¡Descarga drets reals y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!
TEMA 1: EL DRET REAL
Dins del Dret Patrimonial trobem els Drets de Crèdit (DC) i els Drets Reals (DR). Els DC es la part dinámica de la relació jurídica, en canvi, els DR es centren en la part estàtica, ens centrem en la cosa i respecte d’aquesta cosa quines són aquelles utilitats que el seu titular emet, per exemple, el dret de propietat.
El DR es un dº patrimonial i és un dº subjectiu (poder júridic que l’ordenament jurídic atribueix a una persona) que torna al seu titular un poder, directe i inmediat, sobre la cosa, o bé, ja que pot objecte del DR tant una cosa com un dret.
La diferencia entre un DC i DR: els DC es refereixen a la part dinamica de la relació jurídica i els DR a la part estàtica d'aquesta relació. A més, es diferencien en quatre elements:
- objecte : l'objecte dels DC es la prestació o la conducta i en els DR és la cosa o un bé.
- adquisició : els DC s'adquireixen per contracte, quasicontracte, llei, actes il·lícits i responsabilitat civil per culpa o negligència (reparar dany) i els DR s'adquireixen, segons l’art. 531-1 CCCat: “per transmetre i adquirir béns cal, a més del títol d’adquisició, la realització, si s’escau, de la tradició o les formalitats que estableixen les lleis” teoria del títol i el mode. És a dir, mitjançant contracte i altres formalitats, no especifica més, per això, cal anar en el preàmbul de la Llei de 2006 que va promulgar el Llibre Vè del CCCat, on hi ha un paràgraf programàtic que hi diu que els DR s’adquireixen amb la teoria del títol i el mode (contracte + tradició), ocupació, donació, usucapió i successió. A l’art. 609 CCE si que s’especifica més.
- forma : en els DC regeix el principi de llibertat de forma i en els DR poden estar sotmesos a uns requisits de forma que facin que la seva absència impedeixin la seva constitució.
- prescripció (adquisitiva) = usucapió: el transcurs del temps amb la concurrència de determinats elements o formalitats establerts per la llei pot comportar l'adquisició d'un dret real (DR). El DC mai es pot adquirir pel pas del temps. El temps que ha de transcórrer es diferent en els Codis Civils (català i espanyol).
Els caràcters del DR són dos: immedietivitat i absolutivitat. El DR es un poder directe i immediat que una persona o un subjecte té respecte d’un bé.
Immedietivitat : es la relació del subjecte respecte la cosa.
Critiques: 1. El Dret el que regula és la relació entre les persones.
- Aquest poder de la cosa no es predica de tots els DR. Per exemple en el Dret Real d’hipoteca el bé el té el deutor o un altre però no el creditor que és qui té el poder del Dret Hipotecari ¿?
- Determinats DC també poden tenir transcendència o eficàcia real. És el cas de l’arrendament, per exemple.
Absolutivitat : el DR té eficàcia erga omnes , el DR es pot oposar davant de tothom, cosa que amb els DC no succeeix perquè nomes es pot oposar davant del deutor.
Crítiques: 1. no tots els DR són oposables erga omnes , com el Dret d’Hipoteca perquè només es oposable en el propietari.
Es parla de relativitat del DC (oposable només davant del deutor) i absolutivitat del DR (oposable, en la majoria de casos, erga omnes ).
Les conseqüències d'aquest carcter absolut son la:
- Reipersecutorietat: el DR persegueix la cosa.
- Poseïbilitat: els DR, en general, permeten la possesió de la cosa.
- Disponibilitat: com a tiutlar del DR tenim poder de disposició sobre la cosa que ens permet alienar-lo (transmetre’l), gravar-lo o renunciar o abandonar la cosa.
Les obligacions propter rem o ob rem són una figura hibrida: estan entremig dels DC i DR.
Són les obligacions que té un determinat titular d'un DR. El titular queda obligat al compliment d'unes determinades obligacions, per exemple, el copropietari queda obligat a complir amb l'obligació de pagar les despeses derivades de la seva quota de participació a la comunitat de propietaris és una obligació que deriva d’aquesta comunitat.
Una subespècie de les obligacions propter rem o ob rem són les càrregues reals com el cens (565-1 CCCat) que és una prestació periòdica dinerària de caràcter perpetu o temporal que es vincula amb caràcter real a la propietat d'una finca, la qual, garanteix el compliment d'aquesta prestació. La particularitat del cens es que el pagament d’aquesta prestació periòdica està vinculada amb una finca, un bé, que actua com a garantia del compliment d’aquesta obligació.
Els censos van néixer quan estava prohibit prestar diners amb interessos.
Classificació dels drets reals (DR):
TEMA 2: 30/
Regla general: el registrador no actua i no practica
Què passa des del moment en que incoem el procediment registral?
- Es posa en marxa amb la petició de part en raó del principi de rogació, per tant, la sol·licitud d’incoació al registrador com a regla general hi ha de ser sempre, el que passa es que normalment es considera implícita amb la presentació de document. És a dir, si jo vaig al registre amb la meva escriptura de compravenda no cal que presenti una instància separada dient “registrador si us plau inscriguim” sinó que amb el sol fet de portar l’escriptura ja se sobreentén.
