BLOC II: ANATOMIA FUNCIONAL DEL SN
TEMA 3: DESENVOLUPAMENT DEL SN
Cigot: cèl·lula amb dotació cromosòmica d’un òvul i un espermatozoide.
Morula: té més de 8 cèl·lules i forma una blàstula implantada a l’endometri. Conté dues estructures:
•Embrió: dues capes de cèl·lules anomenades epiblasto i hipoblasto. (2 semanes)
•Estructures annexes com la placenta i membranes.
Gastrulació: procés mitjançant el qual a les tres setmanes, entre les dues capes (epiblasto i hipoblasto) es forma una capa
intermitja: mesoblasto. Aquestes tres captes determinaran la formació d’uns teixits determinats:
•Endoderma: (hipoblasto) derivarà el sistema digestiu, respiratori i glàndules
•Mesoderma: ossos, músculs, aparell circulatori, renal i reproductor
•ectoderma: (epiblasto), epidermis i sistema nerviós.
Neurulació: procés mitjançant el qual el SN començarà amb la seva funció. Engloba dos esdeveniments:
•inducció neural: unes cèl·lules de l’embrió s’especialitzen i a partir de les quals es desenvoluparà el SN.
•Neuroectoderma: forma la estructura de la placa neural
•formació a partir de la placa neural de: la placa neural es replega sobre si mateixa trobant el solc i la línia primitiva,
trobant-se flanquejada pels plecs neurals.
•tub neural: formarà el SNC (encèfal i medul·la). Els plecs neurals creixen i la vall es transforma en un tub que
va des de la zona mitja als extrems o neuròpors: rostral (anterior), caudal (posterior).
•cresta neural: cada un dels plecs es separa del tub i forma la cresta neural, a partir de la qual es formarà el
SNP (nervis que no estan dins una coberta òssea).
A partir del dia 23 de vida embrionària ja es distingeixen clarament els neuròpors.
Al dia 28 ja s’havien tancat els neuròpors; si no s’han tancat el produeix una malaltia anomenada espina bífida (x no tancar-se
el caudal) o una anancefàlia (x no tancar-se l’anterior).
A la part més anterior del tub neural, quan el neuròpor rostral ja s’ha tancat es formen tres vesícules a partir de cada una de les
quals es formarà una part de l’encèfal. Alhora que es va formant el SN, el cor ja batega. (aproximadament a les 3 setmanes)
•prosencèfal o cervell anterior. A les dues prominències laterals del prosencèfal es crearan les vesícules òptiques,
formaran l’ull
•mesencèfal o cervell mig.
•romboencèfal o cervell posterior.
A partir de les 5 setmanes el tub comença a flexionar-se i a partir del pro i romboencèfal es formen vesícules noves. (Estadi de 5
vesícules).
•Telencèfal: es desenvolupen els dos hemisferis cerebrals, entre mig es quedarà el buit, ventricles laterals, cavitats...
•A partir del diencèfal es formaran 4 components: hipotàlem, tàlem, epitàlem i bubtàlem.
Què passa a nivell cel·lular?
1. Proliferació: fase en la que s’originen totes les cèl·lules que composen el SN. Comença en el mateix moment en el qual
es tanca el neuròpor rostral. Cèl·lules mare del SN poden formar-ho tot a partir de les que es comencen a dividir a partir
del neuroepiteli o primera capa de cèl·lules.
Duplica l’ADN a la zona marginal
A partir d’un moment es formen cèl·lules progenitores, ja que la forma de dividir-se varia (la quantitat de citoplasma
també es diferent). Aquestes cèl·lules progenitores poden formar neurones o glies. Aquestes cèl·lules glials es divideixen
durant tota la vida. La mort neuronal es tapa amb una cicatriu glial.
Entre els dies 40 i 100 de vida embrionària es formaran la majoria de les cèl·lules de l’escorça degut a una major
proliferació. Gairebé al 5 mes ja es conté majoria del cèl·lules que tindrem a la nostra vida.
No totes les estructures del tub van alhora, ja que mentre unes es diferencien, altres proliferen.
2. Migració: totes es formen a la zona ventricular, al mateix lloc, i s’han de moure fins a la seva localització en la vida
adulta. Trobem dues zones:
•Ventricular: ubicació transitòria on es col·loquen abans de situar-se al lloc definitiu.
•Marginal: glia radial marca el camí definitiu, ajusta la migració. Té el seu cos a la zona ventricular i té una
prolongació fins on ha d’arribar la cèl·lula que ha d’ajustar. Són molt abundants a l’embrió, a un adult no ja que
es degeneren.
L’escorça cerebral té 6 capes: les cèl·lules que emigren primer formen la capa número 1, després les capes 6,5,4,3,2 de
manera que les cèl·lules que formen la 6 capa arriben a la 1 i després tornen a la 6.
La migració comença tot d’una es formen les primeres cèl·lules i s’allarga unes 6 setmanes. De vegades hi ha errors en
la col·locació de les cèl·lules, que explicaria la dislèxia.
3. Diferenciació: maduració de les cèl·lules immadures; es converteixen en tipus específics de neurones o glies.
•Establiment de sinap si: un cop la neurona té la seva forma adulta, la cèl·lula comença a fer les seves
dendrites.
•Con de creixement: el va descriure RyC, com la zona per la qual creix la dendrita o l’axó. Es troba a totes les
neurites.
Hipòtesi de com créixer:
