Drets Reals, Apuntes de Derecho Civil

¡Descarga Drets Reals y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!

Índex de continguts

3.1 En relació amb el dret a posseir: possessió de bona fe i possessió de mala fe. 18

4.2 L'objecte de la possessió: les coses i els drets. Drets possessoris i no possessoris.

6. La dinàmica de la usucapió com a mode d'adquirir: la seva al•legació i renúncia.

• 1. El dret real.
  • 1. El seu concepte. La relació dret cosa...................................................................
    • 1.1. Les formes de titularitat del dret.....................................................................
    • 1.2. L'objecte: corporalitat i incorporalitat.
    • 1.3. El contingut.
  • 2. L' oposabilitat a tercers.
  • 3. Classificació dels drets reals.
• 2. La possessió.
  • 1. La possessió: concepte i naturalesa.
  • 2. Possessió i detentació.
  • 3. Les classes de possessió.
    • persona. 3.2 En relació amb l'exercici de la possessió: per un mateix o per una altra
  • 4. Configuració jurídica. Els tres punts de vista sobre la possessió.
    • 4.1 El contingut de la possessió.
    • 4.3 El concepte possessori......................................................................................
  • 5. L'adquisició, la conservació i la pèrdua de la possessió.
    • 5.1 L'adquisició de la possessió.
    • 5.2 La conservació de la possessió. Els actes tolerats i els actes clandestins.
    • 5.3 La continuïtat en la possessió.
    • 5.4 La pèrdua de la possessió.
  • 6. Els efectes jurídics de la possessió.
    • 6.1 La presumpció de titularitat.
    • 6.2 L'adquisició de bona fe de béns mobles.
    • 6.3 La protecció de la possessió.
  • 7. La liquidació de la situació possessòria.
• 3. L'adquisició dels drets reals
  • 1. El títol adquisitiu.
  • 2. L'adquisició contractual.
    • 2.1 L'adquisició dels drets reals possessoris: la teoria del títol i el mode.
    • 2.2 L'adquisició dels drets reals no possessoris: el principi de consensualitat..
• 4. La tradició
  • 1. El concepte de tradició.
  • 2. Les modalitats de tradició.
  • 3. La causa de la tradició.
  • 4. Els requisits personals de l'eficàcia real de la tradició.
• 5. La donació
  • 1. La naturalesa jurídica de la donació.
  • 2. L'acte dispositiu de donació.
    • 2.1 L'estructura unilateral de la donació.
    • 2.2 La capacitat del donant i del donatari..........................................................
    • 2.3 L’objecte de la donació.
    • 2.4 La validesa de la donació: els requisits de forma.........................................
    • 2.5 Les limitacions a l'efecte dispositiu.
  • 3. La causa gratuïta.
    • 3.1 Les modalitats de la causa gratuïta i la llibertat de configuració negocial.
    • 3.2 Els efectes legals derivats de la causa gratuïta.
  • 4. El títol lucratiu.
    • 4.1 Els requisits d'eficàcia de la donació.
    • 4.2 Pluralitat de donataris i acreixement.
    • 4.3 El moment de l'eficàcia de la donació: les donacions mortis causa.
• 6. La usucapió
  • 1. El concepte d'usucapió.
  • 2. L'àmbit de la usucapió.
    • 2.1 L'extensió i el contingut del dret objecte de la usucapió.............................
    • 2.2 La usucapió del mode d'exercici d'un dret...................................................
    • 2.3 La usucapió alliberatòria.
  • 3. Els subjectes de la usucapió.
  • 4. La possessió per a usucapir.
    • 4.1 La possessió com a pressupòsit de la usucapió.
    • 4.2 Els requisits de la possessió per a usucapir..................................................
    • 4.3 La interrupció de la possessió per a usucapir.
    • 4.4 La suspensió de la possessió per a usucapir.
  • 5. Els terminis de la usucapió.
    • 6.1 L'al•legació de la usucapió.
    • 6.2 La renúncia a la usucapió.
  • 7. La usucapió i el Registre de la Propietat..............................................................
    • 7.1 La usucapió secundum tabulas 35 LH.