- A més de la petició cal la presentació de documents, que seria el detonant de l’inici del procediment i poden anar junts. Aquests documents seran els de l’art. 3 LH (judicial, administratius o notarials).
PUNT APART: MIN. 11.
D’acrod amb l’art. 4 LH es poden inscriure documents estrangers ens el registre, el que passa es que hi va haver fa 3 o 4 anys una sèrie de resolucions per part del DGRN que no..... a Alemanya i a Bèlgica. (fins al MIN. 25)
Com es fa la presentació d’aquests documents? La regla general, des de principis de segle, seria la presentació per via telemàtica directe del jutjat o la notaria amb la signatura electrònica avançada, excepte que les parts es neguin a la presentació telemàtica o que hi hagi impossibilitat tècnica (que caigui el servidor). Per tant, el mecanisme seria, pensant amb documents notarials com una escriptura de compravenda, la idea es que el dia i l’hora que s’atorga aquesta, tant aviat com es signada s’enviï una carta del notari (per correu electronic
- signatura electrònica avançada) al registre de la propietat i aquesta entrada equivaldrà a la presentació física.
Pot ser, que malgrat la presentació telemàtica hagis de presentar el document físic per acreditar que has pagat els impostos, necessari quan només pots acreditar el pagament d’impostos a través del segell (típic d’hisenda) a mesura que es va sofisticant l’administració tributaria que correspongui aquesta tasa va essent menys necessària. Perquè hi ha costos que es poden liquidar o aplicar directament al registre de la propietat per via telemàtica.
Aquest enviament telemàtic causarà l’assentament de presentació.
3.Assentament de presentació: es fa en el Llibre Diari d’Operacions. Aquest assentament es el que marca la data d’inscripció quan s’arribi a practicar, per tant, “a mi m’interessa” que el mateix moment que acabo de signar l’escriptura hagi arribat al registre tant si he pagat els impostos com si no, perquè a partir de llavors “guanyo” viabilitat registral. (Un altre ja NO podria inscriure encara que jo no hagués pagat els impostos).
El que fa l’assentament de presentació és impedir que t’entri un protegit per l’art. 34 LH abans que tu perquè quan tu demanes una nota al registre de la propietat et constarà l’estat actual i et dirà documentos pendientes de despacho, asiento de presentación... , i per tant, tu quan consultes ja no compleixes el requisit de la bona fe.
Recapitulant una mica: la idea seria la presentació via telemàtica com a regla general, excepte per impossibilitat tècnica o que les parts no ho vulguin segona possibilitat: l’enviament per telefax (des de la notaria fins a l’oficina del registre). Com que això no funciona tant bé com el correu electrònic el que fa aquesta presentació per telefax es ... per una vigència només de 10 dies i aquí si que només es mantindrà l’assentament de presentació si dins d’aquests 10 dies s’aporta el títol físic perquè el fax no envia una cosa autèntica, per tant, aquí si que
sempre cal presentar el títol físic. Si no es fa en el temps establert l’assentament de presentació caduca no vol dir que no es pugui presentar l’11è dia que si que es pot, el que passa es que hi haurà nou assentament de presentació amb data del dia 11.
Si no s’opta ni per la via telemàtica ni per telefax queda l’opció de presentar el títol físic.
Abans de l’assentament, amb la presentació de documents hi ha un registre d’entrada, en el Registre de la Propietat És un altre llibre que porta l’oficina registral però que te efectes merament de despatx, d’ordre d’oficina, només serveix bàsicament per saber quins documents els hi han entrat aquell matí però no tenen la força de l’assentament de presentació perquè l’idea es que aquest s’ha de practicar immediatament quan es rep el document. El registre d’entrada, a la practica, ens diu per quin ordre han entrat els documents i el porta l’oficina registral i a més a més, te’l segellen un cop l’han rebut conforme l’has presentat en el registre de la propietat, o amb una còpia quan es fa per via telemàtica des del notari.
Art. 422 RH Presentació de documents simultània. En aquest cas, si es el mateix titular s’ha d’anotar el que vol que es presenti. Si són diferents haurien d’arribar a un acord i si no arriben a un acord anotar-ho preventivament (que hi ha dos documents pendents de despatx) fins que es decideixi en judici, per exemple si arriben a la mateixa hora el registrador no pot decidir per ell mateix quin anotar primer si no hi ha acord entre els dos titulars.
L’assentament de presentació com a regla genera dura 60 dies, no es indefinit i es fa en el Llibre Diari. Excepció: quan es fa una presentació dels documents per via del telefax, durant els 10 dies següents s’ha de portar el títol físic que després l’assentament també duraria fins el dia 60. Rebut el títol i practicat l’assentament de presentació, en principi el registrador té 15 dies per qualificar que es poden allargar fins a 30 si hi ha justa causa.
Amb aquests 60 dies s’haurà d’esperar que arribi el títol físic de pagament dels impostos, per tant, si el registrador “em diu” el dia 25 “no et puc inscriure perquè no has pagat l’impost” i jo el dia 35 porto el títol acreditant que l’he pagat, els 15 dies pel registrador comptaran a partir del dia 35 perquè es el dia que li he portat el document que he subsanat. Si resulta que no li puc portar fins el dia 59 perquè Hisenda no ma l’ha tornat, en aquest cas, el que passaria es que estaríem davant una prorroga de l’assentament de presentació.
