Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


John stuart mill resumen, Apuntes de Historia de la Filosofía

Resumen de filosia del libro noesi

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 02/05/2021

nicole-dayana-calderon
nicole-dayana-calderon 🇪🇸

3 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
John Stuart Mill i Harriet Taylor
CRONOLOGIA
Als 20 anys pateix una crisi espiritual perquè s'ha passat tota la seva vida estudiant
i ha deixat de banda les seves emocions, per tant, la seva filosofia surt d'aquí. Volia
buscar allò què és útil per trobar la felicitat. Per afrontar la seva crisi va començar a
llegir poesia anglès. Quan ja és més gran, uns 48 anys va escriure dos llibres de
filosofia: sobre la llibertat juntament amb Harriet Taylor i l'utilitarisme.
Capítol 1. Observacions generals
La filosofia es divideix en dos branques: la moral i la teoria del coneixement. La
diferència entre moral i ciència és que podem confiar en la ciència malgrat
desconèixer els seus fonaments. Però amb la moral no podem fer això hem de
conèixer els seus fonaments. Però quin és aquest fonament ? Persones diferents
tenen criteris diferents, si en volem ficar d'acord tenim que tenir un punt en comú.
Aquest criteri ha de ser evident per si mateix perquè, si no, s’hauria de buscar un
altre criteri per defensar-lo davant d’un altre.
Mill diu que aquest criteri és universal i està present en totes les morals, el que
passa és que es dóna tant per suposat que no el solem fer explícit: Tothom busca la
felicitat d’una manera o altra, el que creu que li convé per ser feliç. I buscar el que
ens convé per ser feliços és buscar el que ens és útil. Així, allò èticament correcte
és el que és útil per aconseguir la felicitat. Per això d’aquest criteri se’n diu “principi
d’utilitat”. D’aquí surt l’utilitarisme.
Capítol 2. Què és l'utilitarisme
1. Útil és el que proporciona la major felicitat.
Bentham va iniciar aquesta filosofia, i la continua Mill. Llavors, bentham deia que la
felicitat és plaer i absència de dolor, i la infelicitat el dolor i absència de plaer. Diu
que la felicitat és un càlcul de plaer i dolor, i davant de cada decisió tenim que
calcular la quantitat de plaer i dolor. Bentham agafa l’idea d'epicur i l'aplica com un
criteri.
2. Felicitats vol dir plaer corporal i sobretot espiritual.
Si només tinguéssim cos, potser que els plaers corporals serien suficients per a ser
feliços. Però també tenim ment, i per a ser completament feliços necessitem plaers
espirituals (amistat, amor, bellesa, cultura, literatura, art...).
Els dos són importants, però si haguéssim de triar, quin del dos es superior?
1. Des del punt de vista de la quantitat, els espirituals són més avantatjosos: duren
més, costen menys, són segurs, no ens cansem d’ells.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga John stuart mill resumen y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

John Stuart Mill i Harriet Taylor CRONOLOGIA Als 20 anys pateix una crisi espiritual perquè s'ha passat tota la seva vida estudiant i ha deixat de banda les seves emocions, per tant, la seva filosofia surt d'aquí. Volia buscar allò què és útil per trobar la felicitat. Per afrontar la seva crisi va començar a llegir poesia anglès. Quan ja és més gran, uns 48 anys va escriure dos llibres de filosofia: sobre la llibertat juntament amb Harriet Taylor i l'utilitarisme. Capítol 1. Observacions generals La filosofia es divideix en dos branques: la moral i la teoria del coneixement. La diferència entre moral i ciència és que podem confiar en la ciència malgrat desconèixer els seus fonaments. Però amb la moral no podem fer això hem de conèixer els seus fonaments. Però quin és aquest fonament? Persones diferents tenen criteris diferents, si en volem ficar d'acord tenim que tenir un punt en comú. Aquest criteri ha de ser evident per si mateix perquè, si no, s’hauria de buscar un altre criteri per defensar-lo davant d’un altre. Mill diu que aquest criteri és universal i està present en totes les morals, el que passa és que es dóna tant per suposat que no el solem fer explícit: Tothom busca la felicitat d’una manera o altra, el que creu que li convé per ser feliç. I buscar el que ens convé per ser feliços és buscar el que ens és útil. Així, allò èticament correcte és el que és útil per aconseguir la felicitat. Per això d’aquest criteri se’n diu “principi d’utilitat”. D’aquí surt l’utilitarisme. Capítol 2. Què és l'utilitarisme