    • 7.2 La usucapió contra tabulas 36 LH.
• 7. L'extinció dels drets reals (manual)
  • 1. Les causes d'extinció dels drets reals.
  • 2. Causes que es refereixen a l'objecte.
    • 2.1 La pèrdua de la cosa.
    • 2.2 La sortida del comerç i l'expropiació forçosa.
  • 3. Causes que es refereixen al dret real.
    • 3.1 Causes previstes en el títol de constitució. La condició i el termini.
    • 3.2 La renúncia al dret i l'abandonament de la cosa.
    • 3.3 La consolidació.
    • 3.4 La redempció.
    • 3.5 L'exercici del dret.
    • 3.6 L'adquisició originària del dret per part d'una altra persona.
    • 3.7 El no ús.
  • 4. L'extinció de l'acció real.......................................................................................
• 8. El dret de propietat
  • 1. El concepte i la funció social del dret de propietat.
  • 2. L'objecte del domini.
  • 3. Límits i limitacions al dret de propietat.
    • 3.1. Límits del dret de propietat.
    • 3.2. Limitacions al dret de propietat.
  • 4. L’expansivitat del dret de propietat: l’accessió (pràctiques)
    • 4.1. Concepte.
    • 4.2. L’accessió immobiliària.
    • 4.3 L’accessió mobiliària.
  • 5. La protecció del dret de propietat.......................................................................
    • 5.1. L’acció reivindicatòria.
    • 5.2. L'acció declarativa del domini.
    • 5.3. L’acció negatòria.
    • 5.4. El tancament de finques
    • 5.5. La delimitació i la fitació de finques.
  • 6. Els títols adquisitius exclusius del dret de propietat (pràctica)
    • 6.1. L’ocupació.
    • 6.2 La descoberta d’objectes de valor extraordinari..............................................
    • 6.3 La troballa.
  • 7. L’extinció del dret de propietat: l’abandonament. (Pràctica)
• 9. Règims especials de la propietat immobiliària
  • 1. La propietat del sòl
  • 2. La propietat forestal
  • 3. La propietat de les mines
  • 4. La propietat de les aigües
• 10. La propietats Intel•lectual i la propietat industrial
  • 1. La propietat intel•lectual
    • 1.1. Introducció.......................................................................................................
    • 1.2. Subjectes: l’autor o autors de l’obra
    • 1.3. L’objecte de la propietat intel•lectual
    • 1.4. El contingut del dret d’autor
    • 1.5. La transmissió dels drets de propietat intel•lectual
    • 1.6. Altres drets de propietat intel•lectual
    • 1.7. El Registre de la Propietat Intel•lectual. El copyright.
  • 2. La propietat industrial
    • 2.1. Introducció.......................................................................................................
    • 2.2. Les creacions industrials
    • 2.3. Els signes distintius de l’empresa
• 11. La comunitat ordinària indivisa
  • 1. Introducció. Comunitat i comunitat ordinària indivisa
  • 2. La comunitat ordinària indivisa
    • 2.1. Concepte i naturalesa
    • 2.2. Constitució i règim jurídic
    • 2.3. Les facultats dels cotitulars respecte al seu dret en la comunitat
    • 2.4. Drets i deures dels cotitulars sobre l’objecte de la comunitat
    • 2.5. L’eficàcia enfront els tercers dels acords dels comuners
    • 2.6. L’extinció de la comunitat. Les seves causes
    • 2.7. La divisió de la cosa comuna
    • 2.8. Els efectes de la divisió
• 12. La propietat horitzontal
  • 1. Introducció...........................................................................................................
  • 2. Disposicions generals a totes les modalitats de propietat horitzontal
    • 2.1. Concepte i característiques de la propietat horitzontal
    • 2.2. La quota de participació
    • 2.3 L’objecte de la propietat horitzontal
    • 2.4. La falta de personalitat jurídica de la comunitat
    • 2.6. La constitució de la propietat horitzontal
    • 2.7. La modificació del títol constitutiu de la propietat horitzontal
    • 2.8. L’extinció del règim de propietat horitzontal
    • 2.9. El govern de la comunitat
  • 3. La propietat horitzontal simple