L’assentament de presentació en principi és de 60 dies però es pot prorrogar en alguns supòsits fins a 180 dies o més si hi hagués una sentència penal dient que no es pot inscriure, que no es pot fer res amb aquell assentament i que s’ha de deixar en suspens. Per dir-ho d’alguna manera, ens trobem com en el llim perquè tenim guanyada la prioritat registral però encara no hem practicat l’assentament i això, durant aquest període, fa que no es pugui qualificar títols connexes i que no depenguin d’aquests.
De vegades per qualificar aquest document, n’haguem de qualificar primer un que s’ha presentat després però que cronològicament es anterior i això passa amb el supòsit en que es pot allargar la vigència de l’assentament de presentació perquè es la data que va a missa, la que marca la prioritat registral i per tant la que determinarà si compleixo els requisits de l’art. 34 LH, si és oposable o no i si els titular són compatibles i legals.
SUPÒSIT : titular entra 3 hipoteques de la seva finca consecutivament. La primera qua ha entrat es la que guanya respecte de totes les altres i ho marca l’assentament de presentació, no
el dia de la inscripció, perquè entremig poden passar moltes coses, com que es posi malalt el propi registrador (entre els 15-30 de qualificació, per això els 60 dies són necessaris per subsanar defectes, etc.)
En principi, un document que ha arribat al notari, i per tant, ha passat el control de validesa del registrador com a negoci jurídic difícilment serà il·lícit o invàlid.
Cosa diferent és que pensant en títol i mode no s’hagi produït la transmissió de la propietat o el titular registral no fos el titular, però, la validesa d’entrada l’hauríem de fer per aquest control doble de legalitat del document.
A més a més , el que controlarà el registrador són els obstacles que puguin sorgir del mateix registre de la propietat, que en poden sorgir de diversos tipus. El més destacat es el que te a veure amb el principi de tracte successiu:
Per molt que un jutge ordeni una practica d’un assentament del registrador, si el registrador troba que hi ha algun impediment en el Registre per fer-la no el practicarà, dirà qui hi ha un defecte subsanable o insubsanable. Amb això, s’ha de partir de que els registradors estan sotmesos al poder judicial i un cop inscrit un acte en el registre l’únic que pot alterar-lo es un jutge, però tot i això pot haver-hi vegades que un jutge ordeni la practica d’un assentament al registrador i aquest s’hi negui amb raó, perquè el propi Registre li impedeix fer-ho
EXEMPLE: Tenim un creditor (C) i a un deutor (D) i es procedeix a un procediment d’execució dinerària (perquè el deutor li deu diners al creditor) i en aquest el que es fa es embargar una finca de D i s’expedeix un manament demanant l’anotació preventiva d’embargament sobre aquesta finca però resulta que aquest manament arriba al Registre i quan el registrador l’ha de qualificar (assentament de presentació) òbviament controla no només que això es un procediment d’execució dinerària adequat per derivar a una anotació d’embargament sinó també els obstacles que sorgeixin en el Registre.
Un cop en el Registre veiem que el propietari de la finca en qüestió es A no es podria registrar perquè es vulnera el principi de tracte successiu perquè D no és A, per tant, el registrador no pot anotar preventivament un embargament d’una finca d’una persona que no ha estat subjecte del procediment d’execució.
Això ha passat perquè el Creditor ha demanat l’embargament d’aquesta finca suposant que era ell el propietari i el jutge no ha comprovat res més i “tira milles”
(Aquest cas no passa en el cas d’hipoteques)
EXEMPLE: B que diu ser el propietari d’una finca demanda a C que feia temps que l’estava posseint per mitjà de l’acció reivindicatòria (en un judici) i el jutge declara que el propietari de la finca es B. En el Registre consta que el titular de la finca en qüestió es A. Aquesta sentència (manament) no entraria en el registre però bé recuperaria la possessió.
Si registréssim la sentència en el Registre en perjudici de A estaríem fent pagar a A una decisió en la que no ha participat per res, vulnerant l’art. 24 CE de tutela judicial efectiva, ningú pot ser condemnat sense ser escoltat. No s’ha pogut defensar ni acreditar el seu títol com a propietari; per tant, si volem modificar el registre sempre haurem de demandar el titular registral en aquell moment o fer-lo part en el procediment.
La qualificació per part del registrador pot ser positiva o negativa. Si es positiva vol dir que es farà la inscripció sol·licitada no havent-hi possibilitat de recurs si es vol impugnar s’haurà d’anar a judici, però recurs com a tal no n’hi ha. Si es negativa pot ser per defecte subsanable
o insubsanable, en tots dos casos es pot recórrer. La diferència es que amb defecte subsanable el propi registrador “m’està” dient que si torno a presentar l’escriptura amb correcció del defecte podré inscriure.
EXEMPLE: quan es presenta sense el pagament d’impostos aquest es pot presentar més tard i subsanar. O que presentant un document de compravenda no hi constin els mitjans de pagament.
El límit de presentacions te’l marca l’assentament, mentre hi sigui, tu pots anar presentant documents subsanables tantes vegades com vulguis i en el cas que hagués caducat tu pots presentar-lo quan vulguis però perdent la data inicial de l’assentament.