1. Útil és el que proporciona la major felicitat. Bentham va iniciar aquesta filosofia, i la continua Mill. Llavors, bentham deia que la felicitat és plaer i absència de dolor, i la infelicitat el dolor i absència de plaer. Diu que la felicitat és un càlcul de plaer i dolor, i davant de cada decisió tenim que calcular la quantitat de plaer i dolor. Bentham agafa l’idea d'epicur i l'aplica com un criteri. 2. Felicitats vol dir plaer corporal i sobretot espiritual. Si només tinguéssim cos, potser que els plaers corporals serien suficients per a ser feliços. Però també tenim ment, i per a ser completament feliços necessitem plaers espirituals (amistat, amor, bellesa, cultura, literatura, art...). Els dos són importants, però si haguéssim de triar, quin del dos es superior?

  1. Des del punt de vista de la quantitat, els espirituals són més avantatjosos: duren més, costen menys, són segurs, no ens cansem d’ells.
  1. Des del punt de vista de la qualitat: els plaers espirituals són millors per naturalesa. La prova és que els humans no desitgen ser animals, i la gent intel·ligent no vol convertir-se en estúpida, sino que és al revés. Per tant, l’ideal seria tenir les dues coses: plenitud corporal i espiritual. Però són coses diferents i no tenen el mateix valor: no s’ha de confondre ser feliç (plaer espiritual) amb estar satisfet (plaer corporal): “És millor un ésser humà insatisfet que un porc satisfet. És millor ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet. I si el neci i el porc opinen diferent és perquè ells només coneixen una cara de la qüestió, mentre que l’altre coneix les dues cares”. Si alguns opinen el contrari és perquè: O no han conegut els plaers espirituals, o els han conegut però per debilitat escullen el plaer més fàcil, tot i saber que no és el millor, o la seva situació social impedeix que cultivin els seus instints nobles, perquè no tenen temps de fer-ho o no tenen la oportunitat per fer-ho. 3. Per al màxim número de persones afectades per l'acció Els plaers espirituals són més útils per a la felicitat de l'individu, i encara que no ho fossin, igualment serien útils per a la felicitat del col·lectiu. L'argument és aquest: què és més útil per al col·lectiu: algú que només busca els seus plaers corporals o algú que cultiva els seus plaers espirituals? Hi ha que diu que la felicitat és impossible i què hi hem de renunciar, però la felicitat que busca l'utilitarisme és possible perquè s'adequa a la naturalesa humana. Llavors, diu que la felicitat no és viure en èxtasi permanent, ja que és impossible i necessitem moments de tranquil·litat. Per tant, una vida feliz és una vida activa, amb els mínims dolors i màxims plaers, amb plaers variats, segons les possibilitats de cadascú i de cada moment. Causes infelicitat ● Egoisme: fa que ens desinteressem dels altres, de la vida en general i això ens porta a la depressió i infelicitat. Però, amb l'empatia podem buscar la felicitat dels altres. ● Incultura: L’inculter no troba interès en res, per tant, viu tancat en el seu món petit del dia a dia. En canvi, el culte amplia el seu món i troba molts plaers. ● La pobresa i la malaltia segons 1.000 són impediments per impedir la felicitat per què la pobresa ens limita, ens impedeix conèixer coses. I la malaltia igual, els tanquen el nostre cos i ens adorm. però mildiu que tot això es pot solucionar llavors diu que la pobresa es pot radicar amb un bon govern i la malaltia es pot radicar amb avenços tecnològics, estudis, higiene, cultura... 4. En cas de conflicte entre el meu interès i el dels altres, adoptar l'actitud d'un observador imparcial, desinteressat i benevolent. En l'utilitarisme l'important no és només la felicitat de qui fa l'acció sinó de tots els afectats per l'acció per tant a vegades haurem de triar entre el nostre bé i el dels