    • 3.1. Els elements privatius
    • 3.2. Els elements comuns
    • 3.3. Responsabilitat de la comunitat
  • 4. La propietat horitzontal per parcel•les
  • 5. Concepte i característiques
    • 5.1. Títol de constitució i constància registral
    • 5.2. Extinció voluntària del règim de propietat horitzontal per parcel•les
  • 6. La propietat horitzontal complexa
  • 7. La configuració jurídica dels garatges i dels trasters
• 13. L’aprofitament per torns
  • 1. Introducció...........................................................................................................
  • 2. La comunitat especial per torns
    • 1.2. L’aprofitament per torns de béns immobles d’ús turístic
• 14. La comunitat especial de mitgeria
  • 1. Introducció...........................................................................................................
  • 2. Drets i obligacions derivats de la situació de mitgeria
    • 2.1 La mitgeria de tanca
    • 2.2. La mitgeria de càrrega
  • 3. La naturalesa de la situació creada: la comunitat especial de mitgeria
• 15. El dret de superfície
  • 1. Introducció...........................................................................................................
  • 2. Concepte de dret de superfície
  • 3. Classes de dret de superfície
  • 4. Constitució del dret de superfície
  • 5. El contingut del dret de superfície: l’autonomia de la voluntat
  • 6. L’extinció del dret de superfície
    • 6.1. Causes d’extinció
    • 6.2. Conseqüències. La reversió al propietari
• 16. El dret d’usdefruit
  • 1. Concepte i característiques del dret d’usdefruit.
  • 2. La constitució de l’usdefruit.
    • 2.1. Els títols constitutius de l’usdefruit.
    • 2.2. Els subjectes. Usdefruit simultani i usdefruit successiu.
  • 3. L’objecte de l’usdefruit.
  • 4. Les relacions entre el nu propietari i l’usufructuari.
    • 4.1. Les obligacions de l’usufructuari abans de prendre possessió dels béns.
    • 4.2. Els drets i les obligacions de l’usufructuari durant la vigència de l’usdefruit.
    • 4.3. Els drets i les obligacions del nu propietari.
  • 5. Els règims especials de l’usdefruit.
    • 5.1. L’usdefruit amb facultat de disposició.
    • 5.2. Usdefruits especials per raó de l’objecte sobre el qual recauen.
  • 6. L’extinció de l’usdefruit.
    • 6.1. Les causes d’extinció.
    • 6.2. Els efectes de l’extinció.
• 17. El dret d’ús i el dret d’habitació
  • 1. Disposicions comunes.
  • 2. El dret d’ús.
  • 3. El dret d’habitació................................................................................................
• 18. Les servituds
  • 1. Aspectes generals del dret de servitud.
  • 2. La constitució de les servituds.
    • 2.1 Les servituds només es constitueixen per títol.
    • 2.2 La constància registral de les servituds.
    • 2.3 Persones legitimades per a constituir la servitud.
    • 2.4 Les servituds constituïdes sota condició.
    • 2.5 La no adquisició de la servitud per usucapió.
  • 3. La servitud sobre finca pròpia.
    • 3.1 Concepte i configuració jurídica.
    • 3.2 La servitud sobre finca pròpia publicada únicament per signe aparent......
    • 3.3 La servitud sobre finca pròpia amb caràcter sobrevingut.
  • 4. El contingut del dret de servitud.
    • 4.1 El contingut general del dret de servitud.....................................................
    • 4.2 El contingut de les servituds de llums i de vistes.
    • 4.3 El contingut accessori de la servitud.
  • 5. Les servituds forçoses.
    • 5.1 Concepte.
    • 5.2 La indemnització per l'establiment de la servitud forçosa...............................
    • 5.3 La servitud de pas.
    • 5.4 La servitud d'accés a una xarxa general.
    • 5.5 La servitud d'aqüeducte.
  • 6. L'extinció de les servituds.
    • 6.1 Les causes d'extinció de les servituds.
    • 6.2 L'extinció i el restabliment de les servituds forçoses.
  • 7. La modificació de les finques i l'extinció de la servitud.