El problema es que la legislació hipotecaria no distingeix entre efectes subsanables i insubsanables, no ens diu que es una cosa i que es l’altre. Queda bastant a criteri del registrador opinar si es pot corregir o no es pot corregir.
EXEMPLE: en el cas de l’embargament (C-D) el registrador vist en fred dirà “entre el Deutor i A (titular de la finca constat en el registre) jo no hi veig cap connexió per tant hi ha un problema de tracte successiu i jo no puc deixar entrar de cap manera aquest document” qualificant el defecte com insubsanable
EXEMPLE: “A” es mort i ha deixat a “a’” “a’” i aquestes han celebrat un contracte de compravenda amb B i aquesta escriptura es la que es porta al Registre i en aquesta es diu que les “a’ a’” com hereus universals de A venen la finca el registrador veu que hi ha una cadena de transmissions reconstruïble perquè la veu propera, veu que entre B i A hi ha una connexió que són els hereus “a’ a’”. La manera de subsanar serà que les “a’ a’” portin el full conforme son hereues, ja que es un cas en que abans d’inscriure l’escriptura de compravenda hi ha d’haver una acceptació d’herència demanant la prorroga de l’assentament del primer perquè son connexos.
Hi ha 2 possibilitats diferents de recorre segons regeixi la Llei de recursos de la qualificació catalana o la Llei Hipotecaria directament.
Si som a Catalunya l’idea es que tenim un mes a partir de la qualificació negativa per recorre davant de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques (DGDEJ) i si no em donen la rao tindré dos mesos per acudir a la via judicial civil un via, administrativa. Només si en aquesta no se’m dóna la raó podré anar a la via judicial civil. necessitem una legislació registral unificador perquè només portem des del 2005.
Aquesta llei catalana ha estat recorreguda per ser inconstitucional per vulnerar el dret a la tutela ja que si o si, hi ha el filtre de la via administrativa abans d’arribar a la jurisdicció civil. Un altre problema amb la llei es la norma que estableix quan s’aplica ja que es dóna la possibilitat de regir temes que no són pròpies del dret català si van acompanyades d’una que si que ho sigui, (MIN 1.14.39)
Les resolucions de la DGDEJ i DGRN no són jurisprudència!
En l’àmbit que regeix la legislació hipotecaria també tenim un mes a partir de la qualificació negativa per anar a la Direcció General del Registre i del Notariat (DGRN) o bé, opcionalment dos mesos per anar a la jurisdicció civil. Si opto per la primera, llavors encara tindré dos més per acudir a la jurisdicció civil hi ha doble via d’entrada: administrativa o judicial; si trio administrativa encara podré recórrer a la via civil.
del dret real. En alguns arts. del CCE es presumeix aquest sistema perquè el nostre CC es basa amb el francès com en els temes de riscos en els contractes.
En el dret real espanyol (i català) no hi ha transmissió si no hi ha traditio. La diferencia entre els dos sistemes es que a partir del moment del contracte, si el venedor no lliure la cosa, en el sistema francès “tindré” tant acció personal (reivindicatòria) com real (contractual) i en el nostre, entre el contracte i la tradició tinc l’acció personal perquè no hauré adquirit el DR fins que s’em lliuri la cosa.
- el sistema d’acord translatiu abstracte germànic. El que necessitem és un acord translatiu més lliurament pels béns mobles o acord translatiu més inscripció pels béns immobles en el Registre de la Propietat. La particularitat es que aquest acord és abstracte, no hi ha cap nexe causal, és simplement el meu acord amb l’altre persona de transmetre-li. Amb aquest acord (conjunt de voluntats) més el lliurament o la inscripció (constitutiva) es transmet el DR.
La diferencia amb el nostre sistema es que normalment a darrere de l’acord hi haurà un títol, però entre les dues fases hi ha total desvinculació. Per tant en el contracte, si hi hagués algun vici que el fes nul, la transmissió de la titularitat del dret s’hagués fet igualment.
EXEMPLE: hi ha un error en el contracte de compravenda (volia comprar la finca A i compro la B) i és un error excusable (es podria impugnar). Un cop la finca hagi estat inscrita al RP jo tindré les accions personals contra el venedor que em va enganyar, però la transmissió de la titularitat s’haurà transmès igualment perquè el pacte està desvinculat del contracte previ.
Es un sistema abstracte, el nostre es causalista.
La teoria del títol i el mode espanyola i catalana només serveix per la transmissió contractual dels drets reals i només per DR possessoris, per exemple, la hipoteca no ho és i no segueix la teoria. Son possessoris: usdefruit, us d’habitació, servituds, el dret d’aprofitament parcial, superfície, vol, retenció, penyora i anticresis.
No obstant, amb la noció de “títol” no en fem prou, perquè necessitem un títol apte per transmetre el DR, per tant, ha de ser amb finalitat translativa o adquisitiva, per exemple la compravenda. No ho seria l’arrandament, el comodat, etc.
Per la traditio (mode) no hi ha d’haver desacord entre les parts, però no cal que hi hagi una manifestació explicitisima de que s’està celebrant una transmissió cal un acord subjacent però no cal un acord exprés.
