John Stuart Mill i Harriet Taylor
CRONOLOGIA
Als 20 anys pateix una crisi espiritual perquè s'ha passat tota la seva vida estudiant
i ha deixat de banda les seves emocions, per tant, la seva filosofia surt d'aquí. Volia
buscar allò què és útil per trobar la felicitat. Per afrontar la seva crisi va començar a
llegir poesia anglès. Quan ja és més gran, uns 48 anys va escriure dos llibres de
filosofia: sobre la llibertat juntament amb Harriet Taylor i l'utilitarisme.
Capítol 1. Observacions generals
La filosofia es divideix en dos branques: la moral i la teoria del coneixement. La
diferència entre moral i ciència és que podem confiar en la ciència malgrat
desconèixer els seus fonaments. Però amb la moral no podem fer això hem de
conèixer els seus fonaments. Però quin és aquest fonament ? Persones diferents
tenen criteris diferents, si en volem ficar d'acord tenim que tenir un punt en comú.
Aquest criteri ha de ser evident per si mateix perquè, si no, s’hauria de buscar un
altre criteri per defensar-lo davant d’un altre.
Mill diu que aquest criteri és universal i està present en totes les morals, el que
passa és que es dóna tant per suposat que no el solem fer explícit: Tothom busca la
felicitat d’una manera o altra, el que creu que li convé per ser feliç. I buscar el que
ens convé per ser feliços és buscar el que ens és útil. Així, allò èticament correcte
és el que és útil per aconseguir la felicitat. Per això d’aquest criteri se’n diu “principi
d’utilitat”. D’aquí surt l’utilitarisme.
Capítol 2. Què és l'utilitarisme
1. Útil és el que proporciona la major felicitat.
Bentham va iniciar aquesta filosofia, i la continua Mill. Llavors, bentham deia que la
felicitat és plaer i absència de dolor, i la infelicitat el dolor i absència de plaer. Diu
que la felicitat és un càlcul de plaer i dolor, i davant de cada decisió tenim que
calcular la quantitat de plaer i dolor. Bentham agafa l’idea d'epicur i l'aplica com un
criteri.
2. Felicitats vol dir plaer corporal i sobretot espiritual.
Si només tinguéssim cos, potser que els plaers corporals serien suficients per a ser
feliços. Però també tenim ment, i per a ser completament feliços necessitem plaers
espirituals (amistat, amor, bellesa, cultura, literatura, art...).
Els dos són importants, però si haguéssim de triar, quin del dos es superior?
1. Des del punt de vista de la quantitat, els espirituals són més avantatjosos: duren
més, costen menys, són segurs, no ens cansem d’ells.
