¡Descarga Personalitat i salut y más Apuntes en PDF de Psicología de la Personalidad solo en Docsity!
TEMA 8: PERSONALITAT I SALUT
- Conducta de Salut 1.1. Exercici 1.2. Consum de tòxics: tabac, alcohol i altres drogues 1.3. Revisions mèdiques 1.4. Conducta sexual: Malalties de Transmissió Sexual 1.5. Son
- Longevitat i estrès 2.1. Malalties cardiovasculars
- Dolor
- Càncer
- Benestar emocional i satisfacció amb la vida
1. CONDUCTA DE SALUT
Actualment està acceptat el model bio-psico-social en els processos de salut i malaltia.
La personalitat pot jugar un paper en la progressió de la malaltia o en el seu resultat perquè influeix sobre com un individu enfronta els símptomes i la malaltia. Per exemple, certs perfils de personalitat poden no utilitzar el recolzament social com a recurs per enfrontar la tristesa davant d’una malaltia.
En aquest tema veurem com s’aplica el coneixement que tenim en personalitat en l’àmbit de la salut, és a dir, quines relacions predictives podem fer en conductes concretes de salut en funció de les característiques de personalitat.
En aquest àmbit hi ha tres línies d’investigació:
1. Relació directe entre variables de personalitat i malaltia (Ex. nivells d’hostilitat i ira com predictors de les malalties cardiovasculars). 2. Relació indirecte entre personalitat i salut (Ex. les persones extravertides tendeixen a demanar més suport social que les persones introvertides, i sabem que a menys suport pitjor pronòstic). 3. Una línia d’investigació recent és l’anàlisi de la relació entre les estratègies d’afrontament quan la persona ja té la malaltia en funció de les característiques de personalitat.
1.1. EXCERCICI I BIG 5
Extraversió i Responsabilitat són uns bons predictors de la pràctica d’exercici físic.
No obstant, la motivació per dur a terme activitat física en un cas i en un altre és diferent. Les persones Extravertides tendeixen a fer exercici doncs busquen un major nivell d’activitat, perquè són percaçadores de sensacions i busquen emocions noves i per relacionar-se amb als altres (ex. practicar esports de grup). En canvi, els que
puntuen alt en Responsabilitat practiquen activitat per assolir una fita, un objectiu (Ex. “tenir una millor salut”, “El cardiòleg m’ha dit que és bo per la meva salut cardiovascular”, “El metge m’ha dit que haig de perdre pes”). Aquesta informació és útil perquè en funció de les característiques de la persona utilitzarem uns arguments o uns altres per motivar-lo en la pràctica d’exercici físic.
Per altra part, en alguns estudis, es troba la següent relació inversa: puntuacions elevades en Neuroticisme correlacionen amb un menor nivell de pràctica d’activitat física. Les persones ansioses, vulnerables, làbils emocionalment i amb baixa autoestima, tot i que tenen i/o verbalitzen més queixes somàtiques i presenten més atenció als seus estats interns, i interpreten les senyals corporals com a més amenaçants, practiquen menys activitat física tot i sabent que es bo per les seves dolences (siguin aquestes objectives o no).
1.2. CONSUM DE TÒXICS
Una de les relacions més establertes és puntuacions baixes en Responsabilitat (impulsivitat, manca de disciplina, baix autocontrol, poca reflexivitat) correlacionen amb un major consum de tabac. I baixa Responsabilitat i elevada Extraversió estan relacionats amb el consum d’alcohol (la relació és principalment amb els trets “percaça de sensacions” i “impulsivitat”).
Segons el model de Zuckerman, la ira (component emocional de l’agressivitat) i la hostilitat (component cognitiu de l’agressivitat, agressivitat envers els altres “la feina va malament perquè el meu cap és un explotador o perquè els companys que tinc no fan bé la seva feina”) es relaciona amb majors nivells de consum d’alcohol i tabac. Majors nivells de ira també es relacionen amb més consum de tòxics com la cocaïna.
La dependència del tabac es relaciona en major grau amb l’afecte negatiu (Neuroticisme) i l’estrès. Aquesta relació no està tant establerta ni és tan forta com l’anterior.