Finalment, per la trassmissió del dret real necessitem títol, mode i titularitat antecedent del tradens , qui no es titular del dret no pot transmetre més del que te. Excepcions: en matèria possessòria (supòsit de la reivindicabilitat de l’art. 522-8 CCCat) i en matèria registral (adquisicions a non domino de l’art. 34 LH)
Relacions entre el títol i el mode i el Registre de la Propietat
El plantejament de fons és: el RP substitueix la teoria del títol i el mode per les propietats (finques) inscrites?
Un cop amb les dues lleis, LH i CCivil, també es discutia si hi havia doble règim de transmissió dels DR un per les finques inscrites i l’altre per les que no ho estaven. Potser per les finques inscrites en el registre la inscripció substitueix el mode, mentre que per finques no inscrites estaríem a la vella teoria del títol i el mode. Malgrat això, NO HI HA DOBLE RÈGIM, sinó una combinació dels dos quan entra en pràctica la mecànica registral:
- La inscripció en el RP no es obligatòria, per tant segur que hi ha una finca espanyola no inscrita, i per aquesta nomes regeix la tº del títol i el mode.
- Pel que fa a les finques inscrites igualment recordem que la inscripció es declarativa i no constitutiva com a regla general i per tant, el que publica el registre es el que ha passat fora del registre publicant una transmissió ja operada via tº del títol i el mode.
- La coincidència entre registre i tº del títol i el mode ve facilitada per una doble circumstància; d’una banda pel fet que l’atorgament d’escriptura pública equival a traditio i d’altra banda pel fet que en el RP només hi accedeixen documents públics (art. 3LH).
- (^) Pot passar que l’escriptura pública “digui” que no equival a traditio perquè hi ha una reserva de domini “no et transmeto avui però ajornem el pagament amb 3 vegades i no et transmeto la propietat fins que no facis el tercer pagament” siguent una clàusula amb la sentència real que s’inscriurà en el registre el registrador qualifica que té transcendència real i que no i lo que ho té ho inscriu.
- Excepció: art. 34 LH; malgrat que fora del registre s’hagi consumat una adquisició (amb conformitat de la tº del títol i el mode) l’aparició d’un tercer que compleixi els requisits de l’art. 34, anorrea el titular extraregistral i consolida una adquisició a non domino , sempre que inscrigui.
(La usucapió no equival a títol?, en el sentit de la tº del títol i el mode no, perquè en aquest cas títol equival a contracte amb finalitat translativa, però si que és títol a mode d’adquisició perquè la usucapió és un títol d’adquisició per ella mateixa però ni la precedeix un contracte ni una traditio ; no és un supòsit subjecte a la tº del títol i el mode, es un mode d’adquisició originària)
7/10 (part 2) TEMA 6: La tradició
La tradició com a mode d’adquirir la propietat i altres drets reals possibles.
La tradició es un traspàs possessori amb la voluntat de transmetre i adquirir i reiterem la necessitat d’acord no explicitism i que la tradició té dos virtualitats:
- va precedida d’un contracte vàlid i de la titularitat del transmetent, transmetre la propietat i altres béns reals possibles
- (^) transferir la possessió
Hi haurà vegades que la tradició no anirà precedida d’un contracte vàlid o no anirà precedida de la titularitat del transmetent però tot i això facilitarà l’adquisició, generant un supòsit de reivindicabilitat (art. 522-8 CCCat o art. 34 LH) o ve perque com que serveix de traspàs possessori, a més la possessió ja la tenim, i podem començar a posseir de cares a la usucapió.
- EXEMPLE: l’atorgament d’escriptura pública, tret que d’ella mateixa es desprengui el contrari, l’escriptura equival a transmissió de la possessió.
- EXEMPLE: acord entre transmitents i adquirents, si es tracta de béns mobles que no es poden desplaçar.
- (^) EXEMPLE: tratio brevi manu arrendatari que compra el pis que té llogat no cal que li transmetem la possessió perquè es l’arrendetari que hi està vivint, no cal fer cap moviment. Amb la possessió d’aquest arrendatari passarà que canviarà i passarà de ser possessió amb concepte de propietari arran de la compravenda
- EXEMPLE: constitutum possessorium el propietari que ven al seu pis però s’hi queda com a llogater. La venda no ha de significar un canvi de mans físic d’aquell pis sinó que el que era propietari ara es arrendatari s’hi queda i s’inverteix el concepte possessori.
- La tradició dels béns incorporals només es podrà fer per lliurament del títols (on consti, per exemple el dret d’autor) per la tradició instrumental (escpritura pública) o pel fet que l’adquirent n’estigui fent us amb el consentiment del transmitent.
TEMA 7: La donació
Pel que fa a la naturalesa jurídica la donació hi ha diverses tesis, la gran disjuntiva es entre els que entenen que es contracte i els que entenen que es un negoci jurídic dispositiu. La diferencia entre una cosa i altre és que si diem que la donació es un contracte voldria dir que seria un negoci jurídic bilateral on hi hauria un acord de voluntats entre donant i donatari i se’n produiria un efecte i són el sorgiments d’obligacions, com a mínim, per una de les parts. En la donació pura l’obligació que sorgiria seria l’obligació del donant de lliurar la cosa al donatari. Doncs, seguint aquesta tessitura estaríem davant d’un contracte subjecte a la tessi de la teoria del títol i el mode [acord de voluntats – obligació – compliment de la obligació (traditio)] però, com ja hem dit, des de fa temps hi ha una discussió sobre si la donació és contracte o no. La jurisprudència majoritàriament considera la donació com a contracte; però hi havia una tessi minoritària important i que ha anat agafant pes i que s’ha plasmat en el Dret Català on consideren la donació com a negoci jurídic dispositiu = com a mínim tindríem la declaració de voluntat del donant i una acceptació per part del donatari i aquest negoci jurídic EN CAP CAS ens sorgirien obligacions sinó que la perfecció equivaldria a la transmissió del dret real [perfecció = transmissió]. Per tant, des de la perfecció el donatari seria propietari de la cosa, per tant tindria, acció reivindicatòria.
