¡Descarga Apuntes eclesiástico y más Apuntes en PDF de Derecho Eclesiástico solo en Docsity!
LLICÓ 14. LA LLIBERTAT D’ENSENYAMENT
SUMARI. 1. La llibertat d’ensenyament en l’ordenament jurídic espanyol. 2. El dret dels pares a triar el tipus d’educació. 3. La llibertat de creació de centres docents i el seu fanançament. 4. La lliertat de cátedra i la seua connexió amb el caràcter propi del centre.
5. L’ensenyament religiós en els diferents nivells educatius. 208. Quins drets i llibertats en matèria educativa reconeix la Constitució espanyola de 1978? L’art. 27.1, dedicat íntegrament a l’educació estableix: “Tots tenen el dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'ensenyament”. La llibertat d'ensenyament reconeguda a la constitució, segons la legislació que la desenrrotlla, s’ha d'entendre "en un sentit ampli i no restrictiu, com el conjunt de llibertats i drets en el terreny de l'educació", com deia el preàmbul de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació (LODE). La resta del llarg art. 27 CE diu: “2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals. / 3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares perquè els seus fills reben la formació religiosa i moral que estiga d'acord amb les seues conviccions. / 4. L'ensenyament bàsic és obligatori i gratuït. / 5. Els poders públics garanteixen el dret de tots a l'educació, mitjançant una programació general de l'ensenyament, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents. / 6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals. / 7. Els professors, els pares i, si escau, els alumnes intervindran en el control i gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics, en els termes que la llei establixca. / 8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per garantir el compliment de les lleis. / 9. Els poders públics ajudaran aquells centres docents que reunixquen els requisits que la llei establixca. / 10. Es reconeix l'autonomia de les Universitats, en els termes que la llei establixca”.
Finalment, l’art. 20.1 CE, referent a la llibertat d’expresió, estableix que: “Es reconeixen i protegeixen els drets: (…) c) A la llibertat de cátedra”.
209. Quin és el concepte de llibertat d’ensenyament? No hi ha unanimitat doctrinal sobre el significat de la llibertat d'ensenyament. A Espanya, tradicionalment s'ha entés com la llibertat per a crear centres docents diferents dels públics. Actualment hi ha diverses interpretacions: així, per el prof. ALZAGA inclou la llibertat de crear centres docents, de gestionar-los i d'elegir els professors, mentre que per a la profa. MORENO BOTELLA, la llibertat d’ensenayament inclou tant la llibertat de creació de centres docents diferents dels estatals com la llibertat de càtedra. La jurisprudencia del Tribunal Constitucional (sentències de 13 de febrero de 1981.02.13 i de 27 de juny de 1985) diu que la llibertat d'ensenyament implica el dret a crear institucions educatives (art.27.6 CE) i el dret dels qui ensenyen a fer-ho amb llibertat, dins dels límits del lloc docent que ocupen. D'aquest principi deriva també el dret dels pares a triar la formació religiosa i moral que desitgen per als seus fills (art.27.3). El Tribunal Suprem (sentències de 24 de gener de 1983.01.24 i de 14 de maig de 1985 ), amb una interpretació àmplia, i d'acord amb els documents internacionals sobre aquesta matèria, considera que també forma part de la llibertat d' ensenyament, juntament amb els altres tres drets, el dret a la lliure elecció del centre docent. En eixe sentit, de la Declaració de l’ONU de 1948, el Conveni Europeu de Drets Humans, de 4 de novembre de 1950, la Convenció de l’UNESCO relativa a la lluita contra la discriminació en l’esfera de l’ensenyament,de 14 de desembre de 196 0 i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, de 19 de desembre de 1966, es dedueix que que la llibertat d’ensenyament comprén fonamentalment el dret de tots a l’educació i el dret dels pares a escollir el tipus d’educació que desitgen per als seus fills, la qual cosa suposa, al mateix temps, el dret a triar centres docents distints dels públics i el dret a la lliure creació i direcció d’institucions educatives privades. 210. Qué amplitud té el dret dels pares a triar l’educació dels seus fills? El dret dels pares a triar el tipus d'educació per als seus fills es recull a l'art. 27. CE. Per als Tibunals Constitucional i Suprem, forma part de la llibertat d'ensenyament.
En els centres docents públics el dret dels pares es garanteix per una doble via: indirectament, prohibint als professors qualsevol forma d'adoctrinament ideològic i, directament, possibilitant en els centres públics l'ensenyament i pràctiques religioses, ja que la neutralitat ideològica no impedeix l'organització en els centres públics d'ensenyaments de seguiment lliure per fer possible aquest dret (STC de 13 de febrero de 1981, al Fonament Jurídic nº 9). També es garanteix aquest dret oferint als pares la possibilitat d'escollir per als seus fills centres docents privats dotats amb un ideari propi. Així, tot i que el dret de l'art. 27.3 és diferent del dret a triar centre docent, no hi ha dubte que tots dos estan relacionats, constituint una garantia perquè els pares puguen dur a terme el projecte educatiu que desitgen per als seus fills.