    • 7.1 Modificacions que afecten a la finca dominant.
    • 7.2 Modificacions que afecten a la finca servent.
  • 8. La protecció del dret de servitud.........................................................................
• 19. Els drets d’aprofitament parcial
  • 1. Naturalesa i àmbit dels drets d’aprofitament parcial.
  • 2. La constitució dels drets d’aprofitament parcial.
  • 3. Termini.
  • 4. Redempció.
  • 5. Dret d’adquisició preferent.
• 20. Els drets de cens
  • 1. El cens. Presentació de la figura.
  • 2. Disposicions generals.
    • 2.2 La constitució del cens.
    • 2.3 La pensió.
    • 2.4 L'extinció del cens. Consideració especial de la redempció.
  • 3. El cens emfitèutic.
    • 3.1 El lluïsme.
    • 3.2 La fadiga.
  • 4. El cens vitalici.
• 21. El dret de vol
  • 1. Naturalesa jurídica i exercici................................................................................
  • 2. Constitució.
  • 3. Extinció.
• 22. Els drets d’adquisició
  • 1. Introducció. La seva regulació legal.....................................................................
  • 2. El dret d’opció......................................................................................................
    • 2.1 Concepte
    • 2.2 Naturalesa.........................................................................................................
    • 2.3 Constitució
    • 2.4 El contingut del dret d’opció
    • 2.5 L’exercici de l’opció
    • 2.6 L’extinció del dret d’opció
    • 2.7 Opció i rescissió per lesió
    • 2.8 Referència al dret de redimir en la venda a carta de gràcia
  • 3. Els drets de tanteig i retracte
    • 3.1 Concepte
    • 3.2 Classes: Drets d’adquisició preferent voluntaris i legals
    • 3.3 Naturalesa.........................................................................................................
    • 3.4 Constitució
    • 3.5 Contingut
    • 3.6 Exercici dels drets de tanteig i retracte
    • 3.7 Extinció dels drets de tanteig i retracte
  • 4. Els drets de tanteig i retracte legals
    • 4.1 Modalitats. Els “drets de retracte” legals.........................................................
    • 4.2 La preferència entre drets d’adquisició legals..................................................
• 23. Els drets reals de garantia en general.
  • 1. Garantia real i garantia personal.
  • 2. La configuració jurídica dels drets reals de garantia.
    • 2.1 La relació amb l'obligació. Accessorietat i garantia..........................................
    • 2.2 La relació amb l'objecte.
  • 3. Les obligacions susceptibles de garantia.
  • 4. Els requisits de constitució.
• 24. El dret de retenció
  • 1. Concepte del dret de retenció. La seva naturalesa real.
  • 2. Objecte sobre el que recau el dret de retenció: béns mobles i béns immobles.
  • 3. El supòsit de fet del dret de retenció.
  • 4. La constitució del dret de retenció.
  • 5. Els efectes del dret de retenció.
    • 5.1 L'efecte essencial: la no restitució de la cosa retinguda.
    • 5.2 El deure de conservació.
    • 5.3 La realització del valor de la cosa retinguda.
  • 6. La substitució del dret de retenció per una altra garantia.
  • 7. El dret de retenció sobre béns mobles de poc valor.
  • 8. L'extinció del dret de retenció.
• 25. La penyora
  • 1. Concepte.
  • 2. Requisits de constitució.
  • 3. Oponibilitat.
  • 4. Obligacions susceptible de ser garantides amb penyora.
  • 5. Modalitats de la penyora segons l'obligació garantida.
    • 5.1 La penyora de màxim.
    • 5.2 La penyora flotant.
  • 6. Pluralitat de penyores i indivisibilitat.
    • 6.1 La prohibició de tornar a pignorar.
    • 6.2 Indivisibilitat.
  • 7. El règim de la penyora en relació amb l'objecte pignorat.
    • 7.1 L'objecte del dret de penyora.
    • 7.2 La pluralitat d'objectes pignorats.
  • 8. La modificació de la garantia.
    • 8.1 La substitució de la cosa pignorada.
    • 8.2 La subrogació real.
  • 9. Els efectes del dret de penyora.