Dintre d’aquesta última, hi ha diferents postures: per si es considera bilateral (dues declaracions de voluntat) o unilateral. Els que consideren que la donació es bilateral entenen que la declaració de voluntat del donant i l’acceptació del donatari son dues declaracions voluntat concordades (jo dono, tu acceptes) i els que entenen que es unilateral estarien cooperant la declaració de voluntat del donant a una institució d’hereu si el donant fa la seva declaració de voluntat de donar, l’acceptació del donatari no es farà en el mateix negoci jurídic (donació) sinó en un altre apart (negoci jurídic d’acceptació). L’acceptació serviria per complir el principi que ningú es pot enriquir sense el seu consentiment, o sigui, serviria per adquirir i per fer irrevocable la declaració de voluntat del donant.
L’art. 531-7 CCCat defineix la donació i diu: “es un acte pels quals els donants disposen d’un bé” per la terminologia es pot entendre que contracte no és perquè parla d’acte, “disposen” ja, per tant, no s’obliguen. Aquest art. ens porta a pensar que contracte no ho és i a més a més,
sistemàticament els art. 531-7 i ss. estan en seu de modes d’adquisició dels drets reals i no en seu de contractes.
No obstant després, ens diu que els donataris adquireixen si l’accepten en vida del donant i això ens suggereix una idea d’acord de voluntats; fins al moment de l’acceptació, el donant pot revocar la seva declaració de voluntat, quan accepta el donatari adquireix el dret sempre que accepti en vida del donant i això ens condueix a bilateral sinó, hauria de ser rellevant que el donant fos mort.
L’art. 531-12 CCCat relatiu a la forma aquest article subjecte la validesa a que l’acceptació del donatari també es faci en escriptura pública, per tant, si l’acceptació forma part de la forma de la donació serà que la donació es bilateral.
Hi ha alguns supòsits estranys, com l’art 531-8.2 CCCat ens diu que les donacions motivades per aportacions públiques o benèfiques esdevenen irrevocables des del moment en que es manifesta la voluntat de donar, per tant, aquí no cal l’acceptació del donatari.
L’art. 531-16.1 CCCat relatiu a les donacions condicionals si hi ha donació suspensiva (et dona 100 si acabes la carrera de dret) si el donatari mor abans d’acabar la carrera de dret no transmetria res als seus hereus = àmbit successori des d’aquest punt de vista, la donació s’assembla a la institució d’hereu i per tant, a negoci jurídica unilateral.
La doctrina majoritària catalana creu que la donació es negoci jurídic dispositiu unilateral l’acceptació serveix per adquirir i per fer irrevocable però no forma part del negoci.
explicació sentència: donació com a contracte – negoci jurídic dispositiu (en el guió)
21/10: tema 7
Diferents tipus de donació que ens podem trobar:
- Donacions condicionals i a termini: es preveu (en el CCCat) que la condició és suspensiva: els fruits i les rentes, que produeixi la cosa, fins que no es compleixi la condició pertanyen al donant; si es resolutòria: pertanyeran al donatari fins que no es compleixi la condició. El mateix precepte reconeix la possibilitat a tercers (en casos d’immobles quan estigui en el registre). Automàtic.
- Donacions amb clàusules de reversió: el donant ho pot fer d’una manera similar a com es fan les substitucions fideïcomissàries en una herència. També es poden anomenar, aquestes donacions: fideïcomís contractual. Simplement tenim un donant, un donatari i un donatari successiu, llavors el que fa el donant es dir “et dono X a tu donatari amb la possibilitat (no automàtica) de o bé recuperar jo mateix el que t’he donat o bé ordenar que passi a un tercer” es pot fer a subjecció de condició o a termini. Com ja hem dit no es automàtic sinó que cal un acte del donant per recuperar o bé perquè els béns facin trànsit a un tercer quan hi hagi un tercer tant és donatari el primer com el segon, per tant, el segon també l’haurà d’acceptar, pot passar que quan arribi el moment el segon no accepti o no es coneixi com que les donacions amb clàusula de reversió s’interpreten restrictivament, quedaria aquest primer donatari com a pur lliure, desvinculat de qualsevol possibilitat de reversió (art. 531-19 CCCat).
- Donacions amb reserva de la facultat de disposar (art. 531-20 CCCat): “he transmès la propietat de la cosa al donatari però em reservo la possibilitat de disposar-ne” en aquest cas no hi ha reversió perquè mai no tornaran a mi els béns però si que puc
meva tieta si que podré revocar la donació, torno a tenir el bé que jo li he donat i aquest bé em pot servir per beneficiar amb algú més, la Neus per exemple, i si que compleix i cuida a la meva tieta. La idea és: m’han donat alguna cosa i en base a aquest enriquiment m’han demanat que en faci una altra, de contingut patrimonial o no sanció: únicament la revocació no puc obligar al donatari a complir però si que puc revocar.