La subescala del SSS “Deshinibició” i el Psicoticisme (impulsivitat, agressivitat) són uns bons predictors del consum de tòxics en general i de l’alcohol en particular. Puntuacions elevades en aquesta subescala i en la dimensió de personalitat també ens ajuden a predir la severitat del consum: major freqüència, major quantitat i pitjors conseqüències.
En canvi l’Extraversió ens permet fer prediccions sobre el inici del consum. A més Extraversió més temprana serà l’aparició del consum en els adolescents, és a dir, quant més extravertits més aviat s’iniciarà el consum (en el cas que s’iniciï).
Consum de tòxics i impulsivitat : La impulsivitat es pot entendre en sentit positiu (model d’Eysenck): tendència a actuar de forma impulsiva quan s’experimenta un estat emocional intensament positiu. O en un sentit més negatiu, com ho entenen Costa i Mc Crae en el model dels Big Five (recordeu que la impulsivitat està inclosa en la dimensió Neuroticisme i fa referència a la tendència a actuar de forma impulsiva quan s’experimenta un estat emocional intensament negatiu (ansietat, malestar). Ambdós tipus d’urgència prediuen consum il·legal de drogues i la gravetat del consum d’alcohol, però el que té un pitjor pronòstic és la urgència positiva donat que presenta un consum
tendeixen a avaluar de forma més positiva les situacions estressants. Això fa que sigui més probable que dugin a terme estratègies per resoldre la situació (si duus a terme una estratègia és més probable que tinguis èxit, si tens èxit això reforça les expectatives d’autoeficàcia i millora la teva autoestima i fa més probable que en una altre situació tornis a dur a terme estratègies per enfrontar-la).
Per exemple, una persona que puntua alt en Extraversió, si té problemes cardiovasculars, és més probable que dugui a terme una estratègia per minimitzar el risc (practicar activitat física). Si a més puntua alt en Responsabilitat aquest estil d’afrontament encara és més accentuat (l’optimisme es suma a la perseverança).
Patrons de personalitat i malaltia
El patró tipus 1 proposat per Eysenck (1988) és similar al patró de conducta tipus C ( PCTC ). Les característiques principals d’aquest patró són: persones molt inhibides emocionalment (reprimeixen les seves emocions, particularment la ira i l’agressivitat). Utilitzen menys als altres per solucionar els seus problemes (no es desfoguen amb els demés). Aquest perfil permet predir la probabilitat d’aparició del càncer i de no superar la malaltia (pitjor pronòstic).
El patró tipus 2 proposat per Eysenck (1988) és similar al patró de conducta tipus A ( PCTA ). Les característiques principals són: persones molt competitives, amb conductes d’urgència (fer moltes coses en poc temps), s’enfaden amb molta facilitat, mostren hostilitat i ira amb freqüència, són persones impacients i orientades a la consecució d’objectius i amb un patró de parla compulsiva. Estan tan centrats amb la feina, tensos, impacients i dirigits a la consecució de fites que no perceben les senyals de debilitat ni els possibles símptomes. No obstant, un cop són conscients de l’amenaça busquen l’atenció immediata que els permeti tornar al seu ritme de vida. Són pacients molt exigents i demandants de solucions ràpides i eficaces per el seu problema.
El PCTA està relacionat amb les malalties cardiovasculars i els seus resultats (atacs de cor, angina de pit, insuficiència cardíaca, etc.). El PCTA respon de manera més ràpida i emocional davant l’estrès, fet que augmenta la probabilitat que la persona pateixi estrès
Longevitat, estrés i optimisme
Els optimistes* tendeixen a creure que els resultats desitjats són possibles. Per tant tendeixen a utilitzar estratègies d’afrontament actives, persistents i centrades en el problema. Per tant, els optimismes tendeixen a valorar els esdeveniments com a modificables.
Això fa que disminueixi el risc de que pateixin resultats negatius i n’augmenta la probabilitat d’èxit o autoeficàcia (en front d’estratègies com evitar el problema o “catastrofitzar”, és a dir, exagerar fins l’extrem més negatiu el que em pot succeir). Per tant, els optimistes tenen menys risc de patir resultats negatius davant de situacions estressants.