    • 9.1 La no restitució del bé pignorat.
    • 9.2 La conservació del bé pignorat.
    • 9.3 La realització del valor del bé pignorat.
• 26. -L'anticresi............................................................................................................
  • 1. Concepte i utilitat del dret d'anticresi.
  • 2. La constitució de l'anticresi.
  • 3. El règim jurídic de l'anticresi.
    • 3.1 La regulació de l'anticresi per remissió a la regulació de la penyora.
    • 3.2 El deure d'administració diligent.
    • 3.3 La realització del valor de la finca.....................................................................
• 27. -La hipoteca
  • 1. Concepte. La funció de garantia.
  • 2. L'objecte de la hipoteca.......................................................................................
    • 2.1 Els drets hipotecables i els no hipotecables segons la Llei Hipotecària.
  • 3. L'aspecte passiu de la hipoteca.
    • 3.1 L'extensió de la responsabilitat.
    • 3.2 Les relacions hipoteca objecte del dret hipotecat.
    • 3.3 El subjecte passiu de la hipoteca.
  • 4. El règim del crèdit garantit.
    • 4.1 La obligació garantida amb la hipoteca.
    • 4.2 Modalitats d'hipoteca per raó del crèdit.
    • 4.3 La transmissió del crèdit hipotecari.
    • 4.5 La transmissió de la finca hipotecada, i la seva repercusió en el crèdit.
    • 4.6 L'extensió de la hipoteca quant als interessos.
  • 5. La constitució de la hipoteca.
    • 5.1 La hipoteca voluntària. La constitució unilateral.
    • 5.2 La hipoteca legal.
    • 5.3 Les anomenades "hipoteques tàcites".
  • 6. L'eficàcia de la hipoteca.....................................................................................
    • 6.1 La fase de seguretat. L'acció de devastació....................................................
    • 6.2 La fase d'execució. La realització del valor del bé hipotecat.
  • 7. L'extinció de la hipoteca.
• 28. -La hipoteca mobiliària i la penyora sense desplaçament de la possessió
  • 2. La hipoteca mobiliària.
  • 3. La penyora sense desplaçament.
• 29. -El Registre de la Propietat.
  • transcendència real referides als immobles............................................................. 1. El Registre de la Propietat i la publicitat de les situacions jurídiques de
  • 2. Les situacions jurídiques inscriptibles en el Registre de la Propietat................
  • 3. L'objecte del dret registrable: la finca registral.
  • 4. L'accés al Registre.
    • 4.1 Els títols inscriptibles.
    • 4.2 L'assentament de presentació........................................................................
    • 4.3 La qualificació registral.
  • 5. La mecànica del Registre. El foli real.
    • 5.1 El concepte de foli real. El principi d'especialitat.
    • 5.2 L'obertura del foli real: la immatriculació.
    • 5.3 Les alteracions de la finca registrada.
    • 5.4 El funcionament del foli real...........................................................................
  • 6. Els assentaments registrals.
    • 6.1 Aspectes generals. El principi de rogació
    • 6.2 La inscripció.
    • 6.3 L'anotació preventiva.
    • 6.4 La nota marginal.
    • 6.5 Les mencions.
  • 7. La pèrdua de vigència dels assentaments registrals.
    • 7.1 Plantejament.
    • 7.2 Causes.
    • 7.3 La cancel.lació.
  • 8. La rectificació del Registre inexacte.
  • 9. Els efectes de la publicitat registral.
    • 9.1 Els efectes en relació al títol material.
    • 9.2 Els efectes respecte al titular registral. La legitimació registral
    • 9.3 Els efectes respecte a tercers.
    • 9.4 La publicitat formal.
• 30. El registre de béns mobles
  • 1. Introducció.........................................................................................................
  • 2. Normes reguladores
• 3. Seccions que l’integren......................................................................................
• 4. Característiques del registre de béns mobles