2/10 TEMA 8: La usucapió
Aquest tema està relacionat amb la possessió (tema 3).
Ja des del dret romà apareixia la usucapió com una forma d’adquirir el dret real. El CCCat es hereu del dret romà i regula la usucapió com un títol d’adquirir la propietat i altres drets reals. En quan al concepte està regula en l’art. 531-3 CCCat “títol adquisitiu de propietat i altres drets reals possessori” no poden ser drets reals no possessoris; la hipoteca, per exemple no es pot adquirir perquè no es un DR possessori, tot i així, hi ha una excepció com el CENS que no es possessori però és usucapible. En quan a les servituds, en el dret civil català tampoc són usucapibles.
En el mateix article s’especifica quins són els dos requisits en l’usucapió:
- possessió qualificada
- transcurs del temps fixat per la Llei. En el CCCat són molt senzills: béns mobles 3 anys i béns immobles 20 anys. En el CCE, entren altres elements com són la bona fe i el just títol que fan la distinció ens la usucapió entre béns mobles i immobles; per els béns mobles si és amb bona fe son 3 anys i si no s’estableix cap altre requisit són 6 anys; per els immobles es fa una distinció entre si és amb bona fe i just títol, si es fa entre presents 10 anys i sinó 20 anys; per acabar, la usucapió extraordinària per béns immobles que no requereix ni bona fe ni just títol són 30 anys.
La naturalesa jurídica és que la usucapió es basa en què una persona està posseint un determinat bé i pel fet que posseeixi d’una manera concreta (requisits que marca la Llei) pugui arribar a adquirir un dret real o la propietat.
La doctrina està dividida: MIN 5.
- si jo estic posseint un bé que de sobte jo...
- si hi ha algú que està posseint q...
- els que estan a favor de l’admissió de la usucapió: tº subjectives (des de la perspectiva de l’usucapent i sobre la conducta del titular del bé) i tº objectives ESQUEMA
- no admeten la usucapió
TEORIES SUBJECTIVES:
Uns es centren amb la conducta del subjecte que està usucapint i els altres es fixen més amb la conducta de la persona que es titular d’aquell bé i que no fa res mentre hi ha un subjecte que l’està posseint.
Des de la perspectiva de que el subjecte que és el propietari d’aquell bé. En aquest sector, la justificació o el fonament de la usucapió rau en que en el fons el que estem fent és sancionar en el propietari que té amb una persona, en la que està posseint la cosa, no hi té res perquè es pot entendre que ha abandonat la cosa o perque es negligent, que no actua ni fa res per impedir aquest a possessió.
Si jo tinc una cosa que la necessito tard o d’hora me’n adonaré de que hi ha algú que l’està posseint i si la necessito i la vull la reclamaré o posaré una demanda legal per la tutela judicial sumaria. Hem de pensar amb els 3 anys que tenim per actuar segons el CCCat per ser bé moble, ja que sinó, el que està posseint la cosa l’adquiriria per la usucapió si no haguéssim fet res durant aquests.
Per tant, en la teoria subjectiva que fixa la seva atenció en la conducta del titular del bé justifiquen la usucapió perquè el titular (propietari) no se n’ha preocupat, o bé ha abandonat la cosa (que durant aquest temps no hi hagi dedicat l’atenció corresponent) o bé, ha sigut negligent. Critiques: a veure, si justifiquem l’abandonament només que vingui el propietari i provi que no ho ha abandonat trenquem aquest fonament d’aquesta postura, igual que si diguem que ha estat un negligent i no ho ha estat.
Des de la perspectiva dels defensors que es fixen amb la tº subjectiva de que l’usucapent, amb la persona que està usucapint es fonamenten en premiar, en beneficiar en aquella persona que està posseint aquell bé i que actua com a titular d’aquell. Així doncs, aquesta teoria es basa en un premi per la persona que està posseint. Si es prova que l’usucapent no te dret a una cosa, podríem pensar que no ha usucapit.
TEORIA OBJECTIVA
La teoria objectiva es aquella que basa en l’ordre social i diu que no es poden admetre aquelles accions que interposa el titular d’un bé quan ja ha passat massa temps és la mateixa idea que hi havia en la prescripció extintiva en el dret civil de la persona passat un cert temps el creditor podia dirigir-se al deutor per exigir-li el compliment del deute però l’ordenament jurídic preveu que si ha passat un cert temps el deutor li pot oposar la prescripció perquè l’ordenament jurídic el que no vol es que s’eternitzin (etern) les accions.
El que fa l’ordenament jurídic es que li reconeix la titularitat al posseïdor del bé si ha passat un temps suficient. En general tendim a parlar de la propietat però pot ser qualsevol altre objecte possessori.