Encara que objectivament els Extravertits presentin els mateixos símptomes que una persona que puntua alt en Neuroticisme, els afecten menys i els incapacita menys. En canvi, les persones que puntuen alt en Neuroticisme fan més verbalitzacions sobre el dolor i els incapacita més per fer qualsevol cosa a més duen a terme més solucions
centrades en les emocions, és a dir, expressen com es senten emocionalment i utilitzen i es recolzen en la xarxa social que disposen però no fan res per solucionar el problema.
*Nota : En aquest cas parlem de l’optimisme basat en la realitat.
2.1. MALALTIES CARDIOVASCULARS: HOSTILITAT I IRA
La Hostilitat és el component cognitiu (com pensem) que inclou una visió cínica del món, una actitud general negativa i una desconfiança respecte les motivacions dels altres. La Ira és el component emocional que experimenta l’individu i manifesta en forma d’accions o expressions agressives (verbals i físiques).
Les persones que presenten hostilitat presenten un pitjor pronòstic de malaltia cardiovascular, viuen l’estrès de forma més negativa que les persones que puntuen baix en hostilitat perquè estan més centrats en l’agressivitat cap els altres que en el problema (ex. “Estic estressat perquè els meus companys són uns incompetents”, “El metge és un incompetent, segur que no sap el que hem passa”, “Si vaig a un altre metge segur que hauré d’esperar”). Utilitza negativament els recursos que disposa i valora negativament les ajudes que els demés li ofereixen.
L'experiència de la ira pot no arribar a amenaçar el funcionament de l'aparell cardiovascular, si bé l'expressió de la ira (respondre a crits quan algú ens parla a crits, elevar la veu en les discussions, protagonitzar rabietes, tirar coses o donar cops) pot constituir un factor de risc de les malalties coronaries. Una dada important és que la sola experiència d'ira no es relaciona positivament amb la gravetat de la malaltia coronària, si bé l'expressió externa de la ira sí (en situació de laboratori s'ha comprovat que augmenta la pressió sanguínia).
3. PERSONALITAT I DOLOR
Les persones que puntuen alt en Neuroticisme està relacionat amb una major intensitat del dolor i tendeixen a respondre pitjor als fàrmacs perquè avaluen la situació com a més limitant. El Neuroticisme és un factor de vulnerabilitat que disminueix el llindar amb en el qual el dolor és percebut com a amenaçant i en el qual els pensaments catastrofistes sobre el dolor apareixen. Tenen creences del tipus: “el dolor és insuportable”, “el dolor és el pitjor que em podria passar”, “no seré capaç de fer res”.
Puntuacions elevades en Extraversió correlacionen amb una menor intensitat i interferència del dolor i una major percepció de benestar emocional. El contrari ocorre amb puntuacions elevades en Neuroticisme.
La valoració que nosaltres fem del dolor fa que la intensitat percebuda del dolor sigui diferent. No és que es provoquin més dolor, sinó que el viuen d’una forma més amenaçant més limitant comparat amb les persones que puntuen alt en Extraversió.
que els homes. Probablement això te a veure amb que les dones puntuen més alt en Neuroticisme que els homes.
Locus de control extern i intern
Les persones que tendeixen a ser locus de control intern tendeixen a fer més coses davant la situació de malaltia o benestar perquè tenen la creença generalitzada de que les conseqüències depenen de la seva conducta. Per exemple, si és fan una fractura, és més probable que assisteixin a les sessions de recuperació amb major freqüència perquè creuen que la millor recuperació depèn principalment del que ells facin.
En situacions de post-operatori és molt millor que el pacient tingui locus de control intern, perquè s’adherirà amb més probabilitat a les indicacions del metge (ex. Farà els exercicis, es prendrà correctament la medicació, dormirà, etc.)
Les persones que tendeixen a ser locus de control extern faran menys conductes preventives i faran menys conductes que afavoreixin la recuperació perquè creuen que els resultats depenen de factors externs a ells (ex. Fàrmacs, l’eficàcia de l’operació, el metge, es curarà sol). No obstant, en una situació de malaltia terminal (situació en la que la recuperació no depèn del que un faci) les persones que tenen locus de control extern tenen en una fase inicial un menor desgast emocional, però amb el temps es sentirà pitjor emocionalment.