al banc el nou propietari. Per tant, la hipoteca subsistirà sigui qui sigui el propietari. Aquesta és la característica fonamental dels drets reals.

Diferenciem els drets reals dels de crèdit perquè ho diu el legislador o perquè hi ha un acord de voluntats. Si un home té un interès en passar per la finca del veí, això ho pot fer per simple tolerància, però això pot acabar quan aquest deixi de tolerar-ho, perquè aquest arrenda l’espai per poder passar, cosa que implica que si el veí ven la finca a un tercer, aquest pot no respectar aquest arrendament o, es pot constituir una servitud de pas, constituint un dret real que acompanyarà la finca sigui qui sigui el propietari. En aquest cas, ha estat decidit per les parts. Altres vegades ho decideix el legislador.

Quan un compra una finca a un tercer i resulta que aquesta no era de la seva propietat, el que ha comprat no esdevé propietari, ja que es veuria privat de la propietat per sentència. Llavors, es produiria un sanejament. Això és així perquè el que ha venut no tenia poder de disposició i no podia transmetre la seva propietat.

Imaginem que A deixa en herència una finca a B, que B fa una donació a C i C fa la compravenda amb D.

Si A no era propietari, B accepta la herència que creia que era propietat del seu pare però el vertader propietari reclama i, llavors, ja no es transmet la finca. En el segon cas, com B no era propietari, no va transmetre per donació i, per tant, C no va transmetre per compravenda perquè no era propietari. No obstant això, en el tràfic jurídic immobiliari, ens trobem amb la figura del registre de la propietat, que té la funció essencial de seguretat del tràfic jurídic. Garanteix a l’adquirent que reuneix determinats requisits que si el registre publica una cosa significa que allò és cert. Suposem que D va al registre i no consta en el registre que l’herència no era valida, que la donació tampoc perquè el vertader propietari no va reclamar res, el comprador D adquireix la propietat perquè no hi ha cap irregularitat en el registre. Els requisits del comprador són els de l’article 34 de la Llei Hipotecària:

 Bona fe  Títol onerós  I que en el Registre no hi hagi cap irregularitat i es suposi que aquell que transmet la propietat té la facultat de fer-ho, encara que després es demostri que no ho podia fer. Això és així perquè el comprador ignorava que no era propietari perquè en el registre no deia res.

Per tant, hi ha diferències entre la propietat inscrita en el registre i la propietat no inscrita en el registre.

Si jo compro una finca gravada amb un usdefruit, que permet posseir el bé tot i no ser propietari, com la vídua que es usufructuaria de la finca tot i que els fills siguin els propietaris. Si jo compro aquesta finca i en el registre no consta l’usdefruit i només es

diu que està hipotecada, si jo sóc de bona fe i desconec aquest usdefruit, una bona fe que es presumeix, cosa que significa que s’ha de provar que la conec, aquest usdefruit no m’afecta a mi. Per tant, en matèria d’immobles sempre hem de mirar el registre. Tot i això, que no m’afecti a mi l’usdefruit no vol dir que la finca deixi d’estar gravada. Article 32 LH. Això vol dir que si jo després torno a vendre la finca a l’antic propietari, s’haurà de tornar a respectar el dret d’usdefruit. El dret no s’extingeix, però per a mi no existeix perquè no pot perjudicar a tercers. Tot i això, la única forma de que es torni a fer efectiu el dret és que la propietat torni al primer propietari.