212. En qué consisteix la llibertat de creació de centres docents? El dret a la creació de centres docents es contempla en l'art.27.6 CE. D'acord amb aquest principi constitucional, les diverses Lleis Orgàniques que han desenvolupat eixe article han distinguit entre centres docents públics si el seu titular és una administració pública; privats si el seu titular és una persona física o jurídica de caràcter privat i privats concertats que són els centres acollits al règim de concerts establert legalment. El dret de creació de centres docents, segons la STC de 13 de febrer de 1981 està limitat per a) el respecte als drets reconeguts en el títol I de la Constitució, a les lleis que els desenvolupen i, especialment, el dret a l'honor a la intimitat, a la pròpia imatge ia la protecció de la joventut i de la infància (art. 24.4 CE); b) el respecte als principis constitucionals (art.27.6 C.E); c) els límits de l'art.27.2: el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals i, d) di es tracta de centres que han d'impartir ensenyaments reglats, han d'acomodar-se als requisits que l'Estat impose per als centres de cada nivell. Igualment, el titular d’un centre privat no pot prestar serveis en l'administració educativa estatal, autonòmica o local ni tindre antecedents penals per delictes dolosos, i per a l'obertura i funcionament d'eixos centres cal l'oportuna autorització administrativa. El titular del centre té dret a establir un ideari propi per al seu centre educatiu. El TC considera que el terme "ideari" equival a dotar el centre d'un "caràcter propi" i que és un dret que forma part de la llibertat d'ensenyament. Per a la doctrina, el contingut de
l'ideari no es redueix als aspectes religiosos i morals de l'educació, sinó que abastartots els aspectes de l'activitat educativa. La seua formulació ha de ser pública i inequívoca perquè puga ser coneguda per tots els membres de la comunitat educativa, i ha de ser estable per a evitar el frau respecte dels pares que van triar un centre en virtut del seu ideari. Per aixó, la modificació del caràcter propi d'un centre privat, per canvi en la titularitat o per qualsevol altra circumstància, s'ha de posar en coneixement de la comunitat educativa amb antelació suficient; i si es produeix ja iniciat el curs, no podrà tindre efecte abans de finalitzat el procés matriculació dels alumnes per al curs següent. El dret a establir l’ideari educatiu està limitat pel respecte als principis constitucionals i els drets fonamentals; el respecte a les finalitats de l'educació de l'art.27. CE (els principis democràtics de convivència i els drets i llibertats fonamentals) i, si es tracta de centres que imparteixen ensenyaments reglats, l'acomodació als mínims que l'Estat establixca per a cada nivell. La llibertat d'ensenyament implica el dret de crear centres docents i també el de dirigir-los (STC de 13 de febrer de 1981 i STS de 27 de juny de 1981). En canvi, només els centres privats no concertats gaudeixen de plena autonomia en la seua gestió, perqué als centres privats concertats s'aplica l'art. 27 CE: "Els professors, els pares i, si s'escau, els alumnes intervindran en el control i gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics en els termes que la llei establixca”.
213. Qué es la llibertat de càtedra? La llibertat de càtedra es reconeix i garanteix en l'art. 20.1.c) CE. Es pot definir com "la facultat del professor d'exposar lliurement els seus coneixements sense haver de sotmetre a una doctrina oficial". Encara que un sector de la doctrina considera que els titulars d’eixa llibertat només ho són els professors universitaris, el T.C. entén que aquest dret correspon a tots els docents (sentencia de 13 de febrer de 1981). Ara bé, el seu contingut no és igual per a tots els centres docents ni per a tots els nivells d'ensenyament. Així, el T.C. assenyala que en els centres públics la llibertat de càtedra té un doble contingut: un contingut negatiu uniforme en tant que habilita el docent per resistir-se a qualsevol mandat de donar al seu ensenyament una orientació ideològica determinada. En sentit positiu, la llibertat de càtedra té un ampli contingut en el nivell educatiu superior;
a l'hora de resoldre aquests conflictes i examinar amb cautela els criteris establerts pel T.C., atenent a cada cas en concret sense establir una regla general.
215. Quins són les directrius legals bàsiques de l'ensenyament de la religió a Espanya? L’ensenyament de la religió catòlica es regula en l'Acord sobre ensenyament i assumptes culturals entre l'Estat espanyol i la Santa Seu, de 3 de gener de 1979, que estableix les següents directrius bàsiques: a) Reconeixement del dret a rebre ensenyament de la religió catòlica en tots els centres educatius en condicions equiparables a la resta de disciplines fonamentals i la seua inclusió en els plans d'estudi corresponents (art.I). b) No obligatorietat de la mateixa per respecte a la llibertat de consciència dels alumnes (art.I). c) Proposició del professor de religió per l'ordinari diocesà i designació per l'autoritat acadèmica corresponent (art. III). d) Estatut i retribució del professorat (arts. III, IV i VII). e) Competència de la Jerarquia eclesiàstica per assenyalar els continguts dels llibres d'ensenyament i formació religiosa catòlica, així com per controlar l'adequada impartició de la mateixa (art. VII). Els arts. 10 dels acords amb la FEREDE, FCI i CIE. de 10 de novembre de 199 2 regulen l'ensenyament de la religió d’eixes confessions en base a les següents directrius: a) Reconeixement dels alumnes protestants, jueus i musulmans a rebre ensenyament de les seues respectives religions en els nivells d'educació infantil, primària i secundària, en tots els centres docents públics i en els privats, sempre que, en el que als últims es refereix, no entre en contradicció amb el caràcter propi del centre. b) Els professors de religió, seran designats per les confessions, així com els continguts dels llibres de text. c) Els centres docents, tant públics com privats concertats, han de facilitar els locals adequats per a l'exercici d'aquest dret.