EXEMPLE: una persona compra una finca, i aquesta no pertany en el venedor. El comprador no ho sap i no se li acut anar al Registre a inscriure-la si l’inscrigués tindríem un problema; si l’inscriu en el registre i es el primer i hi confia, per l’art. 34 LH és “una adquisició d’un bé immoble, de bona fe, a títol onerós” el transmitent extingit i el nou comprador.. :S NO ENTENC
Un subjecte que compra un be immoble a un venedor que no es el titular de l cosa i el comprador no l’inscriu. Per tant tenim un subjecte que esta posseint un bé, perquè si que hi ha hagut el lliurement però no té un títol hàbil, per tant, el seu dret no ha estat adquirit per la teoria del títol i el mode perquè ens falta el títol. El mode el tenim, però el títol no, per tant no ha sigut adquirent per el títol adquisitiu de la propietat davant aquesta situació què fem?
La usucapió gira en torn a dos eixos:
- Possessió qualificada *: en concepte de titular d’un determinat dret real, la possessió ha de ser pública, pacifica i ininterrompuda. El codi especifica que no es necessari ni el just títol ni la bona fe (per diferenciar el CCE).
art. 531-4 CCCat. Requisits:
- en concepte de titular (amb concepte de propietari o d’altre real possessori; puc estar posseint en concepte de fructuari, per exemple també. Alerta! El detentador que és aquella persona que té el corpus però no té l’ animus per una situació “clandestina” el detentador no pot adquirir la titularitat del bé per usucapió però si que té la tutela judicial sumaria però no pot usucapir. Només pot usucapir el posseïdor, el detentador no.
Aquesta possessió necessària es dóna quan el posseïdor té la cosa materialment però no cal fer actes externs de possessió per demostrar-ho.
Hi ha la possibilitat de canviar el concepte possessori si jo començo a usucapir com a usufructuari i en un moment donat començo a fer-ho com a propietari, la usucapió comença a computar en el moment que faig la inversió.
- Possessió pública : que se’ns identifiqui com a titular, que no sigui clandestina. Ha de concórrer quan comencem a posseir però també de forma continuada en el temps, sense que hi hagi cap interrupció Per tant, els actes “clandestins” no són d’usucapió, son detentació, no són usucapibles.
- Possessió ininterrompuda : que no hagi estat interrompuda per alguna de les causes que especifica el CCCat. Si que ha de ser continuada però no s’ha d’anar demostrant contínuament, simplement que no hi hagi cap acte que interrompeixi la possessió.
Interrupció natural
Interrupció civil
Interrupció per reconeixament
- Possessió pacífica : no violenta quan hi ha una coacció física, amenaça o intimidació aquella persona que ha desposseït a un altre del seu bé, durant el primer any no se’l considera posseïdor perquè la possessió incorporal la té el titular del bé. Si que ho serà quan hagi passat més d’un any.
- Transcurs temps fixat per la Llei (explicats anteriorment).
La usucapió extingeix la reivindicatòria, no prescriu però si l’adquirim abans d’un termini fixat per la llei podem exercitar accions. En el cas del lladre comença a comptar quan prescriu el delicte, la possessió comença a comptar a partir de l’any però en segons quins delictes hem de mirar que hagin prescrit.
Els còmputs : compten tots els dies naturals, no s’exclouen els festius. El primer dia no compta i l’últim dia ha de passar tot sencer.
La interrupció (art. 531-25 CCCat causes):
a. interrupció natural:
- per una cessió
- per què la cosa queda fora del tràfic jurídic
- (^) abandonament
b. reconeixement exprés o tàcit per part del posseïdor de la titularitat del propietari si jo ja sé que el propietari de la titularitat és un altre, jo ja sé doncs, que allò no és meu.
c. interrupció civil: per reclamació notarial o es sol·licita arbitratge.
La conseqüència de que es produeixi una interrupció el comptador es torna a posar a 0; contrasta amb la suspensió de la usucapió que s’aturava el temps fins que es tornava a “engegar” un cop acabada la causa de suspensió.
S’inclou la possibilitat de suspendre la usucapió en el CCCat per casos molt concrets:
a. (^) quan una persona no té la capacitat plena i per tant necessita que se li assigni un representant perquè defensi els seus interessos.
b. entre persones amb una relació conjugal o de convivència quan un dels dos és propietari d’un bé i l’altre l’està posseint.
c. amb situacions d’acolliment o similars.
Renúncia de la usucapió: hi ha un principi en el nostre ordenament jurídic que ningú està obligat a acceptar una cosa si no la vol; en base a aquest, si un persona està posseint i arribat el termini decideix que no vol adquirir aquell bé, qui l’obligarà? Un cop la usucapió ja s’ha consumat, la persona que estava posseint aquell bé renuncia d’aquell dret que ha adquirit amb manifestació expressa (unilateralment) però també pot ser tàcita (quan el veritable propietari li està oposant o li reclama que li retorni la cosa el que ha estat usucapint no oposa la usucapió consumada.
La renúncia de la usucapió es sempre respecte de la usucapió consumada perquè si es fes abans seria interrupció.
8/10: La usucapió i el Registre
Hi ha la possibilitat d’adquirir la titularitat de la propietat d’un dret real possessori en contra del Registre, del titular inscrit? Respostes possibles:
- NO. En base al principi de fe pública registral no pot ser que algú al marge del registre pugui adquirir un bé quan el titular inscrit és un altre.
- SI; anem a reconèixer el treball que ha realitzat una determinada persona qua ha estat posseint un determinat bé encara que sigui en contra del titular registral.