II. Part LA POSSESSIÓ

2. La possessió.

1. La possessió: concepte i naturalesa.

Moltes vegades deduïm que del fet de tenir al costat un codi deduïm que és propietari, tot i que podria ser una presumpció errònia. Del fet, es dedueix el dret. La possessió és el et de tenir una cosa sota el nostre control, és aquest poder material que un té sobre la cosa en concepte de titular d’un dret sobre aquesta cosa. De la forma en la que actua el subjecte amb l’objecte deduïm que es propietari o no.

La possessió està regulada dels articles 521-1 a 522-8. La possessió és el poder de fet sobre una cosa exercit sobre una persona com a titular o per mitjà d’un altra persona. La possessió és un fet, no és un dret. En sí mateixa no és un dret, com a regla general, tot i que podem deduir algun dret o conseqüències jurídiques. Aquesta configuració com a fet, té conseqüències en el tràfic jurídic però, a més a més, suposa una protecció processal molt contundent o important art 522-7. Simplement provant que fins a aquell moment ha estat posseïdor de la cosa, el jutge ho reconeixerà i farà tornar la cosa a qui ens l’ha pertorbat o usurpat.

Un altra argument per afirmar que la possessió és un fet es troba en l’article 5 LH, que estableix que la possessió no es pot inscriure en el registre de la propietat. En el registre s’inscriuen drets o situacions que constitueixen drets, però la possessió és un fet i per això no s’inscriu.

Tornant a la definició, el que titular de la possessió actua com si fos el titular de la propietat de la cosa, normalment. Actua com el propietari. La possessió és un mecanisme de publicitat d’un dret, el dret de propietat, però això no vol dir que realment sigui el propietari. El posseïdor no pot fer tot el que vulgui amb la cosa, ja que

El de bona fe creu que és titular de la possessió. La bona fe es presumeix sempre, cosa que vol dir que qui digui que és de mala fe ho haurà de provar. La bona fe cessa quan es té una constància certa i suficient de que no és titular del dret. Ni tan sols una reclamació judicial és suficient per trencar la presumpció.

(llegir-se apartat numero 7 i articles, no entra en examen teòric però potser entra en el pràctic.)

3.2 En relació amb l'exercici de la possessió: per un mateix o per una altra persona. Pel que fa l’abast de la possessió, haurem d’acollir a les figures concretes com el comodat o l’arrendament per saber el que podrà fer cada posseïdor.

La possessió ha de exigeix una certa continuïtat, art 521-6. Els que posseeixen la cosa podran tenir dret de retenció, com el mecànic que arregla un cotxe i després no li paguen, en canvi, els que no posseeixen no tindran el dret de retenció, com el lampista que ve a casa. El lampista no posseeix la casa. Els actes puntuals i que no tenen continuïtat o que son clandestins no afecten a la possessió.

