensa del dret és l'acció real. Com a norma general, les pretensions de qualssevol classe prescriuen als deu anys, a excepció de si algú hagués adquirit abans el dret per usucapió o si el CCCat establís una altra cosa.
Les accions protectores del dret de propietat no prescriuren (acció reivindicatòria i acció negatòria de l'article 544-3 i 544-7), tot i que si el dret real s'extingeix, també ho fa l'acció real.
Tema 8. El dret de Propietat
- El concepte i la funció social del dret de propietat.
Es troba regulat a l'article 541-1. S'atorga al titular el dret a usar el bé, a gaudir-ne i a disposar-ne. És el dret més ampli què es pot tenir sobre un bé (dret total o absolut sobre la cosa). Cada vegada està més sotmesa a la seva funció social i amb els límits marcats per les lleis (art. 541-2).
24/07/
- Objecte del domini
Són els béns (coses i drets) en general (art. 511-1). La concepció de l'art. 350 CC (s'és propietari del sòl, el subsol i el cel) és antiquada i no es pot dificultar l'ús compatible amb aquest dret.
- Límits i limitacions al dret de propietat
Art. 545-1 i ss. Es preveu allò que limita el dret de propietat.
Límits són aquelles reestriccions al dret de propietat amb abast general i que no requereixen d'un acte específic d'imposició sobre la persona (normalment, regulat pels reglaments urbanístics). Per altra banda, les limitacions ja són reestriccions més específiques de cada propietat (un pot ser propietari però sense facultat de disposar), derivades d'un acte específic imposat.