La possessió ens permet, en primer lloc, excloure als demés. El posseïdor pot fer fora la persona que pertorba la seva possessió, art 522-7. La relació entre el posseïdor i la cosa és de plenitud, ja que no hi poden haver dos possessions sobre un mateix concepte i sobre la mateixa cosa que siguin incompatibles. Si jo són posseïdor com a propietari únic, no hi pot haver un altre que sigui posseïdor com a propietari únic, ja que és incompatible. No s’admeten dues possessions que siguin incompatibles. Això vol dir que hi ha possessions compatibles entre sí, cosa que surt de la regulació de les diferents figures com l’arrendament, la copropietat… Ex: la parella que compra un pis posseeix no com a propietari exclusiu, sinó com a copropietari i cotitular del dret. Llavors, ja no poden fer el mateix, ja que la seva possessió no pot perjudicar la possessió de l’altra, per tant, hi ha una limitació a la possessió. Ja no és una situació de propietari exclusiu. L’article 521-8.e, si a mi un lladre em pren un objecte, aquest passa a ser posseïdor i pot defensar la seva possessió. Si a aquest li prenen, jo que soc el vertader propietari, durant un any continuo sent posseïdor i puc defensar la cosa tot i no tenir contacte amb la cosa. Aquest és l’únic cas on la possessió actua com un dret, és una ficció legal que em permet protegir la cosa. Si jo localitzo la cosa abans d’un any, només provant que era posseïdor, el jutge em donarà la raó. En canvi, un cop passa l’any, hauré de demostrar que era el propietari, ja que no serveix aquesta defensa ràpida i contundent que permet la possessió. En aquest si que hi ha dues posicions en el mateix concepte sobre una cosa perquè és una ficció legal i limitada en el temps. Les possessions sempre són compatibles quan es tracta de casos de cotitularitat en la pluralitat de possessions. L’article 521- estableix que poden haver diverses possessions sobre un bé si els títols són compatibles. El segon apartat planteja el cas en que dues o més persones posseeixin un bé amb caràcter absolut, que no sigui compatible amb cap altre. No son cotitulars. Llavors sorgeix un conflicte perquè hi ha dos propietaris absoluts, i això no pot ser. Si no ens

posem d’acord anirem als tribunals i, aleshores, aquest segon apartat estableix criteris de preferència mentre que el judici mantingui el seu curs. Aquest article està traduït del 445 CC, que és un dels més criticats perquè és confús. El millor seria deixar al jutge que decidís el més convenient, i no posar una llista de preferència i que no s’ajusten a la necessitat i limiten el marge de decisió del jutge per dictar una sentència justa.

4. Configuració jurídica. Els tres punts de vista sobre la possessió.

4.1 El contingut de la possessió. Exemple 531-4.2.6. De vegades fem un contracte de compravenda amb una cosa que no està en el lloc. No obstant, les parts pacten la transmissió del dret de propietat, sense entrega de l’objecte encara, i es suposa que el comprador és el propietari i posseïdor, tot i que la cosa encara la té el venedor. Per tant, diem que el venedor és posseïdor en nom del comprador. Per tant, com hi ha hagut acord de voluntats, el venedor deixa de ser propietari però posseeix en nom del nou propietari i té la obligació de conservar la cosa fins que el comprador vingui a rebre’l.

Tot això ha donat lloc a una diferenciació entre possessió immediata i mediata. La immediata és la que té contacte material amb la cosa, i la mediata és la que es fa a través d’un altre persona, sigui per la relació que sigui. Per tant, l’ordenament permet diferents possessions i no exigeix el contacte material amb la cosa.

A partir d’aquesta idea de possessió per un altre persona trobem la idea de servidor de la possessió. El servidor de la possessió és el que té contacte de la cosa però que no la posseeix, ja que està posseïda per un altra. Exemple: el que treballa en una fàbrica no està posseint la màquina, tot i que té contacte amb aquesta, ja que la màquina la posseeix l’amo.

4.2 L'objecte de la possessió: les coses i els drets. Drets possessoris i no possessoris. L’objecte de la possessió són objectes o coses i drets. En el cas dels drets, s’ha de tractar de drets patrimonials, ja que els drets personals no es poden posseir perquè no té cap sentit. Tot i així, de vegades la llei parla de la possessió d’estat, en relació amb la filiació per exemple. Fa referència a la persona que es comporta com a nacional, o com a fill de x… Tot i això, aquest no és el sentit de possessió que tractem, ja que nosaltres tractem els drets patrimonials.

Posseir una cosa vol dir que està sota el nostre control, però resulta més difícil tenir aquesta idea amb un dret, ja que acostumen a ser incorporals. Tot i això, hi ha drets que prenen figura corporal com, per exemple, un xec al portador, cosa que materialitza i incorpora un dret de crèdit. En aquest cas la possessió del dret és més visual.

Posseir un dret és simplement exercitar el contingut o estar en situació d’exercitar-lo i demanar el seu compliment. La finalitat és respondre als possibles atacs amb eficàcia.